La republicana Alba Pérez va ser nomenada nova alcaldessa de Navarcles en substitució de Josep Maria Feliu Jordi Escudé - Regió7 | 27.06.2022 Enllaç entrevista Alba Pérez Subirana (Navarcles, 1989) va ser investida el 10 de juny nova alcaldessa de Navarcles. Tot just feia un any que havia entrat a l’Ajuntament com a regidora, però fa temps que és militant d’ERC i ja té un bagatge al darrere com a membre fundadora de la JERC al municipi, des d’on ha fet política durant anys. De fet, quan només en tenia 12 «ja em mirava debats i seguia el dia a dia parlamentari», i ara veu la política municipal «com una bona manera de servir el poble». Fins que no s’hi ha posat, havia treballat des dels 18 anys al sector privat, darrerament en una administració de loteria. Com assumeix el repte de l’alcaldia quan només fa un any que és regidora? Amb força i amb ganes perquè estic molt acompanyada per l’equip de govern, i això em fa sentir valenta. És un orgull poder dedicar la meva feina i el meu temps al poble. De fet, els seus vincles amb la política venen de lluny. Per què no va fer el salt abans? Primer vaig voler treballar i conèixer la política de base a través de la JERC, perquè el dia que m’arribés l’oportunitat de fer el pas, em sentís preparada i segura. Què la va fer decidir? Des que vaig entrar de regidora vaig prendre un compromís amb el municipi i el mantinc de manera ferma. Per això, quan Josep Maria Feliu va haver de fer un pas al costat, vaig considerar que no podia renunciar a la possibilitat d’assumir l’alcaldia. Potser ningú més hi estava disposat? Tenim un acord de govern que diu que l’alcaldia recau en Ara Navarcles com a força més votada, i des del partit es va considerar que era una bona opció que l’encapçalés jo. Veient que els companys hi creien i la força que em van transmetre des del primer moment, em vaig decidir. El mateix Feliu la va animar? Sí. L’he tingut sempre al costat, i durant tot un any hem treballat de la mà.

El vicesecretari de Prospectiva i Agenda 2030, Raül Romeva, s'ha desplaçat aquest passat dimarts, 21 de juny, a la comarca del Bages amb motiu de les visites que l'exconseller desenvolupa al llarg del territori català per conèixer projectes i iniciatives d'entitats, empreses, associacions i col·lectius en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030. La matinal s'ha iniciat amb una reunió amb la Denominació d'Origen Pla de Bages, a l'Espai Artium - Celler Cooperatiu d'Artés, per conèixer la tasca de l'associació que té el propòsit de donar valor als vins del territori bagenc i que actualment treballa per recuperar les varietats perdudes i la identitat del patrimoni. Romeva ha estat acompanyat de l'alcalde d'Artés, Enric Forcada i el conseller comarcal de Turisme, Agustí Comas. Seguidament, l'exconseller s'ha desplaçat a Manresa per trobar-se amb l'Associació d'Empresaris Bufalvent per a conèixer el Projecte Manresa en Simbiosi (Indústria Circular del Bages) i altres iniciatives de l'entitat. A la reunió, que ha comptat amb diversos empresaris i empresàries del polígon, hi ha assistit l'alcalde de Manresa, Marc Aloy; el diputat al Parlament i alcalde de Cardona, Ferran Estruch; la presidenta d’ERC Bages, Marta Viladés i la regidora d'Ocupació, Empresa i Coneixement a l'Ajuntament de Manresa, Cristina Cruz. Finalitzada la matinal, Romeva ha assistit a una trobada amb alcaldies, portaveus de GM i altres representants d'Esquerra Republicana a la comarca. El programa de la tarda ha inclòs una visita a la Casa Flors Sirera per la Solidaritat i la Pau i reunió amb entitats en l'àmbit de la cooperació, cultura de la pau i interculturalitat, que han pogut explicar la tasca que fan i reflexionar conjuntament sobre els reptes actuals i com afrontar-los des dels municipis. Mariona Homs, secretària general ERC Catalunya Central i regidora Acció i Inclusió Social; Jamaa Mbarki, regidor Nova Ciutadania i Cooperació i Marta Viladés, han estat presents en la trobada.

Alba Pérez i Subirana, fins ara regidora del grup municipal d'Ara Navarcles a l’Ajuntament, ha estat escollida nova alcaldessa del municipi en el ple extraordinari que s’ha celebrat aquesta tarda, després que l’anterior alcalde, Josep M. Feliu, renunciés al càrrec per motius de salut. La candidatura de Pérez ha rebut el suport de tots els grups municipals de l’equip de govern, en virtut de l’acord de govern que estableix que l’alcaldia recau en la llista més votada. La nova alcaldessa ha agraït la confiança i el suport de l’equip de govern, de l’anterior alcalde, del partit, de la família i el seu entorn més proper, ha desitjat que l’oposició “trobi en mi una persona de consens i que puguem treballar conjuntament per al municipi que tant estimem” i ha destacat que “he vingut a treballar per Navarcles i em poso al servei del poble”. Alba Pérez serà la responsable de les àrees de Governació, Infància i Recursos Humans. Uns minuts abans, també ha pres possessió del càrrec el nou regidor entrant, Josep Rodellas, que entomarà les carteres de Mobilitat, Polítiques Digitals i Bon Govern, Serveis Econòmics, Festes i Comunicació, ambdues últimes compartides.

Mireia Gimeno (Fotos: © alcaldes.eu/Mireia Gimeno /  Monistrol de Montserrat - alcaldes.eu | 28.03.2022 Enllaç entrevista Amant de mantenir els orígens i de recordar el sobrenom de ‘Cal Petet’, amb el que sempre s’ha conegut casa seva, Joan Miguel i Rodríguez és defineix com un monistrolenc enamorat del seu poble que sempre ha dedicat les hores que hagin calgut a construir comunitat i dignificar-la. Va treballar sis anys en l’àmbit de la pastisseria industrial i uns anys més va fer de fuster. Finalment, un dia va encapçalar la llista local d’ERC i es va presentar a les eleccions municipals de 2003. Des d’aleshores s’ha mantingut com a alcalde de la localitat, amb dedicació plena. Vostè és l’alcalde de Monistrol des de 2003. Com va ser el seu camí en política? De jove, el 1987, ja vaig formar part d’una llista electoral. El 1993 vaig ser dels fundadors de la primera secció local d’ERC i sempre m’he considerat algú amb ganes de fer feina pel poble. Ser alcalde no era la meva motivació principal, però de vegades veus que passa un tren i que tu estàs a l’estació, de manera que l’agafes. En el meu cas, els que tenia davant meu a la llista van plegar i aleshores es buscava una persona que conegués i s’estimés el poble. Vaig donar el pas i així és com em vaig presentar.   Ser alcalde no era la meva motivació principal, però de vegades veus que passa un tren i que tu estàs a l’estació, de manera que l’agafes. Aviat farà 20 anys de les primeres eleccions que va guanyar. Com ha canviat la política des d’aleshores? Hi ha una cosa que s’ha mantingut: les dificultats. Perquè durant aquests anys el senyor Montoro va provocar que el municipalisme donés un pas enrere i va imposar una fiscalització per part de secretaris i interventors. Això ho fa tot molt més feixuc. És cert que ja no es poden fer “alcaldades”, però també ho és que tot està molt més encotillat. I què li ha aportat, personalment, ser alcalde tant de temps? Molts mals de cap (riu), però també moltes satisfaccions.

L’acte celebrat a la Casa Lluvià va comptar amb una vintena d’assistents i amb les intervencions de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy La Federació Comarcal d'Esquerra Republicana al Bages es va conjurar ahir per abordar la gestió de residus a la comarca i els seus municipis en una xerrada organitzada per ERC Manresa i celebrada a la Casa Lluvià de la capital bagenca. L'acte va ser moderat per l'ambientòloga i presidenta d'ERC Bages, Marta Viladés, el director de l'Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, i l'alcalde de Santpedor, Xavier Codina. La xerrada havia de comptar amb la presència i expertesa del regidor de Ciutat Verda, Pol Huguet, però per motius de seguretat i salut, a causa de la Covid, va ser substituït pel cap dels serveis tècnics del Consorci de Residus del Bages, Xavier Bosch. En la primera intervenció de la tarda, Viladés va introduir el debat remarcant la importància del reciclatge: "és un repte que ja no pot esperar més, cal que ens posem al dia amb els models de recollida selectiva i complim els objectius que ens marca la Unió Europea pel 2030". Per la seva banda, Bosch va exposar la seva experiència al Consorci i va remarcar que "sense canvis valents al carrer l'evolució és massa lenta" i que "els municipis que han fet un canvi de model han incrementat els percentatges de recollida selectiva". En el torn de Xavier Codina, l'alcalde santpedorenc va explicar la seva experiència al seu municipi on va implantar amb èxit el sistema porta a porta que actualment té un 76-78% de reciclatge. "Al principi pensàvem que era una bogeria, però dues setmanes després d'implantar el nou model vam augmentar en un 50% el reciclatge del poble", detallava. Per últim, va intervenir el director de l'Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, que va agrair a l'organització per parlar d'un "tema tan important" com el reciclatge. Peraire va exposar els objectius de l'Agència i va demanar la defensa del cànon als municipis i ajuntaments del país.

La gestió dels residus municipals és una de les principals despeses dels ajuntaments i és una de les parcel·les on més es pot intervenir per lluitar contra l'emergència climàtica i la crisi de materials en l'àmbit local. Per aquest motiu, és indispensable fer un canvi de model profund. Però a vegades aquests canvis generen certs dubtes ocasionats per la incertesa a l'hora de canviar d'hàbits i també per la politització del debat. Com ho hem de fer per no morir en l'intent? I un cop implantat, què podem fer perquè es mantinguin els bons índexs de reciclatge i evitar l'habitual tendència a la relaxació col·lectiva? En parlarem sense embuts, el dimecres, 19 de gener, a la Casa Lluvià de Manresa amb quatre ponents i experts en la matèria. La xerrada comptarà amb la participació del director de l'Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, que serà l'encarregat d'explicar els nous models i l'estratègia de l'Agència. També es comptarà amb la participació del regidor de Ciutat Verda de l'Ajuntament de Manresa, Pol Huguet, que exposarà el nou sistema de residus de la ciutat, basat en un model mixt que combina els contenidors intel·ligents per a la ciutadania i el porta a porta per a comerços i equipaments. Finalment, també hi intervindrà l'alcalde de Santpedor, Xavier Codina, que valorarà l'experiència de la implantació del porta a porta al municipi santpedorenc. El debat també comptarà amb les intervencions i moderació de l'ambientòloga i presidenta d'ERC Bages, Marta Viladés. Per tal de respectar les normes de seguretat i sanitàries actuals, cal confirmar assistència a l'adreça [email protected]  

Al Parlament treballarà per garantir l’equilibri territorial De la seva generació a ERC també destaca la transversalitat i la regeneració de gènere Jordi Camps i Linnell / Cardona - El Punt Avui | 11.08.2021 | 14:02 Enllaç entrevista De formació és politòleg. Això indica que ja tenia clar a què es volia dedicar de ben jove? A mi sempre m’ha agradat la política, em ve de família, sempre vinculada a la política local. El meu besavi per part de mare i el meu avi per part de pare ja havien estat vinculats a ERC: en Joan Torrents va ser alcalde durant la República, però el van afusellar el 5 de maig de 1939, i al meu avi Miquel jo l’acompanyava de petit als actes polítics. Segur que el van influir. Al meu besavi el van matar amb 33 anys al Camp de la Bota i és a la fossa comuna de la pedrera, com Companys. Me’n va parlar el meu avi al final dels seus últims anys i alguns veïns que en van ser coetanis. Era paleta, però sense formació política, com la majoria de gent de l’època. Els meus avis em van influenciar més perquè, com que obríem la botiga els diumenges, em cuidaven ells i sempre em parlaven de política. Vostè sí que va tenir formació política: va llicenciar-se en ciències polítiques. Però, per dedicar-s’hi, s’aprèn exercint-la? Evidentment. La ciència política va bé per conèixer com funciona l’administració, perquè estudies dret, filosofia, estadística i, és clar, política. Per exercir-la has de tenir ganes, ser honrat i dedicar el temps als altres. Després se n’aprèn exercint, no te n’ensenyen enlloc, tinguis l’edat que tinguis. Ho diu perquè va ser alcalde als 25 anys i perquè segur que li van dir que era ‘massa’ jove? Sí, l’handicap de la joventut hi era i havies de sentir sempre algú preguntant-se “Aquest jove ho sabrà fer?”. Amb tota la voluntat d’aprendre, tinc clar que ningú no neix ensenyat. Tant si en tens 25 com 50, no tens cap experiència d’alcalde; de la vida, en tot cas.

Aquesta nova línia d'ajuts s'afegeix als més de 70.000 euros que ja s'han destinat als sectors econòmics afectats per la crisi sanitària Nació Manresa per Redacció , 15 de novembre de 2020 a les 18:09  L'Ajuntament de Cardona va celebrar, el passat dijous al vespre, el ple del mes de novembre. D'acord amb les restriccions a causa de la pandèmia provocada per la Covid-19, la sessió es va celebrar per via telemàtica i es va poder seguir en directe a través del canal YouTube de l'Ajuntament. Entre els primers punts de l'ordre del dia es va aprovar una modificació de crèdit, per valor de 76.000 euros, que permetrà utilitzar part del romanent de tresoreria per fer front a les obres d'emergència del Carrer Serra i Vilaró, i a la renovació dels lavabos del pavelló municipal. També es va aprovar, per unanimitat de tots els grups, un pla especial per l'ampliació del tanatori municipal, prevista dins del POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) aprovat l'any 2014. Ajuts per a bars, restaurants i centres d'estètica de Cardona El consistori cardoní va aprovar una nova línia d'ajuts per incloure al pla de xoc per pal·liar els efectes de la pandèmia, iniciat ja des del mes de març, i que va adreçada a professionals i microempreses titulars de bars, restaurants i centres d'estètica de Cardona. Els ajuts, que seran de 400 euros, tenen un import total de 12.000 euros i es podran sol·licitar en pocs dies. Tota la publicitat s'anunciarà, com sempre, als canals oficials de l'Ajuntament. Segons l'Alcalde de Cardona, Ferran Estruch, "és un moment de mostrar la màxima solidaritat amb els sectors més afectats per les restriccions de la pandèmia", amb qui "s'ha estat en contacte constant". Amb aquesta nova línia d'ajuts, l'Ajuntament haurà invertit a finals d'any al voltant de 150.000 euros per ajudar i acompanyar als sectors més afectats de la crisi sanitària que ha acabat esdevenint econòmica i social: des del sector del comerç local, persones autònomes i microcrèdits, passant per l'atenció a les persones i fins al suport als centres educatius.

La regidora d'Acció i Inclusió Social de Manresa, Mariona Homs, assegura que l'Ajuntament està augmentant la seva capacitat per donar resposta a necessitats creixents Regió7 Francesc Galindo 29.10.2020 | 23:18 Mariona Homs Alsina (Súria, 1977) aplega les funcions que havien estat separades d'acció i cohesió social en la regidoria d'Acció i Inclusió Social de l'Ajuntament de Manresa. Llicenciada en Antropologia social i cultural, suma als postgraus i màsters experiència de gestió. Aquesta expertesa la vol fer servir per estructurar millor la resposta dels serveis socials municipals. Així que mentre s'enfronta al creixement i la diversificació de les necessitats socials, rumia com millorar la gestió de dades i orientar els recursos disponibles en la bona direcció. La creació del nou Consell d'Acció i Inclusió Social, que aplega organismes diversos, n'és un exemple. Quins són els principals reptes que s'ha marcat? Tenim quatre grans reptes. Contribuir a cobrir les necessitats bàsiques -l'alimentació de tota la ciutadania, d'infants i persones vulnerables, l'emergència habitacional i l'accés a una feina- , la promoció de l'autonomia i la inclusió de la gent gran, els plans comunitaris per tenir harmonia convivencial i la innovació perquè les dades siguin una font fiable per fer planificació estratègica. Va dir que no hi ha 7.500 persones diferents a la plataforma dels aliments de Manresa sinó unes 2.000 persones. La plataforma d'aliments manté que són 7.500 persones que corresponen a 2.000 famílies. Qui té raó? El que hi ha és una forma diferent de comptar les dades. Les persones que arriben a serveis socials i entren en un sistema de baremació, que no arriben a tenir una renda garantida ni ingrés mínim vital, que no tenen capacitat per pagar-se les despeses diàries, són derivades a la plataforma d'aliments. Quan accedeixen a la renda garantida o algun altre tipus de prestació llavors pensem que la plataforma no és el servei prioritari.