L'acord de la llei de pressupostos de la Generalitat per al 2023 esdevé un pas important en la millora de la C-55 reclamada pel territori i que Esquerra Republicana al Bages ha liderat des de totes les institucions. Entre les diverses actuacions que es contemplen a la comarca, està prevista la implantació d'un tercer carril entre el tram de Sant Vicenç de Castellet i Castellgalí. La licitació de les obres es farà el primer trimestre de 2023 per valor de 2,2 milions d'euros. També es contempla la millora del tram d'Olesa de Montserrat a Collbató amb licitació de les obres el segon trimestre d'aquest any per valor de 6,3 milions d'euros. Concretament, s'inclou un nou projecte de variant de Castellgalí i una ampliació de la C-55, a 2+1, entre Castellgalí i Manresa. En total es destinaran 30 milions d'euros per diverses actuacions amb "el compromís de desencallar el projecte", tal com exposa el diputat al Parlament, Ferran Estruch, que a més recorda que "la millora en la mobilitat i les telecomunicacions al Bages ocupen, des del primer dia, una posició central entre les nostres demandes". El president del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernàndez, detalla que "el traçat actual resta competitivitat a la comarca, ja que ens trobem davant d'una carretera que té passos urbans que esdevenen un coll d'ampolla". Hernàndez explica que "la variant de Castellgalí millorarà la mobilitat de la comarca considerablement" i que amb aquesta actuació "donem resposta a les demandes fetes durant dècades i alhora evitem construir sobre un dels punts més emblemàtics i sensible com és l'aiguabarreig del riu Cardener Llobregat". Tot això s'afegeix al fet que, des del passat 1 de gener, la gratuïtat de la ronda de Manresa a la C-16 és més accessible per a tothom. "Ara, s'ha eliminat el condicionant de dispositius digitals del teletac. Només inscrivint la matrícula de manera gratuïta a un portal web, tothom podrà utilitzar la ronda de Manresa amb l'autopista", la qual cosa "ajudarà que els descomptes siguin accessibles a tothom i s'incrementi la utilització de la C-16 descongestionant i evitar aquests trams urbans complicats de la C-55", detalla Hernàndez.

L'aprovació d'una esmena d'Esquerra Republicana als Pressupostos Generals de l'Estat del 2023 ha sumat 500 mil euros a la partida d'un milió aconseguida en els PGE2022 El passat 22 de novembre, Esquerra Republicana de Catalunya va arribar a un preacord en la tramitació de la llei de Pressupostos Generals de l'Estat pel 2023 amb la incorporació de diverses esmenes transaccionals. Entre aquestes, destaquen els 500 mil euros aconseguits per a Cardona en el marc de l'acord de reactivació econòmica i social dels pobles miners del Bages que estan patint pels tancaments de les conques mineres. Aquesta xifra se suma al milió d'euros prèviament obtinguts en els PGE del 2022 destinats a Sallent i Súria. Des de la Federació Comarcal d'ERC al Bages s'ha treballat conjuntament amb els grups parlamentaris d'Esquerra Republicana al Senat i al Congrés per tal d'arribar a un acord que dona resposta a la preocupació dels republicans per la situació de la zona minera de la comarca i que esdevé "una prioritat de futur", tal com ha detallat la portaveu del grup republicà al Senat, Mirella Cortès, que ha assenyalat la "importància" de portar a la cambra territorial totes les demandes i necessitats del territori, assegurant que "continuaran treballant en aquesta línia". Per la seva banda, la presidenta d'ERC Bages, Marta Viladés, ha destacat la feina feta pels republicans per fer front a una situació que requereix un canvi. "No podem dependre exclusivament de la indústria minera i, per tant, cal impulsar una reindustrialització per diversificar el sector. Aquests diners han d'ajudar a enfortir les empreses que ocupen els nostres polígons i alhora intentar atraure'n de noves". Cardona culmina la partida d'1,5 milions En àmbit local, l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, ha exposat que "la notícia arriba en un gran moment" tenint en compte que s'estan a punt d'iniciar les obres del nou polígon industrial La Cort II que "ha de permetre una reactivació econòmica important".

Esquerra Republicana de Catalunya ha fet un gest aquest passat dimarts a favor de la negociació pressupostària amb la incorporació de diverses esmenes transaccionals de la formació republicana en la tramitació de la llei de Pressupostos Generals de l'Estat i que han estat signades amb els grups parlamentaris del PSOE i Podemos. Una de les esmenes contempla l'aportació d'una quantitat de mig milió d'euros per a la reconversió industrial i social de Cardona. Des de l'Ajuntament de Cardona veuen aquesta aportació com "una notícia molt positiva" que permetria a la vila fer un salt molt important. L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, ha explicat que "feia molt temps que des de l'Ajuntament i el grup parlamentari d'Esquerra Republicana s'estava treballant per poder disposar d'uns recursos que ens ajudin a fer possible l'impuls econòmic de Cardona". Estruch considera que "aquesta notícia arriba en un gran moment" tenint en compte que s'estan a punt d'iniciar les obres del nou polígon industrial La Cort II que "ha de permetre una reactivació econòmica important". "Estem parlant d'un polígon el qual acollirà, entre d’altres, l’empresa de robòtica Frontmatec-AIRA amb una inversió inicial de més de 7 milions d’euros. Això permetrà fer front a tot allò que l'Ajuntament ha d'assumir per fer realitat aquest nou polígon a banda d'altres accions de promoció econòmica del municipi per tal de millorar el teixit empresarial", manifesta. Per la seva banda, la portaveu del partit republicà al Senat, Mirella Cortès, també ha destacat la feina feta des d'Esquerra Republicana per “forçar al govern espanyol a complir l'acord de l'any passat referent a la reconversió industrial i social del Bages després del tancament de la mina". "Aquest 2022, mitjançant una esmena d'Esquerra Republicana, Sallent i Súria ja van rebre mig milió d'euros amb l'objectiu d'impulsar nova activitat econòmica", ha recordat la senadora. En aquesta línia i en el cas d'aprovar-se els pressupostos, Cardona serà el tercer municipi bagenc que rebrà pel 2023 la quantitat de 500 mil euros per fer efectiu l'acord de reactivació econòmica dels pobles miners de la zona que estan patint pels tancaments de les mines.

Esquerra Republicana de Catalunya ha fet un gest avui a favor de la negociació pressupostària amb la incorporació de diverses esmenes transaccionals de la formació republicana en la tramitació de la llei de Pressupostos Generals de l'Estat i que han estat signades amb els grups parlamentaris del PSOE i Podemos. Una d’aquestes esmenes inclou l’aportació de 10 milions d’euros a la Fàbrica Nova de Manresa, un dels recintes fabrils més grans d’Europa, i on l’Ajuntament de Manresa i la UPC, entre altres agents, projecten la construcció d’un pol de concentració de tecnologia i coneixement.  L’Ajuntament de Manresa hi ha invertit fins ara prop de 14 milions, destinats a la compra del recinte i al projecte de rehabilitació de la nau principal, i l’aportació de l’Estat serà molt rellevant per fer realitat el projecte, que està valorat en uns 45 milions d’euros. La portaveu d’Esquerra Republicana al Senat, Mirella Cortès, ha explicat que la injecció econòmica de fons estatals “permetrà donar un impuls molt important al projecte d’ubicar a l'antiga fàbrica un pol de concentració de tecnologia per atraure i retenir talent local i internacional i fomentar la investigació i transferència de tecnologia, en un espai que contribuirà a la regeneració urbana, econòmica i social de Manresa, la Catalunya Central i el conjunt del país”. Els republicans han explicat que la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat (LGPE), amb aquestes esmenes transaccionals, comença el seu tràmit al Congrés, però que encara queda camí per recórrer des de l’òptica de la negociació durant els propers dies, abans no es pugui donar per fet un acord definitiu. Aquest dijous està prevista la votació de la LPGE al Congrés, que continuarà el seu tràmit al Senat durant el mes de desembre, i en el cas de ser incorporades noves esmenes a la cambra alta legislativa, hauran de ser ratificades finalment en una nova sessió plenària al Congrés. Avui mateix s’ha fet pública també l’esmena transaccional que preveu l’establiment d’un mecanisme per garantir que s’executen les inversions de l’Estat a Catalunya.

El conseller Gonzàlez-Cambray explica que la decisió contribueix a combatre la segregació i suma 1.030 places públiques d’un curs per l’altre a Manresa El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha anunciat la integració de l’Escola Joviat de Manresa a la xarxa pública en el curs 2023-24. El centre, fins ara concertat i situat al centre històric de la ciutat, passarà a ser públic en les etapes de segon cicle d’educació infantil, primària i ESO. En un acte aquest divendres, el conseller ha destacat que la decisió “ajuda a avançar cap al sistema educatiu pel qual treballem, amb més places públiques, menys nens i nenes per aula i més docents que mai a la història”. Amb aquesta integració, se sumen 1.030 places públiques d’un curs per l’altre en el que serà el primer centre públic al centre històric de Manresa. A més, Gonzàlez-Cambray ha celebrat que “el fet de comptar amb aquesta nova escola ens pot ajudar a fer un repartiment més equilibrat de l’alumnat vulnerable o amb necessitats especials”, en compliment del Pacte contra la Segregació. El conseller també ha assegurat a l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, que aquesta no és l’única actuació que es farà a Manresa, i s’ha mostrat compromès amb la reordenació dels equipaments educatius que “mereix i necessita” la ciutat. A més de la integració de la Joviat, ha assenyalat com a prioritats la planificació educativa de l’oferta global de la ciutat i garantir la continuïtat del projecte educatiu de l’Escola Valldaura. Gonzàlez-Cambray ha agraït, per últim, la cooperació del consistori, amb el qual es treballa estretament. La Joviat continuarà la seva activitat educativa sense cap afectació per a l’alumnat. El personal docent que hi tenia plaça fixa passarà a ser personal laboral fix del Departament d’Educació i es nomenarà un nou director que sigui funcionari del Departament, tal com estableix la normativa sobre la funció directiva en l’àmbit docent.

La portaveu d'Esquerra Republicana al Senat, Mirella Cortès, ha registrat una bateria de preguntes sobre l'estat d'implementació del sistema de seguretat ERTMS a la línia R4 després que, el passat 15 d'agost, un error en la senyalització de la gestió de les agulles de les vies de l'estació de Rodalies de Renfe a Manresa va estar a punt de provocar un accident entre dos combois que es van trobar cara a cara sobre els mateixos raïls. El tren que circulava direcció Manresa procedent de Barcelona anava amb retard sobre l'horari previst i es va trobar amb el comboi que sortia de l'estació de Manresa el qual, per un error de senyalització, s'havia desviat cap a la via incorrecta. Afortunadament, ambdós combois van poder frenar. L'incident va provocar l'aturada dels trens i que els passatgers haguessin d'esperar a ser desallotjats i traslladats. La llarga espera va fer que molts optessin a arribar al seu destí a peu. L'incident també va afectar la circulació entre trens de les línies R4 i R12. En aquest sentit, des d'Esquerra Republicana s'ha sol·licitat respostes al Ministeri de Transports i ADIF sobre l'estat dels sistemes de seguretat ERTMS a la línia R4 i quan està prevista la seva implementació. També es demana sobre els protocols d'actuació i si es considera que aquesta va ser la correcta, a més, d'obtenir informació sobre si el Govern espanyol creu que la inversió realitzada a la línia R4, entre el tram Manresa-Terrassa, és l'adequada. A continuació podeu llegir el llistat complet de preguntes: 1. Quin és el motiu que va provocar aquesta situació? 2. Està implantat el sistema de seguretat ERTMS a la línia R4, a Manresa? 3. Si no està implantat el sistema de seguretat ERTMS a la línia R4, a Manresa, per quan està prevista la seva implantació? Quin és el sistema que s'utilitza a l'actualitat? 4. Considera el Govern i ADIF que es van activar els protocols d'actuació al trasllat de passatgers després d'aquest incident? En cas afirmatiu, com? A cas negatiu, per què? 6.

La republicana Alba Pérez va ser nomenada nova alcaldessa de Navarcles en substitució de Josep Maria Feliu Jordi Escudé - Regió7 | 27.06.2022 Enllaç entrevista Alba Pérez Subirana (Navarcles, 1989) va ser investida el 10 de juny nova alcaldessa de Navarcles. Tot just feia un any que havia entrat a l’Ajuntament com a regidora, però fa temps que és militant d’ERC i ja té un bagatge al darrere com a membre fundadora de la JERC al municipi, des d’on ha fet política durant anys. De fet, quan només en tenia 12 «ja em mirava debats i seguia el dia a dia parlamentari», i ara veu la política municipal «com una bona manera de servir el poble». Fins que no s’hi ha posat, havia treballat des dels 18 anys al sector privat, darrerament en una administració de loteria. Com assumeix el repte de l’alcaldia quan només fa un any que és regidora? Amb força i amb ganes perquè estic molt acompanyada per l’equip de govern, i això em fa sentir valenta. És un orgull poder dedicar la meva feina i el meu temps al poble. De fet, els seus vincles amb la política venen de lluny. Per què no va fer el salt abans? Primer vaig voler treballar i conèixer la política de base a través de la JERC, perquè el dia que m’arribés l’oportunitat de fer el pas, em sentís preparada i segura. Què la va fer decidir? Des que vaig entrar de regidora vaig prendre un compromís amb el municipi i el mantinc de manera ferma. Per això, quan Josep Maria Feliu va haver de fer un pas al costat, vaig considerar que no podia renunciar a la possibilitat d’assumir l’alcaldia. Potser ningú més hi estava disposat? Tenim un acord de govern que diu que l’alcaldia recau en Ara Navarcles com a força més votada, i des del partit es va considerar que era una bona opció que l’encapçalés jo. Veient que els companys hi creien i la força que em van transmetre des del primer moment, em vaig decidir. El mateix Feliu la va animar? Sí. L’he tingut sempre al costat, i durant tot un any hem treballat de la mà.

El vicesecretari de Prospectiva i Agenda 2030, Raül Romeva, s'ha desplaçat aquest passat dimarts, 21 de juny, a la comarca del Bages amb motiu de les visites que l'exconseller desenvolupa al llarg del territori català per conèixer projectes i iniciatives d'entitats, empreses, associacions i col·lectius en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030. La matinal s'ha iniciat amb una reunió amb la Denominació d'Origen Pla de Bages, a l'Espai Artium - Celler Cooperatiu d'Artés, per conèixer la tasca de l'associació que té el propòsit de donar valor als vins del territori bagenc i que actualment treballa per recuperar les varietats perdudes i la identitat del patrimoni. Romeva ha estat acompanyat de l'alcalde d'Artés, Enric Forcada i el conseller comarcal de Turisme, Agustí Comas. Seguidament, l'exconseller s'ha desplaçat a Manresa per trobar-se amb l'Associació d'Empresaris Bufalvent per a conèixer el Projecte Manresa en Simbiosi (Indústria Circular del Bages) i altres iniciatives de l'entitat. A la reunió, que ha comptat amb diversos empresaris i empresàries del polígon, hi ha assistit l'alcalde de Manresa, Marc Aloy; el diputat al Parlament i alcalde de Cardona, Ferran Estruch; la presidenta d’ERC Bages, Marta Viladés i la regidora d'Ocupació, Empresa i Coneixement a l'Ajuntament de Manresa, Cristina Cruz. Finalitzada la matinal, Romeva ha assistit a una trobada amb alcaldies, portaveus de GM i altres representants d'Esquerra Republicana a la comarca. El programa de la tarda ha inclòs una visita a la Casa Flors Sirera per la Solidaritat i la Pau i reunió amb entitats en l'àmbit de la cooperació, cultura de la pau i interculturalitat, que han pogut explicar la tasca que fan i reflexionar conjuntament sobre els reptes actuals i com afrontar-los des dels municipis. Mariona Homs, secretària general ERC Catalunya Central i regidora Acció i Inclusió Social; Jamaa Mbarki, regidor Nova Ciutadania i Cooperació i Marta Viladés, han estat presents en la trobada.

Alba Pérez i Subirana, fins ara regidora del grup municipal d'Ara Navarcles a l’Ajuntament, ha estat escollida nova alcaldessa del municipi en el ple extraordinari que s’ha celebrat aquesta tarda, després que l’anterior alcalde, Josep M. Feliu, renunciés al càrrec per motius de salut. La candidatura de Pérez ha rebut el suport de tots els grups municipals de l’equip de govern, en virtut de l’acord de govern que estableix que l’alcaldia recau en la llista més votada. La nova alcaldessa ha agraït la confiança i el suport de l’equip de govern, de l’anterior alcalde, del partit, de la família i el seu entorn més proper, ha desitjat que l’oposició “trobi en mi una persona de consens i que puguem treballar conjuntament per al municipi que tant estimem” i ha destacat que “he vingut a treballar per Navarcles i em poso al servei del poble”. Alba Pérez serà la responsable de les àrees de Governació, Infància i Recursos Humans. Uns minuts abans, també ha pres possessió del càrrec el nou regidor entrant, Josep Rodellas, que entomarà les carteres de Mobilitat, Polítiques Digitals i Bon Govern, Serveis Econòmics, Festes i Comunicació, ambdues últimes compartides.