Catalunya Central

Margarida Feliu, en una imatge d'arxiu

La viladrauenca Margarida Feliu, nova diputada d’Esquerra Republicana al Parlament

La previsió és que s’incorpori al grup parlamentari per al ple de la setmana vinent Margarida Feliu (Viladrau, 1961) s’integrarà al grup parlamentari d’Esquerra Republicana els pròxims dies com a nova diputada. I ho farà per rellevar Chakir El Homrani, que la setmana passada va anunciar que es reincorporava a la seva anterior feina professional i tancava així una etapa al Parlament. Feliu serà, doncs, una de les noves cares als escons republicans d’aquest gener. Aquesta setmana tramitarà les credencials davant la Junta Electoral i tan bon punt s’expedeixin al Parlament, Feliu s’unirà a les files dels republicans. La previsió és que pugui participar com a nova diputada al ple de la setmana vinent. Feliu va ser alcaldessa de Viladrau (Osona) entre 2015 i 2019. De fet, en les eleccions municipals Feliu va revalidar l’alcaldia, que va ostentar fins que un grup d’independents, amb el suport de Junts, va presentar-li una moció de censura. Actualment, és vicepresidenta tercera al Consell Comarcal d’Osona.

Esquerra Republicana demana la compareixença de la Secretaria d’Estat d’Energia al Senat per informar de la deficient gestió del programa DUS5000

El grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya – Euskal Herria Bildu ha registrat al Senat la petició de compareixença del director de l’IDAE i la Secretaria d’Estat d’Energia per informar de la deficient gestió del programa DUS5000. Aquestes peticions es registren després que el senador Josep Maria Reniu i la portaveu adjunta del grup Sara Bailac, registressin el passat 4 de gener una moció a la cambra alta que instava al govern de l’Estat a solucionar els greus problemes dels petits municipis per accedir a aquest programa d’ajuts. Fa mesos que Esquerra Republicana demana “agilitat i transparència” en la gestió d’aquestes ajudes per a l’energia neta dels pobles petits, “la nostra intenció és treballar per defensar els petits municipis catalans davant gestions ineficaces del govern espanyol”, recorda Bailac, portaveu adjunta. I amb aquestes compareixences, els republicans esperen que el govern doni resposta als municipis i es comprometi a reobrir i dotar al programa DUS5000 dels recursos econòmics necessaris per cobrir els projectes desestimats o, si no, establir una nova línia de subvencions destinada als municipis esmentats, com també demanen a la moció presentada. Fins a dues vegades el senador i viceportaveu a la Comissió d'Entitats locals, Josep Maria Reniu, ha demanat en sessió de control a la ministra de Transició Ecològica, sense rebre resposta clar per part d’aquesta, “què passa amb aquests ajuts, ja que fa mig any que els municipis esperen informació sobre la seva sol·licitud”. És a data 22 de desembre de 2022, que l’Executiu espanyol ha signat la resolució per la qual es desestimen definitivament 1.078 sol·licituds d'ajuda formulades per les entitats locals de menys de 5000 habitants, per indisponibilitat de pressupost, un terç de les quals, concretament 335, corresponen a municipis catalans. Fins a 8 projectes corresponen a municipis d'Osona (Montesquiu, Orís, Oristà, Perafita (2), Rupit i Pruit, Sant Quirze de Besora i Sant Hipòlit de Voltregà).

El grup d’Esquerra Republicana de Catalunya al Senat demana la dotació dels recursos econòmics necessaris per cobrir els projectes desestimats al programa DUS5000

El grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya – Euskal Herria Bildu va registrar, el passat 4 de gener, una moció davant la Mesa del Senat amb la qual es demana al govern espanyol que solucioni la deficient gestió del programa DUS5000 i que segons ha afirmat el senador i viceportaveu a la Comissió d'Entitats locals, Josep Maria Reniu, té com a objectiu ‘potenciar el compromís amb els petits municipis, redoblant els esforços per dotar-los de recursos econòmics, humans i materials suficients’ per tal que puguin accedir a aquests ajuts.   En aquest mateix sentit la portaveu adjunta a la cambra alta legislativa, Sara Bailac, ha recordat que, amb data 22 de desembre de 2022, l’Executiu espanyol va signar la RESOLUCIÓ per la qual ‘es desestimen definitivament 1.078 sol·licituds d'ajuda formulades per les entitats locals de menys de 5000 habitants, per indisponibilitat de pressupost, un terç de les quals, concretament 335, corresponen a municipis catalans’. D’aquests, cinc projectes corresponen a municipis del Vallès Oriental i 8 a municipis d’Osona, més enllà dels municipis que a hores d’ara encara no han rebut cap tipus d’informació sobre la seva sol·licitud.   Els senadors han deixat clar que molts d’aquests municipis van haver de buscar tota mena de complicitats -i fins i tot contractar els serveis de consultories privades- ‘per poder presentar els seus projectes ajustant-se al que estableix el decret de convocatòria’. De la mateixa manera també ha constatat que el grup Republicà al Senat ja va posar de relleu en diferents intervencions al ple, que ‘no només es va optar per la modalitat de presentació de sol·licituds que prioritzava l'ordre de registre de les mateixes sinó que no es va tenir en consideració que els potencials beneficiaris són municipis que per norma general no disposen ni de dotació pressupostària ni de personal necessari per a aquest objectiu’.   Aquestes subvenciones estaven contemplades en el marc del Reial Decret 692/2021, de 3 d'agost, pel qual es regula la concessió directa d'ajudes per a inversions a projectes singulars locals d'energia neta a municipis de repte demogràfic (PROGRAMA DUS 5000), en el marc del Programa de Regeneració i Repte Demogràfic del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Esquerra Republicana pregunta al govern espanyol sobre l'estat del procés del Programa DUS 5000 un any després de la seva obertura

Municipis d’Osona, com Gurb o Rupit, exposen que no han rebut resposta a les respectives sol·licituds o se’ls hi ha denegat El senador d'Esquerra Republicana, Josep Maria Reniu, ha preguntat aquest dimarts a la vicepresidenta tercera del Govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, sobre l'estat actual del procés de concessió d'ajudes del Programa DUS 5000 (Ajuts per a inversions a projectes singulars locals d'energia neta a municipis de repte demogràfic) a Catalunya després d'un any de la seva obertura. Segons Ribera, el Govern espanyol destinarà una xifra de 61,5 milions a Catalunya, essent el territori que més projectes ha presentat, amb un total de 457. La vicepresidenta tercera ha exposat que "no es podran respondre a totes les sol·licituds", ja que el total d'aquestes equival a un valor de 311 milions. A la comarca d'Osona, s'han presentat 19 municipis dels quals "12 estan en llista d'espera i 7 han estat seleccionats", però 6 d'aquests "encara estan solucionant els errors que havien de ser solucionats". Dels 5,99 milions sol·licitats a la comarca, 2,52 es quedaran sense cobrir. Tot i aquestes dades, el senador d'ERC ha remarcat que la realitat que detalla la ministra no és la mateixa que hi ha a Osona. Reniu ha exposat que "hi ha municipis que han vist denegada la seva sol·licitud" i que “amb aquesta mateixa documentació, presentada a instàncies supramunicipals, se'ls hi ha acceptat la subvenció". El senador ha exposat alguns casos pràctics com el de Gurb, en què "reben un correu on se'ls comunica que fins al setembre no tindran resposta perquè, lògicament, a l'agost ningú atén". "Però, és que segueixen sense rebre cap mena de resposta altres municipis, com per exemple Rupit", ha afegit Reniu i ha recordat que aquests casos no només succeeixen a la comarca d'Osona, sinó que municipis d'altres comarques catalanes, com el Segrià o l'Alt Empordà, no han rebut resposta o no ho han pogut sol·licitar, perquè "havien oblidat a les bases de la convocatòria habilitar a les entitats municipals para poder accedir a aquestes ajudes, com en el cas de Sucs (Lleida)".

Imatge de porcs en una granja | Foto: ANIOL RESCLOSA / Diari de Girona

ERC demana al Govern espanyol si inclourà les plantes de tractament de purins a Osona dins l'excepció per a les instal·lacions de cogeneració d'indústries amb gran consum de gas

Els senadors d'Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Maria Reniu i Sara Bailac, han registrat aquest dijous una pregunta per conèixer si el Govern espanyol té previst incloure les plantes de tractament de purins a Osona i la província de Lleida dins l'excepció per a les instal·lacions de cogeneració d'indústries amb gran consum de gas. La pregunta a l'executiu de Pedro Sánchez arriba després que el mateix president del Govern espanyol anunciés en la seva compareixença al Senat, el passat 6 de setembre, que s'aprovarà una excepció per a les instal·lacions de cogeneració de les indústries amb gran consum de gas, permetent que de manera temporal quedin cobertes pel mecanisme ibèric. Segons Sánchez, es tracta d'una "mesura excepcional que ha estat sol·licitada per la mateixa indústria i de la qual es beneficiaran sectors que representen el 20% del producte interior brut industrial i que són claus per a molts territoris" d'arreu de l'Estat. Per la seva banda, el Ministeri de Transició Ecològica també s'ha manifestat en un comunicat en què s'exposa que "s'està tramitant una ordre ministerial per incrementar la retribució regulada que rep la cogeneració en més de 1.000 milions". Actualment, a Catalunya trobem sis plantes de tractament de purins -dues a Osona i quatre a les comarques lleidatanes- que operen mitjançant el sistema de cogeneració i que estan aturades des de fa més de tres mesos pel fet de no poder afrontar els elevats costos econòmics del gas. En el cas de les plantes d'Alcarràs i Masies de Voltregà, el termini de vigència actual de les primes econòmiques per al seu funcionament acaba el 2024. Tot i que aquestes plantes de tractament de purins i dejeccions ramaderes són un factor clau, no només per a la ramaderia sinó per a l'equilibri ecològic i mediambiental, des d'Esquerra Republicana aquest anunci es considera d'interès per al sector i s'assegura que amb la situació d'inactivitat d'aquestes plantes "els problemes mediambientals derivats de l'absència d'aquesta gestió de les dejeccions ramaderes són urgents".

Esquerra Republicana exigeix al govern de l’Estat que prorrogui les primes que reben les plantes de purins d’Osona

El senador republicà Josep Maria Reniu exigeix al ministre d’Agricultura mesures que garanteixin el bon funcionament de les plantes de tractament dels purins que es deriven del sector porcí El senador d’Esquerra Republicana al Senat, Josep Maria Reniu, ha preguntat aquest dimarts al ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luís Planas, “quines mesures té previstes el govern per millorar el tractament dels purins en les plantes existents a la comarca d’Osona”. Reniu ha recordat al ministre que les primes econòmiques que reben les plantes de tractament d’Osona i de Lleida, i que serveixen per garantir la seva continuïtat, finalitzen en els propers anys. És per això, que el senador ha denunciat la inacció del govern de l’Estat que de moment no està aportant solucions per assegurar l’adequada gestió dels residus ramaders en un futur pròxim. “Les plantes de tractament de purins són un factor clau, no només per la ramaderia, sinó també per l’equilibri ecològic i mediambiental, tant d’Osona com de les comarques de Lleida”, ha recordat Reniu en la seva intervenció, i és per aquest motiu que és imprescindible que les subvencions econòmiques que reben no finalitzin els anys vinents, tal com està previst. Durant la seva intervenció, el senador republicà ha reivindicat la importància de les plantes de tractament dels purins que generen el sector porcí en els territoris catalans amb una “excessiva concentració de bestiar en una baixa superfície”. Davant l’immobilisme del govern espanyol, Reniu ha denunciat “l’absència d’interlocució dels ministeris” amb el sector porcí a Catalunya. Per tot plegat, Reniu ha exigit al ministre la “prorrogació, com a mínim, de les primes econòmiques que reben les plantes a Osona i a Lleida”, una prioritat que, si no s’assumeix “tindrem un problema, no només amb les plantes, sinó també amb la gestió dels purins en aquestes comarques”. “La Generalitat de Catalunya ja està fent tot allò que es troba dins els límits de les seves competències pel que fa a la gestió de residus”, ha assegurat el republicà, per això ha demanat al ministre que no fugi d’estudi, perquè la responsabilitat ara és del govern espanyol.

Josep M. Reniu a la ministra Sánchez: “Intentin accelerar tot el que tingui a veure amb l'execució de les millores de la línia R3"

"El problema sempre és el pas del projecte a la realitat". Així és com el senador d'Esquerra Republicana, Josep Maria Reniu, ha resumit aquest dimarts, durant la seva intervenció al Senat, la problemàtica sobre la inversió i el manteniment de la línia R3. En la compareixença de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, el senador republicà ha preguntat pel pla específic sobre la línia i quina previsió hi ha respecte al desdoblament de la línia entre Parets i Vic. Reniu ha sol·licitat a la ministra Sánchez que "intentin accelerar tot el que tingui a veure amb l'execució de les millores de la línia R3" i ha denunciat que algunes d'aquestes "han estat licitades per cinquena vegada en la seva història" com és el cas de l'estudi informatiu del desdoblament de la línia des de Vic. En resposta a la bateria de preguntes del senador, Sánchez ha fet esment al Pla de Rodalies 2020-2030 "treballat des del territori" i ha enumerat algunes de les actuacions a la línia R3 com l'adjudicació de les obres de duplicació de la via entre Parets i la Garriga per un import de més de 55 milions d'euros, la signatura del conveni per construir una nova estació a Parets del Vallès o l'adjudicació de la redacció de l'estudi de desdoblament de la via entre Centelles i Vic, com també les obres de millora a les estacions de Santa Perpètua de Moguda o Vic -amb les obres de prolongació de la via 2 a la pota sud de l'estació ausetana-. La ministra ha reconegut que "som conscients que l'execució s'ha d'augmentar i estic convençuda que en els propers anys hi haurà un gran impuls amb relació a aquest tema". Reniu ha assenyalat la importància de trobar-se amb els col·lectius i entitats que lluiten per millorar el servei. El senador ha recordat la creació d'una oficina tècnica de suport al desdoblament de la línia R3 de tren constituïda a Vic. La comissió està coordinada per l'Ajuntament de Vic, Ajuntament de Manlleu, Consell Comarcal d'Osona, Universitat de Vic-UCC, Cambra d'Osona, Consell Empresarial d'Osona, sindicats i entitats com ara l'associació 'Perquè no ens fotin el tren'.

Maria Balasch, al Parc Jaume Balmes de Vic | Albert Llimós / El 9 Nou

Maria Balasch: “Si tenim una actitud passiva amb la segregació escolar la bola es farà gran”

Entrevista a Maria Balasch, regidora i portaveu d’Esquerra a l’ajuntament de Vic; i presidenta d'ERC a la Catalunya Central Guillem Freixa - El 9 Nou | 08.05.2022 Enllaç entrevista Maria Balasch viu el seu segon mandat a l’Ajuntament de Vic i recentment ha confirmat que es presentarà a les eleccions municipals del maig del 2023. En aquest extracte de l’entrevista al programa Angle obert d’EL 9 TV repassa l’actualitat a la capital d’Osona. Un mandat marcat per la majoria absoluta de JxCat. Està sent com s’esperaven? No. És el mandat de la majoria absoluta i la pandèmia. De les dues coses. I totes juntes ho han fet complicat. Ens pensàvem que aquesta majoria absoluta seria gestionada d’una altra manera. Donant més joc a l’oposició i sent una mica més generosos. No ha sigut així. En l’arrencada de mandat deien que farien la mateixa oposició com si no tinguessin al davant una majoria absoluta. Ha sigut així? L’actitud ha sigut la mateixa. Hem fet totes les propostes que crèiem que havíem de fer, hem pactat pressupostos, ens hem reunit amb tothom, hem escoltat els veïns… Hem fet i fem l’oposició que ens toca fer. Quan el retorn no és l’esperat, et pot acabar desgastant. Però continuem fent feina amb els cinc regidors.   “Pensàvem que l’equip de govern donaria més joc a l’oposició, sent més generosos. I no ha sigut així” Van pactar el pressupost i les ordenances del 2021. Què els va convèncer? No eren els nostres pressupostos, però en aquell moment es van posar sobre la taula unes propostes per part nostra que es van acceptar: un era el projecte de reforma del carrer Botànic Micó i l’altre el d’instal·lar plaques fotovoltaiques en edificis públics. Com que ho van acceptar, hi vam votar a favor. La política és això. Hi va haver un moment que semblava que aquests acords no s’executaven, però s’han acabat fent. I s’han fet tal com s’esperaven? El del carrer Botànic Micó tal com es va plantejar no es farà, però estem contents perquè s’ha escoltat els veïns i si ells hi estan d’acord, nosaltres també.

Reniu reclama a la ministra Ribera “una data clara” per cobrar els ajuts del programa DUS5000 per a projectes de sostenibilitat ambiental a petits municipis

El senador ha enumerat els casos de Gurb, Rupit i Pruit, Sant Julià de Vilatorta, Olost o Sant Quirze de Besora El senador d’Esquerra Republicana Josep M. Reniu ha retret aquest dimarts a la vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera, que mig any després de tancar el termini de presentació de sol·licituds del programa DUS5000, adreçat a subvencionar projectes de sostenibilitat ambiental a municipis de menys de 5.000 habitants, no se’n sàpiga absolutament res. “Li reclamem una data clara per saber quan començaran a cobrar-los”, ha dit. Durant la sessió de control al govern que s’ha fet al Senat, Reniu ha recordat a la ministra que el procés ja va néixer torçat d’entrada “perquè la fórmula de de ‘qui primer arriba primer s’ho queda’ va col·lapsar la web on calia registrar-se”. Amb el problema afegit que molts petits municipis no disposaven dels recursos -i a vegades ni tan sols de les possibilitats telemàtiques d’accés- per poder-ho  tramitar. L’èxit del programa va obligar a passar de 75 a 250 milions d’euros els diners destinats, dels quals 61 van correspondre a Catalunya. “A hores d’ara no se sap si n’ha arribat cap”, ha denunciat Reniu, que ha enumerat els casos de Gurb, Rupit i Pruit, Sant Julià de Vilatorta, Olost, Ponts, Sant Llorenç de Morunys, Corbins, Soses, Sant Quirze de Besora, Maials, Palau d’Anglesola o Sant Guim de Freixenet. Aquest últim, amb la sorpresa que quan va entrar a la web per registrar la sol·licitud dins del termini “li va aparèixer un banner en vermell amb la llegenda ‘pressupost esgotat. Expedient en llista d’espera’. Això no és seriós”. Segons ha denunciat el senador republicà, altres municipis s’han trobat en la tessitura d’haver d’avançar els diners per tirar endavant els projectes a l’espera que se’ls confirmi la subvenció estatal, “i altres fins i tot s’han plantejat renunciar-hi perquè han trobat la manera de cobrir la inversió via ajuts del govern del nostre país”.