Catalunya Central

Esquerra Republicana exigeix al govern de l’Estat que prorrogui les primes que reben les plantes de purins d’Osona

El senador republicà Josep Maria Reniu exigeix al ministre d’Agricultura mesures que garanteixin el bon funcionament de les plantes de tractament dels purins que es deriven del sector porcí El senador d’Esquerra Republicana al Senat, Josep Maria Reniu, ha preguntat aquest dimarts al ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luís Planas, “quines mesures té previstes el govern per millorar el tractament dels purins en les plantes existents a la comarca d’Osona”. Reniu ha recordat al ministre que les primes econòmiques que reben les plantes de tractament d’Osona i de Lleida, i que serveixen per garantir la seva continuïtat, finalitzen en els propers anys. És per això, que el senador ha denunciat la inacció del govern de l’Estat que de moment no està aportant solucions per assegurar l’adequada gestió dels residus ramaders en un futur pròxim. “Les plantes de tractament de purins són un factor clau, no només per la ramaderia, sinó també per l’equilibri ecològic i mediambiental, tant d’Osona com de les comarques de Lleida”, ha recordat Reniu en la seva intervenció, i és per aquest motiu que és imprescindible que les subvencions econòmiques que reben no finalitzin els anys vinents, tal com està previst. Durant la seva intervenció, el senador republicà ha reivindicat la importància de les plantes de tractament dels purins que generen el sector porcí en els territoris catalans amb una “excessiva concentració de bestiar en una baixa superfície”. Davant l’immobilisme del govern espanyol, Reniu ha denunciat “l’absència d’interlocució dels ministeris” amb el sector porcí a Catalunya. Per tot plegat, Reniu ha exigit al ministre la “prorrogació, com a mínim, de les primes econòmiques que reben les plantes a Osona i a Lleida”, una prioritat que, si no s’assumeix “tindrem un problema, no només amb les plantes, sinó també amb la gestió dels purins en aquestes comarques”. “La Generalitat de Catalunya ja està fent tot allò que es troba dins els límits de les seves competències pel que fa a la gestió de residus”, ha assegurat el republicà, per això ha demanat al ministre que no fugi d’estudi, perquè la responsabilitat ara és del govern espanyol.

Josep M. Reniu a la ministra Sánchez: “Intentin accelerar tot el que tingui a veure amb l'execució de les millores de la línia R3"

"El problema sempre és el pas del projecte a la realitat". Així és com el senador d'Esquerra Republicana, Josep Maria Reniu, ha resumit aquest dimarts, durant la seva intervenció al Senat, la problemàtica sobre la inversió i el manteniment de la línia R3. En la compareixença de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, el senador republicà ha preguntat pel pla específic sobre la línia i quina previsió hi ha respecte al desdoblament de la línia entre Parets i Vic. Reniu ha sol·licitat a la ministra Sánchez que "intentin accelerar tot el que tingui a veure amb l'execució de les millores de la línia R3" i ha denunciat que algunes d'aquestes "han estat licitades per cinquena vegada en la seva història" com és el cas de l'estudi informatiu del desdoblament de la línia des de Vic. En resposta a la bateria de preguntes del senador, Sánchez ha fet esment al Pla de Rodalies 2020-2030 "treballat des del territori" i ha enumerat algunes de les actuacions a la línia R3 com l'adjudicació de les obres de duplicació de la via entre Parets i la Garriga per un import de més de 55 milions d'euros, la signatura del conveni per construir una nova estació a Parets del Vallès o l'adjudicació de la redacció de l'estudi de desdoblament de la via entre Centelles i Vic, com també les obres de millora a les estacions de Santa Perpètua de Moguda o Vic -amb les obres de prolongació de la via 2 a la pota sud de l'estació ausetana-. La ministra ha reconegut que "som conscients que l'execució s'ha d'augmentar i estic convençuda que en els propers anys hi haurà un gran impuls amb relació a aquest tema". Reniu ha assenyalat la importància de trobar-se amb els col·lectius i entitats que lluiten per millorar el servei. El senador ha recordat la creació d'una oficina tècnica de suport al desdoblament de la línia R3 de tren constituïda a Vic. La comissió està coordinada per l'Ajuntament de Vic, Ajuntament de Manlleu, Consell Comarcal d'Osona, Universitat de Vic-UCC, Cambra d'Osona, Consell Empresarial d'Osona, sindicats i entitats com ara l'associació 'Perquè no ens fotin el tren'.

Maria Balasch, al Parc Jaume Balmes de Vic | Albert Llimós / El 9 Nou

Maria Balasch: “Si tenim una actitud passiva amb la segregació escolar la bola es farà gran”

Entrevista a Maria Balasch, regidora i portaveu d’Esquerra a l’ajuntament de Vic; i presidenta d'ERC a la Catalunya Central Guillem Freixa - El 9 Nou | 08.05.2022 Enllaç entrevista Maria Balasch viu el seu segon mandat a l’Ajuntament de Vic i recentment ha confirmat que es presentarà a les eleccions municipals del maig del 2023. En aquest extracte de l’entrevista al programa Angle obert d’EL 9 TV repassa l’actualitat a la capital d’Osona. Un mandat marcat per la majoria absoluta de JxCat. Està sent com s’esperaven? No. És el mandat de la majoria absoluta i la pandèmia. De les dues coses. I totes juntes ho han fet complicat. Ens pensàvem que aquesta majoria absoluta seria gestionada d’una altra manera. Donant més joc a l’oposició i sent una mica més generosos. No ha sigut així. En l’arrencada de mandat deien que farien la mateixa oposició com si no tinguessin al davant una majoria absoluta. Ha sigut així? L’actitud ha sigut la mateixa. Hem fet totes les propostes que crèiem que havíem de fer, hem pactat pressupostos, ens hem reunit amb tothom, hem escoltat els veïns… Hem fet i fem l’oposició que ens toca fer. Quan el retorn no és l’esperat, et pot acabar desgastant. Però continuem fent feina amb els cinc regidors.   “Pensàvem que l’equip de govern donaria més joc a l’oposició, sent més generosos. I no ha sigut així” Van pactar el pressupost i les ordenances del 2021. Què els va convèncer? No eren els nostres pressupostos, però en aquell moment es van posar sobre la taula unes propostes per part nostra que es van acceptar: un era el projecte de reforma del carrer Botànic Micó i l’altre el d’instal·lar plaques fotovoltaiques en edificis públics. Com que ho van acceptar, hi vam votar a favor. La política és això. Hi va haver un moment que semblava que aquests acords no s’executaven, però s’han acabat fent. I s’han fet tal com s’esperaven? El del carrer Botànic Micó tal com es va plantejar no es farà, però estem contents perquè s’ha escoltat els veïns i si ells hi estan d’acord, nosaltres també.

Reniu reclama a la ministra Ribera “una data clara” per cobrar els ajuts del programa DUS5000 per a projectes de sostenibilitat ambiental a petits municipis

El senador ha enumerat els casos de Gurb, Rupit i Pruit, Sant Julià de Vilatorta, Olost o Sant Quirze de Besora El senador d’Esquerra Republicana Josep M. Reniu ha retret aquest dimarts a la vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera, que mig any després de tancar el termini de presentació de sol·licituds del programa DUS5000, adreçat a subvencionar projectes de sostenibilitat ambiental a municipis de menys de 5.000 habitants, no se’n sàpiga absolutament res. “Li reclamem una data clara per saber quan començaran a cobrar-los”, ha dit. Durant la sessió de control al govern que s’ha fet al Senat, Reniu ha recordat a la ministra que el procés ja va néixer torçat d’entrada “perquè la fórmula de de ‘qui primer arriba primer s’ho queda’ va col·lapsar la web on calia registrar-se”. Amb el problema afegit que molts petits municipis no disposaven dels recursos -i a vegades ni tan sols de les possibilitats telemàtiques d’accés- per poder-ho  tramitar. L’èxit del programa va obligar a passar de 75 a 250 milions d’euros els diners destinats, dels quals 61 van correspondre a Catalunya. “A hores d’ara no se sap si n’ha arribat cap”, ha denunciat Reniu, que ha enumerat els casos de Gurb, Rupit i Pruit, Sant Julià de Vilatorta, Olost, Ponts, Sant Llorenç de Morunys, Corbins, Soses, Sant Quirze de Besora, Maials, Palau d’Anglesola o Sant Guim de Freixenet. Aquest últim, amb la sorpresa que quan va entrar a la web per registrar la sol·licitud dins del termini “li va aparèixer un banner en vermell amb la llegenda ‘pressupost esgotat. Expedient en llista d’espera’. Això no és seriós”. Segons ha denunciat el senador republicà, altres municipis s’han trobat en la tessitura d’haver d’avançar els diners per tirar endavant els projectes a l’espera que se’ls confirmi la subvenció estatal, “i altres fins i tot s’han plantejat renunciar-hi perquè han trobat la manera de cobrir la inversió via ajuts del govern del nostre país”.

Jordi Fàbrega, a Sant Pere, amb el campanar de l'església al fons | Albert Llimós / El 9 Nou

Jordi Fàbrega: “Mai he deixat de tenir ganes de ser alcalde, hi ha un element vocacional”

Entrevista a Jordi Fàbrega (EpSP-AM), alcalde de Sant Pere i president d’ERC Osona Guillem Rico - El 9 Nou | 30.04.2022 Enllaç entrevista Finalment han començat les obres de l’escola, ningú les volia fer. Primer, la pandèmia va fer que tots els processos s’allarguessin. I segon, hi ha hagut un augment de preu de les primeres matèries que ha afectat en el fet que no sortissin a compte els números per a les empreses que havien de participar al concurs i va quedar desert dos cops. Després es va replantejar el projecte. El vam refer augmentant els preus i tornant a treure el concurs. S’han buscat materials més barats, però amb la finalitat de poder fer el mateix model d’edifici. Per altra banda, també s’ha intentat augmentar una mica la partida. Estem a l’entorn d’1,4 milions. Aquests diners els tenim a través de subvencions de la Generalitat i la Diputació i també de l’estalvi que hem fet, tot i la situació endeutada que teníem per deixar el deute a zero. Aquest avançament dels diners els ha permès fer-ho més ràpid. Per nosaltres l’educació és un pilar fonamental. Sempre hem apostat per reptes. Fa 16 anys el repte era el centre de dia, la residència, els pisos socials per a la gent gran i ho vam aconseguir, ho vam focalitzar aquí. En aquest mandat la majoria d’ajuts els centrem en l’institut escola, perquè era una condició en un municipi de 2.600 habitants i un projecte educatiu propi que funciona molt bé. Això també fa que els joves es vinculin al poble. Que marxessin els joves quan acabaven 6è a una altra població deslocalitzava el poble perquè es deixaven d’utilitzar molts del serveis com la piscina, el pavelló, el gimnàs, la biblioteca… Si es queden en l’etapa d’ESO ajuda també a mantenir-los, que s’ho facin seu, que no es desarrelin.   “Tenir l’ESO ens ajuda que els joves es facin el poble seu i no es desarrelin” Aquest fet precisament ha portat a crear un espai jove al Casal Cultural i Recreatiu.

Foto: ERC Osona

ERC Osona posa a debat la recollida selectiva d'alta eficiència en un acte a Gurb

La Sala de Cultura de l'Ajuntament de Gurb va acollir aquest passat dijous, 5 de maig, el col·loqui titulat 'Recollida Selectiva d'Alta Eficiència' organitzat per la Federació Comarcal d'Esquerra Republicana a Osona. En la taula rodona van participar-hi Josep Casassas, alcalde de Gurb i enginyer agrònom; Margarida Feliu, ambientòloga i vicepresidenta tercera i consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat del Consell Comarcal d'Osona; i Isaac Peraire, director de l'Agència de Residus de Catalunya. La gestió dels residus ha esdevingut en relativament poc temps un dels aspectes centrals de la gestió ambiental i, alhora, un sector bàsic de l'economia tant a escala de país com en àmbit local. Els canvis que en els darrers vint anys ha experimentat la gestió de residus, actualment no només continuen produint-se sinó que s'han accelerat, arran de l'entrada en vigor de normes europees que condicionen de manera important tant les fites que cal assolir com els mecanismes i instruments que cal aplicar. En la primera intervenció de la tarda, Josep Casassas va introduir el debat remarcant la importància de la planificació per poder dur a terme projectes eficients en l'àmbit de recollida de residus per obtenir-ne els millors resultats possibles i assenyalava "la importància d'emmirallar-nos amb els municipis veïns per veure què fan i quins resultats s'aconsegueixen". Per contra, l'alcalde republicà també va destacar una de les problemàtiques que es troben aquells municipis que no tenen aplicat un sistema de recollida alternatiu al convencional i es troben amb municipis annexos que sí que l'apliquen: "en el cas de Gurb ens trobem amb el fenomen anomenat turisme de deixalles", en què ciutadans d'altres municipis que apliquen un sistema alternatiu “venen a abocar les deixalles al nostre poble”. En aquest sentit, Casassas explicava que al municipi gurbetà s'han reduït les illes de contenidors per evitar l'efecte crida. En segon lloc, Margarida Feliu, no va voler defensar un model de recollida en concret.

Foto: ERC Osona

Raül Romeva: 'Iniciatives com Onaigua donen sentit al republicanisme'

El vicesecretari general de Prospectiva i Agenda 2030 d'Esquerra Republicana, Raül Romeva, en la seva visita a Osona, s'ha desplaçat aquest dimarts a Torelló per conèixer de primera mà Onaigua, una empresa pública creada pel Consell Comarcal d'Osona per tal d'oferir els serveis d'abastament d'aigua en baixa, clavegueram i drenatge urbà als municipis de la comarca. Romeva ha valorat positivament l'aposta de l'ens comarcal per la posada en funcionament d'aquesta empresa que esdevé "una iniciativa que dona sentit al republicanisme". "Construir República vol dir posar al centre del debat les persones i el bé comú. Un clar exemple és la municipalització de serveis essencials com l'aigua", ha destacat. L'exconseller ha fet èmfasi amb la voluntat d'Esquerra Republicana de revertir la dinàmica de privatitzar el bé comú. "Tant per l'eficiència com pel dret a l'aigua, privatitzar un dret bàsic suposa riscos", ha assegurat. A més, ha destacat la importància de generar una dinàmica de consens que permeti posar el servei al nivell de l'eficiència i també de la "capacitat de millorar la relació ciutadà i administració". Romeva ha estat acompanyat dels alcaldes republicans de Torelló i Sant Vicenç de Torelló, Marçal Ortuño i Èric Sibina; del president del Consell Comarcal d'Osona, Joan Carles Rodríguez; i de la diputada al Parlament, Alba Camps. Rodríguez, ha valorat la importància de disposar d'una empresa pública que ofereixi un servei "tan important com és la distribució d'aigua en les empreses i domicilis d'Osona", una iniciativa que "ha estat possible gràcies al consens polític de la comarca". "Som el primer consell comarcal de Catalunya que dona el servei d'aigua a una empresa pública i volem que esdevingui un servei d'excel·lència", ha destacat. Per la seva banda, Ortuño, ha volgut remarcar la voluntat reformadora del projecte republicà posant de manifest el convenciment que des de Torelló han tingut sempre respecte a aquest projecte.

ERC Osona participa en el I Congrés Feminista i LGTBI d'Osona

Els Jardins del Despujol de les Masies de Voltregà han estat aquest passat dissabte, 30 d'abril, l'escenari del I Congrés Feminista i LGTBI d'Osona que ha comptat amb una molt bona estrena. Més de 130 persones s'han passat al llarg de la jornada per algunes de les sis taules rodones que han aplegat una trentena de ponents per debatre, en clau feminista, sobre tot un ventall de temes, des de la repressió, la coeducació, les violències masclistes o la justícia feminista.   Montse Mas, regidora de Som Voltregà a les Masies i membre d'ERC Osona, ha estat la impulsora d'aquesta iniciativa que "ha aconseguit portar ponents d'arreu del territori i ha obtingut una gran participació". Mas afegeix que aquesta trobada "havia de ser transversal i tenia com a objectiu barrejar la política de les institucions i els col·lectius que estan, dia a dia, al carrer".   La jornada del matí s'iniciava amb la ponència sobre el Servei d'acompanyament a la víctima del delicte en seu judicial, a càrrec de Mireia Serra, coordinadora del SAVD de Barcelona comarques, qui posava de manifest que a la Catalunya Central no hi ha la capacitat de poder cobrir tots els partits judicials cada dia per falta de personal. L'advocada i activista Assun Martínez, acompanyada d'Irene Codina, encausada, protagonitzaven la segona taula sobre justícia feminista. La primera part del congrés es tancava parlant d'antiracisme amb una ponència a càrrec de Mireia Mata i Assun Martínez.   Amb l'amenaça de la pluja i traslladat el congrés sota cobert, s'iniciava la segona part de la jornada amb la taula 'República feminista' a càrrec de Raquel Sans, vicesecretaria de feminismes d'Esquerra Republicana; Fina Campàs, activista feminista; i Elena Crespi, regidora de la CUP a Torelló. Seguidament, els col·lectius Stopgordofòbia, Sombarbàrie i Apelo protagonitzaven la taula sobre la pressió estètica, la qual ha obtingut més afluència de públic; i la directora general de l'Institut Català de les Dones, Meritxell Benedí, juntament amb Bea Espejo, autora del Manifiesto Puta, eren les encarregades de presentar la de 'Polítiques Feministes'.

Xavier Roviró a la plaça Verdaguer de Folgueroles, just davant l'ajuntament | Albert Llimós / El 9 Nou

"La idea de Desperta Folgueroles era despertar el poble, que havia quedat adormit després d’anys d’una mateixa manera de fer"

Entrevista a Xavier Roviró (DF-AM), alcalde de Folgueroles Txell Vilamala - El 9 Nou | 25.04.2022 Enllaç entrevista A l’Ajuntament de Folgueroles hi va haver canvi radical de cares després de les eleccions municipals de l’any 2019. Xavier Roviró encapçalava Desperta Folgueroles-AM, una candidatura de nova creació que va guanyar els comicis amb una majoria absoluta incontestable, 8 dels 11 integrants del consistori. Tots els regidors que hi ha ara mateix a l’Ajuntament de Folgueroles debutaven en política municipal. Com definiria aquests tres anys de mandat? No ens esperàvem una victòria tan clara. Folgueroles necessitava un canvi i ens pensàvem guanyar, però no entrar vuit regidors. Descobrir un món que desconeixes sempre és interessant, però també ha estat dur. Van començar amb l’empresonament de Txevi Buigas… Va ser una arrencada de cavall. Pel setembre ens van agafar un veí del poble acusant-lo de terrorista quan tothom sap que és una bellíssima persona. Mobilitzacions, anar a Madrid, parlar amb la premsa i advocats… Gestionar això, a més de preparar els pressupostos o controlar el dia a dia sent novells no va ser fàcil, però ens en vam sortir. Després van venir les destrosses del Glòria i les inundacions al carrer de la Rambla, i quan semblava que ho havíem reparat tot i la Generalitat i la Diputació ens tornarien els cèntims, una pandèmia que ha durat dos anys i ens ha marcat profundament. Vostè té una llarga trajectòria en entitats. Un cop a dins del consistori les coses es veuen d’un altre color? La idea de Desperta Folgueroles era despertar el poble, que havia quedat adormit després d’anys d’un mateix alcalde i una mateixa manera de fer. Ens vam agrupar una colla de gent compromesa amb la cultura, el municipi i entitats tant d’aquí com de Catalunya en general. En què ha canviat la seva forma de governar respecte a l’anterior equip? Som un equip. Jo vaig encapçalar la llista, perquè estant jubilat tenia més temps, però no em considero un líder nat.