Catalunya Central

Sara Alarcón: "Les ganes són de continuar la tasca que se’m va encomanar"

Torna a dirigir l'ens amb agraïment als que se n’han fet càrrec en la seva absència i ganes de resoldre temes com el futur del Centre Sanitari Enric Badia - Regió7 | 06.02.2022 Enllaç entrevista Felicitats. Ha estat mare. Es retorna diferent a la presidència del Consell després d’una maternitat? Gràcies. La reincorporació es va fent de mica en mica. Sí que hi ha un dia que talles amb el que has estat fent com a mare i tornes a treballar. No et desconnectes com un interruptor, però. Som persones i de mica en mica vas entrant de nou en el dia a dia de la institució. Parles amb el personal, es tornen a omplir les agendes, et tornes a trobar amb les persones de la casa, amb els companys... Ens anem posant al dia i crec que, de moment, molt bé. I a casa? A casa és al revés, allà és la desconnexió. No és fàcil, com a totes les cases. Però tinc gent que m’ajuda perquè sigui tot molt més fàcil. És un any de baixa, un any en què han passat coses al Consell, i un temps en què segur que hi ha espais per a la reflexió. En aquest retorn, quins objectius polítics té? Acabat el permís de maternitat estàs content de reprendre totes aquelles tasques que estan relacionades amb el servei públic i la part política. Poder-t’hi tornar a dedicar és una oportunitat. Estic contenta i plena per poder tornar a complir amb una activitat que havia deixat. Amb les piles carregades per ser al davant del Consell Comarcal? La feina política, en el meu cas, és pràcticament inherent a mi. Treballar per les persones perquè puguin millorar el seu dia a dia, per procurar que tot sigui més fàcil. Poder-me dedicar a tot això és una oportunitat única, i en tenia moltes ganes. Ha notat un canvi en la mirada de la gent? Qui abans la veia com a mare i ara la veu com a política, la veuen igual o diferent? No soc diferent quan estic en actiu que quan no n’estic. La gent et veu de la mateixa manera que et presentes. Quan he estat de baixa també hi havia molta gent que em demanava coses del Consell.

Xavier Castellana aconsegueix del ministre Escrivá el compromís d’incorporar el Solsonès en un pla per dur l’atenció presencial de la Seguretat Social a la comarca

El senador d’Esquerra Republicana, Xavier Castellana, ha aconseguit aquest passat dimarts el compromís per part del ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions del govern de l’Estat, José Luis Escrivá, d’incorporar la comarca del Solsonès en un pla pilot per oferir atenció presencial de personal de la Seguretat Social en quest territori, on actualment no en disposa “i l’oficina més propera és a 50 quilòmetres de la capital i sense transport públic”. L’atenció es faria aprofitant dependències cedides comarcals per a aquesta funció, amb una freqüència d’obertura al públic adaptada a la demanda que hi hagués. Castellana ha recordat que el Solsonès és una comarca amb una extensió de 1.000 quilòmetres quadrats i una població de 13.500 persones, 9.000 de les quals a Solsona. Com ha assenyalat, hi ha una part de la població vulnerable, especialment entre la gent gran, per a qui haver de recórrer a eines exclusivament telemàtiques per als seus tràmits davant la Seguretat Social els fa molt difícil accedir als serveis, amb el perjudici que això els representa. “I no es pot oblidar que la crisi i la pandèmia per la COVID-19, amb tot el que ha comportat, ha agreujat encara més la crisi en aquest territori”. El senador del Solsonès ha posat en valor el gran treball de substitució que des d’altres serveis assistencials, com l’assessorament de serveis socials comarcals fins a l‘atenció domiciliària, estan fent per a aquest segment de població. “Però no podem permetre, i menys en el context actual, que això repercuteixi en l’atenció i dedicació en aquelles tasques que realment els corresponen”. “La bona política és la que fa que les coses passin”, ha dit Castellana en resposta al compromís del ministre, durant la sessió de control al govern al ple del Senat. En els propers dies es concretarà com s’articula la posada en marxa d’aquest servei, per al qual el senador ja ha anunciat la predisposició a col·laborar tant de l’Ajuntament de Solsona com del mateix Consell Comarcal del Solsonès.

Judit Gisbert pren el relleu de David Rodríguez i esdevé la primera alcaldessa de Solsona

Gisbert assumeix el càrrec "amb les ganes i la fortalesa necessàries per entomar les noves responsabilitats" Dissabte es va fer història a Solsona. L’Ajuntament investia la primera alcaldessa de la ciutat, Judit Gisbert i Ester, després de la renúncia al càrrec de David Rodríguez. En les votacions d’aquesta solemne sessió, la fins ara regidora d’Educació, Cultura, Salut i Igualtat ha rebut el suport del govern municipal, d’ERC, i dels dos regidors d’ApS-CUP, que han emès un vot de confiança. En el moment del discurs, després de rebre la vara de mans del seu predecessor, Gisbert ha destacat que se sent orgullosa de ser la primera alcaldessa. “Sempre és positiu que es normalitzi la presència de les dones en totes les esferes públiques, com ha de ser. I que nenes i joves tinguin referents en tots els camps”. Però ha deixat clar que no en vol fer bandera: “no vull escudar-me en el gènere. Per ser dona no he de ser diferentment valorada”. La batllessa vol evitar que aquest repte es converteixi en “una llosa”. Aquest canvi a l’alcaldia a mig mandat no estava previst. Però Judit Gisbert assegura sentir-se “a punt i amb les ganes i la fortalesa necessàries per entomar les noves responsabilitats”. L’alcaldessa ha desgranat un llarg reguitzell d’agraïments, d’entre els quals ha destacat el que ha dedicat a David Rodríguez pel temps esmerçat a facilitar-li l’adaptació i a “cosir aquell traspàs que tu tant vas trobar a faltar”, li ha dit. Els companys de l’executiu, la família i els amics també han ocupat un lloc rellevant en les seves paraules. Pel que fa a les sigles que representa, Gisbert ha afirmat que Esquerra Republicana de Catalunya defineix perfectament la seva ideologia: “soc una persona d’esquerres, republicana i independentista. Defenso una societat oberta, igualitària i democràtica que situa al centre els serveis públics i l’atenció a les persones, especialment els col·lectius vulnerables”.

La política de la testosterona que es viu a tot el territori l'hem d'erradicar

Xavier Castellana apunta a la construcció comunitària i a l'ús eficient dels recursos com a objectius Regió7 Arnau Valverde 15.11.2020 | 19:18 En la seva segona legislatura com a senador, el també conseller i regidor de Riner ha estat escollit president del partit al Solsonès Xavier Castellana (1976) ha estat escollit recentment nou president de l'executiva comarcal d'ERC i també s'ha convertit en els darrers mesos en conseller comarcal. Aquestes tasques, sumades a la de regidor de Riner, el seu municipi, les comparteix amb el seu càrrec com a senador en la que és la seva segona legislatura en què treballa compaginant la política estatal amb la municipal. Quins són els seus objectius principals en l'àmbit comarcal? En l'àmbit comarcal són molt diversos però es resumeixen en una única idea. A tots ens agraden conceptes com equilibri territorial, però això ha de tenir implicacions. Els recursos públics sempre han estat escassos, però ara més que mai, per tant ser eficient en el seu ús permet garantir els serveis públics i crear-ne de més. Però és clar els criteris d'eficiència han de tenir equitat. No és el mateix recollir residus a Manresa que fer la recollida rural que es vol fer al Solsonès. Crec que com a comarca tenim prou vitalitat perquè ningú aspiri a ser una comarca subvencionada, però sí que necessitem que els serveis es prestin en equitat de condicions. Una de les meves idees fonamentals també és la construcció comunitària, com construïm comunitats en les quals ens puguem desenvolupar plenament. L'evolució ens ha fet animals socials que necessitem acompanyament, i, de fet, sentir-nos acompanyats i que som part d'una cosa més gran és un element per combatre el mal dels nostres temps que és l'individualisme. Un dels principals problemes que té la comarca és el despoblament. Com es podria solucionar? Al final no té ningú una solució màgica, però jo crec que cal prestar efectivament els serveis. Es tracta d'anar detectant en quins àmbits es produeix aquesta bretxa i tancar-la.