Els tres municipis, liderats per Esquerra, admeten que cal apostar per la transició energètica, però demanen fer-ho tenint en compte criteris paisatgístics i socials. Santpedor també s’oposa a un pla semblant. Finalment, el macroprojecte d’instal.lació de dos parcs fotovoltaics que havia d’ubicar-se entre Manlleu, Torelló i l’Esquirol no es durà a terme. Els tres ajuntaments, liderats per alcaldies d’Esquerra Republicana, s’havien posicionat en contra per considerar el projecte desproporcionat: hauria ocupat un espai tan gran com la zona urbana de Manlleu, a part de ser un model clarament especulatiu sense repercussió directe en el territori. Ara, la ponència d’energies renovables de la Generalitat ha emès finalment un informe desfavorable que recull algunes de les queixes dels ajuntaments afectats. D’aquesta manera, es considera que l’emplaçament no és viable i que l’impacte urbanístic i paisatgístic seria desmesurat. El projecte pretenia instal·lar més de 220.000 panells fotovoltaics en un espai d’unes 432 hectàrees. La desproporcionalitat del projecte ha estat una de les raons que l’han fet caure. Les alcaldies de Manlleu, Torelló i l’Esquirol han celebrat la decisió. Des de l’inici, els tres municipis han presentat informes desfavorables a la instal·lació d’aquest parc, que finalment també s’han tingut en compte a l’hora de prendre la decisió final. En canvi, el projecte de Folgueroles, que afectaria unes 45 hectàrees, de moment seguirà endavant amb els tràmits, malgrat que la decisió final encara no està presa. L’informe elaborat per Medi Ambient admet que, efectivament, el parc és viable, però en condiciona la instal·lació a una correcta implementació. Des de l’alcaldia, liderada per Esquerra, admeten que cal fer una transició cap a l’energia fotovoltaica, però demanen fer-ho bé, i treballen per poder controlar el projecte a través del POUM. Des dels Ajuntaments afectats i altres municipis veïns, s’està treballant conjuntament amb el Consell Comarcal d’Osona, també liderat per ERC, per definir un model que aposti clarament per les energies renovables, respectant els usos i el paisatge existents i buscant fórmules que permetin que les comunitats properes en surtin directament beneficiades.

Garantir l’accés a l’habitatge és garantir un espai de seguretat i dignitat a moltes famílies. La dificultat d’accedir a un habitatge és una de les causes que pot incrementar la pobresa i el risc d’exclusió social, fins i tot per a persones que tenen un treball, perquè els preus de l’habitatge són molt alts. També un dels impediments per a l’emancipació de les persones joves és la dificultat d’accedir a un habitatge, fet que endarrereix l’edat per tenir fills i fer un projecte vital propi. Per això és tan important que les administracions posem les eines necessàries per garantir-ne un accés estable i a un preu accessible. Sense això, altres polítiques de lluita contra la pobresa i exclusió no poden tenir èxit, perquè l’habitatge és una peça clau de l’estat del benestar. És urgent que les administracions garanteixin l’accés a l’habitatge amb el desenvolupament de polítiques públiques a favor de qui més ho necessita i que exigeixin que els grans tenidors assumeixin també la seva responsabilitat social. Als bancs, com a grans tenidors, els hem d’exigir el retorn dels diners amb què els vam rescatar al 2008. És important que la ciutadania exigim aquest retorn, especialment en un moment tan complicat com el que vivim, arran de la pandèmia, on moltes famílies han vist reduïts els seus ingressos i fins i tot els han vist desaparèixer. No volem més famílies vulnerables expulsades de casa seva sense una alternativa. Dos bons exemples són les mesures impulsades des del Govern català i el Parlament de Catalunya recentment com són la Llei de regulació del preu dels lloguers i el retorn social del rescat bancari a través de la Sareb o “banc dolent”. Accions que pretenen millorar les condicions d’accés a l’habitatge i canviar d’arrel la problemàtica. Dues mesures en defensa de la ciutadania, com també ho és el Decret llei urgent per frenar els desnonaments aprovat per la Generalitat aquesta mateixa setmana.

La Senadora Sallentina Mirella Cortès i l'Alcalde de Manresa Marc Aloy ens fan una anàlisi de la repercussió que hagués tingut en la ciutadania l'aplicació del decret de romanents dels ajuntaments.

Dijous dia 18/06/20 vàrem fer una formació sobre Feminisme adreçada a la militància d'ERC de la Catalunya Central. Formació a càrrec de la Directora General de Serveis Socials, Sra. Meritxell Benedí, i a la que es van inscriure més de 30 persones. Va tractar aspectes com el feminisme, equitat de gènere, masclisme, llenguatge no sexista, perspectiva de gènere i micromasclismes. Es va informar de les eines que disposa ERC a nivell intern, com el Pla per la igualtat i el Protocol per a la prevenció i abordatge de l'assetjament sexual i per raó de sexe, fent palès dels resultats d'aquest Pla d'igualtat en una major feminització del partit amb més dones militants i com a conseqüència, més dones candidates i electes. Finalment vàrem plantejar reptes pel futur. Gràcies a tothom per l'assistència, sens dubte va ser una formació molt profitosa.

Malgrat l'obligat confinament per la Covid-19 l'activitat dels membres de la Federació Regional a la Catalunya Central no s'atura, seguim programant reunions de forma periòdica, això sí, de forma telemàtica.

ERC Catalunya Central va celebrar el seu congrés per a escollir la nova executiva que liderarà la federació regional durant els propers quatre anys. En aquesta va sortir escollida una nova junta liderada per la vigatana Maria Balasch, com a presidenta, i la manresana Mariona Homs, com a secretària general, que faran tàndem amb un equip paritari amb membres de totes les comarques que integren la regional: Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès -també s'ha tingut en compte la singularitat del Lluçanès-. Balasch és actualment regidora i portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Vic i consellera comarcal; mentre que Homs és regidora d'Acció i Inclusió Social a l'Ajuntament de Manresa. La nova junta substitueix la que liderava el santvicentí Lluís Oliveras els darrers anys. En les seves intervencions, van destacar la "il·lusió i respecte amb majúscules per encarar aquest projecte de futur" i van explicar que "volem que la Catalunya Central sigui més que una situació geogràfica i que esdevingui un territori ple de complicitats teixides entre tots i totes. Volem fer-ho amb ganes de fer una política diferent, una política transversal on les persones estiguin al centre, i volem comptar amb tothom per portar a terme estratègies i accions que han de posicionar la Catalunya Central a l'agenda del país".   La trobada va comptar també amb les intervencions de la secretària general d'ERC, Marta Rovira -per videoconferència des de Suïssa-, i de la portaveu nacional, Marta Vilalta. Ambdues van agrair el pas endavant i el compromís del nou equip, alhora que es van posar a disposició per a treballar plegats. També van adreçar unes paraules d'agraïment per al president sortint, el santvicentí Lluís Oliveras, i a tot el seu equip, per la feina feta durant tots aquests anys.    La composició de la nova Executiva Regional és la següent: Maria Balasch (Vic), Presidència; Mariona Homs (Manresa), Secretaria general; Roser Montané (Roda de Ter), secretaria d'Organització; Sílvia Mur (Moià), secretaria d'Imatge i Comunicació; Isaac Lozano (Cercs), secretaria de Política Municipal; Roger Corominas (Roda de Ter), secretaria d'Administració i Finances; Núria Cañellas (Talamanca), secretaria de les Dones; Agustí Lleyda (Santpedor), secretaria de Polítiques Sectorials; Montse Barniol (Alpens), secretaria de Món Rural; Josep Subirana (Avià), secretaria de Transició Ecològica; Joan Hernàndez (Cardona), secretaria de Ciutadania i Militància; Eudald Sellarès (Manlleu), secretaria de Comerç, Economia Social i Solidària; i tres vocalies: Alba Camps (Puig-Reig); Sara Alarcón (Solsona); i Xavier Castellana (Freixinet de Riner).