Catalunya Central

Notícia

ERC Osona posa a debat la recollida selectiva d'alta eficiència en un acte a Gurb

Comarcal Osona
  • Foto: ERC Osona
  • Foto: ERC Osona David Pallarols Morata
  • Foto: ERC Osona David Pallarols Morata
  • Foto: ERC Osona David Pallarols Morata
  • Foto: ERC Osona David Pallarols Morata
  • Foto: ERC Osona David Pallarols Morata
  • Foto: ERC Osona David Pallarols Morata
La Sala de Cultura de l'Ajuntament de Gurb va acollir aquest passat dijous, 5 de maig, el col·loqui titulat 'Recollida Selectiva d'Alta Eficiència' organitzat per la Federació Comarcal d'Esquerra Republicana a Osona. En la taula rodona van participar-hi Josep Casassas, alcalde de Gurb i enginyer agrònom; Margarida Feliu, ambientòloga i vicepresidenta tercera i consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat del Consell Comarcal d'Osona; i Isaac Peraire, director de l'Agència de Residus de Catalunya.

La gestió dels residus ha esdevingut en relativament poc temps un dels aspectes centrals de la gestió ambiental i, alhora, un sector bàsic de l'economia tant a escala de país com en àmbit local. Els canvis que en els darrers vint anys ha experimentat la gestió de residus, actualment no només continuen produint-se sinó que s'han accelerat, arran de l'entrada en vigor de normes europees que condicionen de manera important tant les fites que cal assolir com els mecanismes i instruments que cal aplicar.

En la primera intervenció de la tarda, Josep Casassas va introduir el debat remarcant la importància de la planificació per poder dur a terme projectes eficients en l'àmbit de recollida de residus per obtenir-ne els millors resultats possibles i assenyalava "la importància d'emmirallar-nos amb els municipis veïns per veure què fan i quins resultats s'aconsegueixen". Per contra, l'alcalde republicà també va destacar una de les problemàtiques que es troben aquells municipis que no tenen aplicat un sistema de recollida alternatiu al convencional i es troben amb municipis annexos que sí que l'apliquen: "en el cas de Gurb ens trobem amb el fenomen anomenat turisme de deixalles", en què ciutadans d'altres municipis que apliquen un sistema alternatiu “venen a abocar les deixalles al nostre poble”. En aquest sentit, Casassas explicava que al municipi gurbetà s'han reduït les illes de contenidors per evitar l'efecte crida.

En segon lloc, Margarida Feliu, no va voler defensar un model de recollida en concret. "Cada municipi ha d'aplicar aquell sistema que més s'ajusta a la seva realitat i que millors resultats li aporti", tot i que sí que destacava que "sistemes com el porta a porta, si ens basem en dades, és dels que millors resultats aporta". Feliu també recordava que per aplicar els nous sistemes sempre és necessària una primera inversió costosa, però que si s'apliquen adequadament i "les coses es fan bé, amb els temps acabarem pagant menys".

L'ambientòloga i vicepresidenta tercera i consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat del Consell Comarcal d'Osona, amb dades a la mà, assenyalava que "a la comarca d'Osona cal arribar almenys a un 80% de recollida selectiva als municipis". També remarcava que la consciència i voluntat personal és clau per reduir el nombre de deixalles. "Els residus comencen en el moment en què els comprem, no quan els llencem. Hem de pensar com comprem i és necessari separar les deixalles adequadament a casa per tenir una visió personal del consum que fem i si aquest realment és necessari".

Per tancar la taula i abans del torn de preguntes, va intervenir el director de l'Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, que va exposar els objectius de l'Agència i va demanar la defensa del cànon als municipis i ajuntaments del país. "L'alta eficiència només es pot fer si els ajuntaments del país tenen la voluntat de posar mecanismes per fer-ho i iniciar el procés", remarcava. Peraire recordava que l'alta eficiència "ve marcada per un marc legislatiu europeu i que permet una adaptabilitat per a cada municipi".

Segons el director de l'Agència de Residus de Catalunya, en aquests moments el model d'alta eficiència amb un percentatge més elevat d'èxit és de recollida selectiva porta a porta. "Aquest ens permet adaptar-nos a les diferents realitats dels nostres municipis", emfatitzava. "És cert que trobem altres models, com els contenidors intel·ligents, però aquests sistemes són més recents i encara cal estudiar els resultats amb més detall".