Catalunya Central

Notícia

Maria Balasch: “Si tenim una actitud passiva amb la segregació escolar la bola es farà gran”

Comarcal Osona
Maria Balasch, al Parc Jaume Balmes de Vic | Albert Llimós / El 9 Nou
Maria Balasch, al Parc Jaume Balmes de Vic | Albert Llimós / El 9 Nou
Entrevista a Maria Balasch, regidora i portaveu d’Esquerra a l’ajuntament de Vic; i presidenta d'ERC a la Catalunya Central

Guillem Freixa - El 9 Nou | 08.05.2022
Enllaç entrevista

Maria Balasch viu el seu segon mandat a l’Ajuntament de Vic i recentment ha confirmat que es presentarà a les eleccions municipals del maig del 2023. En aquest extracte de l’entrevista al programa Angle obert d’EL 9 TV repassa l’actualitat a la capital d’Osona.

Un mandat marcat per la majoria absoluta de JxCat. Està sent com s’esperaven?
No. És el mandat de la majoria absoluta i la pandèmia. De les dues coses. I totes juntes ho han fet complicat. Ens pensàvem que aquesta majoria absoluta seria gestionada d’una altra manera. Donant més joc a l’oposició i sent una mica més generosos. No ha sigut així.

En l’arrencada de mandat deien que farien la mateixa oposició com si no tinguessin al davant una majoria absoluta. Ha sigut així?
L’actitud ha sigut la mateixa. Hem fet totes les propostes que crèiem que havíem de fer, hem pactat pressupostos, ens hem reunit amb tothom, hem escoltat els veïns… Hem fet i fem l’oposició que ens toca fer. Quan el retorn no és l’esperat, et pot acabar desgastant. Però continuem fent feina amb els cinc regidors.
 
“Pensàvem que l’equip de govern donaria més joc a l’oposició, sent més generosos. I no ha sigut així”

Van pactar el pressupost i les ordenances del 2021. Què els va convèncer?
No eren els nostres pressupostos, però en aquell moment es van posar sobre la taula unes propostes per part nostra que es van acceptar: un era el projecte de reforma del carrer Botànic Micó i l’altre el d’instal·lar plaques fotovoltaiques en edificis públics. Com que ho van acceptar, hi vam votar a favor. La política és això. Hi va haver un moment que semblava que aquests acords no s’executaven, però s’han acabat fent.

I s’han fet tal com s’esperaven?
El del carrer Botànic Micó tal com es va plantejar no es farà, però estem contents perquè s’ha escoltat els veïns i si ells hi estan d’acord, nosaltres també. Estem satisfets que hi hagi hagut aquest diàleg entre govern i veïns. Hauria de passar més en aquesta ciutat. El projecte de les plaques solars sí que s’està fent tal com el vam plantejar.

En els altres exercicis per què no hi ha hagut entesa?
Negociar és acceptar, tibar, arronsar… en els moments que no hi hem votat a favor és perquè els punts principals de les nostres propostes no han estat acceptades.

Del projecte de l’aparcament soterrat al parc Maria Àngels Anglada, què és el que no convenç el grup municipal d’Esquerra?
Les formes. Com s’ha fet tot el procés. Després podríem entrar si és necessari l’aparcament o no. Però les formes no han sigut les correctes: amagant informació, quan fèiem preguntes ens deien que no ho sabien quan sí que ho sabien… quan les coses es fan d’amagat, el que generes en la persona que tens al davant és desconfiança. Suposo que ho provoca la majoria absoluta. Fan, i com que saben que ho poden aprovar sense compartir la informació amb l’oposició, doncs no donen cap explicació.

Si els haguessin explicat millor el projecte, el posicionament hauria estat diferent?
Segurament tampoc ho hauríem vist amb bons ulls, perquè no és el nostre tipus de projecte de ciutat. Fer un aparcament al nucli antic va contra les idees de mobilitat sostenible o ciutat verda. El Seminari Vell el podíem haver recuperat per a equipament de la ciutat o per a algun servei públic, però el que ens pesa més són les formes de tot plegat.

Amb la plaça de la Noguera s’ha lluitat prou per mantenir-la?
El govern, gens. Nosaltres hem dit per activa i per passiva que ho hauríem gestionat diferent. Sempre se’ns retreu que vam votar a favor d’un POUM que a la plaça de la Noguera hi preveia pisos. El POUM ha d’estar al servei de la gent. Ha de ser una eina viva, no pot ser un document intocable. Si el POUM detecta les necessitats d’un veïnat, allò s’ha de poder revertir i adaptar. És un tema de voluntat política. Cenyir-se al POUM i dir que allà s’hi construirà encara que el barri reclami un lloc de trobada social és la seva opció política. Nosaltres hauríem optat per una opció més social.

L’Espai ETC, la Biblioteca Pilarín Bayés o la seu de la UVic a l’edifici que es construirà a la plaça de la Noguera. És una resposta suficient a la demanda de més equipament que fan els barris del sud de la ciutat?
No. Tenim una biblioteca que està al límit del barri. No tenim més informació però sembla que a la plaça de la Noguera hi anirà una seu de la UVic; benvinguts siguin. L’ETC el van reviure ETC Teatre i el Cineclub, i gràcies a ells tenim un equipament cultural potent. No n’hi ha prou. Calen més serveis, obrir més la ciutat i que aquesta línia entre Vic nord i Vic sud es vagi difuminant.
 
“Si el POUM detecta les necessitats d’un veïnat com ha passat a la plaça de la Noguera s’ha de poder adaptar”

Han dit més d’una vegada que cal governar per a tota la ciutat. No es fa?
L’equip de govern, i els hi hem sentit dir als plens, diuen que ells es deuen a la gent que els ha fet confiança. És a dir, als seus votants. I tenim una part de Vic molt descuidada. Nosaltres sempre hem dit que qui governa ho ha de fer per a tothom.

Costa que la ciutadania vagi a fer coses als barris del sud de la ciutat?
Això depèn com organitzis la ciutat. Si l’organitzes perquè uns no hagin d’anar mai cap a altres zones, doncs s’establirà aquesta inèrcia. Si hi ubiques determinats serveis, doncs crearàs un flux de persones.

Un dels reptes més importants que té Vic en els propers anys és fer front a la segregació escolar?
És el gran repte.

I com s’hi ha de fer front? Ja es va tard?
Mai no és tard, però com més tardem serà pitjor. I si tenim una actitud passiva, la bola s’anirà fent gran. És un tema que cal abordar, i ho hem de fer des de molts punts de vista. No només el vessant de l’educació, sinó també de l’habitatge, perquè tenim segregació residencial, la cultura, el lleure.

Les seves paraules evidencien que a Vic hi ha segregació escolar, però el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va dir que el model Vic és vigent i cal exportar-lo. Qui té raó?
El model, que n’hi diem Vic però és original de Manlleu, no és vigent. I ho hem comentat amb el conseller. El matís és el concepte al qual fem referència a la comarca quan parlem de model Vic, pensant en un model que es va implementar fa 16 o 17 anys. Quan el conseller parlava de model Vic feia referència al fet que a la ciutat, els centres educatius es posen d’acord a l’hora de fer el repartiment d’alumnes amb necessitats educatives especials. Això no passa en altres llocs, i és un valor que tenim i hem de conservar. Però hem d’anar més enllà, perquè tenim una segregació escolar important. Ho ha dit la Fundació Bofill, estudis de la Universitat de Vic i experts en educació. I només has de trepitjar escoles per veure-ho. Hem de fer el màxim perquè no vagi a més, i una d’elles és l’acompanyament i reforç econòmic als centres amb aquests alumnes.

Però aquest model Vic que deia el conseller tampoc funciona.
Cal una reforma més profunda. S’han de moure coses. El tema que pots matricular l’infant on sigui, doncs potser l’hem de replantejar.

I es va tard per buscar-hi solucions?
Es va tard. Hem arribat a uns límits preocupants, i només has de passejar-te per l’exterior de les escoles per veure-ho. Es va tard, i com més aviat ens hi posem millor per la ciutat.
 
“El model Vic no és vigent. Ho hem comentat amb el conseller d’Educació”

En temes de mobilitat, com valoren la feina que s’ha fet en aquest mandat?
És un dels vessants on veiem més que falta un projecte de ciutat. No existeix un projecte global. Han anat fent coses: un carril bici a la ronda Camprodon que encara es manté en el format de la prova pilot, el tancament de la circulació al Portalet… però van fent pedaços. No hi ha un objectiu ben definit, pensant en com volem la ciutat en el futur. Volem una ciutat sense cotxes al centre? Volem combinar cotxes, bicicletes i vianants? És el que ens falta saber: tots els moviments que es fan, per què es fan? Per exemple, no té sentit tancar el Portalet però crear un aparcament de rotació al parc Maria Àngels Anglada que fomentarà el moviment de vehicles cap a aquesta zona.

Han començat les obres de rehabilitació de les Adoberies. N’estan satisfets?
És un projecte que van defensar des d’un principi Esquerra i Capgirem.
N’estem molt satisfets, però no per nosaltres, sinó pels que van iniciar la reivindicació que no s’havien de tirar a terra. Perquè hem de recordar que les adoberies les volien enderrocar. Hem d’estar molt satisfets per la gent de la plataforma Salvem les Adoberies. I és veritat que després nosaltres ens hi vam afegir. Vam parlar amb els propietaris, les vam obrir perquè la gent conegués aquest barri, vam presentar mocions per evitar-ne l’enderroc. Estem contents que no s’hagin aterrat les adoberies.
 
“Hem d’estar satisfets, perquè cal recordar que les adoberies anaven a terra”

Aquest any que queda de mandat serà de campanya electoral?
La campanya electoral hi és sempre. Perquè la gent t’ha de votar. A nosaltres ens queda un any de mandat. En el meu cas tenia clar que em volia tornar a presentar, l’equip i la gent d’Esquerra a Vic em va fer suport i si ho teníem clar, vam pensar que no calia esperar per fer-ho públic.

Per què es torna a presentar a l’alcaldia de Vic?
Primer de tot, per l’estima a la meva ciutat. És un amor de tota la vida, i no només des de l’àmbit polític. Vinc de l’escoltisme i el teatre, he estat ficada en diverses entitats. I vull ser la primera alcaldessa republicana de la ciutat. I governar per a tothom, sense deixar ningú enrere. També he agafat experiència: vaig entrar en política municipal per la meva vinculació amb el teixit associatiu de la ciutat, ara ja sumo dos mandats a l’Ajuntament, i en els últims anys m’han fet presidenta regional d’Esquerra a la Catalunya Central, estic a l’executiva nacional del partit… per tant, he agafat un bagatge que crec que em dona més tranquil·litat per fer front al repte de ser l’alcaldessa de la ciutat de Vic.