Aquest és el volum d’habitatges de la Sareb al nostre país. Uns habitatges que, no ho oblidéssim ni un moment, hem pagat entre tots. Fruit de la crisi financera de principis de segle, es va optar com sempre per privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues, tot salvant unes entitats bancàries que s’havien omplert les butxaques durant anys i havien enganyat els usuaris amb clàusules abusives.
L’elevat preu de l’electricitat s’ha convertit en els darrers mesos i anys en un problema estructural que arrossega l’Estat espanyol des de fa dècades sense capacitat de donar-hi una solució per la ciutadania i que afecta milions de famílies i tot el teixit empresarial i productiu del país, havent d’assumir uns costos superiors a la mitjana europea i ocasionant una clara pèrdua de competitivitat.
Laura Vilagrà, consellera de la Presidència, i Natàlia Garriga, consellera de Cultura (Foto: Xavier Bertral - Diari Ara) | 10.09.2021 En els pròxims anys ens ho juguem tot pel que fa al futur del català. Ho hem repetit constantment durant els primers cent dies de govern, perquè la societat ha de ser conscient de la residualització que pateix la nostra llengua en diversos àmbits, i perquè aquest és un problema que ens afecta a tots i totes, no només al Govern.
El passat dijous vàrem celebrar, a la Federació comarcal del Berguedà d'Esquerra Republicana de Catalunya, el congrés comarcal on vaig deixar el meu càrrec com a president comarcal. Tal i com vaig dir a la militància present és una decisió difícil però que prenc amb la confiança i determinació que és el millor per una evolució òptima del grup de persones extraordinàries que conformen el cor d'Esquerra Berguedà.
NOTA DE PREMSA La vigatana Maria Balasch i la manresana Mariona Homs lideraran el nou equip durant els propers quatre anys ERC Catalunya Central va celebrar el seu congrés per a escollir la nova executiva que liderarà la federació regional durant els propers quatre anys. En aquesta va sortir escollida una nova junta liderada per la vigatana Maria Balasch, com a presidenta, i la manresana Mariona Homs, com a secretària general, que faran tàndem amb un equip paritari amb membres de totes les comarques que integren la regional: Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès -també s'ha tingut en compte la singularitat del Lluçanès-.
Probablement moltes de les persones que llegiran aquest article han passat per un divorci o uns separació. I pràcticament totes en deuen haver viscut algun de prop o de lluny. Un divorci sol ser dolorós. Ningú en té un bon record. I quan arriba, sol representar l’últim capítol d’una llarga cadena de fets que han anat laminant l’entesa entre dues persones. Costa acceptar-ho, a més. És habitual que les parelles deixin deteriorar la relació fins a límits difícils d’explicar precisament perquè el divorci és una situació indesitjada.
Val la pena, en un moment com l’actual en què els esdeveniments polítics són tan trepidants, parar un moment i recordar com és que hem arribat fins aquí. I adonar-nos que, tot plegat, no és el caprici repentí d’uns polítics bojos, sinó el final d’una llarga successió de fets. I és que Catalunya ha arribat a la conclusió que la independència és l’únic camí després d’intentar ser espanyola una i una altra vegada, sense resultats positius durant massa anys.
El descrèdit per la política és evident, només cal sentir les converses de la gent i només cal veure la seva cara quan dius que ara, més que mai, la major part del teu temps la dediques a fer política. Però tot i així, som moltes persones les que sempre hem cregut que de política en fa falta encara més. Amb totes les lletres de la paraula política, com a tot procés de reflexió i presa de decisions dins un grup per tirar endavant allò millor per aquell col.
Portàvem molts anys que se’n parlava i esperàvem que arribés el ditxós 2014. I finalment va arribar i també va passar. I del 2015 ja en portem un mes sencer! Els anys passen, molt més ràpid del que voldríem. I el temps se’ns tira a sobre una vegada i una altra, tot recordant-nos que hem d’anar per feina, que no podem badar i que les coses s’han de fer. I com més aviat, millor. Què passarà aquest 2015? El Barça guanyarà la lliga o la guanyarà el Madrid? Quins grans homes i quines grans dones ens deixaran per sempre? Quants polítics corruptes entraran a la presó? I quants membres de la família reial? Quants milions de persones sortirem al carrer per reclamar els nostres drets col·lectius? L’Adrià Puntí traurà el seu esperat quart disc en solitari o encara no? Són preguntes que probablement rebran resposta durant l’any 2015.