La política és l’activitat humana que té per objecte el debat al si d’una societat entre les diferents visions que la ciutadania en té de la mateixa, per tal d’arribar a acords que permetin gestionar-ne la seva complexitat. La política és una condició necessària —tot i que no suficient— per al desenvolupament d’una societat lliure. Sense política no hi ha democràcia, doncs justament la negació del debat entre les opcions diferenciades d’una societat, l’absència de la política, és la dictadura.

La decisió de la direcció de TV3 d'eliminar diferents delegacions territorials és una notíca nefasta. Ho és especialment en el cas de la delegació de la Catalunya del Nord, ja que en la pràctica suposa expulsar aquest territori de l'espai televisiu català. És prou sabut que aquesta part de Catalunya sota dependència de la República francesa ha hagut de lluitar molt per tenir un mínim sistema comunicacional en català.

Enguany, 2012, s’escau una triple efemèride molt significativa. El 90è aniversari del naixement i el 20è de la mort de Joan Fuster (1922-1992). I el 50è aniversari de la publicació, el 1962, d’algunes de les seves obres més cabdals per la recuperació nacional dels Països Catalans: Nosaltres, els valencians i Qüestió de noms. L’aparició de Joan Fuster en un dels moments més foscos de nostra història i la seva gegantina aportació multidisciplinar, brillant entre les encletxes d’un poble sotmès, marcà el punt d’inflexió de la història contemporània del nostre pensament nacional.

Senyor François Hollande President de la República Francesa Palais de l’Élysée 55 rue du Faubourg - Saint-Honoré 75008 Paris Senyor President, com a nou President de la República francesa que seu, així com després de la victòria del vostre partit en les eleccions legislatives, us vull saludar, felicitar i animar, en nom propi així com en nom del partit que presideixo Esquerra Republicana de Catalunya.

CiU es va presentar, i guanyar, a les eleccions al Parlament de Catalunya amb la promesa de fer, en cas de victòria, “el govern dels millors”. Lògicament tot feia pensar que aquest compromís tindria traducció, també, en la nova direcció de la Casa de la Generalitat de Perpinyà però malauradament, un cop passats els 100 dies de gràcia que s'atorga a tot govern per tal que prengui possessió i coneixement de les seves responsabilitats, constatem que estem lluny de les promeses electorals pel que fa a la delegació del govern català a la Catalunya Nord.

No puc més que comprendre en aquests dies, en els que la gent jove esteu eixint als carrers i les places dels nostres pobles i ciutats, la vostra indignació. Vivim en una societat que margina a aquells qui no pensen com ells, a aquelles persones que tenen una vida senzilla, de treball, d’il.lusions quotidianes, d’esforç. Fa anys que en el nostre partit, Esquerra, estem sentint això, creieu-me.

El binomi dreta/esquerra, des de fa més de dos segles, no només defineix uns programes polítics contraposats, sinó uns interessos i valors antitètics traduïbles amb un altre binomi, el d'igualtat/desigualtat. Una drecera còmoda per definir de manera comprensible els diferents projectes de societat i de la gestió dels seus contrastos. Però en el món polític contemporani acostumem a sentir que la distinció entre la dreta i l'esquerra és un concepte caduc, desproveït de vigència i allunyat de la realitat.