Cerdanyola del Vallès

Totes les opinions

Grup Municipal

Obsolets, caducs i estancats

Des de fa anys que ERC denunciem que el contracte del servei de neteja viària i recollida de residus és obsolet, que es fa una mala gestió municipal, és car i no és l'òptim per la ciutat, i que no es compleixen amb els objectius de recollida selectiva i podríem ser sancionats per això. El PSC només ha fet que prorrogar-lo fins a final d'any i ens ha informat que el prorrogaran indefinidament fins a una nova adjudicació, mai abans de maig del 2023 (quan hi haurà eleccions municipals).

Albert Turon i Vilaseca

Mirar el futur als ulls

Aquest Roser de Maig amics de joventut em deien que Cerdanyola està igual que quan van marxar. Perquè van marxar, sí. I no han tornat. No una sinó diverses generacions de joves expulsats pels preus de l’habitatge i per la manca de projecte. Projecte... A Cerdanyola s’ha aprovat el Projecte de Ciutat, de nom tant pompós com buit. Tenim una munió de plans directors i estratègics. Però el govern no sap quina ciutat vol més enllà de resoldre els entrebancs diaris.

Helena Solà

La Cerdanyola que avança?

“La Cerdanyola que avança”, juntament amb el “no paramos, seguimos”, són els lemes amb els que els socialistes de Cerdanyola, volen fer veure que amb ells la nostra ciutat millora. Però què hi ha de cert darrere d’aquesta campanya de màrqueting? Els números parlen per si sols i el que ens diuen és el següent: dels 22’4 milions d’euros previstos en inversions, no han executat ni el 30%.

Montse Nieto

Soc gran, no idiota

Des de l’any 2006 que la competència digital va ser reconeguda pel Consell d’Europa com una de les competències clau de l’aprenentatge permanent, al mateix nivell que la lectoescriptura, l’aprenentatge de les llengües, les matemàtiques, la consciència o l’expressió cultural. Aleshores, a la meva feina, a la Diputació de Barcelona, es va veure que gairebé un terç de la plantilla, més de mil professionals, no requerien d’un ordinador per fer la seva feina.

Helena Solà

Tenim pressupostos, i què?

Tenim pressupostos, i què? Doncs segurament no massa res. L’execució pressupostària del tercer trimestre ens va dir que només s’havia executat un 32% de les inversions i que la despesa ordinària no arribava al 50%. I això són molt males notícies. Perquè el que passa a Cerdanyola és pitjor que no tenir diners. Els tenim i els volem gastar però no podem. I és que l’ajuntament té problemes estructurals i organitzatius greus.

Montse Nieto

I tu, per què corres?

Al bell mig de l’agost, a Barcelona, es va fer realitat un projecte reivindicatiu, una cursa infantil, adaptada en la qual es van fer visibles les necessitats de nens i nenes que malgrat tenir reduïda la seva mobilitat, corren que se les pelen per superar les moltes barreres que la societat i les persones construïm dia a dia. Seguint aquella petjada, el diumenge 14, el CIM Project i el Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional n’han organitzat una a Cerdanyola.

Grup Municipal

El desgavell del bus urbà

Cerdanyola necessita urgentment un nou servei de bus urbà, el que tenim ara és vergonyós. Aviat farà 10 anys que va vèncer la concessió i prorrogar el servei sense renovar-lo és perpetuar unes línies que tothom troba inadequades i que cal redissenyar. Tampoc no serveixen ni els horaris ni les freqüències actuals. A més, els autobusos són ambientalment obsolets i presten un servei deficitari.

Íñigo Enterria

El Centre Direccional examina el govern municipal i a la ciutat en general

La ciutat de Cerdanyola té una superfície construïda d’unes 500 hectàrees. El nou barri que es vol fer al Centre Direccional tindrà 408 ha, de les quals 240 seran edificades i la resta zones lliures. És a dir, és previst en 15 anys un augment del 50% de la superfície actual ja construïda. Amb aquestes dades objectives resulta imprescindible que els qui volen aquest creixement expliquin quin és el seu model de ciutat a futur, quins serveis públics i equipaments volen establir-hi i en quin calendari.

Albert Turon i Vilaseca

Vilaseca

Fa més d’un any que signo amb els dos cognoms a les xarxes socials, als perfils de les videoconferències, al correu electrònic... A partir d’avui també a les col·laboracions en premsa. No és pas només cosa meva. Vaig veure que algunes periodistes ho feien, després d’anys de signar amb el nom i el patronímic. De sobte em vaig adonar que la gent em coneixia i identificava el llinatge patern però.