En el darrer ple, celebrat el passat dia quatre d’aquest mes, es va aprovar un nou reglament de participació ciutadana per a la nostra ciutat. El nostre grup, ERC-Cervera,  hi va votar en contra. La raó principal del nostre vot negatiu és que el procés seguit per a la seva confecció ha estat, paradoxalment, sense la participació de la ciutadania! En l’article 7 d’aquest mateix reglament s’expliquen les fases que han de tenir els processos participatius, fases que creiem que hauria d’haver seguit aquest reglament. En aquest article trobem: 1.- En el marc dels processos participatius que s’impulsen es garantirà que se segueixin de manera integral les següents fases: a)Fase d'informació, mitjançant la qual es tracta de difondre al conjunt de la ciutadania afectada la matèria o el projecte sobre el qual es vol demanar la participació, amb l'ús dels mitjans adients. b)Fase de debat ciutadà, mitjançant la qual, i emprant les metodologies adequades, es promou el diagnòstic, el debat i, especialment, la generació de propostes de la ciutadania. c)Fase de retorn, mitjançant la qual es trasllada als i les participants i al conjunt de la ciutadania el resultat del procés. d)Seguiment: mitjançant una comissió de seguiment o d'altres procediments de seguiment. Ens adonem que cap de les fases del procés participatiu que s’estableixen en aquest article no s’han tingut en compte! Si en la realització d’aquest reglament ja no es segueix el que s’articula, és agosarat suposar  que la seva aplicació serà nul·la o poc eficaç? El nostre grup va sol·licitar, dues vegades, que aquest reglament no fos presentat per a la seva aprovació en el ple i va proposar que el redactat del mateix servís com a esborrany per a una vertadera discussió  amb la ciutadania ( fases a i b del reglament). Ja resulta curiós que en comissions com la de l’Aquelarre, la del parc Mas Duran, la de comerç... regidors de la paeria segueixin un veritable procés participatiu amb les entitats i, en canvi, en la confecció d’aquest reglament no s’hagi seguit cap procés obert.

L’Auditori de Cervera ha acollit aquest capvespre un acte organitzat per Esquerra Republicana sobre les pensions a la nova República. La xerrada, que s’inclou dins el procés participatiu “La República que farem” que va endegar aquesta formació a finals d’octubre, ha estat impartida per Joan Santacana, regidor de la Paeria de Cervera i director dels serveis territorials de Benestar, Treball i Famílies.   Santacana ha defensat el model Seguretat Social ‘de repartiment perquè és un model solidari que obeeix a l’objectiu de repartiment de la riquesa’. En aquest sentit, ha afirmat que ‘l’argument que utilitzen molts assegurant que una Catalunya independent no podria fer front al pagament de les pensions és falsa, doncs gràcies al model de Seguretat Social vigent de repartiment, els treballadors són els que financen el pagament de les pensions, per tant, el futur de les pensions depèn de nosaltres, sense necessitar que es transfereixin fons des de l'estat’.   Segons el republicà, el ‘balanç entre les cotitzacions a la Seguretat Social i les pensions que es paguen és més favorable a Catalunya que al conjunt de l’estat espanyol, cosa que garanteix que les pensions en una futura República Catalana siguin més sostenibles’.   El republicà també ha estat taxatiu a l’hora de revisar l’anàlisi de les dades d’ocupació i de la població pensionista a Catalunya, assegurant que ‘no és cert que l’edat de la població catalana faria fracassar el model de pensions en un estat propi, doncs l’envelliment de la població a Catalunya és el mateix que el del promig de l’estat espanyol’. Santacana també  ha destacat que quant al mercat de treball, els tres paràmetres més rellevants, activitat, taxa d’ocupació i taxa d’atur, són més favorables a Catalunya que al conjunt d’Espanya i ‘per tant, mantenint el sistema de repartiment, les pensions estaran garantides’, ha conclòs.

L’abastament d’aigua sempre ha estat una qüestió cabdal per a Cervera i en general per a la comarca. Per entendre fins a quin punt ha estat important la recerca d’aquest indispensable fluid, només cal dir que l’historiador Agustí Duran i Sanpere, en el seu llibre “Història de Cervera”, hi dedica tot un capítol.   Els punts de captació han canviat al llarg del temps: Primer del riu Ondara, posteriorment de les fonts de Vergós Guerrejat, dels pous de Sant Miquel i Pou Nou, dels pous de l’Ondara i  les Oluges, actualment del riu Segre des del Canal d’Urgell, i en el futur portada pel Canal Segarra-Garrigues.   A hores d’ara podem dir que Cervera té l'aigua assegurada per molt temps. L'acord entre el Consell Comarcal de la Segarra (CCS), Tàrrega, Municipis de la Conca de Barberà (Baixa Segarra), de l’Anoia i de l’Urgell, i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ho ha fet possible. Però no ha sigut gens fàcil. El projecte arrenca l’any 2001 i no ha estat fins ara que s'ha pogut materialitzar amb un acord.   Els representants d’ERC del CCS hi han estat treballant i han contribuït a aconseguir el millor acord possible per a Cervera i la comarca. Però no seria just deixar de banda les pressions i la incomprensió que els nostres negociadors han rebut al llarg de la negociació en la qual se’ls ha arribat a fer responsables de posar en perill la portada d’aigua del Segarra-Garrigues si no cedien a la proposta inicial del govern.   Voldríem recordar que ERC-Cervera va presentar, al ple de la Paeria del dia 28 de setembre passat, una moció per tal de poder millorar les propostes presentades pel Conseller Rull (PDCat). Aquesta moció no va prosperar i va ser rebutjada pels regidors del govern municipal.   Exposem en una taula les posicions de cada part. En ella es pot veure clarament com les propostes d’ERC han millorat, i de molt, els plantejaments inicials presentats per l’ACA als quals va donar suport el govern de la Paeria de Cervera.

El nostre Paer en cap ja porta un seguit de plens on dóna a entendre que l'oposició no treballa per Cervera, manifestant que és només l’equip de govern qui sí ho fa. Davant d'aquestes reiterades manifestacions voldríem recordar quina és la nostra tasca.   Una de les funcions de l’oposició en tot ajuntament democràtic és la de vetllar per a què les diferents actuacions del govern es realitzin de manera correcta, és a dir, procurar que les obres, contractacions, comptes...  es facin seguint els procediments correctes en cada cas. I complir amb aquesta funció és treballar per a la ciutat!   Anem a donar exemple concrets: Si el govern decideix fer unes pistes de “pàdel”, cal que les faci seguint el procediment establert i no altri, i que quan es demanin unes factures concretes, aquestes han de ser facilitades sense  impediments ni males maneres. Si intervenció de la Paeria fa un informe negatiu manifestant que hi ha d'haver comissions de control i seguiment en la gestió de la piscina, seria d’esperar que així es fes! Són dos mostres d’actuacions impròpies del bon fer democràtic, que ja no haurien d'existir! Els temps canvien i caldria esperar que les formes d’actuar de les persones que estan en un equip de govern  haguessin també canviat! Si no és així, el millor per la ciutadania és renunciar a formar-ne part.   Una altra funció de l'oposició és la de donar suport a les actuacions que l'equip de govern realitza i que estaven en el seu projecte electoral. Quant a això voldríem recordar que el grup ERC-Cervera va ser l'impulsor del POUM, tot i que, per les manifestacions del senyor Paer en cap,  ara sembla que va ser únicament iniciativa d’ell! També vam recolzar  les obres de la plaça Universitat, obres a les que en el seu dia s’hi oposaven un regidor que actualment està a l’equip de govern i el grup del que formava part el regidor trànsfuga que ara acaba d’entrar a l’equip municipal. I les obres del camí de Sant Jaume i la remodelació dels carrers del Pla de Barris (casc antic) també van tenir la nostra aprovació.

Cervera, divendres 24 de febrer a les 20:00h a l'Auditori Municipal.

Aquesta darrera setmana la notícia política, a la nostra ciutat, ha estat l’entrada al govern de la Paeria del regidor que encapçalava la llista del PP. Prèviament s’havia donat de baixa del seu partit, passant a formar part del consistori com a regidor no adscrit. Per situar el tema, voldríem recordar la definició de la paraula trànsfuga. Agafant, per exemple, la Viquipèdia trobem la següent: “denominació atribuïda en política a aquell representant  que, elegit en les llistes d’un partit, no abandona el càrrec després de separar-se del partit que el presentà com a candidat”. Nosaltres creiem que el transfuguisme és una pràctica nociva per a la democràcia, no només perquè trenca la lleialtat política exigible a persones que s’han presentat per un determinat partit, sinó perquè violen de forma flagrant la voluntat dels electors. I no som els únics. El 23 de maig de 2006 tots els partits polítics presents al Congreso de Diputados  van signar a Madrid  el “Acuerdo sobre el código de conducta política en relación al transfuguismo en las corporaciones locales”.  Aquest acord recull la definició de “trànsfuga” i diversos compromisos  per tal d’evitar aquestes pràctiques a nivell municipal. En aquest acord s’hi pot llegir: "Igualmente, los Partidos Políticos se comprometen a no aceptar en sus equipos de Gobierno municipal a miembros de la Corporación que se hayan convertido en tránsfugas con respecto a sus grupos de procedencia, y rechazan la posibilidad de que por parte del Alcalde se efectúe cualquier nombramiento político que implique atribuciones de gobierno o delegación genérica o especial de las mismas, con los consiguientes derechos políticos y económicos, en favor de los tránsfugas."   Per part de Convergència, el pacte va ser signat per Jordi Jané  -l'actual Conseller d'Interior-  que l'any 2006 era portaveu parlamentari del seu grup. No sabem doncs si el nou PDECAT subscriu el pacte o aprova el transfuguisme, però el cas és que segueix amb la vella tradició convergent de fer el que els convingui.

El govern de la Paeria, amb el Ramon Royes al capdavant, incompleix els acords antitransfuguisme que va signar CiU. En aquest enllaços, de la web del Ministerio de la presidencia y para las administraciones territoriales y del diari La Opinion de Tenerife, podeu trobar el text complet: http://bit.ly/2knwAut http://bit.ly/2kmsMgQ

Una de les funcions que te assignades com a pròpies el plenari municipal és l’establiment dels preus públics dels serveis que presta i dels esdeveniments que organitza l’Ajuntament. Així, el preu de les entrades a les piscines, de la venda de llibres al museu o de l’aigua subministrada a les llars de Cervera, entre altres, els ha de fixar el ple. Només es podria fer d’altra manera si el propi plenari delegués aquestes funcions a la comissió de govern o a l’alcalde, però aquest no és el cas de la Paeria de Cervera. El nostre ajuntament no ha delegat aquesta funció, potser perquè el govern creu que les tarifes aplicables s’han de decidir entre tots o potser perquè en el seu moment no comptava amb la majoria necessària per fer-ho. Però el cas és que, a la nostra ciutat, tots els preus públic s’han de decidir en el Ple Municipal. Segons consta en la documentació de la mateixa Paeria, en concret a la resolució 485/2016 i a l’acta de la Comissió de Govern del passat 20 d’octubre, s’han aprovat preus públics sense passar pel Ple Municipal. En el primer cas s’aproven els preus de venda al públic de les begudes en les barres de l’Aquelarre. En el segon cas s’aproven els preus de la venda dels llibres de la botiga “Els Encants del Llibre” per a la recent edició de la “Vila del Llibre”. Potser pot semblar que aquests fets són menors, però per a nosaltres reflecteixen una manera de fer que ja s’està convertint en habitual a la Paeria. No és la primera vegada que en aquesta legislatura succeeixen fenòmens semblants, com que s’aprovin preus públics després d’aparèixer publicats a la premsa. Ja ho vam manifestar en el seu moment en diferents plens municipals i sembla que lluny de millorar anem en darrera. Nosaltres pensem que aquesta manera d’incomplir el reglament orgànic municipal és, en bona mesura, fruit de la improvisació i de la precipitació i no s’hauria de produir si hi hagués una bona planificació.

Marta Huguet, diputada provincial d’ERC – ERC la Segarra Sovint es manifesta la voluntat de reclamar la igualtat d’oportunitats, l’exercici ple de la democràcia o el foment i respecte de l’autonomia personal. En molts casos, la igualtat d’oportunitats té a veure amb un aspecte més genèric i col·lectiu: l’administració ha de ser la garantia de que els recursos es distribueixin rigorosament de forma equitativa. En conseqüència, la ciutadania té el dret a rebre’ls en la mateixa fórmula equitativa.   Si ens fixem en l’àmbit del municipalisme, podrem veure que el model actual de distribució d’ajuts des d’ens supramunicipals en alguns casos provoca un desequilibri. En el cas de la Segarra, si comparem els fons rebuts pels ajuntaments en ajuts directes de la Diputació de Lleida el 2015, la variabilitat és tant gran que oscil·la des de 0 fins a 120.000€ per municipi, una diferència que fa palès el desequilibri i per tant, la manca d’equitat en la distribució dels recursos. De fet, si revisem el total dels ajuts directes de la Diputació de Lleida destinats als ajuntaments, el 22% d’aquests ajuts durant el 2015 van ser atorgats amb un criteri discrecional des de presidència, un 6,45% del pressupost de la Diputació, que suposa la important xifra de 6.320.000€. Aquest fet evidencia que necessitem vetllar per garantir el principi d’equitat, doncs tots paguem impostos per igual, per tant, els municipis tenen dret a rebre finançament per igual.   Ara, som davant d’un nou escenari, la creació d'una nova República Catalana, que ens ha de permetre vetllar per assolir una societat més justa, equilibrada i cohesionada, i disposar d’una administració més propera a la ciutadania amb eines suficients per a satisfer-ne les seves necessitats i reclamacions. Com a societat hem de ser ambiciosos, i identificar els punts febles per convertir-los en oportunitats de millora. Per això, seguint aquesta premissa, des d’Esquerra Republicana de Catalunya hem presentat un nou model de governança a la Diputació de Lleida, encaminat a millorar l’autonomia municipal partint de la base d’establir criteris clars, equitatius i transparents en el finançament dels ajuntaments i així poder donar una resposta adequada a les necessitats de cada municipi atenent a la realitat de cadascun d’ells.