Corbera de Llobregat

GINEBRA SETEMBRE 2022.

Jornada de treball amb Alcaldesses i Alcaldes del Baix Llobregat, a Ginebra. La nostra secretària general, Marta Rovira, es reuneix amb els què han de ser els caps de llista dels municipis del baix, per tal consensuar estratègies i línies d'acció de cara a les municipals 2023. Segueix i escolta el video de la nostra Alcaldessa, Montserrat Febrero. https://www.facebook.com/reel/416226070586583  

DIADA 2022. DISCURS ERC

DISCURS ERC CORBERA DE LLOBREGAT, DIADA 2022 Molt bon dia a tots i totes i molt bona Diada 2022 Enguany, la diada de l’11 de setembre ens continua unint amb un objectiu comú́: fer la República Catalana. Cada any, i ja en fa 10, ens manifestem per la independència i avui el nostre desig de llibertat continua ben vigent. L’escenari post-pandèmia és nou i ple d’interrogants que se sumen als reptes que tenim com a societat, però̀ hi ha un aspecte que no ha canviat: continuem volent la independència. Durant tot aquest temps, ens sentim orgullosos del nostre bagatge: la força del món local i el seu paper imprescindible en la construcció́ d’un moviment imparable que aplega el coratge de la gent. La valentia i treball constant dels alcaldes i alcaldesses que estan al costat de les persones, que recullen la seva voluntat per assolir un nou país. Una idea que ens segueix emocionant, que ens segueix impulsant a treballar dia a dia pel nostre país, la nostra gent, la cultura i la llengua que ens és pròpia. Tot el que hem fet al llarg d’aquests 10 anys ens empeny amb orgull a continuar treballant per assolir la República Catalana, sense renunciar a res. I sense renunciar, sobretot, a la llibertat i a la justícia, que se’ns ha negat a causa de la repressió́ i a causa d’un estat demofòbic que ha utilitzat totes les eines per eradicar un anhel legítim d’assolir un nou estat. Un dret recollit a tots els tractats internacionals. La participació́ de la gent i dels municipis en el futur d’aquesta República passa també́ per la unitat, treballant dia a dia amb la nostra gent, assolint consensos i deixant de banda els colors polítics. Això̀ és el que fem dia a dia als nostres pobles i ciutats i això̀ és el que també́ fem per al nostre país, perquè̀ nomes des de la unitat del moviment independentista es podrà̀ arribar a la victòria. Avui, cada llar i cada poble està vivint les conseqüències, en més o menys mesura, de l’era post-pandèmia i gestionant els interrogants que aquesta nova situació́ ens porta i portarà, a tots els nivells.

DIADA 2022. DISCURS ALCALDESSA

A tots i a totes, molt bona Diada Nacional!   Benvolguts, Benvolgudes,   Vull començar fent un agraïment a totes les persones i les entitats que heu fet possible la celebració de la Diada avui i aquí. Avui és onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, i és el dia que els Catalans vam triar per commemorar l’essència més profunda del nostre poble. La voluntat de ser. La voluntat de ser un poble lliure, un poble unit dins la diversitat, un poble honest amb els seus sentiments i un poble tossut amb els seus ideals. Un país que no renuncia als seus anhels, ni als seus drets ni a les seves llibertats coartades. Commemorem la valentia del nostre poble, commemorem la capacitat de resistència, commemorem la voluntat de seguir sent, en definitiva, celebrem ser i sentir-nos Catalans. Rememorem les paraules d’aquell llunyà 1714:   “Nós que valem tant com vós, jurem davant vós que no sou millor que nós, que junts valem més que vós, i que us acceptem com a rei i sobirà sempre i quan respecteu nostres llibertats i lleis, però si no, no.” Jurament gens banal i premonitori que ja mostrava les conviccions del poble català, inequívoques i fermes.   Avui, segles després, seguim vivim dies complicats, on més que mai hem d’impulsar-nos per l’esperit de cohesió de l’11 de setembre a la nostra vila: cal remar plegats per recuperar un poble tant actiu i tant dinàmic com és Corbera. Per això hem de ser la generació que posi fi al patiment que el nostre poble ve suportant des de fa segles, hem de ser la generació que aconsegueixi l’alliberament definitiu de Catalunya, hem de ser la generació que aconsegueixi la independència. Perquè tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació i no podem oblidar que és un dret universal.     Sóc plenament conscient que són temps difícils per confiar en la política, us he de reconèixer que a mi també em costa de vegades. Però tingueu molt clara una cosa, no serem els polítics qui durem aquest país a la independència, serà la gent, serà el poble, sereu vosaltres, serem nosaltres, serem tots plegats.

El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides condemna la repressió espanyola contra l'independentisme català

Avui, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha fet pública la seva decisió sobre la demanda plantejada el 18 de desembre de 2018 per Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull contra Espanya (cas 3297/2019). El Comitè considera que Espanya ha vulnerat el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 en suspendre quatre dirigents dels partits independentistes catalans del seu càrrec com a diputats al Parlament català. Aquesta decisió d'un organisme internacional central en la supervisió dels tractats internacionals de drets humans representa una nova constatació que la repressió política de l'independentisme català per part de l'estat espanyol ha vulnerat greument els drets humans, en aquest cas, drets polítics essencials en una democràcia. El present procediment va ser iniciat pels diputats Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull mitjançant una denúncia individual davant el Comitè de Drets Humans el 18 desembre de 2018. Tots quatre eren, i continuen sent, representants polítics catalans de diferents partits polítics independentistes que van protagonitzar una campanya pacífica per la independència de Catalunya basada en el dret a l’autodeterminació dels pobles que va culminar amb el referèndum de l'1 d'Octubre de 2017. Tots quatre eren membres del govern de la Generalitat abans que el govern espanyol dissolgués el govern del president Carles Puigdemont el 27 d’Octubre 2017 en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola. Els quatre demandants estaven investigats penalment des del 30 d'octubre de 2017 pel suposat delicte de "rebel·lió" violenta amb motiu del referèndum de l’1 d’Octubre. Van ingressar en presó preventiva el 2 de novembre de 2017 i hi van estar tancats fins a la sentència del Tribunal Suprem espanyol de 14 d'octubre de 2019, que els va condemnar a penes de presó d'entre 9 a 13 anys (els senyors Romeva, Rull i Turull van quedar en llibertat provisional durant un breu període de temps, entre el 4 de desembre de 2017 i el 23 de març de 2018, quan van tornar a entrar a la presó).

REPTES DEL MOVIMENT INDEPENDENTISTA

Per guanyar no hi han fórmules màgiques, no hi ha dreceres, només hi ha un camí; ser encara més i més forts i està més preparats.   Per aconseguir l’objectiu de fer Catalunya un estat independent en forma de República hem de continuar treballant més i millor, per fer efectiu el dret a l’autodeterminació, en aplicació del principi democràtic.   L’any 2017 vam ser capaços i capaces de posar sobre el plat de la balança els vots què, en qualsevol estat plenament democràtic, haurien representat un motiu de pes per guanyar. La perspectiva del temps transcorregut des d’aprenentatges.   Hem après que el model de mobilització del procés que hem seguit fins ara té moltes virtuts, com ara què tenim la força de la democràcia, els vots i la força de la gents. I l’1 d’octubre es va demostrar que la gent organitzada, si és una massa crítica suficient, és capaç de resistir pacíficament davant d’un èxit d’uniformitats. És un aprenentatge per al futur; una mobilització popular d’aquestes característiques desborda qualsevol capacitat coercitiva de l’Estat.   Hem après què, mentre nosaltres només volem posar vots, al nostra plat de la balança, a l’altre plat l’Estat espanyol està disposat a posar-hi de tot: repressió judicial, econòmica i policial, presó, persecució política i instrumentalització mediàtica. Per això, com a garants de la democràcia que som, per guanyar ens cal posar molts més vots al plat de la balança, els vots. De milions de persones. Perquè sabem què això, els vots, pesarà molt més que tota la repressió de l’Estat.   Som conscients, molt en particular que el paper de la justícia espanyola – amb coneguts episodis de criminalització gratuïta, difamació i d’acreditada falsedat en les acusacions contra militants independentistes, que no cessaran mentre no hi hagi una solució política del conflicte – han ocupat un paper central en l’estratègia de l’estat per combatre els partidaris de la República Catalana.

UN HORITZÓ PER AL 2040.

La nostra capacitat per definir els Països Catalans al 2040, i més enllà, dependrà què tinguem clar, avui, com volem que siguin.   El què està clar és que aquest horitzó passa necessàriament per haver assolit la independència i estem convençuts que els reptes plantejats i amb l’aposta estratègica que hem emprès el nostre objectiu ja serà una realitat.   En un horitzó de vint anys – és adir, pensant en la propera generació – no podem plantejar mesures tant concretes com en un programa electoral, però sí que podem dibuixar un horitzó regulador; un conjunt de línies mestres que condensin el nostre model a escala sociopolítica (República) socioeconòmica (Esquerres) i nacional (Catalanisme).   Som conscients que molts dels canvis que plantegem comporten una extrema complexitat, així com la implicació de nombrosos actors, molts dels quals no depenen, ara com ara, de la sobirania política i institucional catalana. Per això, entenem que molts dels objectius no són fàcilment assolibles en el marc d’una legislatura parlamentària de caire autonòmic, sinó que necessàriament hauran de ser el resultat d’un canvi profund de les actuals preeminències socials, polítiques i instrumentals, les quals passen necessàriament per dotar-los de les eines i els recursos que avui no tenim a disposar.   Per a nosaltres, la independència és un mitjà pr aconseguir les millors eines per desenvolupar aquest model de país que volem, però no una excusa per no anar-lo desenvolupant amb les eines que tinguem a cada moment – unes eines que avui en dia són clarament insuficients -. És això el què fem actualment. I per això tenim clar avui, què la lluita per desenvolupar aquest model de país que volem construir ha d’anar en paral·lel a la lluita per l’autodeterminació i la independència; no és només que una no pugui ser l’excusa per aparcar l’altra – ni viceversa -, sinó què una i l’altra són interdependents i van de la mà.

VALORS. QUI SOM, QUÈ VOLEM. (1)

  Esquerra Republicana som un partit històric, de base popular, identificat amb els principis de llibertat, igualtat i fraternitat, orgullós del seu passat, i que s’ha renovat actualitzant els seus valors fundacionals acarant-los als reptes presents i als què es puguin plantejar en el futur.   Som una formació d’esquerres, que aposta per la justícia social i que defensa els interessos col·lectius com a garantia dels individuals.   Som un partit d’inspiració republicana i socialdemòcrata, que incorpora elements de les tradicions diverses – com la lliurepensadora, obrera, socialista, marxista i o la llibertària – compromès amb la causa de l’internacionalisme i la fraternitat entre els pobles – especialment aquells que pateixen règims dictatorials o autoritaris, explotació econòmica i opressió nacional – que té permanentment com a eix de la seva acció política la lluita contra les desigualtats, les discriminacions i l’abús de poder.   Som una formació ecologista conscient que la societat s’enfronta a una crisi ecològica sense precedents, que es manifesta a través de l’emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat, l’esgotament de recursos naturals i la contaminació ambiental severa. Què situa en el nucli del seu ideari la lluita per un model econòmic i social basat en el benestar ambiental, que desenvolupa polítiques per a la transició ecològica i energètica justes atent a les necessitats ambientals de les generacions futures i que vetlla per un territori actiu i unes zones rurals vives.   Som un partit feminista, decidit a posar fi al patriarcat i a uns models familiars, socials i d’assignació discriminadora de valor de gènere, els quals es reflecteixen en les múltiples expressions de les violències masclistes que patim i serveixen sovint per justificar-les socialment.   Som un partit que defensem la diversitat sexual, d’identitat i d’expressió de gènere, i que apostem per garantir plenament tots els drets de les persones LGTBI+ i per posar fi a les manifestacions d’oci contra les diverses maneres de viure i sentir al marge de la norma que imposa el sistema patriarcal.

VALORS. QUI SOM, QUÈ VOLEM (2)

Som un partit Republicà, demòcrata, basat en principis de civisme i laïcisme, contrari a totes les formes de dominació social, ja sigui per part dels poders públics com privats; compromès amb la defensa del drets i les llibertats personals i col·lectives, i amb la construcció d’un espai públic democràtic, de debat, d’experiències i de participació política i govern obert, organitzat de baix a dalt, des d’una efectiva ciutadania compartida – tothom amb els mateixos drets i deures – que no exclogui ningú. Per això, el nostre objectiu polític immediat i, alhora, l’instrument principal per aconseguir un país just, lliure, culte i feminista és la construcció d’una República Catalana.   Som un partit antiracista, antifeixista, enemic de tot totalitarisme, respectuós amb la diversitat i, per tant, defensor de l’alteritat de les persones. Considerem ineludible aprofundir en la memòria republicana, el compromís de la denúncia dels crims contra la pau, dels crims de guerra i dels crims contra la humanitat comesos a l’estat espanyol, denunciar el model d’impunitat existent i potenciar les polítiques de no repetició i de reparació. Igualment esdevé prioritària la nostra implicació en la denúncia dels crims contra la humanitat comesos arreu del món i l’assoliment d’una jurisdicció internacional en que garanteixi la no prescripció, la reparació de les víctimes i el càstig dels responsables.   Som un partit català. Ens interessen, ens involucren i ens interpel·len tots els reptes i problemes del món d’avui, però els Països Catalans són els nostre espai fonamental de referència, el nostre espai nacional. Per això el volem emancipat dels estats que l’oprimeixen.   Som un partit municipalista, perquè creiem fermament en el principi de subsidiarietat, atès que és el nivell més idoni per adoptar decisions, entès com l’atribució de la capacitat de decisió i execució al nivell més adequat per a cada àmbit o qüestió, partint de la proximitat i la governació local com a primer criteri a respectar i considerar.