Corbera de Llobregat

La Generalitat regula, per fi, l'ús dels contrafocs en la lluita contra els incendis forestals

Mai no és tard si al final l'Administració es decideix a reconèixer la realitat. Un decret publicat aquesta setmana pel Departament d'Interior de la Generalitat regularà la utilització del que anomena el "foc tècnic", o les "ignicions controlades", és a dir, allò que la gent de bosc n'havia dit i en diu des de tota la vida, els contrafocs. Com el seu nom indica, el contrafoc consisteix en calar foc deliberadament en una zona de bosc o de conreu cap a la qual avança un front de foc descontrolat, de manera que el contrafoc -que exigeix un coneixement molt precís de la zona, de la vegetació i de la direcció i força del vent- arrasi la vegetació i produeixi una àrea cremada per tal que quan hi arribi el front no pugui avançar més per manca de combustible.   El DOGC publica el Decret 312/2006, de 25 de juliol, pel qual es regula la gestió del foc tècnic per part del personal dels serveis de prevenció i extinció d'incendis de la Generalitat de Catalunya.  Els incendis forestals a Catalunya són un fenomen habitual i intrínsec a l'ecosistema mediterrani, no exclusivament atribuïble a determinades accions antròpiques. Cal constatar que la realitat forestal catalana és conseqüència de l'abandonament progressiu dels aprofitaments tradicionals del bosc i del continu despoblament rural. Aquestes circumstàncies, juntament amb d'altres, han conduït a l'augment de càrrega de combustible vegetal existent als terrenys forestals de Catalunya i els han fet altament vulnerables als incendis forestals.   D'altra banda, l'experiència acumulada amb els anys ha permès de constatar que els incendis forestals projecten els seus efectes més enllà de terrenys estrictament forestals i afecten sovint terrenys urbans o agrícoles, per la qual cosa les estratègies de prevenció no poden limitar-se a operar en terrenys forestals sinó que s'han d'estendre a altres categories de sòl que pot resultar afectat pels incendis forestals o, més àmpliament, de vegetació.

GRAFITIS

D’uns anys ençà, hem anat veien una insòlita transformació de l’espai urbà amb la inclusió de murals petits i grans que ens han permès de descobrir el talent d’artistes alternatius. Autors i autores, doncs, d’una comprovada competència que, a partir de diferents iniciatives – d’àmbit públic o privat - han mostrat les seves realitzacions en la línia de treballar sobre el mur lliure, amb una sèrie de figuracions cromàtiques -murals de significades dimensions- de les quals se n’evidencien tota mena de potencialitats artístiques. Efectivament, de forma puntual, algunes façanes exteriors d’edificis o diversos murs i tanques han estat i seran objecte de la plural intervenció creativa d’aquests i aquestes artistes, amb motius temàtics projectats a base de formes i colors que es proposen explorar per sorpresa, la psicologia de cada espectador; especialment gràcies a la força del seu contingut social i humà. Cada treball ens convida a fer-nos nostres uns determinats principis ètics que solen anar acompanyats d’unes fonts d’inspiració realistes o sinó d’una extraordinària força quimèrica, que tant aviat parlen d’amistat com de compromís i respecte envers les persones i l’entorn. Tot plegat, aquest art en directe,  de la mà d’un gran artista de casa nostra, en Xavier Prieto, apunta a ser tot un incentiu per a què els ciutadans  d’una manera inclusiva es facin seu el valor comunicatiu del que és un art en viu i a l’abast de tothom. Al capdavall, aquests murs lliures han d’esdevenir patrimoni artístic i cultural de cada municipi.  

La gratuïtat de l’escolarització al curs d’Infantil 2 de les escoles bressol ja és una realitat.

La majoria de les escoles bressol públiques són municipals, i els costos de cada plaça d’escola bressol són diversos en funció dels diferents ajuntaments. Així, el Departament ha establert un mòdul fix de 1.600 euros per plaça, amb la qual cosa “la gran majoria d’ajuntaments rebran més finançament del Departament del que estan rebent de les famílies en aquest curs 2021-2022. L’educació infantil té com a objectiu el desenvolupament global de les capacitats dels infants durant els primers anys de vida, a l’inici del procés d’aprenentatge, i ha de prevenir i compensar els efectes discriminadors de les desigualtats d’origen social, econòmic i cultural. Des de les institucions es reconeix unànimement les bondats que comporta als infants l’escolarització en la primera infància, ja què actua com a element afavoridor de l’èxit escolar, especialment quan s’acull a infants que viuen en situacions de pobresa i entorns desfavorits social i culturalment. La gratuïtat en l’escolarització afavorirà l’accés al primer cicle d’educació infantil a les famílies amb infants, beneficiant al conjunt de la societat i al mateix sistema educatiu. Així en primera instància els guanys serien de caràcter pedagògic atès que l’educació dels zero als tres anys és clau per al desenvolupament de la personalitat, les aptituds i capacitats, i també les habilitats socials i, en segon terme, els guanys serien socials atès la compensació de desigualtat d’origen mitjançant un accés en condicions d’igualtat, independentment dels factors econòmics familiars. Un altre punt clau a tenir en compte és la conciliació. En aquest sentit les dones en resulten clarament beneficiades atès que són les què assumeixen majoritàriament la cura dels infants. Una altra política de país de cara al curs vinent, és garantir la continuïtat de les 75 escoles bressol rurals existents al país, finançant el cost en més d’un 80%, de manera que els ajuntaments només hagin d’aportar 5.

El Parlament Europeu inclou les violències masclistes al llistat de delictes d’abast europeu,

L'Eurocambra va fer un gran pas en la lluita contra les violències masclistes al 2021. Va ser dia per felicitar-nos a totes.  Amb 427 a favor, 119 en contra i 140 abstencions, el plenari va decidit aprovar l'informe que, junt amb la sueca Malin Björk, s'ha treballat i negociat des d'Esquerra Republicana intensament durant els darrers mesos. El text, que ja havia sigut aprovat en comitè, reclamava  la modificació de l'Article 83 dels Tractats per tal d'incloure les violències masclistes a la llista de crims europeus. Aquest escrit recull tots aquells delictes que, sigui per la seva gravetat o per la seva dimensió transfronterera, és important que siguin regulats de forma homogènia i amb uns estàndards mínims europeus. La decisió de l'Eurocambra és un factor de pressió important per a què, a partir d'ara, les altres dues grans institucions europees, la Comissió i el Consell, actuïn en aquesta direcció. Per aquest motiu, des d'Esquerra republicana s' ha emplaçat a "treballar amb urgència i diligència per posar fi al que és una de les violacions de drets humans més greus i persistents i que s'ha vist encara més agreujada pels confinaments durant la pandèmia". Què comporta la modificació de l'Article 83? Permetria establir definicions, normes i també sancions penals mínimes i comunes en relació amb les violències masclistes arreu de la Unió Europea. A més, aquesta modificació podria servir també com a base legal per a la nova Directiva sobre violències masclistes que la Comissió Europea es va comprometre apublicar el mateix 2021. En aquest sentit, la Directiva que la Comissió  tindria efecte, a priori, en els camps de la prevenció, l'acompanyament o la formació en la direcció del que planteja el Conveni d'Istanbul. Però, amb la modificació d'aquest article, "la Directiva tindria la capacitat d'anar més enllà, ser molt més holística i ambiciosa, i arribar a abordar la vessant penal de les violències masclistes. Campanya 'Combatem la violència masclista' Diana Riba, Eurodiputada i portaveu d'Esquerra Republicana al Parlament Europeu, va aprofitat aquesta victòria per fer una crida a sumar-se a la campanya 'Combatem la violència masclista', la qual pretén sumar signatures de la societat civil catalana per tal d'empènyer a les institucions europees a què emprengui accions valentes contra aquest crim.

L’A2: Projecte contrari a les directrius europees

Que ens trobem en un context d’emergència climàtica ja ni els més negacionistes ho posen en dubte. Tant és així que la majoria de països del món estan adoptant mesures per mitigar les causes que ens aboquen a un escenari dramàtic. La Unió Europea va aprovar l’any 2021 l’anomenada “Llei Europea del Clima”. Espanya, com a membre de la UE la va adoptar en la Llei estatal 7/2021 de 20 de maig de canvi climàtic i transició energètica. Segons aquesta legislació, les emissions i absorcions de gasos d’efecte estaran equilibrades a tot tardar en 2050, per la qual cosa en aquesta data les emissions netes han d’haver-se reduït a zero i, a partir de llavors, la Unió haurà d’aconseguir emissions negatives. Per tal d’assolir la neutralitat climàtica, l’objectiu vinculant de la Unió estableix una reducció de les emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle en un 55% d’aquí a 2030. Doncs bé, en aquest context és evident que cal repensar els models econòmic, d’infraestructures i mobilitat actuals i fer una aposta ferma per models menys contaminants i agressius, el transport públic i la millora de la xarxa ferroviària. I front aquesta evidència, el Ministeri de Transports ens presenta un avantprojecte de reforma de l’actual A2 entre Martorell i Igualada que camina en direcció contrària al compromís de lluita contra el canvi climàtic, una proposta de nou traçat que trinxa un extens territori, arrasa desenes d’hectàrees de bosc i no assoleix ni de lluny els objectius que l’avantprojecte es fixa: la reducció de perillositat i la millora de la mobilitat. I no ho fa perquè el problema de la mobilitat no es troba ni al Bruc, ni a Hostalets ni a Collbató, sinó uns quants kilòmetres més avall on multitud d’infraestructures mal resoltes, mig conflueixen sense cap planificació estratègica entre les diverses Administracions supramunicipals implicades (cas d’Abrera). I tampoc redueix la perillositat sinó més aviat l’incrementa, com és en el cas del pas per Collbató on apareixen fins a 3 km de rampes al 5,5% de pendent, front el 4% del traçat actual.

MOCIÓ SOBRE L'ESPIONATGE REALITZAT A POLÍTICS, ACTIVISTES, PERIODISTES I ADVOCATS RELACIONATS AMB EL PROCÉS DEMOCRÀTIC D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA

El mitjà nord-americà The New Yorker ha publicat una investigació elaborada per Citizen Lab, el laboratori canadenc que estudia els controls d'informació que afecten la seguretat d'internet i que amenacen els drets humans. En aquest informe es recull que almenys 65 persones vinculades a l'independentisme català han patit infeccions amb el programa espia conegut com a Pegasus, un programari elaborat per l'empresa israeliana NSO que només és venut a estats. L'ús il·legal, antidemocràtic i sistemàtic del programari Pegasus ha estat dirigit contra polítics del moviment independentista, activistes pels drets humans, periodistes i advocats. És evident que l'ús d'aquest programari continua emmarcat en la causa general contra l'independentisme català, iniciada el 2017 per contrarestar un moviment pacífic, cívic i democràtic. Aquesta situació ha de preocupar al conjunt de totes les forces democràtiques per l'evident vulneració de drets, especialment per garantir l'expressió democràtica i evitar l'abús autoritari, il·legal i il·legítim contra qualsevol dissidència política. Totes les idees democràtiques han de poder-se defensar amb llibertat, sense que els drets civils i polítics de les persones que ho fan siguin violats per raons ideològiques. Aquest cas d'espionatge polític, conegut com a Catalangate, suposa una flagrant vulneració dels drets fonamentals, tant individuals com col·lectius, que va en contra dels valors democràtics i de llibertat, civils i polítics que ha de representar i preservar la Unió Europea. Per tots aquests motius els grups municipals d’Esquerra Republicana proposem al ple de l'Ajuntament l’adopció dels següents acords: Primer.- Condemnar l'espionatge polític que suposa una flagrant vulneració de drets humans fonamentals reconeguts, tant en l'àmbit intern com internacional, com són el dret a la intimitat o el secret de les comunicacions. Segon.- Manifestar el suport i tota la solidaritat a les, almenys, 65 persones que fins el dia d'avui han patit aquest espionatge polític a través del #CatalanGate Tercer.

MANIFEST 1 DE MAIG 2022

Res ens farà retrocedir en la nostra persistència en la mobilització! Companyes i companys, Un altre any celebrem la jornada més emblemàtica del moviment sindical, el Primer de Maig. Una jornada que té dos vessants: d’una banda, retre homenatge a totes les persones que han lluitat pels drets de la classe treballadora; i d’altra, refermar el seu caràcter reivindicatiu. Malauradament, un altre any, i ja en van cinc, hem de començar aquest manifest recordant els nostres exiliats i exiliades i també els milers de persones que han patit o pateixen repressió i persecució per l’exercici dels seus drets civils i polítics. Continuen sotmesos als estralls de la injustícia més indigna, basada en la venjança política, per part del govern i les institucions econòmiques i judicials de l’Estat espanyol. No us oblidem. Per això, la lluita per l’amnistia i l’exercici del dret a l’autodeterminació és més necessària que mai. El moment actual, tant en l’àmbit català com internacional, és ple d’incerteses. La pandèmia de la Covid-19, amb la crisi sanitària que ha comportat, encara és molt present, i sembla que ens acompanyarà durant uns anys; i la pujada desmesurada dels preus dels productes energètics està agreujant la crisi econòmica que venim arrossegant des de 2008 i repercuteix de forma implacable en la classe treballadora i en els col·lectius més desfavorits. La guerra a Ucraïna afegeix un punt més de tensió a aquesta crisi afavorint l’espiral inflacionista. Malgrat que el govern espanyol i els partits que el conformen no han complert la seva promesa electoral de derogació de les reformes laborals, res ens farà retrocedir en la nostra persistència en la mobilització. Per això, continuem reivindicant: La derogació de la llei mordassa en la seva totalitat. El repartiment de la feina i l’establiment de la jornada laboral de 35 hores. L’erradicació de la bretxa salarial per gènere i l‘assoliment de la igualtat efectiva en el treball sense distinció de gènere.

LA PREVENCIÓ, LA SEGURETAT I LA CONVIVÈNCIA A L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

Històricament ERC ha estat associada a un discurs públic reconegut en matèria de seguretat. Des del municipalisme i des de la sectorial del partit, s'ha treballat en la creació del discurs de seguretat, emergències i protecció civil i, en la definició d'un model Republicà pròpi d'aquests àmbits. Aquest model es basa i descansa en el concepte dela seguretat Humana, principi què va molt més enllà de les solucions tradicionals i conservadores d'aquelles forces polítiques què han tingut responsabilitats fins el moment i què, en la majoria dels casos, es limites a fer propostes d'ampliació de nombre d'efectius, presència, sancions i enduriment d'ordenances i codi penal. Des d'ERC entenem la necessitat de disposar d'un nombre adequat d'efectius policials per aquest manteniment de les ràtios, però cal convinar-ho amb més mesures: amb una justícia ràpida i efectiva, amb la promoció de la mediació, amb polítiques transversals efectives en matèria d'habitatge, educació, immigració, drets i polítiques socials i treball. Aquestes seran, a mitjà i llarg termini, les solucions més efectives. És evident què cal donar resposta a l'aquí i ara, però també hem de convinar aquest treball amb millores polítiques i socials estructurals, què permetin atacar de manera eficaç l'arrel dels problemes de seguretat. El Govern actual de la generalitat de catalunya, ERC té per primera vegada des del període republicà, la responsabilitat de liderar el Departament d'Interior. Aquesta és una bona oportunitat per anar més enllà i trebalar transversalment, especialment amb el món municipal, per la transformació, impulsant canvis necessaris què facin dels cossos de la Policia de Catalunya referents pel què fa a conductes, principis i valors democràtics. Però, més enllà del treball que es dugui a terme des del Govern central, serà des del municipalisme que es podrà afrontar i valorar els resultats d'aquestes polítiques, i és per això que resulta absolutament necessari treballar de manera coordinada, establint diàleg i cooeració de totes les forces i cossos de seguretat atès que el resultat d'aquest treball en primera instància li retornarà al nostre ciutadà.