Divendres U d'octubre a les 20:00 h us esperem, per veure el documental "Gustau, la transició al descobert" a la Plaça U d'octubre. Gustau, un jove de 16 anys que va morir a mans de la policia nacional (els grisos) sense arribar mai a cap judici i arxivant-se el cas sense cap vergonya i amb total impunitat. Tenim el plaer de comptar amb el Carlos de Pablo. Llicenciat en Dret, home carismàtic de tarannà conciliador com demostra el seu pas com a membre del Tribunal Laboral de Catalunya com a Mediador i, responsable de Política Sindical i Negociació Col·lectiva de la UGT al Baix Llobregat que es defineix com a Republicà Català i d'Esquerres. Sindicalista de la UGT i advocat. En cas de pluja es realitzarà a la sala polivalent de la biblioteca de Can Baró. (Seguint totes les mesures Covid)

  El dia que va canviar el món. Milions de persones recorden on eren i què feien ara fa 20 anys, l'11 de setembre del 2001, quan les Torres Bessones de Nova York es van ensorrar després que dos avions s'hi estavellessin premeditadament. Aquell dia, membres d’Al-Qaeda van segrestar quatre avions de passatgers amb la intenció d'impactar contra els símbols de poder dels Estats Units. Tres ho van aconseguir: van fer caure les Torres Bessones i van causar greus danys a l'edifici del Pentàgon. El quart no va arribar al seu objectiu perquè els passatgers es van amotinar. El malson a Nova York va començar a les 8 del matí, quan el vol 11 d'American Airlines va xocar contra la Torre Nord del World Trade Center. Tothom creia que era un accident, però disset minuts després, el vol 175 de United Airlines es va estavellar a la Torre Sud.  Era un atac. George W. Bush, el president dels Estats Units que va viure el pitjor atemptat terrorista de la història del país. Segons va explicà ell mateix a les seves memòries, just abans d'entrar al centre escolar va ser informat que un avió s'havia estavellat en una de les torres. Segons Bush, van pensar que seria un avió petit, un accident. Han passat dues dècades d'ençà dels atemptats i encara hi ha un 40% de les víctimes que no s'han pogut identificar. La destrucció va ser tan gran que les feines d'identificació de les restes encara duren. De fet, només fa dues setmanes llegia en una notícia que aquesta setmana s'han pogut identificar dues víctimes més d'aquell 11 de setembre del 2001. Nova York encara no ha esborrat les cicatrius d’aquest atac. Ni les psicològiques, ni les físiques. Ara mateix el World Trade Center continua en obres; és un espai en permanent transformació. Les grues no desapareixen del cel del complex de gratacels d’oficines on encara falta acabar un teatre, l’església dissenyada per Santiago Calatrava i dues torres que no s’han ni començat. Van ser només 102 minuts, però es van convertir en suficients per canviar el món de dalt a baix.

Bon dia a tothom, Novament ens retrobem, en un acte de caràcter institucional i cívic alhora, per celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Tota celebració en llibertat té, i aquesta d’avui tant com qualsevol altra, un horitzó de signe positiu, malgrat que els fets que es commemoren siguin tristos i tràgics. Catalunya ha estat històricament capaç de sortir amb impuls i visió de futur de situacions negatives i de dificultats que semblaven insuperables; la nostra situació històrica actual és lluny de suportar aquella càrrega negativa d’altres moments, com ara el que avui es commemora, l’11 de setembre de 1714, o, més a prop nostre, la guerra de 1936-39. En tots dos casos Catalunya va patir una regressió brutal en tots els ordres i va sofrir en la seva personalitat nacional agressions intolerables. Des d’aleshores tots hem canviat, els ciutadans, les institucions, les relacions intraestatals i les internacionals, la composició de la població amb el fet rellevant de la nova immigració, ha canviat, ras i curt, tot el país; sembla, doncs, raonable que el pas següent sigui una total llibertat d’ autogovernem per adaptar-nos a aquests canvis i permetre’ns un desplegament de totes les potencialitats i un servei adequat a les noves necessitats. I això no pas perquè sí, sinó perquè existeix el profund convenciment, i arguments que el sostenen, que amb una governança pròpia, catalana i Independent d’àncores estatals la nostra terra i la nostra nació renaixeria. Articular l’autogestió Catalana no pas per a les forces polítiques, que són les primeres que l’han de servir i les últimes que han de servir-se’n, sinó per al conjunt dels catalans, que en són els titulars i legítims beneficiaris; millor per a la seva vida diària, per a un creixement econòmic i social més progressiu, equitatiu i sostenible, per a una educació i una cultura plenes i a l’abast igualitari de tothom, per a un benestar personal i social que inclogui també els ciutadans nouvinguts, per a un nou ordre territorial que respecti més el principi de proximitat del poder i de participació dels ciutadans i una nova, més àgil i eficaç articulació institucional.

Molt bon dia a tothom. Regidors, Entitats i Associacions, veïns i veïnes de Corbera de Llobregat, gràcies per acompanyar-nos. Avui, 11 de Setembre, diada Nacional de Catalunya, ens reunim aquí per tal de retre un sentit homenatge a totes aquelles persones que van lluitar i lluiten per la defensa de la llibertat, la llengua i la identitat de totes les catalanes i catalans, per exaltar els valors de la nostra Nació i recordar la nostra història. No demanaré perdó. No demanarem perdó. No ens disculparem per treballar, amb perseverança i amb dignitat, per una Catalunya més solidària, més justa, més pròspera econòmicament  i més equilibrada. Amb el cap ben alt i dient-t’ho ben fort, exclamem que lluitem per una Catalunya independent, per una Catalunya ja madura que vol dictar el seu camí, construir el seu futur, sense traves de ningú. Som gent ferma, valenta i perseverant i continuarem lluitant per la nostra llengua, per la nostra història i per les nostres institucions. La voluntat de ser i seguir sent, continua. Avui, dia 11 de setembre, Festa Nacional de Catalunya, reivindiquem el que nosaltres creiem que és el millor per al nostre país. I no, no som excloents. Defensem la nostra postura, la nostra idea, sense anar en contra de ningú. No us equivoqueu. Que no es facin interpretacions malintencionades. I quan sortim el carrer i expressem el nostre ideari, fem això, defensem una postura, sense menysprear cap altre posicionament. No oblidem mai que estem treballant per la consecució d’un referèndum acordat. Sempre ha estat la nostra voluntat, tant ara, com el del 1 d’octubre de 2017. És a dir, que la majoria decideixi el camí que hem de seguir. No hem de tenir por, ningú de nosaltres, de que hi hagi manifestacions, sempre democràtiques, de diferents postures polítiques. De veritat, cal escoltar-nos més entre tots i totes i no veure un pensament diferent com una amenaça. Perquè, al final, aquest país l’estem construïm, el construirem entre tots i totes, I aquestes manifestacions no han de quedar només en aquest acte.

Bon dia a tothom i sigueu benvinguts, Vull agrair a tota la ciutadania que avui ha volgut dedicar una part d’aquest diumenge a veure amb els seus propis ulls el resultat de les obres i treballs efectuats, a tots aquells i aquelles que ja s’han inscrit en les primeres activitats i, com no al Vicepresident de l’AMB i alcalde d’El Papiol, Sr. Joan Borràs, del Diputat al Parlament de Catalunya, Sr. Jordi Albert, i al Diputat a la Diputació de Barcelona, Sr. Joan Ramón Mut. A la Sra. Ascensión Ràtia, alcaldessa de Pallejà i Sr. Xavier Gonzàlez, alcalde de La Palma de Cervelló. Els regidors del Consistori, Sr. Arturo Martínez, regidor de Benestar Social i Gent Gran, Sra. Mercè Rocas, Sr. Jordi Anducas, Sra Meritxell Garcia de Llanza, Sra. Cristina Blasquiz, Sr. Víctor Gonzalez, Sra. Rosa Boladeras, Sra. Rosa Ma. Martin, Sra Carmen Benito i al Sr. Jaume Guim. Una especial menció a la Sra. Mari Grau, vídua del Sr. Pere Alegri, alcalde que va tenir l’honor d’inaugurar aquest equipament municipal l’any 1995, que avui no ens pot acompanyar per motius de salut. El Sr Enric Urgellès Alcalde 1987-1995. Als Presidents i Presidentes d’anteriors etapes d’aquest Casal, Sr. Sr. Jordi Aragall, Sra. Mercè Gaspar i Sra. Mayte Follana. En representació de la “Societat Coral Diadema Diadema” tenim al seu President Sr. Ramir Canyelles i al Sr Josep Roig. El Sr. David Esquirol, President de “l’Associació Pessebre Vivent amics de Corbera” i a Mossèn Dani Palau Rector de Corbera de Llobregat. Avui, 5 de setembre de 2021, per fí hem arribat al final d’un procés de reforma i ampliació d’aquest magnífic equipament municipal del Casal de les Magnòlies. Fa un any ho teníem tot preparat i programat per fer i viure aquesta inauguració que tant esperada era per tothom i, especialment, per la gent gran del nostre municipi com a primers/es usuaris i usuàries de les seves instal·lacions. La maleïda pandèmia i la situació sanitària al setembre del 2020 ens ho va impedir.

Després de 14 anys, avui dimecres 1 de setembre de 2021, l'enllaç entre l'Autovia A2 i l'Autopista AP7, dos dels eixos de carretera més importants i transitats de Catalunya , s'ha inaugurat. L'acte l'ha presidit la Ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Sra. Raquel Sánchez i la Delegada del Govern a Catalunya, Sra. Teresa Cunillera. La Nostra Alcadessa, Sra. Montserrat Febrero hi ha assistit juntament d'altres alcaldes i alcaldesses de la zona. aquesta connexió significa una important millora en el trànsit de les carreteres comarcals per tal resoldre problemes de mobilitat interna en les carreteres locals on, al voltant de 200 mil vehicles hi circulen diàriament.

BARCELONA I CAMBRILS   Avui la Rambla es tornarà a omplir de gent. El carrer encara sagna. Segueix ple de ferides i el dolor segueix pesant encara com una llosa. Aquell dia era impossible caminar per la Rambla i no plorar. Però la reacció immediata dels barcelonins –perquè aquell dia a la Rambla hi havia barcelonins– va ser tornar al carrer i demostrar als terroristes que no, que no tenim por, que estem tots junts, que la Rambla és nostra i que no cedirem un pam de terra.   Els atemptats del 17 i 18 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils van causar 16 persones mortes i més d'un centenar de ferits de 34 nacionalitats diferents.   Però ja han passat quatre anys. La vida ha continuat. Per la Rambla hi han passat milions de persones, i les investigacions han trobat respostes a algunes preguntes però també han obert nous interrogants.   Encara que sembli que la societat hagi passat pàgina, el debat relacionat amb els motius pels quals el grup de joves de Ripoll va decidir matar persones innocents continua obert. Per molt que avanci el debat sobre els factors de radicalització, no existeix a dia d’avui un consens pel que fa a la prevalença d’un factor sobre un altre.   La raó de l’origen com a principal variable explicativa resulta més atractiva pel fet que simplifica un fenomen complex: orienta el debat cap a causes i culpables aliens a la societat (si són marroquins, és perquè el problema prové de la seva educació, la seva cultura o la seva religió) i, per tant, modifica els termes mateixos de la discussió. Des d’aquesta perspectiva, ja no es tracta de qüestionar la societat en què vivien els individus, ni la seva trajectòria personal, sinó més aviat de centrar el debat en el paper de l’origen com a factor de permeabilitat a la ideologia salafista gihadista. No obstant això, en comptes d’extrapolar certes conclusions basades en els seus orígens, no és més apropiat centrar-se en el seu recorregut biogràfic (context, socialització primària i secundària, etc.

Agraïts per la feina feta dels nostres Bombers Voluntaris.  Són una Agrupació de voluntaris amb ganes d'ajudar, molta voluntat de preservar el nostre entorn i sempre disposats a sacrificar hores del seu temps lliure per a fer-nos la vida una mica millor. MOLTES GRÀCIES!!!