El mitjà nord-americà The New Yorker ha publicat una investigació elaborada per Citizen Lab, el laboratori canadenc que estudia els controls d'informació que afecten la seguretat d'internet i que amenacen els drets humans. En aquest informe es recull que almenys 65 persones vinculades a l'independentisme català han patit infeccions amb el programa espia conegut com a Pegasus, un programari elaborat per l'empresa israeliana NSO que només és venut a estats. L'ús il·legal, antidemocràtic i sistemàtic del programari Pegasus ha estat dirigit contra polítics del moviment independentista, activistes pels drets humans, periodistes i advocats. És evident que l'ús d'aquest programari continua emmarcat en la causa general contra l'independentisme català, iniciada el 2017 per contrarestar un moviment pacífic, cívic i democràtic. Aquesta situació ha de preocupar al conjunt de totes les forces democràtiques per l'evident vulneració de drets, especialment per garantir l'expressió democràtica i evitar l'abús autoritari, il·legal i il·legítim contra qualsevol dissidència política. Totes les idees democràtiques han de poder-se defensar amb llibertat, sense que els drets civils i polítics de les persones que ho fan siguin violats per raons ideològiques. Aquest cas d'espionatge polític, conegut com a Catalangate, suposa una flagrant vulneració dels drets fonamentals, tant individuals com col·lectius, que va en contra dels valors democràtics i de llibertat, civils i polítics que ha de representar i preservar la Unió Europea. Per tots aquests motius els grups municipals d’Esquerra Republicana proposem al ple de l'Ajuntament l’adopció dels següents acords: Primer.- Condemnar l'espionatge polític que suposa una flagrant vulneració de drets humans fonamentals reconeguts, tant en l'àmbit intern com internacional, com són el dret a la intimitat o el secret de les comunicacions. Segon.- Manifestar el suport i tota la solidaritat a les, almenys, 65 persones que fins el dia d'avui han patit aquest espionatge polític a través del #CatalanGate Tercer.

Històricament ERC ha estat associada a un discurs públic reconegut en matèria de seguretat. Des del municipalisme i des de la sectorial del partit, s'ha treballat en la creació del discurs de seguretat, emergències i protecció civil i, en la definició d'un model Republicà pròpi d'aquests àmbits. Aquest model es basa i descansa en el concepte dela seguretat Humana, principi què va molt més enllà de les solucions tradicionals i conservadores d'aquelles forces polítiques què han tingut responsabilitats fins el moment i què, en la majoria dels casos, es limites a fer propostes d'ampliació de nombre d'efectius, presència, sancions i enduriment d'ordenances i codi penal. Des d'ERC entenem la necessitat de disposar d'un nombre adequat d'efectius policials per aquest manteniment de les ràtios, però cal convinar-ho amb més mesures: amb una justícia ràpida i efectiva, amb la promoció de la mediació, amb polítiques transversals efectives en matèria d'habitatge, educació, immigració, drets i polítiques socials i treball. Aquestes seran, a mitjà i llarg termini, les solucions més efectives. És evident què cal donar resposta a l'aquí i ara, però també hem de convinar aquest treball amb millores polítiques i socials estructurals, què permetin atacar de manera eficaç l'arrel dels problemes de seguretat. El Govern actual de la generalitat de catalunya, ERC té per primera vegada des del període republicà, la responsabilitat de liderar el Departament d'Interior. Aquesta és una bona oportunitat per anar més enllà i trebalar transversalment, especialment amb el món municipal, per la transformació, impulsant canvis necessaris què facin dels cossos de la Policia de Catalunya referents pel què fa a conductes, principis i valors democràtics. Però, més enllà del treball que es dugui a terme des del Govern central, serà des del municipalisme que es podrà afrontar i valorar els resultats d'aquestes polítiques, i és per això que resulta absolutament necessari treballar de manera coordinada, establint diàleg i cooeració de totes les forces i cossos de seguretat atès que el resultat d'aquest treball en primera instància li retornarà al nostre ciutadà.

  La demanda social creixent per l’impuls de la mobilitat activa i sostenible, juntament amb els avenços en matèria de bateries elèctriques i aplicatius de ride sharing, han suposat un increment de l’ús de la bicicleta, cicles i altres VMP (Vehicles de Mobilitat Personal) al conjunt de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona). Aquesta tendència també s’ha produït a Corbera de Llobregat, on cada vegada més veïns i veïnes opten per desplaçar-se amb aquestes maneres de transport. Per aquest motiu, és important regular i ordenar aquestes noves tendències de mobilitat activa i sostenible, per tal de fer més segura la seva circulació i afavorir la seva convivència amb altres maneres de transport i els vianants. Així, l’objecte de la present ordenança és dotar als veïns i veïnes de Corbera de Llobregat d’un nou marc legal propi i exhaustiu, que reguli l’ús d’aquestes maneres de transport i que alhora sigui homogeni i comú envers la resta de municipis de la primera corona metropolitana, amb els que la nostra ciutat té un grau d’interaccions, en termes de mobilitat, més gran. És per aquest motiu que l’articulat prové de l’ordenança tipus que s’ha elaborat des de l’AMB adaptada a les particularitats del municipi de Corbera de Llobregat i a les novetats del nou Manual de característiques dels vehicles de mobilitat personal aprovat per la Resolució de 12 de gener de 2022, de la Direcció General de Trànsit. Per tant, la nova ordenança neix amb la voluntat de complementar a l’ordenança de Convivència i civisme existent, pel que fa a l’establiment de nous mecanismes de gestió més exhaustius i específics, tot permetent alhora una actualització constant i ràpida en cas de necessitat, que faciliti l’adaptació de la regulació als nous ginys i necessitats que es vagin generant. S’ha considerat adient que la regulació dels cicles i vehicles de mobilitat personal es realitzi mitjançant una ordenança pròpia per dotar a la matèria d’un règim sistemàtic i de la coherència que requereix una matèria complexa i en constant evolució.

FEM POBLE Comencem l’any amb el Saló infantil, per jugar i saltar sense parar! Menuts i grans, gaudirem de la Cursa 5cims. I és que, estem a la FESTA MAJOR de Sant Antoni, de dia a l’esmorzar popular i de nit al Pandemònium i a la Corralada! Al febrer, a la Rua del Carnestoltes fem comparsa, disfressats pels carrers del poble, ballant i fent disbauxa. A la primavera, les flors envolten la natura, i fem una excursió als Gorgs de la Mola. Al maig, farem una caminada amb els Gegants fins a Sant Ponç i ballarem Sardanes. A l’estiu, comencem l’ època de piscina. I, la FESTA MAJOR de Santa Magdalena! Bastoners, Gegants, Pastorets i Disfressada. Comencem a pensar de què anirem per la Tapatum, escoltarem als Timbalers i Grallers, veurem diables, diablets, Corb i corbet, als Correfocs i als concerts de l’Empalmada, que acaba amb la butifarrada i els MaisKi- samba. Al setembre, comencem el curs escolar, al Petit Corb, a una de les quatre escoles municipals, o a un dels dos instituts. I com extraescolars: esports, dansa, cultura, idiomes i l’Escola de Música Lluis Soler i Ametller. A La Diadema i a Sant Telm, hi ha mensualment espectacles infantils de la Xarxa (màgia, titelles, musicals, ...) I també, tallers i conte-contes, a la Biblioteca de Can Baró. Sabeu que tenim 18 parcs infantils? Us en parlaré al pròxim article. Al Parc de les Palmeres, cada diumenge tenim tallers de Natura i Medi Ambient. A la tardor, una passejada per Can Planes, on trobarem pinyes i bolets. I al desembre, trenets, fires i mercats medievals als carrers, per donar pas a la temporada del Pessebre Vivent. Aprofitem per passejar pel casc antic de Corbera alta, on les vistes del poble son increïbles! Arriba l’animació infantil ambulant pel cèntric: follets i personatges nadalencs per entre- tenir a la canalla mentre fem les compres al comerç local. Tenim el Concert de Nadal, farem cagar al Tió Gegant, i veurem exposicions al poble. Després hi ha qui diu, que no hi ha res a fer a Corbera.

  S’ha iniciat el procés d’instal·lació de càmeres de control a les entrades i sortides del municipi, amb l’objectiu de reforçar la seguretat ciutadana i el control del trànsit. El projecte inclou poder instal·lar-les:   Punt 1: Entrada Corbera Llobregat des de la Palma de Cervelló - BV-2421 Punt 2: La Creu de l’Aragall Punt 3: Rotonda Can Llopard Punt 4: Carrer de la Creu Sussalba / Carretera de Corbera Punt 5: Rotonda de Can Xorra / Av. Can Montmany. Punt 6 - Rotonda Pneumàtics Socorro.   Aquestes càmeres no són sancionadores, sinó que serveixen per llegir les matrícules dels vehicles que accedeixen al municipi. D’aquesta manera l’Ajuntament de Corbera de Llobregat fa una clara aposta per la seguretat en tots els punts del municipi. La mesura permetrà tenir un major control dels vehicles que creuen aquesta zona geogràfica. El principal motiu per a la instal·lació de les càmeres lectores de matrícules és millorar la seguretat del municipi, atès la  "preocupació" per part de la ciutadania tant, en cases particulars com a empreses. Càmeres a sis punts diferents del municipi L’objectiu ara és poder realitzar la ubicació d’aquests nous equips durant els propers dies, en sis punts diferents d’entrada a Corbera, possibilitant d’aquesta manera que es pugui blindar tot el perímetre urbà del municipi. Les imatges que es capten amb aquest sistema es visualitzen a Prefectura de la policia Corberenca on els agents les poden controlar remotament. Amb la ubicació d’aquests nous dispositius de videovigilància Corbera disposarà de càmeres, per a reforçar la seguretat i el control del trànsit al municipi. Les noves càmeres Aquests conjunts de càmeres combinen dues funcions: el control del trànsit i el control de la lectura de les matrícules. Les càmeres destinades al control del trànsit, no poden enregistrar i només emeten imatges a temps real de l’activitat de la circulació dels vehicles de l’àmbit on són ubicades.

Bon dia a tothom i sigueu benvinguts, Vull agrair a tota la ciutadania que avui ha volgut dedicar una part d’aquest diumenge a veure amb els seus propis ulls el resultat de les obres i treballs efectuats, a tots aquells i aquelles que ja s’han inscrit en les primeres activitats i, com no al Vicepresident de l’AMB i alcalde d’El Papiol, Sr. Joan Borràs, del Diputat al Parlament de Catalunya, Sr. Jordi Albert, i al Diputat a la Diputació de Barcelona, Sr. Joan Ramón Mut. A la Sra. Ascensión Ràtia, alcaldessa de Pallejà i Sr. Xavier Gonzàlez, alcalde de La Palma de Cervelló. Els regidors del Consistori, Sr. Arturo Martínez, regidor de Benestar Social i Gent Gran, Sra. Mercè Rocas, Sr. Jordi Anducas, Sra Meritxell Garcia de Llanza, Sra. Cristina Blasquiz, Sr. Víctor Gonzalez, Sra. Rosa Boladeras, Sra. Rosa Ma. Martin, Sra Carmen Benito i al Sr. Jaume Guim. Una especial menció a la Sra. Mari Grau, vídua del Sr. Pere Alegri, alcalde que va tenir l’honor d’inaugurar aquest equipament municipal l’any 1995, que avui no ens pot acompanyar per motius de salut. El Sr Enric Urgellès Alcalde 1987-1995. Als Presidents i Presidentes d’anteriors etapes d’aquest Casal, Sr. Sr. Jordi Aragall, Sra. Mercè Gaspar i Sra. Mayte Follana. En representació de la “Societat Coral Diadema Diadema” tenim al seu President Sr. Ramir Canyelles i al Sr Josep Roig. El Sr. David Esquirol, President de “l’Associació Pessebre Vivent amics de Corbera” i a Mossèn Dani Palau Rector de Corbera de Llobregat. Avui, 5 de setembre de 2021, per fí hem arribat al final d’un procés de reforma i ampliació d’aquest magnífic equipament municipal del Casal de les Magnòlies. Fa un any ho teníem tot preparat i programat per fer i viure aquesta inauguració que tant esperada era per tothom i, especialment, per la gent gran del nostre municipi com a primers/es usuaris i usuàries de les seves instal·lacions. La maleïda pandèmia i la situació sanitària al setembre del 2020 ens ho va impedir.

Després de 14 anys, avui dimecres 1 de setembre de 2021, l'enllaç entre l'Autovia A2 i l'Autopista AP7, dos dels eixos de carretera més importants i transitats de Catalunya , s'ha inaugurat. L'acte l'ha presidit la Ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Sra. Raquel Sánchez i la Delegada del Govern a Catalunya, Sra. Teresa Cunillera. La Nostra Alcadessa, Sra. Montserrat Febrero hi ha assistit juntament d'altres alcaldes i alcaldesses de la zona. aquesta connexió significa una important millora en el trànsit de les carreteres comarcals per tal resoldre problemes de mobilitat interna en les carreteres locals on, al voltant de 200 mil vehicles hi circulen diàriament.

El consistori considera desproporcionades les sancions que contempla l’ordenança i aposta per la permuta per treballs comunitaris   En previsió que els propers dies es conegui la resolució definitiva de la denúncia a cinc dones per haver realitzat, segons recull l’atestat policial, pintades al mobiliari urbà del municipi el passat 7 de març, l’ajuntament insisteix en esgotar la possibilitat de permutar la possible sanció econòmica per treballs comunitaris. El consistori considera del tot desproporcionada la sanció prevista per l’ordenança i per això treballa per trobar una alternativa que s’ajusti als fets.   L’opció de la permuta ja va ser comunicada a les afectades en una reunió celebrada el passat 6 de maig, però depèn de que siguin les denunciades les que ho sol·licitin. El govern, ara públicament tal com ja va fer-ho en privat, les anima a fer-ho i manifesta que hi donarà suport cas de produir-se la petició.   El govern municipal contempla la possibilitat de que la permuta per treballs en favor de la comunitat es concreti, entre d’altres tasques socials, en una sèrie de xerrades de conscienciació feminista a càrrec de les persones denunciades.   Així mateix, des de l’equip de govern s’està treballant en la modificació de l’ordenança de civisme, malgrat no podrà aplicar-se amb caràcter retroactiu, amb l’objectiu de garantir la proporcionalitat de les sancions que s’imposin en el futur a fets com els denunciats.          

MOCIÓ DE SUPORT A L’AMNISTIA L'històric conflicte polític entre Catalunya i l'Estat Espanyol s'aguditzà després de la sentència del Tribunal Constitucional que va anul·lar la proposta de nou pacte estatutari, l’any 2010, enèsim intent de trobar un encaix a les aspiracions d'autogovern catalanes per part dels actors polítics, socials, econòmics i culturals de Catalunya. Davant aquesta situació de conflicte entre les institucions de l'Estat i de la Generalitat, la societat catalana, a través de llurs legítims representants, optà per reivindicar l'exercici ple dels drets i llibertats fonamentals amb l'objectiu de decidir, de nou democràticament, el seu futur polític. Obstruïda la via del referèndum pactat o de la consulta no referendaria i ateses les limitacions de l'expressió política del 9-N, de les eleccions de 27 de setembre de 2015 en resultà una majoria favorable a iniciar un procés democràtic que culminés amb la independència de Catalunya, en el cas que així ho decidís la ciutadania amb el seu vot. La resposta de les institucions de l'Estat fou la insistència en un procés de judicialització que, de forma creixent des de 2013, ha comportat penes de presó, exili, multes i inhabilitacions. Lluny d’acabar-se, aquesta repressió s’incrementa, ja que són moltes encara les persones pendents d’alguna resolució judicial. A desembre del 2020 hi ha més de 2.800 persones que han estat o segueixen encausades per la participació a actes relacionats amb la consulta del 9 de novembre, el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i les diverses mobilitzacions i protestes ciutadanes a favor del dret a l'autodeterminació i en contra de la repressió del poble català. També s’han obert més de 600 contenciosos administratius contra els ajuntaments catalans i electes locals per temes relacionats amb la independència de Catalunya. Es tracta de procediments vinculats d'alguna manera a la presa de decisions per permetre l'exercici del dret a l'autodeterminació o a l'expressió de les idees que s'hi troben vinculades.