Corbera de Llobregat

GUSTAU, LA TRANSICIÓ AL DESCOBERT. ACTE 1 D'OCTUBRE 2021

Ahir 1 d'octubre de 2021, a Corbera de Llobregat vam conmemorar aquesta data de forma molt significativa. Amb un gran ponent, en Carlos de Pablo, vam veure el documental "Gustau, la transició al descobert". Document històric i esfereidor del què realment passava en l' època dels 70, molt convulsa. La realitat de com es van silenciar episodis molt negres, del record que encara perdura en els seus familiars i amics i de la tristesa que causa i van causar la implacable, injust i tot poderos engranatge de l'estat. Les esperances truncades d'una juventut compromesa que es va alçar i va tenir la valentia de demanar la fi d'una època i la realitat d'una Democràcia. En Gustau va ser, malauradament, un de molts casos encoberts, callats i manipulats per a què no surtis a la llum la continuïtat del Faixisme en un moment on el poble havia de creure en la Transició. El capvespre de l'Onze de Setembre de 1978, en el context d'una manifestació en contra de la Transició espanyola i en favor de la independència de Catalunya, prop de la confluència amb el carrer Avinyó, Gustau Muñoz de Bustillo, es desploma en una de les voreres del carrer Ferran després de rebre un tret per l'esquena. Gustau, un jove de 16 anys que va morir a mans de la policia nacional ( els grisos ) sense arribar mai a cap judici i arxivant-se el cas sense cap vergonya i amb total impunitat. Ara, aquesta injustícia s’ha inclòs en la querella argentina contra el franquisme i és la primera vegada que un delicte comés durant la Transició espanyola es podrà arribar a investigar com a crim a la humanitat. Avui, el nostre ponent i convidat ens acompanya per introduir-nos en una època no tant transparent com ens volen fer creure tantes vegades. Ell des de la seva experiència del món del treball i del sindicalisme ens podrà descriure les dificultats derivades d’aquella transició, que el documental que veurem a continuació ens narra des d’un altre perspectiva. Llicenciat en Dret, home carismàtic de tarannà conciliador com demostra el seu pas com a membre del Tribunal Laboral de Catalunya com a Mediador i, responsable de Política Sindical i Negociació Col·lectiva de la UGT al Baix Llobregat que es defineix com a: REPUBLICÀ CATALÀ I D’ESQUERRES SINDICALISTA DE LA UGT I ADVOCAT.

BARCELONA I CAMBRILS

BARCELONA I CAMBRILS   Avui la Rambla es tornarà a omplir de gent. El carrer encara sagna. Segueix ple de ferides i el dolor segueix pesant encara com una llosa. Aquell dia era impossible caminar per la Rambla i no plorar. Però la reacció immediata dels barcelonins –perquè aquell dia a la Rambla hi havia barcelonins– va ser tornar al carrer i demostrar als terroristes que no, que no tenim por, que estem tots junts, que la Rambla és nostra i que no cedirem un pam de terra.   Els atemptats del 17 i 18 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils van causar 16 persones mortes i més d'un centenar de ferits de 34 nacionalitats diferents.   Però ja han passat quatre anys. La vida ha continuat. Per la Rambla hi han passat milions de persones, i les investigacions han trobat respostes a algunes preguntes però també han obert nous interrogants.   Encara que sembli que la societat hagi passat pàgina, el debat relacionat amb els motius pels quals el grup de joves de Ripoll va decidir matar persones innocents continua obert. Per molt que avanci el debat sobre els factors de radicalització, no existeix a dia d’avui un consens pel que fa a la prevalença d’un factor sobre un altre.   La raó de l’origen com a principal variable explicativa resulta més atractiva pel fet que simplifica un fenomen complex: orienta el debat cap a causes i culpables aliens a la societat (si són marroquins, és perquè el problema prové de la seva educació, la seva cultura o la seva religió) i, per tant, modifica els termes mateixos de la discussió. Des d’aquesta perspectiva, ja no es tracta de qüestionar la societat en què vivien els individus, ni la seva trajectòria personal, sinó més aviat de centrar el debat en el paper de l’origen com a factor de permeabilitat a la ideologia salafista gihadista. No obstant això, en comptes d’extrapolar certes conclusions basades en els seus orígens, no és més apropiat centrar-se en el seu recorregut biogràfic (context, socialització primària i secundària, etc.

Un símbol per a l'història

Un gest senzill carregat de sentiments, d'història i simbolisme. recollir el llegat dels nostres avanpassats és signe de sabiduria, noblesa i arrelament a les nostres idees, costums, cultura, terra, esperances i sobre tot memòria de tot allò per qual els nostres predecesors han lluitat i patit.  

Pere Aragonès 132è president de la Generalitat de Catalunya

Pere Aragonès és el nou president de la Generalitat de Catalunya. El 132è president del nostre país i el cinquè del nostre partit. Per primera vegada en aquest segle, Catalunya tindrà un president independentista i d’esquerres, d’esquerres i independentista per fer possibles els nostres dos objectius indestriables: la justícia social i l’alliberament nacional del nostre país. Un president per construir la Nova Generalitat Republicana, un govern al costat de la gent. Esquerra Republicana liderarà un Govern que farà trontollar els marcs establerts els darrers 40 anys. Representem una nova generació, un nou lideratge, que vol transformar i servir a tot el país. Construirem un govern enllaçant amb els canvis socials i la revolució que van significar els governs dels anys 30 de Macià i Companys, recollint els aprenentatges de l’octubre del 2017 i treballant per portar la Generalitat al segle XXI. Per això capgirarem inèrcies des del minut 1 de legislatura. No venim a gestionar sinó a transformar. La Nova Generalitat Republicana es marca com a objectiu impulsar quatre revolucions estratègiques: la social, la feminista, la verda i la democràtica. No som davant d’una legislatura més, hem vingut a canviar les coses. Treballarem de manera incansable des de la Presidència i el Govern per impulsar els canvis que permetin posar-nos al servei de la ciutadania del nostre país, de tot el país i la seva gent. També per fer possible l’amnistia i l’exercici del dret a l’autodeterminació i per culminar el camí cap a la llibertat col·lectiva. És l’hora d’Esquerra Republicana. I governarem amb el mateix objectiu que fa 90 anys que defensem: culminar la independència del nostre país i fer de Catalunya una República de drets i llibertats per a tothom. Endavant, president Aragonès!

ESTAT ACTUAL DE LES NEGOCIACIONS PER LA FORMACIÓ D’UN  NOU GOVERN CATALÀ

Avui, 11 de maig de 2021, és un bon moment per fer una breu descripció de com hem arribat a un estadi, si més no, inesperat en les negociacions per la formació d’un nou govern després de les eleccions catalanes del passat 14 de febrer. Des d’ERC s’ha cercat un acord ampli, d’esquerres i de progrés; això abraçava aquelles forces polítiques que, com nosaltres, estan d’acord amb el dret d’autodeterminació i amb l’amnistia. A ERC, com formació política guanyadora de les eleccions dins de l’àmbit netament independentista, ens corresponia iniciar els contactes amb la resta de grups. D’entrada, partíem de la base que Comuns no volien arribar a cap pacte amb JuntsxCat i aquests tampoc amb Comuns. Conseqüentment, les negociacions les vam començar amb la Cup i amb Junts. Amb la Cup va ser fàcil arribar a un acord i, pràcticament, en una setmana el vam enllestir. Des d’ERC vam facilitar l’elecció de Laura Borràs com a Presidenta del Parlament i vam permetre que es pogués comptar amb el vot de Lluis Puig. També es va facilitar el canvi del Diputat Sr. Cuevillas per la Diputada Sra. Madaula a la Mesa del Palament. Històricament hem votat molt lleialment les investidures de tots el Presidents de la Generalitat que s’han proposat: Mas, Puigdemont, Turull, Torra. Ara que ERC és la força més votada no hi ha hagut forma, fins avui, de tancar un acord tant per la investidura de Pere Aragonés com per la formació d’un govern de coalició ERC-Junts. Per corrents ben diferenciades en el si del seu partit, JuntsXCat s’ha trobat immers en negociacions també internes que han allargat les possibles consolidacions dels diferents aspectes a pactar El resultat de tot plegat va ser que tant el 26 de març com el 30 de març vam perdre les votacions per la investidura de Pere Aragonés; només ERC i la Cup van votar a favor. El 19 d’abril, en roda de premsa, vam instar a Junts a tancar l’acord com a màxim l’1 de maig i semblava que estàvem davant d’un punt d’inflexió i que ja podíem albirar la investidura de Pere Aragonés.

És temps d’Esquerra Republicana

És temps d’Esquerra Republicana. És el moment de ser al costat de la gent, de recuperar les institucions i encapçalar la nova Generalitat republicana. Ara, més que mai, cal construir des de l’esquerra, liderar el país i guanyar la República catalana. Per fer-ho, necessitem tot el suport i tota la força de gent com tu. Per això, avui volem que convidis els teus amics i coneguts a fer un pas més i militar a Esquerra Republicana. No perdis l’oportunitat! Recorda que si convides un amic o amiga a militar avui, i fins al 15 d’abril, rebràs a casa una còpia del llibre 'Tornarem a vèncer (i com ho farem)', d’Oriol Junqueras i Marta Rovira, dedicat pel president d’Esquerra Republicana. La persona que entri nova a la militància també rebrà una còpia del llibre del president d'Esquerra Republicana i la secretària general del partit

12 d' Octubre. Res a celebrar

Avui, 12 d'octubre, hem anat a Lladoners per fer costat a la nostra gent. a tots aquells i aquelles que van fer possible el nostre vot, el nostre gest democràtic. el Republicans i les Republicanes del Baix llobregat no tenim res a celebrar un dia com avui, però sí que tenim molt a dir acompanyant als nostres líders.