Corbera de Llobregat

MANIFEST 1 DE MAIG 2022

Res ens farà retrocedir en la nostra persistència en la mobilització! Companyes i companys, Un altre any celebrem la jornada més emblemàtica del moviment sindical, el Primer de Maig. Una jornada que té dos vessants: d’una banda, retre homenatge a totes les persones que han lluitat pels drets de la classe treballadora; i d’altra, refermar el seu caràcter reivindicatiu. Malauradament, un altre any, i ja en van cinc, hem de començar aquest manifest recordant els nostres exiliats i exiliades i també els milers de persones que han patit o pateixen repressió i persecució per l’exercici dels seus drets civils i polítics. Continuen sotmesos als estralls de la injustícia més indigna, basada en la venjança política, per part del govern i les institucions econòmiques i judicials de l’Estat espanyol. No us oblidem. Per això, la lluita per l’amnistia i l’exercici del dret a l’autodeterminació és més necessària que mai. El moment actual, tant en l’àmbit català com internacional, és ple d’incerteses. La pandèmia de la Covid-19, amb la crisi sanitària que ha comportat, encara és molt present, i sembla que ens acompanyarà durant uns anys; i la pujada desmesurada dels preus dels productes energètics està agreujant la crisi econòmica que venim arrossegant des de 2008 i repercuteix de forma implacable en la classe treballadora i en els col·lectius més desfavorits. La guerra a Ucraïna afegeix un punt més de tensió a aquesta crisi afavorint l’espiral inflacionista. Malgrat que el govern espanyol i els partits que el conformen no han complert la seva promesa electoral de derogació de les reformes laborals, res ens farà retrocedir en la nostra persistència en la mobilització. Per això, continuem reivindicant: La derogació de la llei mordassa en la seva totalitat. El repartiment de la feina i l’establiment de la jornada laboral de 35 hores. L’erradicació de la bretxa salarial per gènere i l‘assoliment de la igualtat efectiva en el treball sense distinció de gènere.

DIA INTERNACIONAL EN CONTRA DE LA PROTITUCIÓ INFANTIL

Els drets humans i del nen estan àmpliament reconeguts, tanmateix, actualment encara hi ha al món milions de nens i nenes sotmesos a diferents tipus d'explotació infantil. Molts són obligats a treballar a l'agricultura, a les fàbriques, en petites indústries, en mineria, en tallers d'artesania, en l'hostaleria, en botigues, com a venedors ambulants, com a pidolaries... Altres, formen part d'exèrcits i grups armats, sovint després d'haver estat segrestats a punta de pistola i obligats a veure assassinar les seves famílies; altres vegades, forçats a oferir-s'hi voluntàriament per fer front a la gana i sobreviure o per mantenir segurs els seus familiars. Finalment, també n'hi ha molts que són usats en activitats sexuals. Aquest ús de nens i nenes per finalitats sexuals a canvi d'una remuneració o qualsevol altre tipus de retribució (menjar, roba, habitatge, droga...), amb finalitats econòmiques i comercials, és conegut com a prostitució infantil. I considerada per molts experts - entre ells d' UNICEF- un crim i una violació severa dels drets dels infants, un dels pitjors i més durs treballs i una versió moderna de l'esclavitud, quedant així recollit en la "Declaració del Primer Congrés Mundial contra l'Explotació Sexual Comercial dels nens". La prostitució infantil està prohibida en molts dels països però, tanmateix, és una pràctica que continua molt estesa i, a més a més, que sembla haver augmentat. Avenços en la indústria del sexe han fet que s'hagi sistematitzat i difós a través de les noves formes de comunicació i això ha contribuït a l'increment i normalització de la pornografia, també, de la pornografia infantil. D'altra banda, com indica M.Eugènia Gay, Degana del Col·legi d'Advocacia de Barcelona, en el seu article "L'explotació sexual infantil: l'esclavitud del segle XXI": "Mercantilitzar una vida humana en ple segle XXI pot costar molt poc en relació amb els guanys que es poden obtenir amb la seva explotació en l'àmbit sexual, que s'estima que pot ser d'un mínim de 6.

ESCRIVIM EL FUTUR REPUBLICÀ

Esquerra republicana és un partit històric. De base popular, identificat amb els principis de llibertat, igualtat i fraternitat, orgullos del seu passat però renovat. Som una formació d'esquerres què aposta per la justícia social i què defensa els interessos col.lectius com a garantia dels individuals.

REFORMA LABORAL

REFORMA LABORAL, UN NO ROTUN! La nova reforma laboral ja està aprovada. El passat dijous s’aprovava la germana petita del què hauria d’haver estat esmenar una de les grans pífies de l’època Rajoi. Ja va arribar al Congrés amb la boca ben petita i, només per 1 vot, ha tirat endavant. És una estafa fruït no d’un procés de negociació sinó de pressió i a ERC, no funcionem així. S’ha pactat d’esquenes al Congrés a més de conservar els pitjors tics de la normativa del PP, clar exemple d’això és el fet de no recuperar les indemnitzacions per acomiadament improcedent ni els salaris de tramitació. La pregunta no és perquè Esquerra no accepta la reforma laboral, la verdadera pregunta és perquè l’accepta el Govern dels PSOE y Unidas Podemos, això sí, juntament amb C’s. Aquesta vegada però, s’ han escenificat també en contra socis habituals com PNV, cosa que també diu molt d’aquesta reforma, recordant en la seva intervenció que a ells els agrada el concents però no les imposicions i posant de relleu que en cap cas satisfà la petició més urgent que és la d’establir marcs d’entesa a les relacions laborals. Bildu ha coincidit en què la reforma laboral no és el resultat del pacte dels representants dels espanyols, sinó de persones que no han estat votades, posant també èmfasi en què la norma té greus carències. Increïble. Per no agradar, no agrada ni al PP. En resum, titllar-la de fraudulenta i decepcionant és quedar-se curt. Esperar alguna cosa més del Govern que tenim a Espanya, és d’incrèduls  

GUSTAU, LA TRANSICIÓ AL DESCOBERT. ACTE 1 D'OCTUBRE 2021

Ahir 1 d'octubre de 2021, a Corbera de Llobregat vam conmemorar aquesta data de forma molt significativa. Amb un gran ponent, en Carlos de Pablo, vam veure el documental "Gustau, la transició al descobert". Document històric i esfereidor del què realment passava en l' època dels 70, molt convulsa. La realitat de com es van silenciar episodis molt negres, del record que encara perdura en els seus familiars i amics i de la tristesa que causa i van causar la implacable, injust i tot poderos engranatge de l'estat. Les esperances truncades d'una juventut compromesa que es va alçar i va tenir la valentia de demanar la fi d'una època i la realitat d'una Democràcia. En Gustau va ser, malauradament, un de molts casos encoberts, callats i manipulats per a què no surtis a la llum la continuïtat del Faixisme en un moment on el poble havia de creure en la Transició. El capvespre de l'Onze de Setembre de 1978, en el context d'una manifestació en contra de la Transició espanyola i en favor de la independència de Catalunya, prop de la confluència amb el carrer Avinyó, Gustau Muñoz de Bustillo, es desploma en una de les voreres del carrer Ferran després de rebre un tret per l'esquena. Gustau, un jove de 16 anys que va morir a mans de la policia nacional ( els grisos ) sense arribar mai a cap judici i arxivant-se el cas sense cap vergonya i amb total impunitat. Ara, aquesta injustícia s’ha inclòs en la querella argentina contra el franquisme i és la primera vegada que un delicte comés durant la Transició espanyola es podrà arribar a investigar com a crim a la humanitat. Avui, el nostre ponent i convidat ens acompanya per introduir-nos en una època no tant transparent com ens volen fer creure tantes vegades. Ell des de la seva experiència del món del treball i del sindicalisme ens podrà descriure les dificultats derivades d’aquella transició, que el documental que veurem a continuació ens narra des d’un altre perspectiva. Llicenciat en Dret, home carismàtic de tarannà conciliador com demostra el seu pas com a membre del Tribunal Laboral de Catalunya com a Mediador i, responsable de Política Sindical i Negociació Col·lectiva de la UGT al Baix Llobregat que es defineix com a: REPUBLICÀ CATALÀ I D’ESQUERRES SINDICALISTA DE LA UGT I ADVOCAT.

BARCELONA I CAMBRILS

BARCELONA I CAMBRILS   Avui la Rambla es tornarà a omplir de gent. El carrer encara sagna. Segueix ple de ferides i el dolor segueix pesant encara com una llosa. Aquell dia era impossible caminar per la Rambla i no plorar. Però la reacció immediata dels barcelonins –perquè aquell dia a la Rambla hi havia barcelonins– va ser tornar al carrer i demostrar als terroristes que no, que no tenim por, que estem tots junts, que la Rambla és nostra i que no cedirem un pam de terra.   Els atemptats del 17 i 18 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils van causar 16 persones mortes i més d'un centenar de ferits de 34 nacionalitats diferents.   Però ja han passat quatre anys. La vida ha continuat. Per la Rambla hi han passat milions de persones, i les investigacions han trobat respostes a algunes preguntes però també han obert nous interrogants.   Encara que sembli que la societat hagi passat pàgina, el debat relacionat amb els motius pels quals el grup de joves de Ripoll va decidir matar persones innocents continua obert. Per molt que avanci el debat sobre els factors de radicalització, no existeix a dia d’avui un consens pel que fa a la prevalença d’un factor sobre un altre.   La raó de l’origen com a principal variable explicativa resulta més atractiva pel fet que simplifica un fenomen complex: orienta el debat cap a causes i culpables aliens a la societat (si són marroquins, és perquè el problema prové de la seva educació, la seva cultura o la seva religió) i, per tant, modifica els termes mateixos de la discussió. Des d’aquesta perspectiva, ja no es tracta de qüestionar la societat en què vivien els individus, ni la seva trajectòria personal, sinó més aviat de centrar el debat en el paper de l’origen com a factor de permeabilitat a la ideologia salafista gihadista. No obstant això, en comptes d’extrapolar certes conclusions basades en els seus orígens, no és més apropiat centrar-se en el seu recorregut biogràfic (context, socialització primària i secundària, etc.

Un símbol per a l'història

Un gest senzill carregat de sentiments, d'història i simbolisme. recollir el llegat dels nostres avanpassats és signe de sabiduria, noblesa i arrelament a les nostres idees, costums, cultura, terra, esperances i sobre tot memòria de tot allò per qual els nostres predecesors han lluitat i patit.  

Pere Aragonès 132è president de la Generalitat de Catalunya

Pere Aragonès és el nou president de la Generalitat de Catalunya. El 132è president del nostre país i el cinquè del nostre partit. Per primera vegada en aquest segle, Catalunya tindrà un president independentista i d’esquerres, d’esquerres i independentista per fer possibles els nostres dos objectius indestriables: la justícia social i l’alliberament nacional del nostre país. Un president per construir la Nova Generalitat Republicana, un govern al costat de la gent. Esquerra Republicana liderarà un Govern que farà trontollar els marcs establerts els darrers 40 anys. Representem una nova generació, un nou lideratge, que vol transformar i servir a tot el país. Construirem un govern enllaçant amb els canvis socials i la revolució que van significar els governs dels anys 30 de Macià i Companys, recollint els aprenentatges de l’octubre del 2017 i treballant per portar la Generalitat al segle XXI. Per això capgirarem inèrcies des del minut 1 de legislatura. No venim a gestionar sinó a transformar. La Nova Generalitat Republicana es marca com a objectiu impulsar quatre revolucions estratègiques: la social, la feminista, la verda i la democràtica. No som davant d’una legislatura més, hem vingut a canviar les coses. Treballarem de manera incansable des de la Presidència i el Govern per impulsar els canvis que permetin posar-nos al servei de la ciutadania del nostre país, de tot el país i la seva gent. També per fer possible l’amnistia i l’exercici del dret a l’autodeterminació i per culminar el camí cap a la llibertat col·lectiva. És l’hora d’Esquerra Republicana. I governarem amb el mateix objectiu que fa 90 anys que defensem: culminar la independència del nostre país i fer de Catalunya una República de drets i llibertats per a tothom. Endavant, president Aragonès!