Corbera de Llobregat

GINEBRA SETEMBRE 2022.

Jornada de treball amb Alcaldesses i Alcaldes del Baix Llobregat, a Ginebra. La nostra secretària general, Marta Rovira, es reuneix amb els què han de ser els caps de llista dels municipis del baix, per tal consensuar estratègies i línies d'acció de cara a les municipals 2023. Segueix i escolta el video de la nostra Alcaldessa, Montserrat Febrero. https://www.facebook.com/reel/416226070586583  

El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides condemna la repressió espanyola contra l'independentisme català

Avui, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha fet pública la seva decisió sobre la demanda plantejada el 18 de desembre de 2018 per Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull contra Espanya (cas 3297/2019). El Comitè considera que Espanya ha vulnerat el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 en suspendre quatre dirigents dels partits independentistes catalans del seu càrrec com a diputats al Parlament català. Aquesta decisió d'un organisme internacional central en la supervisió dels tractats internacionals de drets humans representa una nova constatació que la repressió política de l'independentisme català per part de l'estat espanyol ha vulnerat greument els drets humans, en aquest cas, drets polítics essencials en una democràcia. El present procediment va ser iniciat pels diputats Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull mitjançant una denúncia individual davant el Comitè de Drets Humans el 18 desembre de 2018. Tots quatre eren, i continuen sent, representants polítics catalans de diferents partits polítics independentistes que van protagonitzar una campanya pacífica per la independència de Catalunya basada en el dret a l’autodeterminació dels pobles que va culminar amb el referèndum de l'1 d'Octubre de 2017. Tots quatre eren membres del govern de la Generalitat abans que el govern espanyol dissolgués el govern del president Carles Puigdemont el 27 d’Octubre 2017 en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola. Els quatre demandants estaven investigats penalment des del 30 d'octubre de 2017 pel suposat delicte de "rebel·lió" violenta amb motiu del referèndum de l’1 d’Octubre. Van ingressar en presó preventiva el 2 de novembre de 2017 i hi van estar tancats fins a la sentència del Tribunal Suprem espanyol de 14 d'octubre de 2019, que els va condemnar a penes de presó d'entre 9 a 13 anys (els senyors Romeva, Rull i Turull van quedar en llibertat provisional durant un breu període de temps, entre el 4 de desembre de 2017 i el 23 de març de 2018, quan van tornar a entrar a la presó).

REPTES DEL MOVIMENT INDEPENDENTISTA

Per guanyar no hi han fórmules màgiques, no hi ha dreceres, només hi ha un camí; ser encara més i més forts i està més preparats.   Per aconseguir l’objectiu de fer Catalunya un estat independent en forma de República hem de continuar treballant més i millor, per fer efectiu el dret a l’autodeterminació, en aplicació del principi democràtic.   L’any 2017 vam ser capaços i capaces de posar sobre el plat de la balança els vots què, en qualsevol estat plenament democràtic, haurien representat un motiu de pes per guanyar. La perspectiva del temps transcorregut des d’aprenentatges.   Hem après que el model de mobilització del procés que hem seguit fins ara té moltes virtuts, com ara què tenim la força de la democràcia, els vots i la força de la gents. I l’1 d’octubre es va demostrar que la gent organitzada, si és una massa crítica suficient, és capaç de resistir pacíficament davant d’un èxit d’uniformitats. És un aprenentatge per al futur; una mobilització popular d’aquestes característiques desborda qualsevol capacitat coercitiva de l’Estat.   Hem après què, mentre nosaltres només volem posar vots, al nostra plat de la balança, a l’altre plat l’Estat espanyol està disposat a posar-hi de tot: repressió judicial, econòmica i policial, presó, persecució política i instrumentalització mediàtica. Per això, com a garants de la democràcia que som, per guanyar ens cal posar molts més vots al plat de la balança, els vots. De milions de persones. Perquè sabem què això, els vots, pesarà molt més que tota la repressió de l’Estat.   Som conscients, molt en particular que el paper de la justícia espanyola – amb coneguts episodis de criminalització gratuïta, difamació i d’acreditada falsedat en les acusacions contra militants independentistes, que no cessaran mentre no hi hagi una solució política del conflicte – han ocupat un paper central en l’estratègia de l’estat per combatre els partidaris de la República Catalana.

UN HORITZÓ PER AL 2040.

La nostra capacitat per definir els Països Catalans al 2040, i més enllà, dependrà què tinguem clar, avui, com volem que siguin.   El què està clar és que aquest horitzó passa necessàriament per haver assolit la independència i estem convençuts que els reptes plantejats i amb l’aposta estratègica que hem emprès el nostre objectiu ja serà una realitat.   En un horitzó de vint anys – és adir, pensant en la propera generació – no podem plantejar mesures tant concretes com en un programa electoral, però sí que podem dibuixar un horitzó regulador; un conjunt de línies mestres que condensin el nostre model a escala sociopolítica (República) socioeconòmica (Esquerres) i nacional (Catalanisme).   Som conscients que molts dels canvis que plantegem comporten una extrema complexitat, així com la implicació de nombrosos actors, molts dels quals no depenen, ara com ara, de la sobirania política i institucional catalana. Per això, entenem que molts dels objectius no són fàcilment assolibles en el marc d’una legislatura parlamentària de caire autonòmic, sinó que necessàriament hauran de ser el resultat d’un canvi profund de les actuals preeminències socials, polítiques i instrumentals, les quals passen necessàriament per dotar-los de les eines i els recursos que avui no tenim a disposar.   Per a nosaltres, la independència és un mitjà pr aconseguir les millors eines per desenvolupar aquest model de país que volem, però no una excusa per no anar-lo desenvolupant amb les eines que tinguem a cada moment – unes eines que avui en dia són clarament insuficients -. És això el què fem actualment. I per això tenim clar avui, què la lluita per desenvolupar aquest model de país que volem construir ha d’anar en paral·lel a la lluita per l’autodeterminació i la independència; no és només que una no pugui ser l’excusa per aparcar l’altra – ni viceversa -, sinó què una i l’altra són interdependents i van de la mà.

VALORS. QUI SOM, QUÈ VOLEM. (1)

  Esquerra Republicana som un partit històric, de base popular, identificat amb els principis de llibertat, igualtat i fraternitat, orgullós del seu passat, i que s’ha renovat actualitzant els seus valors fundacionals acarant-los als reptes presents i als què es puguin plantejar en el futur.   Som una formació d’esquerres, que aposta per la justícia social i que defensa els interessos col·lectius com a garantia dels individuals.   Som un partit d’inspiració republicana i socialdemòcrata, que incorpora elements de les tradicions diverses – com la lliurepensadora, obrera, socialista, marxista i o la llibertària – compromès amb la causa de l’internacionalisme i la fraternitat entre els pobles – especialment aquells que pateixen règims dictatorials o autoritaris, explotació econòmica i opressió nacional – que té permanentment com a eix de la seva acció política la lluita contra les desigualtats, les discriminacions i l’abús de poder.   Som una formació ecologista conscient que la societat s’enfronta a una crisi ecològica sense precedents, que es manifesta a través de l’emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat, l’esgotament de recursos naturals i la contaminació ambiental severa. Què situa en el nucli del seu ideari la lluita per un model econòmic i social basat en el benestar ambiental, que desenvolupa polítiques per a la transició ecològica i energètica justes atent a les necessitats ambientals de les generacions futures i que vetlla per un territori actiu i unes zones rurals vives.   Som un partit feminista, decidit a posar fi al patriarcat i a uns models familiars, socials i d’assignació discriminadora de valor de gènere, els quals es reflecteixen en les múltiples expressions de les violències masclistes que patim i serveixen sovint per justificar-les socialment.   Som un partit que defensem la diversitat sexual, d’identitat i d’expressió de gènere, i que apostem per garantir plenament tots els drets de les persones LGTBI+ i per posar fi a les manifestacions d’oci contra les diverses maneres de viure i sentir al marge de la norma que imposa el sistema patriarcal.

VALORS. QUI SOM, QUÈ VOLEM (2)

Som un partit Republicà, demòcrata, basat en principis de civisme i laïcisme, contrari a totes les formes de dominació social, ja sigui per part dels poders públics com privats; compromès amb la defensa del drets i les llibertats personals i col·lectives, i amb la construcció d’un espai públic democràtic, de debat, d’experiències i de participació política i govern obert, organitzat de baix a dalt, des d’una efectiva ciutadania compartida – tothom amb els mateixos drets i deures – que no exclogui ningú. Per això, el nostre objectiu polític immediat i, alhora, l’instrument principal per aconseguir un país just, lliure, culte i feminista és la construcció d’una República Catalana.   Som un partit antiracista, antifeixista, enemic de tot totalitarisme, respectuós amb la diversitat i, per tant, defensor de l’alteritat de les persones. Considerem ineludible aprofundir en la memòria republicana, el compromís de la denúncia dels crims contra la pau, dels crims de guerra i dels crims contra la humanitat comesos a l’estat espanyol, denunciar el model d’impunitat existent i potenciar les polítiques de no repetició i de reparació. Igualment esdevé prioritària la nostra implicació en la denúncia dels crims contra la humanitat comesos arreu del món i l’assoliment d’una jurisdicció internacional en que garanteixi la no prescripció, la reparació de les víctimes i el càstig dels responsables.   Som un partit català. Ens interessen, ens involucren i ens interpel·len tots els reptes i problemes del món d’avui, però els Països Catalans són els nostre espai fonamental de referència, el nostre espai nacional. Per això el volem emancipat dels estats que l’oprimeixen.   Som un partit municipalista, perquè creiem fermament en el principi de subsidiarietat, atès que és el nivell més idoni per adoptar decisions, entès com l’atribució de la capacitat de decisió i execució al nivell més adequat per a cada àmbit o qüestió, partint de la proximitat i la governació local com a primer criteri a respectar i considerar.

ESTRATÈGIES PER POTENCIAR ELS TRANSPORTS PÚBLICS.

  Malgrat què la major part de la població del Baix Llobregat té accés a trens de rodalies o dels Ferrocarrils Catalans, quasi 1 milió dels seus habitants viu en municipis que no estan connectats en tren. Aquestes persones, per tal de desplaçar-se entre municipis necessiten recórrer a la xarxa de bus interurbà, ja sigui per arribar al seu municipi de destinació o per a fer transbordament a la xarxa de rodalies o ferrocarrils. Amb tot, cal destacar què, en línies generals, la connexió és raonablement bona. La necessitat de connectar el centre d’una regió metropolitana amb tot el territori és pales en el nostre dia a dia, i, per tant, en un moment on l’activitat econòmica tendeix a concentrar-se, cal garantir sempre la possibilitat de moure’ns en transport públic. Malgrat això, s’ha de destacar què en primera instància gran part dels desplaçaments no són cap al centre i a més, què excepte els desplaçaments cap a Barcelona, ciutat, la major part dels trajectes que tenen origen a la Regió Metropolitana menys central o a la resta del sistema tarifari integrat es fan encara amb vehicle privat. En l’actual situació d’emergència climàtica, es fa imprescindible canviar-ho, més encara quan l’eliminació dels peatges a les autopistes suposa un risc d’incentivar més desplaçaments en vehicle privat. Què cal fer doncs? En primer lloc, seguir reforçant i invertint en el sistema català de rodalies, tant en Ferrocarrils de la Generalitat com, particularment en Rodalies Renfe. La història d’incompliments en Rodalies Renfe per part de l’Estat Espanyol, és prou llarga i coneguda. Al mateix 2021, només es va executar un 22% del total pressupostari. D’altre banda, aquest no és l’únic repte del transport públic interurbà a Catalunya. Cal promoure que els desplaçaments que no són cap a Bcn ciutat també siguin en transport públic i, si no és possible, que ho siguin de forma multimodal, és a dir, combinant transport privat i públic.

Esquerra Republicana celebra l’acord que suposa dotar de garanties la negociació amb l'Estat

La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i el ministre de Presidència del govern espanyol, Félix Bolaños, han tancat avui un document marc que dota de metodologia i garanties el procés de negociació. Fruit d’aquest acord, el proper divendres, 15 de juliol es produirà la trobada entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Els republicans es mostren esperançats amb el document acordat, que suposa un pas endavant en la direcció que exigia el Govern de la Generalitat: aturar la via judicial i de repressió cap al moviment independentista; reconstruir confiances; i disposar d’un acord metodològic i de garanties per al procés negociador que ha de posar les bases de la resolució del conflicte polític. L’acord d’avui forma part de la darrera de les carpetes, mentre que les dues primeres s’abordaran en la propera reunió entre presidents. El text té per objectiu consolidar un marc que garanteixi que s’expressen i s’avaluen les diferents opcions per resoldre el conflicte polític. Concretament, el document recull:   La defensa que cal acabar amb la judicialització del conflicte polític. El reconeixement que existeix un conflicte polític que s’ha d’abordar des de la política. En aquest sentit, el document especifica que es faran propostes i es buscaran solucions per resoldre aquest conflicte, així com mesures concretes que permetin millorar la confiança entre les parts. És la primera vegada que el Govern de l’Estat espanyol es compromet per escrit a avançar de forma tangible en el procés de desjudicialització del conflicte polític per generar així les garanties que han de fer viable un procés de negociació real. En aquesta línia, el document reconeix la legitimitat de totes les opcions polítiques democràtiques, també la defensa de la independència de Catalunya. El text menciona explícitament el respecte els drets fonamentals de totes les parts, i la fi de la criminalització de qualsevol opció ideològica per poder negociar en igualtat de condicions.

GRAFITIS

D’uns anys ençà, hem anat veien una insòlita transformació de l’espai urbà amb la inclusió de murals petits i grans que ens han permès de descobrir el talent d’artistes alternatius. Autors i autores, doncs, d’una comprovada competència que, a partir de diferents iniciatives – d’àmbit públic o privat - han mostrat les seves realitzacions en la línia de treballar sobre el mur lliure, amb una sèrie de figuracions cromàtiques -murals de significades dimensions- de les quals se n’evidencien tota mena de potencialitats artístiques. Efectivament, de forma puntual, algunes façanes exteriors d’edificis o diversos murs i tanques han estat i seran objecte de la plural intervenció creativa d’aquests i aquestes artistes, amb motius temàtics projectats a base de formes i colors que es proposen explorar per sorpresa, la psicologia de cada espectador; especialment gràcies a la força del seu contingut social i humà. Cada treball ens convida a fer-nos nostres uns determinats principis ètics que solen anar acompanyats d’unes fonts d’inspiració realistes o sinó d’una extraordinària força quimèrica, que tant aviat parlen d’amistat com de compromís i respecte envers les persones i l’entorn. Tot plegat, aquest art en directe,  de la mà d’un gran artista de casa nostra, en Xavier Prieto, apunta a ser tot un incentiu per a què els ciutadans  d’una manera inclusiva es facin seu el valor comunicatiu del que és un art en viu i a l’abast de tothom. Al capdavall, aquests murs lliures han d’esdevenir patrimoni artístic i cultural de cada municipi.