Corbera de Llobregat

Dones republicanes que van sembrar les llavors del feminisme

Quan veiem les imatges de l’èxode que està provocant la invasió russa a Ucraïna veiem dones i criatures, víctimes d’una guerra que les condueix a l’exili i que les desproveeix de tot. De la seva vida. I este èxode de dones i criatures ens fa pensar en aquelles dones, filles de la Segona República que van haver de viure aquell període negre de la nostra història que va ser la postguerra. I d’elles us vull parlar. La II República va esdevenir un espai de llibertat per a les dones. L’any 1933 votaven per primer cop en la història, al 1932 es va aprovar la llei de matrimoni civil i la llei del divorci per mutu acord. I l’any 1934 la Generalitat va legalitzar l’avortament. Les dones començaven a caminar en l’assoliment de drets, en l’assoliment de la igualtat. Però l’aixecament militar, la dictadura, el franquisme, van portar la foscor. La pèrdua de drets i llibertats també, i especialment, en els drets de les dones. En acabar la guerra les dones també van patir la repressió. Tortura, presó, pena de mort. Però també una repressió especifica vinculada al gènere, van ser agredides sexualment, depurades dels seus llocs de treball, vexades públicament i privades dels serveis bàsics. A tots ens venen al cap aquelles imatges de dones republicanes rapades que feien desfilar pels carrers. Dones que després d’haver viscut com a dones lliures van haver de viure sota la moral nacional-catòlica que va imposar el franquisme. Però aquelles dones, silenciades, anul·lades als anys 40 son les dones que malgrat tot el que van patir van començar a sembrar als anys 60 les llavors del feminisme. Un feminisme que des d’aquells estaments de l’estructura del govern i des de els estaments religiosos es criminalitzava. Un feminisme que va començar a organitzar-se, mitjançant els moviments associacionistes i obrers que s’anaven gestant a finals dels 60 i als 70 i que de manera capil·lar s’anaven introduint en tots els teixits de la societat i que ens ha portat als drets que a dia d’avui hem assolit.

LA GRATUÏTAT DEL P2 TINDRÀ UN IMPACTE DIRECTE EN LA VIDA DE MOLTES DONES

El 93% de les excedències per cura d’infants o persones dependents les demanen les dones. Les xifres ajuden a constatar una tendència que intuïm, però que quan quantifiquem agafa cos i es converteix en realitat. Quan som mares, les tasques de cura recauen de manera molt majoritària sobre nosaltres. El treball reproductiu guanya terreny al productiu, perquè quan som mares el dia encara té 24 hores, i la dificultat de conciliar té un impacte directe en les nostres trajectòries professionals. Per moltes, especialment les més precàries, l’arribada de criatures implica la sortida literal del mercat laboral. Sous ridículs i no tan ridículs impossibiliten fer front a les despeses de la llar d’infants. Sí, a moltes els surt més a compte quedar-se a casa, que deixar-se la meitat del sou pagant la llar. Un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, revelava que la gratuïtat de les llars d’infants a Catalunya implicaria que 16 mil dones no serien “expulsades” del treball productiu, i que 20 mil més no haurien de demanar reduccions de jornada. Perquè, sí, la majoria de reduccions de jornada també les demanem les dones. I això té un impacte directe en les nostres carreres professionals. En el sistema econòmic actual, la sortida del mercat laboral o la reducció de la nostra presència a la “feina” tenen moltes implicacions en les nostres vides que expliquen moltes de les desigualtats que les dones patim en l’àmbit del treball com són la bretxa salarial o els sostres de vidre, per citar-ne alguns. Només una dada, recollida a l’estudi ‘La perspectiva de gènere en docència i recerca a les universitats de la Xarxa Vives’, perquè com dèiem les dades converteixen en reals les intuïcions: el 59% de les persones universitàries a Catalunya són noies, però de mitjana les dones només representen el 28% dels reconeixements honoris causa de les universitats i només suposen el 33% dels càrrecs de coordinació dels programes de doctorat.

8 DE MARÇ DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

 De nou, el 8 de Març de 2022, commemorarem el Dia Internacional de les Dones, una data d’homenatge als moviments a favor dels drets de les dones i de reivindicació per continuar fent evidents les desigualtats de gènere. Una reivindicació que va més enllà d’aquesta data i que impregna els 365 dies de l’any i a totes i cadascuna de les persones que conformen la nostra societat.    Des d’Esquerra Republicana i el Jovent Republicà treballem dia a dia per garantir que els drets de les dones, siguin plenament efectius i no es vulnerin en cap circumstància. Entenent aquesta lluita pels drets de les dones, pels drets humans, des d’una òptica interseccional, sent molt conscients que les persones estem constituïdes i influenciades per una infinitat d’eixos de desigualtat o de categorització social  que travessen les vides, els cossos i les experiències.    Aquests darrers dos anys hem pogut veure com, els sector feminitzats i amb menys reconeixement social i econòmic han estat precisament les feines essencials que no han pogut aturar-se. És evident que, des de l’inici d’aquesta pandèmia les situacions de vulnerabilitat que pateixen les dones s’han agreujat. A més, segons l’últim informe de Govern, la bretxa salarial entre homes i dones se situa en un 22,2% a Catalunya. Mentre que al País Valencià, a les Illes i la Catalunya Nord suposa un 21,6%, un 15,9% i un 13%, respectivament. Això es tradueix en que les dones cobren de mitjana entre 3000€ i 7000€ menys a l’any que els homes; tenen pitjors salaris en tots els nivells formatius; només un 10% de dones accedeix als llocs de direcció i gerència; i pateixen una major precarietat laboral, la qual cosa es tradueix en una feminització de la pobresa i un atemptat contra la independència econòmica i personal d’aquestes. Considerem que és un tema fonamental sobre el qual hem de dirigir la nostra acció política.       Des d’Esquerra Republicana i el Jovent Republicà treballem per impulsar la corresponsabilitat entre dones i homes, així com amb les administracions públiques.

22 de febrer Dia Internacional per la Igualtat Salarial

Segons dades de l’Enquesta Anual d’Estructura Salarial, a Espanya, la bretxa salarial és del 24 %, el que significa que el salari mitjà de les dones hauria d’augmentar un 24 % per igualar-se amb el salari dels homes. A Catalunya, la bretxa salarial és del 26 %. L’enfoc d’anàlisi no és neutral per dimensionar el problema de la bretxa, ni per conscienciar ni per poder actuar sobre les seves causes. S’han d’establir metodologies per la recollida de dades que no produeixin biaixos de gènere en el seu càlcul. Que la bretxa salarial hagi disminuït, no significa que les condicions laborals de les dones hagin millorat. La perspectiva de gènere no es pot limitar a la forma d’interpretar les dades, la perspectiva de gènere, hauria de participar en la creació No obstant, la bretxa segueix molt elevada i ens demostra el seu caràcter estructural. Com s’explica aquesta bretxa avui dia?   La jornada parcial explica la meitat de la bretxa. El 25 % de les dones assalariades treballen a jornada parcial davant els homes que només ho fan en un 7 %. Els complements salarials i la seva masculinització expliquen el 34 % de la bretxa. La falta de valoració dels treballs de cura ocupats majoritàriament per dones. Aquests treballs considerats propis de dones estan precaritzats i pitjor valorats. (sector de serveis, activitats sanitàries, serveis socials, etc...) La maternitat penalitza, salarialment, a les dones que tenen tendència a reduir la seva jornada laboral i a agafar les excedències per cura, perdent, durant aquest temps, oportunitats per la promoció. Com podríem equilibrar aquesta bretxa? La implantació de la reforma laboral augmentarà el salari de les dones subcontractades i en situació molt precària amb contractes temporals. Seguir augmentant el SMI, mesura amb un gran impacte de gènere, especialment, beneficia a les persones amb contractació parcial, majoritàriament dones. Prendre mesures encaminades a aconseguir una major transparència retributiva mitjançant valoracions de llocs de treball, auditories salarials i plans d’igualtat.

El Parlament de Catalunya constitueix la comissió d'estudi sobre racisme institucional i estructural

S'ha aprovat el pla de treball presentat conjuntament per Esquerra Republicana, Junts, la CUP i En Comú Podem, el qual prioritza els àmbits d'educació, cultura i mitjans audiovisuals, administració pública, salut, habitatge, seguretat i inserció laboral. Aquest matí s'ha constituït al Parlament de Catalunya la comissió d'estudi sobre racisme institucional i estructural i s'ha aprovat el pla de treball que la vertebrarà durant aquesta legislatura. Aquesta tindrà per objectiu estudiar el racisme institucional i estructural a Catalunya en tots els àmbits, des de la seguretat fins a la igualtat d'oportunitats, passant per la salut, l'educació, la cultura i la representació social, política i econòmica, per a establir una diagnosi compartida sobre les mesures que cal prendre per a revertir les dinàmiques d'opressió racial i evitar qualsevol discriminació racial. El racisme estructural social que s'exerceix amb l'estigmatització, la racialització, i els prejudicis sobre la diversitat social que hi ha en la nostra societat; va molt lligat al racisme que desprenen els discursos d'odi, un altre àmbit en augment, que genera segregació, desconfiança, discriminació i violència cap a certs col·lectius de la societat. També és destacable el racisme institucional en el paraigua del benestar social, com ara en l'accés a la salut, als serveis socials, en els aspectes laborals o de l'habitatge. Com per exemple la no atenció sanitària, la negació a l'empadronament sense tenir domicili fix, o bé, fer el tràmit excessivament feixuc, no contemplant les diferents realitats. Aquests fets sovint són difícils de visibilitzar o denunciar, ja que el col·lectiu de persones a qui els afecta, molts cops desconeixen els drets socials que tenen. La comissió d'estudi del racisme institucional i estructural té com a objectiu convertir-se en un espai de debat, profund i rigorós, mitjançant les aportacions de testimonis, societat civil, i persones expertes, per a tal d'elaborar una diagnosi comuna sobre la situació del racisme institucional i estructural a Catalunya i les mesures necessàries per a prevenir-ho, i reparar-ho.

FESTA LILA DE LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT I L'HOSPITALET

Ahir, 7 de novembre, vam celebrar que som una Comarca plenament feminista amb una festa oberta a tothom!  la festa va ser un espai per conscienciar i treballar perquè no hi hagi discriminacions d'aquest tipus, es van fer accions de sensibilització, consulta i especialment atenció davant actituds discriminatòries i/o agressions per raó de gènere, d'orientació, d'identitat i/o d'expressió sexual. UNA GRAN FESTA PER CELEBRAR ANUALMENT!!!!  

Prou Violència Masclista

PROU VIOLÈNCIES SEXUALS

L'Ajuntament de Corbera de Llobregat, condemna amb tota la contundència la brutal violació d’una menor que ahir ens va colpir profundament. Fem una crida perquè la consternació social que avui sent la ciutadania sigui permanent. No ens trobem davant un cas aïllat. El fet que cada dia tres dones denunciïn una agressió sexual a Catalunya no és digne d’una societat democràtica. Es tracta d’una vulneració constant dels drets humans de les dones, les adolescents i les nenes. Però no acabarem amb la violència contra les dones si no desterrem el patriarcat de tots els àmbits. I això passa perquè els homes assumeixin d’una vegada per totes les responsabilitats individuals i col·lectives davant el masclisme i les violències masclistes. Recordem també que les informacions que promouen la revictimització de les dones són intolerables i incompleixen la legislació vigent. Els mitjans de comunicació tenen la responsabilitat d’informar sense vulnerar el dret a la intimitat de les dones agredides i respectant sempre la seva dignitat, defugint del tractament morbós dels fets. Prou de preguntar a les dones què feien en un determinat lloc a una hora determinada, ni com anaven vestides, ni si havien begut, ni si tornaven a casa soles o acompanyades. Ja fa anys que el feminisme ha desemmascarat la culpabilització de les dones agredides i la generació de por com un mecanisme de control sobre totes les dones. Tenim dret a viure lliures de violències, sense control i sense por.