El concepte joventut, se'l sol associar amb la rebel·lia, l'inconformisme i protesta. És un moment per qüestionar i desafiar l'ordre establert i és difícil imaginar-se un escenari més propici per generar aquest malestar entre el jovent, que una pandèmia d'escala mundial amb totes les restriccions i confinaments que ha comportat. No ens enganyem, el jovent ha estat incomprès des de sempre: els nostres pares no ens entenien a nosaltres i a ells no els comprenien els seus pares, i així generació a generació fins a arribar a l'època dels sumeris Hauríem de plantejar-nos el anomenat “Botellón” com a un fenomen sociològic associat a la cultura juvenil que ve dels anys 90 com un espai de socialització al marge dels horaris establerts i temps estandarditzats. Bona part d’aquests comportaments es deuen a un clima favorable, permissivitat respecte l’alcohol, un baix poder adquisitiu i la falta de mitjans policials per a fer complir les normatives, podrien explicar, en part, què cada cap de setmana s’organitzin aquests tipus de reunions en qualsevol localitat. Sense oblidar l’element cultural. És un espai generalment nocturn on aquestes tribus treuen tot allò què porten dins. A més, en una societat tant individualista com la nostra, les trobades col·lectives serveixen com a instrument per a construir quelcom compartit que, segons a quines edats, té una importància vital, atès que generacionalment la joventut sempre s’ha sentit la gran oblidada. L’adolescència històricament sempre s’ha viscut com una etapa per conèixer gent, de reforçar el sentiment de pertinença i d’oblidar les penes del dia a dia sense cap percepció de risc. Ha estat el COVID 19 el què ha posat al centre del debat aquesta pràctica com a focus de contagi. Si sempre ha estat un tram de la nostra vida complicat, conjugar el dret a reunir-se, alhora que salvaguardar-se d’aglomeracions de persones que han de mantenir distàncies de seguretat en mig d’una Pandèmia, certament és molt difícil de gestionar.

Vagi per davant l’agraïment profund i sincer a totes les persones, ciutadans i ciutadanes, professionals i voluntàries, vilatanes o foranies, que en aquests darrers i dolorosos mesos viscuts de crisis sanitària i social, han fet tot allò que els era possible per a millorar la situació i contribuir al benestar d’altres que ho necessitaven.   En l’acte que va tenir lloc el passat 1 de juliol, vàrem tenir l’ocasió de conèixer de primeres fonts, el que ha significat pel nostre sistema sanitari públic i per extensió a l’Equip d’Assistència Sanitària del nostre municipi, la coneguda com a crisis de la Covid-19; en la que dia per l’altre es capgirava la vida de tots nosaltres, com a conseqüència de la pandèmia, hores d’ara encara activa, del virus COV-Sars2.   l’Alcaldessa del nostre municipi Montserrat Febrero i Piera va ser la encarregada de iniciar l’acte fent una breu exposició de les raons que considerava feien oportuna la trobada i la receptivitat amb la que les ponents havien escoltat la seva proposta tot agraint la seva participació i fent les presentacions. Per la seva part, la Senyora Mònica Estrader Rodríguez, Regidora de l’àrea de Salut Pública de l’Ajuntament de Corbera de Llobregat, va referir amb agraïments a totes les associacions i grups de voluntaris i voluntàries del Municipi que s’havien ofert per ajudar en el proveïment de materials com mascaretes, bates, servei d’atenció domiciliaria a persones en risc o sense mitjans de transport propis, destacant la gran feina feta; senyalant que en tot moment, aquestes accions, es van realitzar de manera coordinada, seguint el reguitzell d’instruccions dels serveis sanitaris i amb la col·laboració dels serveis municipals, agraint especialment la col·laboració de la Regidora de l’Àrea de Seguretat de la senyora Mercè Rocas Rubio, present entre el públic assistent.   Les ponents, Dra. Pilar Magrinyà Rull Directora del Sector Sanitari Baix Llobregat Centre Fontsants, CAT SALUT; la Dra.