Corbera de Llobregat

Notícia

BARCELONA I CAMBRILS

ERC
BARCELONA I CAMBRILS
 
Avui la Rambla es tornarà a omplir de gent. El carrer encara sagna.

Segueix ple de ferides i el dolor segueix pesant encara com una llosa.

Aquell dia era impossible caminar per la Rambla i no plorar. Però la reacció immediata dels barcelonins –perquè aquell dia a la Rambla hi havia barcelonins– va ser tornar al carrer i demostrar als terroristes que no, que no tenim por, que estem tots junts, que la Rambla és nostra i que no cedirem un pam de terra.
 
Els atemptats del 17 i 18 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils van causar 16 persones mortes i més d'un centenar de ferits de 34 nacionalitats diferents.
 
Però ja han passat quatre anys. La vida ha continuat. Per la Rambla hi han passat milions de persones, i les investigacions han trobat respostes a algunes preguntes però també han obert nous interrogants.
 
Encara que sembli que la societat hagi passat pàgina, el debat relacionat amb els motius pels quals el grup de joves de Ripoll va decidir matar persones innocents continua obert. Per molt que avanci el debat sobre els factors de radicalització, no existeix a dia d’avui un consens pel que fa a la prevalença d’un factor sobre un altre.
 
La raó de l’origen com a principal variable explicativa resulta més atractiva pel fet que simplifica un fenomen complex: orienta el debat cap a causes i culpables aliens a la societat (si són marroquins, és perquè el problema prové de la seva educació, la seva cultura o la seva religió) i, per tant, modifica els termes mateixos de la discussió. Des d’aquesta perspectiva, ja no es tracta de qüestionar la societat en què vivien els individus, ni la seva trajectòria personal, sinó més aviat de centrar el debat en el paper de l’origen com a factor de permeabilitat a la ideologia salafista gihadista. No obstant això, en comptes d’extrapolar certes conclusions basades en els seus orígens, no és més apropiat centrar-se en el seu recorregut biogràfic (context, socialització primària i secundària, etc.) per tal de comprendre millor la dimensió subjectiva del seu compromís?
Tant el perfil dels seus autors com les reaccions suscitades ens conviden a reflexionar sobre tres interrogants: per què va ocórrer el 17A? Qui són els responsables directes i indirectes d’aquesta tragèdia? Com evitar que això es reprodueixi? Totes tres són preguntes que s’acostumen a plantejar després de cada atemptat terrorista, però el 17A es va diferenciar per una qüestió fonamental: el caràcter fugaç dels debats posteriors als atacs.
 
Sigui com es cregui, aquell dia negre, avui, després de 4 anys, recordem a les víctimes, familiars, amics i veïns que van patir un episodi negre de la nostra història.

Mercè Rocas