Corbera de Llobregat

Notícia

UN HORITZÓ PER AL 2040.

ERC

La nostra capacitat per definir els Països Catalans al 2040, i més enllà, dependrà què tinguem clar, avui, com volem que siguin.
 
El què està clar és que aquest horitzó passa necessàriament per haver assolit la independència i estem convençuts que els reptes plantejats i amb l’aposta estratègica que hem emprès el nostre objectiu ja serà una realitat.
 
En un horitzó de vint anys – és adir, pensant en la propera generació – no podem plantejar mesures tant concretes com en un programa electoral, però sí que podem dibuixar un horitzó regulador; un conjunt de línies mestres que condensin el nostre model a escala sociopolítica (República) socioeconòmica (Esquerres) i nacional (Catalanisme).
 
Som conscients que molts dels canvis que plantegem comporten una extrema complexitat, així com la implicació de nombrosos actors, molts dels quals no depenen, ara com ara, de la sobirania política i institucional catalana. Per això, entenem que molts dels objectius no són fàcilment assolibles en el marc d’una legislatura parlamentària de caire autonòmic, sinó que necessàriament hauran de ser el resultat d’un canvi profund de les actuals preeminències socials, polítiques i instrumentals, les quals passen necessàriament per dotar-los de les eines i els recursos que avui no tenim a disposar.
 
Per a nosaltres, la independència és un mitjà pr aconseguir les millors eines per desenvolupar aquest model de país que volem, però no una excusa per no anar-lo desenvolupant amb les eines que tinguem a cada moment – unes eines que avui en dia són clarament insuficients -. És això el què fem actualment. I per això tenim clar avui, què la lluita per desenvolupar aquest model de país que volem construir ha d’anar en paral·lel a la lluita per l’autodeterminació i la independència; no és només que una no pugui ser l’excusa per aparcar l’altra – ni viceversa -, sinó què una i l’altra són interdependents i van de la mà.
 
El Republicanisme és més que la simple oposició a la monarquia; és una visió de la llibertat vinculada a la independència personal, l’autogovern democràtic i la  virtut cívica. Aquesta visió de la llibertat implica, d’entre altres coses, que els poders públics han d’estar degudament delimitats i contrapesar-se entre ells, basar-se en l’imperi de la llei democràtica i sotmetre’s al control de la ciutadania.
 
Cal contribuir a la dignificació de la gestió pública i de la dedicació dels ciutadans que aporten el seu temps a la cosa pública, com a part fonamental d’una societat cultivada radicalment en la vocació democràtica.