Corbera de Llobregat

FESTA LILA DE LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT I L'HOSPITALET

Ahir, 7 de novembre, vam celebrar que som una Comarca plenament feminista amb una festa oberta a tothom!  la festa va ser un espai per conscienciar i treballar perquè no hi hagi discriminacions d'aquest tipus, es van fer accions de sensibilització, consulta i especialment atenció davant actituds discriminatòries i/o agressions per raó de gènere, d'orientació, d'identitat i/o d'expressió sexual. UNA GRAN FESTA PER CELEBRAR ANUALMENT!!!!  

Prou Violència Masclista

PROU VIOLÈNCIES SEXUALS

L'Ajuntament de Corbera de Llobregat, condemna amb tota la contundència la brutal violació d’una menor que ahir ens va colpir profundament. Fem una crida perquè la consternació social que avui sent la ciutadania sigui permanent. No ens trobem davant un cas aïllat. El fet que cada dia tres dones denunciïn una agressió sexual a Catalunya no és digne d’una societat democràtica. Es tracta d’una vulneració constant dels drets humans de les dones, les adolescents i les nenes. Però no acabarem amb la violència contra les dones si no desterrem el patriarcat de tots els àmbits. I això passa perquè els homes assumeixin d’una vegada per totes les responsabilitats individuals i col·lectives davant el masclisme i les violències masclistes. Recordem també que les informacions que promouen la revictimització de les dones són intolerables i incompleixen la legislació vigent. Els mitjans de comunicació tenen la responsabilitat d’informar sense vulnerar el dret a la intimitat de les dones agredides i respectant sempre la seva dignitat, defugint del tractament morbós dels fets. Prou de preguntar a les dones què feien en un determinat lloc a una hora determinada, ni com anaven vestides, ni si havien begut, ni si tornaven a casa soles o acompanyades. Ja fa anys que el feminisme ha desemmascarat la culpabilització de les dones agredides i la generació de por com un mecanisme de control sobre totes les dones. Tenim dret a viure lliures de violències, sense control i sense por.

El costum de criminalitzar el jovent no és una pràctica que hagi començat l'any 2021.

El concepte joventut, se'l sol associar amb la rebel·lia, l'inconformisme i protesta. És un moment per qüestionar i desafiar l'ordre establert i és difícil imaginar-se un escenari més propici per generar aquest malestar entre el jovent, que una pandèmia d'escala mundial amb totes les restriccions i confinaments que ha comportat. No ens enganyem, el jovent ha estat incomprès des de sempre: els nostres pares no ens entenien a nosaltres i a ells no els comprenien els seus pares, i així generació a generació fins a arribar a l'època dels sumeris Hauríem de plantejar-nos el anomenat “Botellón” com a un fenomen sociològic associat a la cultura juvenil que ve dels anys 90 com un espai de socialització al marge dels horaris establerts i temps estandarditzats. Bona part d’aquests comportaments es deuen a un clima favorable, permissivitat respecte l’alcohol, un baix poder adquisitiu i la falta de mitjans policials per a fer complir les normatives, podrien explicar, en part, què cada cap de setmana s’organitzin aquests tipus de reunions en qualsevol localitat. Sense oblidar l’element cultural. És un espai generalment nocturn on aquestes tribus treuen tot allò què porten dins. A més, en una societat tant individualista com la nostra, les trobades col·lectives serveixen com a instrument per a construir quelcom compartit que, segons a quines edats, té una importància vital, atès que generacionalment la joventut sempre s’ha sentit la gran oblidada. L’adolescència històricament sempre s’ha viscut com una etapa per conèixer gent, de reforçar el sentiment de pertinença i d’oblidar les penes del dia a dia sense cap percepció de risc. Ha estat el COVID 19 el què ha posat al centre del debat aquesta pràctica com a focus de contagi. Si sempre ha estat un tram de la nostra vida complicat, conjugar el dret a reunir-se, alhora que salvaguardar-se d’aglomeracions de persones que han de mantenir distàncies de seguretat en mig d’una Pandèmia, certament és molt difícil de gestionar.

Pere Aragonès 132è president de la Generalitat de Catalunya

Pere Aragonès és el nou president de la Generalitat de Catalunya. El 132è president del nostre país i el cinquè del nostre partit. Per primera vegada en aquest segle, Catalunya tindrà un president independentista i d’esquerres, d’esquerres i independentista per fer possibles els nostres dos objectius indestriables: la justícia social i l’alliberament nacional del nostre país. Un president per construir la Nova Generalitat Republicana, un govern al costat de la gent. Esquerra Republicana liderarà un Govern que farà trontollar els marcs establerts els darrers 40 anys. Representem una nova generació, un nou lideratge, que vol transformar i servir a tot el país. Construirem un govern enllaçant amb els canvis socials i la revolució que van significar els governs dels anys 30 de Macià i Companys, recollint els aprenentatges de l’octubre del 2017 i treballant per portar la Generalitat al segle XXI. Per això capgirarem inèrcies des del minut 1 de legislatura. No venim a gestionar sinó a transformar. La Nova Generalitat Republicana es marca com a objectiu impulsar quatre revolucions estratègiques: la social, la feminista, la verda i la democràtica. No som davant d’una legislatura més, hem vingut a canviar les coses. Treballarem de manera incansable des de la Presidència i el Govern per impulsar els canvis que permetin posar-nos al servei de la ciutadania del nostre país, de tot el país i la seva gent. També per fer possible l’amnistia i l’exercici del dret a l’autodeterminació i per culminar el camí cap a la llibertat col·lectiva. És l’hora d’Esquerra Republicana. I governarem amb el mateix objectiu que fa 90 anys que defensem: culminar la independència del nostre país i fer de Catalunya una República de drets i llibertats per a tothom. Endavant, president Aragonès!

ESTAT ACTUAL DE LES NEGOCIACIONS PER LA FORMACIÓ D’UN  NOU GOVERN CATALÀ

Avui, 11 de maig de 2021, és un bon moment per fer una breu descripció de com hem arribat a un estadi, si més no, inesperat en les negociacions per la formació d’un nou govern després de les eleccions catalanes del passat 14 de febrer. Des d’ERC s’ha cercat un acord ampli, d’esquerres i de progrés; això abraçava aquelles forces polítiques que, com nosaltres, estan d’acord amb el dret d’autodeterminació i amb l’amnistia. A ERC, com formació política guanyadora de les eleccions dins de l’àmbit netament independentista, ens corresponia iniciar els contactes amb la resta de grups. D’entrada, partíem de la base que Comuns no volien arribar a cap pacte amb JuntsxCat i aquests tampoc amb Comuns. Conseqüentment, les negociacions les vam començar amb la Cup i amb Junts. Amb la Cup va ser fàcil arribar a un acord i, pràcticament, en una setmana el vam enllestir. Des d’ERC vam facilitar l’elecció de Laura Borràs com a Presidenta del Parlament i vam permetre que es pogués comptar amb el vot de Lluis Puig. També es va facilitar el canvi del Diputat Sr. Cuevillas per la Diputada Sra. Madaula a la Mesa del Palament. Històricament hem votat molt lleialment les investidures de tots el Presidents de la Generalitat que s’han proposat: Mas, Puigdemont, Turull, Torra. Ara que ERC és la força més votada no hi ha hagut forma, fins avui, de tancar un acord tant per la investidura de Pere Aragonés com per la formació d’un govern de coalició ERC-Junts. Per corrents ben diferenciades en el si del seu partit, JuntsXCat s’ha trobat immers en negociacions també internes que han allargat les possibles consolidacions dels diferents aspectes a pactar El resultat de tot plegat va ser que tant el 26 de març com el 30 de març vam perdre les votacions per la investidura de Pere Aragonés; només ERC i la Cup van votar a favor. El 19 d’abril, en roda de premsa, vam instar a Junts a tancar l’acord com a màxim l’1 de maig i semblava que estàvem davant d’un punt d’inflexió i que ja podíem albirar la investidura de Pere Aragonés.

8 D'ABRIL DE 2021. APROVADA MOCIÓ EN SUPORT A L'AMNISTIA

MOCIÓ DE SUPORT A L’AMNISTIA L'històric conflicte polític entre Catalunya i l'Estat Espanyol s'aguditzà després de la sentència del Tribunal Constitucional que va anul·lar la proposta de nou pacte estatutari, l’any 2010, enèsim intent de trobar un encaix a les aspiracions d'autogovern catalanes per part dels actors polítics, socials, econòmics i culturals de Catalunya. Davant aquesta situació de conflicte entre les institucions de l'Estat i de la Generalitat, la societat catalana, a través de llurs legítims representants, optà per reivindicar l'exercici ple dels drets i llibertats fonamentals amb l'objectiu de decidir, de nou democràticament, el seu futur polític. Obstruïda la via del referèndum pactat o de la consulta no referendaria i ateses les limitacions de l'expressió política del 9-N, de les eleccions de 27 de setembre de 2015 en resultà una majoria favorable a iniciar un procés democràtic que culminés amb la independència de Catalunya, en el cas que així ho decidís la ciutadania amb el seu vot. La resposta de les institucions de l'Estat fou la insistència en un procés de judicialització que, de forma creixent des de 2013, ha comportat penes de presó, exili, multes i inhabilitacions. Lluny d’acabar-se, aquesta repressió s’incrementa, ja que són moltes encara les persones pendents d’alguna resolució judicial. A desembre del 2020 hi ha més de 2.800 persones que han estat o segueixen encausades per la participació a actes relacionats amb la consulta del 9 de novembre, el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i les diverses mobilitzacions i protestes ciutadanes a favor del dret a l'autodeterminació i en contra de la repressió del poble català. També s’han obert més de 600 contenciosos administratius contra els ajuntaments catalans i electes locals per temes relacionats amb la independència de Catalunya. Es tracta de procediments vinculats d'alguna manera a la presa de decisions per permetre l'exercici del dret a l'autodeterminació o a l'expressió de les idees que s'hi troben vinculades.