Ja tenim un nou acord en el llarg camí per assolir la independència de Catalunya. Efectivament, les dos formacions majoritàries a la Càmara Catalana, ERC i la coalició CiU, recolzades per l’ANC, Òmnium Cultural i l’AMI, han formalitzat un acord per desencallar una convocatòria de eleccions catalanes anticipades per part del President de la Generalitat Artur Mas. La data triada per el Molt Honorable ha sigut el 27 de Setembre d’enguany.
Aquí us deixem un article d'opinió del periodista Roger Palà (@rogerpala) que defineix perfectament l'estat del procés que estem vivint. Al final de l'article teniu el link d'on hem tret aquest escrit. Enterrada la idea de la “llista de país” entre CiU i ERC, tot sembla indicar que la nova proposta d’Artur Mas per convocar eleccions plebiscitàries passa perquè els independents de la societat civil prenguin part només d’una llista: la seva.
Una de les circumstàncies de l’actual moment polític a Catalunya que no poden entendre des de Madrid, és la concreció dins l’imaginari col·lectiu català d’una nova forma política, l’Estat propi.Esclaus de la vella política dels personatges i les converses de cafè, el marc constitucional espanyol escapa, irremeiablement, de la capacitat mental dels polítics madrilenys i, malauradament, també de la d’una part dels nostres.
El matí va començar plujós i fred però del tot emocionant. Amb la responsabilitat de ser voluntari i el convenciment de voler-ho fer de forma impecable vam anar cap al lloc assignat amb la il·lusió de què poques vegades a la història s’ha viscut un moment col·lectiu de la intensitat i la passió com la del 9N. Milers de veïns van acostar-se fins a les urnes per participar, ho van fer visiblement emocionats i convençuts que, malgrat no ser vinculant, aquest referèndum alternatiu marcava un abans i un després en el procés sobiranista.
Escoltem amb molta freqüència que no importen les nacionalitats, que no importen els Estats, que crear-ne un nou comporta aixecar fronteres, comporta fracturar la societat, comporta crear divisions a les famílies, comporta privar als què indistintament se senten espanyols i catalans del seu dret a seguir-ho sentin, que l’important no són les banderes sinó el model de societat que es vol construir i que aquestes ho tapen tot.
Quina sorpresa em vaig endur després d’una setmana de viatge, sense wifi, sense noves tecnologies, desconnectat del món. Una trista però alhora alegre sorpresa m’esperava a l’arribada, i era l’estrena de la nova versió de “La puta i la Ramoneta”. No crec que fos l’únic content amb la gestió del senyor Mas fins fa 1 setmana. No crec que fos l’únic que confiava en la seva paraula i no crec que fos l’únic que es sentia orgullós del seu president tot i no haver votat mai al seu partit i no coincidir en la majoria de qüestions polítiques, tret del procés sobiranista.
Aquests dies tenim l'oportunitat de copsar la preocupació dels nostres jubilats per les seves pensions. En només 5 anys l’Estat espanyol porta acumulades 4 contrareformes, recordant que 3 s’han donat en els darrers 2 anys. PSOE va obrir la veda, rebaixant les pensions d’invalidesa i obrint el gran meló de la jubilació, i abans de marxar al 2011, aquests “progressistes” ens van deixar com herència l’augment de l’edat de jubilació, amb nous càlculs que reduïen les pensions al 20%.
ESQUERRA DEMANA RESPECTE ALS ESCRITS DE L’AVANÇADA “Nacionalismo, aburrimiento y estupidez” - “…la moda de manifestar reivindicaciones sometidas al dictado nacionalista…” . “…les qüestions nacionalistes no són el nostre objectiu…”. Aquestes són afirmacions que podíem llegir a L’Avançada número 110 del passat mes d’octubre. Les cites escrites en castellà corresponen al PP de Corbera i l’escrita en català al PSC-PSOE de Corbera.
Fa uns dies es feia balanç del primer any de la Reforma Laboral al Congrés dels Diputats La reactivació de l’ocupació, la lluita contra l’atur i facilitar la contractació a les empreses, no s’ha assolit en cap dels seus extrems. Les empreses segueixen sense crear ocupació per falta de demanda, perquè les polítiques d’austeritat coarten el consum intern, i perquè s’ha produït una involució econòmica que ha deixat l’economia de proximitat amb els calaixos dels comerços massa eixuts.