Els barris neixen i creixen com espais de trobada on es concentren, majoritàriament i com a comunitat ciutadana, els veïns que hi viuen. La manca d’aquests espais impedeix que el barri arribi a néixer com a tal i, malgrat el que es digui des d’instàncies oficials i els noms que es posi als “barris”, aquests no deixen de ser més que conjunts de cases aïllades entre si mentre els veïns hagin d’anar a barris consolidats per trobar els serveis necessaris.   Un barri no neix pel sol fet d’anomenar-lo com a tal. Els noms no són cap garantia de vida d’un barri. Uns es coneixen pel nom de les persones que van urbanitzar-les i van fer el seu negoci amb la venda de terrenys o cases  -St.Ildefons, Riera, Almeda-. Altres tenen un nom relacionat amb el sector geogràfic que ocupen - Fontsanta, Gavarra, Pedró -. Aquests noms, però, sovint han coexistit amb altres noms donats pels mateixos veïns quan naixia el barri.   Un exemple el trobem al sector de la Ribera. L’any ...

Malauradament, fins ara, quan una dona patia una agressió sexual, passava per un periple davant els tribunals i el sistema en general, que tot sovint feia que s'ho repensés i no denunciés. Les dones havíem de demostrar que ens hi havíem negat i que ens havíem resistit fortament a mantenir relacions sexuals per poder ser considerades com a víctimes. L'agressió podia venir per part de la parella, un conegut o un grup coordinat de bèsties, ens podien proporcionar alguna droga que ens deixava sense poder defensar-nos, o simplement podíem estar en xoc i, per tant, sense poder reaccionar paralitzades per la por. Si no ens hi negàvem, si no oposàvem resistència, si no lluitàvem físicament, «s'entenia» que consentíem a tenir relacions sexuals. Malgrat que ens fessin mal, ens colpegessin, ens introduïssin objectes, ens vexessin, malgrat que diguéssim que no mig estabornides i en veu baixa, malgrat que hi hagués imatges d'una agressió tan inhumana que fos gairebé impossible ...

L’executiu impulsa mesures que impliquen el conjunt de les conselleries per garantir “poder viure plenament i lliurement en català”\nEl Govern ha presentat 100 accions transversals per assegurar el present i el futur del català, l’aranès i la llengua de signes catalana. Les han donat a conèixer el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en una compareixença posterior a un Consell Executiu extraordinari i monogràfic sobre la llengua. “Tornar a fer progressar el català és una prioritat de país i, com a tal, des del primer moment de la legislatura, és una prioritat del Govern de la Generalitat”, ha assegurat el president Aragonès. “Sense una presència normalitzada a tot arreu i sempre, es fa molt difícil poder viure plenament i lliurement en català”, ha explicat, i, per això, el Govern ha treballat aquestes 100 iniciatives, que impliquen el conjunt de les conselleries i que “exemplifiquen la nova etapa que ...