Cornellà de Llobregat

Notícia

La primera gran Ronda

Sabies que...?
Mapa del S.XIX on es dibuixen les carreteres que accedien a Barcelona
Mapa del S.XIX on es dibuixen les carreteres que accedien a Barcelona
Les vies de comunicació que sortien de Barcelona cap al sud travessaven Cornellà, tot seguint un traçat el més pla possible i evitant enfangar-se en les terres del delta. Com per exemple, la Via Augusta de Barcino, que més tard es va dir Camí Ral de la ciutat comtal i, ja en l’era moderna, “Carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell”, per a nosaltres el carrer Major, avui carrer Rubió i Ors.
Aquesta fet es va trencar en el regnat de Carles III al projectar-se l’antiga N-II per Esplugues fins al pont de Molins de Rei i més tard, pels anys seixanta del segle XIX, quan Barcelona va “esclatar” urbanísticament amb l’enderrocament de les muralles i el naixement de l’Eixample. El Pla Cerdà va omplir d’edificacions els espais que separaven Barcelona dels municipis que l’envoltaven: Sants, Sarrià o Sant Andreu de Palomar, entre d’altres. Aquest continu urbà va generar problemes, com sempre! Un d’ells va ser, que es va crear un “coll d’ampolla” en la tradicional ruta de la costa, del Sud al Nord del país. Com que no es tractava d’un estricte problema urbà, va ser la Diputació de Barcelona la que s’hauria d’empescar una solució. Fou així, com pels anys 1870 la Diputació va projectar una carretera que evités Barcelona i establís una via ràpida de comunicació entre Tarragona i Girona. Així va néixer la primera ronda que, en el marc d’un itinerari de 90,686 km, sortia de Cornellà, pujava cap a Sarrià i seguia vers Sant Andreu del Palomar, per enfilar després tota la serralada litoral fins al límit de la província de Girona i se l’anomenà “Carretera de Cornellà a Fogàs de Tordera”.

La carretera a la confluència amb Torras i Bages.1955. Fons: J. Martí Mata

L’any 1887 només se n’havien executat 9 km del tram entre Sarrià i Sant Andreu del Palomar. Caldria esperar a primers del segle XX per a veure arribar la nova carretera a Cornellà, que arraconava el Camí d’Esplugues de tota la vida i acabava a l’actual estació de la Renfe. Per a Cornellà era llavors la “Carretera de Sarrià”. No va ser fins als anys 20 que, per evitar el pas a nivell de l’estació i  l‘accidentat “revolt negre”, es va obrir l’actual itinerari per sota la via del tren i, després de reblir el torrent del Patata, arribar fins als Quatre Camins.
L’acabament de la carretera va suposar la primera gran ronda de Barcelona. Durant el franquisme, i per drets de conquesta, la carretera va ser  l’“Av. José Antonio Primo de Rivera”. Avui, tot i ser una via urbana, té el nom de “Carretera d’Esplugues”. I és així com la memòria popular preserva el com i el perquè de la  “carretera” que  va posar el nom de Cornellà en el mapa, de carreteres, és clar!.

El darrer tram fins els Quatre Camins. 1950s. Fons: AHMC