Encara avui parlem d’urbanitzacions per referir-nos a llocs  no massa  llunyans de la ciutat,  rodejats de bosc o propers a la costa, on es podia  comprar un  “terreno” per després, amb sort, sang i suors, edificar-hi una segona residència. 

Però, sabies que el creixement de Cornellà tampoc no es pot explicar sense parlar d’urbanitzacions?. A finals del s. XIX Cornellà era un municipi amb un nucli de població limitat al que avui és la part antiga del barri Centre, rodejada de camps de conreu i d’ermots on s’hi respirava la tranquil·litat perduda en una Barcelona que havia annexionat els municipis que l’envoltaven: Gràcia, Sarrià, Sants... Fou llavors quan Cornellà visqué l’arribada de gent de fora que comprava un “terreno” -sense urbanitzar- per a fer-hi i cultivar un hortet on passar els caps de setmana, on després hi aixecaven una barraca i amb el temps una caseta. 

L’expansió industrial de primers del s. XX,  obligà a ordenar el creixement de Cornellà amb l’establiment d’urbanitzacions, on s’hi barrejarien segones residències amb  habitatges permanents de treballadors nouvinguts. Unes varen néixer com eixamples del primer nucli del poble. Així s’inicià  l’any 1916 la  “Urbanització Riera”, al que avui és el carrer Ramon y Cajal. L’any 1921 naixia la “Urbanització del Rellisquin” a les terres del Marquès de Cornellà  i s’ampliava la de Riera a l’eix de l’actual carrer St. Jeroni.

Casa del carrer General Manso (Urbanització Riera). Foto: X. Aresté 

Però els eixamples eren insuficients. Fou així com, allunyades del poble, van irrompre altres urbanitzacions que serien els embrions dels actuals barris. Potser la primera seria  la “Urbanització Fatjó” (1921)  al voltant de de la masia Campreciós, a la que s’hi afegiria l’any 1934  la “Urbanització Soler i Cortada” entre les Aigües i Can Suris. Al Pedró,  l’empresa Fernàndez i Cia desenvoluparia al voltant del Camí d’Esplugues i del sector de la Siemens la “Urbanització Cornellà” (1923).

L’extens sector de la Gavarra veuria la promoció de la “Urbanització Batllori” (1923) prop de l’Av. República Argentina, de la “Urbanització Cortada” (1924) al voltant de la plaça del mateix nom i, més tard, de la “Urbanització Bonavista” en el que avui son els carrers Bonavista, Bonveí i Bonestar.

Cases al carrer Frederic Soler. (Urbanització Cortada). Foto: X. Aresté

A l’eix del que era la Carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell s’hi aixecarien l’any 1923  la “Urbanització Feliu”, inici de l’actual nucli de l’Almeda, i la “Urbanització Solanas” al voltant de la rambla del mateix nom.

Blocs i mercat de St. Ildefons. Any 1962. Foto: Institut Cartogràfic de Catalunya.

El Cornellà d’aquestes urbanitzacions  amables i inclusives, tot i les seves deficiències,  no te res a veure amb ell model urbà d’alta ocupació del sòl, exemplificada amb  els  grups de blocs - Llobregat, Lindavista, Sant Ildefons, Fontsanta, Bagaria, etc-, qualificats urbanísticament  de “barraquisme vertical” i marcats amb l’estigma de l’exclusió urbana i social.