Cornellà de Llobregat

Notícia

Cornellà, lluny de la normalització lingüística

Darrerament es parla molt de la situació d'emergència lingüística del català i de la seva pèrdua d'ús social. A la nostra ciutat, aquesta tendència es veu agreujada per diversos incompliments normatius, manca de cura i deixadesa, per part de l’Ajuntament, que contribueixen inexorablement a la seva minorització.

Pel que fa als drets lingüístics, no es garanteix ser atès en català quan se sol·licita informació a l’Ajuntament, organismes autònoms i entitats públiques empresarials. I és freqüent trobar informes, memòries, documents o tràmits administratius redactats en castellà, sobretot a les entitats públiques empresarials, quan la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques catalanes és el català; com també, trobar errades ortogràfiques greus en documents oficials.

Des d’Esquerra Republicana de Cornellà, fa temps que denunciem aquestes vulneracions i la degradació de l’ús del català a l’administració de la nostra ciutat, i que reclamem que s’hi posi solució. En aquest sentit, el passat mes d’abril vam presentar una moció que demanava refermar el compromís amb el Reglament per a l’ús de la llengua catalana a l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i per fomentar la millora del coneixement del català.

Amb aquesta moció, a part de demanar que es compleixi un reglament aprovat per unanimitat el 2005, que és evident que no es fa, i de corregir els aspectes indicats, volíem garantir la qualitat lingüística dels serveis públics i el dret dels seus treballadors a la formació contínua i a l’actualització dels seus coneixements.

Proposàvem, que en col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística, es realitzin formacions específiques, al personal de l’Ajuntament que ho necessiti, per garantir el desenvolupament correcte de les seves funcions i garantir l’atenció ciutadana en la llengua oficial que se sol·liciti.

Altres ajuntaments, per fomentar l'eficiència, la qualitat i la correcció lingüística, han realitzat amb èxit sessions formatives on s’exposen els principals recursos lingüístics, com l’Optimot, el DIEC (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans)  o el Softcatalà,  entre el personal que redacta documents, informes, actes o comunicats.

El PSC hi va votar en contra, al·legant que el tema no era prou important per presentar una moció i que, de faltes d’ortografia, en fem tots.

Aquesta manca de compromís amb la llengua i la cultura pròpia és devastadora; sobretot quan l’exerceix qui ha de vetllar per la seva salut i qualitat. Normalitza la seva degradació i fa que sembli inevitable quan, en realitat, és una conseqüència de la seva deixadesa i manca de cura.

La implicació de totes les administracions públiques és essencial per revertir la situació d’emergència lingüística del català. Actituds com la del PSC, a la nostra ciutat, malbaraten la feina d’anys i en compliquen la seva supervivència.

Malgrat tot, el nostre compromís és defensar-lo, en tots els espais, com a llengua pròpia, de cohesió, integració, arrelament i garantia d’igualtat d'oportunitats i continuarem treballant per fer-ho possible.