Cornellà de Llobregat

Notícia

L'eliminació del Revolt Negre

Sabies que...?
Masia Can Trabal (S. XVII - XVIII). Foto: Francisca Sánchez
Masia Can Trabal (S. XVII - XVIII). Foto: Francisca Sánchez
L’eliminació ha estat un procés, quasi de cent anys! Al compàs de la imparable urbanització,  la “racionalitat” rectilínia dels carrers ha eliminat els revolts dels plànols municipals. Val a dir que, actualment, les formes curvilínies han esdevingut “excepcions”, quasi “irregularitats”, en el mapa de la ciutat.
Però, on era el revolt Negre? A primers del segle passat, pel camí de l’estació del tren de dalt als Quatre Camins - la “carretera vella”- baixaven les mercaderies que arribaven a l’estació per a distribuir-les pel municipi (encara no estava oberta la Carretera d’Esplugues). En deixar l’estació, la carretera vella agafava un tram del Camí de la Destraleta  - paral·lel a la via del tren - i el deixava pocs metres més enllà per fer un sobtat revolt de 90 graus i baixar, amb un fort pendent, cap als Quatre Camins passant per davant la masia de Can Trabal. Era un tram perillós per als carros que hi baixaven carregats, com també per a les vagonetes que transportaven el carbó fins al vapor de la Central de les Aigües. Bé sigui per la perillositat, bé sigui pel carbó que s’escampava si no s’entrava al revolt amb la velocitat adequada, el revolt es va guanyar el qualificatiu de “Negre”.


El revolt Negre de la carretera vella (blau cel), de la carretera nova (groc) i el Camí de la Destraleta (llapis vermell). Any 1957.
Foto: Fons Florenci Vila.


A finals dels anys 20 es va acabar d’obrir la carretera nova. Per arribar als Quatre Camins es va reblir el Torrent del Patata i amb el nou traçat es va eliminar el perill del revolt Negre amb una volta i un pendent més suaus. A la vegada, la Central de les Aigües, a primers dels anys trenta, va deixar de transportar carbó en substituir-lo directament per energia elèctrica. Però la memòria popular no va abandonar el topònim: a la corba de baixada fins als Quatre Camins se li va seguir anomenant el revolt Negre. Fins i tot una revista local, que es va editar del desembre de 1983 al desembre de 1985, el va agafar com a títol.

El revolt Negre de la carretera nova. Anys Cinquanta.
Foto: AHMC.


No ha estat fins a primers del s. XXI que, en construir-se l’intercanviador del tren-metro-tramvia, s’ha eliminat el revolt i la Carretera d’Esplugues baixa recta per sota la via.

L’intercanviador tren-metro-tramvia. 2018.
Foto: X. Aresté.


Avui el Revolt Negre és un carrer curt i rectilini, al darrere del Centre Comercial Llobregat. Res a veure! L’eliminació del revolt Negre, i dels revolts en general, ha fet més fàcil i segura la mobilitat rodada. A la vegada, però, ha anat esborrant els accidents naturals del nostre sòl - torrents, baixadors, planes, clotades o timbes - que constituïen orogràficament la nostra identitat local, emplenada de camins sinuosos i amables, en darrer terme, més humans.