Cornellà de Llobregat

Notícia

Els bombardeigs de Cornellà durant la Guerra Civil Espanyola

Sabies que...?
Bombardeigs aeris de Barcelona el març de 1938, vista des d'un bombarder italià.
Bombardeigs aeris de Barcelona el març de 1938, vista des d'un bombarder italià.
Els bombardeigs de Cornellà per l'aviació franquista, principalment pels seus aliats feixistes i nazis, van ser deguts, sobretot, per la seva proximitat a Barcelona i pel fet que algunes fàbriques del municipi es reconvertiren en indústries de guerra. També es deia que, ocasionalment, les bombes que no s'havien pogut llençar a Barcelona en resposta de les bateries antiaèries republicanes, els avions les llençaven al Prat o a Cornellà a l'inici del retorn cap a les seves bases de Mallorca o de Castelló.

La indústria de guerra a Cornellà estava concentrada en unes poques fàbriques (el Molí vell, Can Rosés, Siemens, Cables, Can Bagaria...) que van ser intervingudes per la República. A l'escassa documentació que existeix sobre els bombardeigs de Cornellà, no consta cap ocasió en que aquestes indústries arribessin a ser bombardejades. La realitat va ser que els danys només els van patir la població civil.

Els episodis van ser diversos i dispersos. Un dissabte de la primavera del 38 una bomba va caure a les mateixes Escoles Municipals Anselm Clavé de la Rambla. La bomba no va arribar a explotar, però va destrossar dues aules de l'escola i no va fer mal a ningú perquè les aules estaven buides. En una altra ocasió va caure un obús a la casa de la família Sabaté del carrer Ametller, avui número 55. La bomba no va arribar a explotar, però va caure en el llitet d'una nena de mesos on hi havia estava dormint pocs instants abans.

El bombardeig més traumàtic, però, va ser el del 29 de setembre de 1938, quan un sol hidroavió, a les 10 de la nit, fosc, plovisquejant i sense avís de les sirenes, va descarregar bombes en la trajectòria que anava des dels camps propers a la Siemens (a) fins al Molí vell (f) . En aquesta trajectòria (dibuixada a la següent imatge amb vermell), van caure dues bombes en els bancals de cal Fairell (b) - on ara hi ha Hisenda -, una altra va ensorrar totalment Cal Nadal (c) del carrer Josep Cuxart nº 15, dues bombes varen caure a Cal Marcó (d) - a la part alta de Can Rosés,- i una altra va caure sobre Cal Gilet (e) - una mica més amunt d'on ara hi ha els jutjats - causant la mort de quatre persones de la família Busquets. La darrera va caure prop del Molí vell o Farinera de Cornellà (fotografia nº 3), una indústria de guerra on els republicans carregaven projectils.

Plànol de la Riereta (actual parc Rosa Sensat), amb la trajectòria de l'hidroavió i els impactes de les bombes llençades a Cornellà el 29/9/1938. Foto: L'Avenç de Cornellà

Cal Marcó, a la fondalada de la Riereta, masia avui desapareguda. Foto: AHMC


El Molí vell (Farinera de Cornellà), reciclat com a fàbrica d'armament republicà durant la guerra. Foto: AHMC

Finalment, pel mes de gener del 39, poc abans d'entrar a Cornellà els nacionals, va caure una bomba a la Ctra. d'Esplugues, davant la masia de Can Trabal, quan els franquistes preparaven l'entrada a Barcelona, bombardejant amb les seves bateries instal·lades al Montbaix - muntanya de Sant Ramon -, les bateries republicanes situades entre els garrofers propers a la Torre de la Miranda.

Masia de Can Trabal. Foto: AMHC

Per la proximitat, les sirenes que avisaven dels bombardeigs de Barcelona també arribaven a Cornellà. De nit, aquests episodis traumàtics eren veritables espectacles de llum i color, que la gent de Cornellà podien contemplar des dels espais oberts del poble. Els bombardeigs de Cornellà no van ser comparables, per sort, amb els més de cinquanta que va patir la població civil de Barcelona deixant, a més de ferits i destrosses d'edificis civils, prop de 2.500 morts, la meitat dels que es calcula van morir per bombardeigs a tot Catalunya.