Cornellà de Llobregat

Notícia

Els refugis públics antiaeris de la Guerra Civil (La protecció de la població civil de Cornellà)

Sabies que...?
Refugi antiaeri ubicat al subsol del Museu Agbar de les Aigües a Cornellà (Foto: Catalunyapress.cat)
Refugi antiaeri ubicat al subsol del Museu Agbar de les Aigües a Cornellà (Foto: Catalunyapress.cat)
Una vella llegenda conta que el subsol de l’actual barri Centre de Cornellà està cosit per un sistema de galeries i passadissos subterranis. Unes galeries envoltades de misteri, associades als poders del moment: les grans cases pageses, el Castell, la parròquia o el mateix Ajuntament. Així, es contava que amb aquest sistema de galeries podies anar del Castell fins la a Casa de la Vila, abandonar la Rectoria per aparèixer a Can Maragall o aparèixer al descampat que avui és el parc Rosa Sensat. Ja no parlem de les estances privades, excavades en el subsol d’algunes cases, on es reservaven aliments a manera de rebost o celler, com la que té encara avui Can Maragall, per exemple. 

Croquis del sistema de refugis al barri Centre elaborat per Raúl Gonzàlez Gómez, segons informació de Josep Dagà i Raventós. "República, revolució i guerra. Joan Tardà" - Abril 2000.
Foto: L'Avenç de Cornellà.


Però les llegendes deixen de ser llegendes quan algú les associa a fets i realitats coneguts per tothom. Una d’aquestes realitats va ser el sistema de refugis antiaeris que, inesperadament i amb pocs mitjans, es va haver de construir durant la guerra civil que va seguir a la revolta feixista del 1936 per a protegir la població. Segons explicacions donades per persones que van participar en la seva excavació, l’entrada al refugi més gran estava al talús del pati de l’escola dels Pins, la galeria que seguia anava fins al centre del que avui és la plaça de l’Església on hi havia un pou de ventilació, a partir del qual la galeria es bifurcava: per un costat connectava amb una altra entrada al refugi que hi havia al carrer Jacint Verdaguer - a l’alçada del que avui és Correus - i per l’altre es dirigia, sense arribar-hi, a una altra entrada que hi havia al cap del carrer Verge del Pilar, a tocar del parc de Rosa Sensat. Finalment, hi havia un altre refugi sota el Castell amb dues entrades, una pel carrer Jacint Verdaguer i l’altra pel carrer Menéndez i Pelayo.  

Joves treballadors a l'entrada del refugi de la timba del castell del C. Jacint Verdaguer.
Foto: AHMC.


Els refugis - galeries de 2 m d’amplada per 2,5 m d’alçada - eren incòmodes i deficitaris. Això explica que els veïns de l’Almeda s’haguessin de protegir amagant-se enmig dels conreus que envoltaven la barriada, que molts preferissin exposar-se i quedar-se a casa o s’amaguessin en coves com les de la Gavarra, prop de l’Av. del Parc.  Així i tot, al marge dels refugis al centre, hi havia un refugi  a la barriada Fatjó, un altre a can Corts - on hi havia un hospital que gestionava la Creu Roja municipal -  i dos més al Pedró, un a tocar del cementiri i un altre a la cruïlla dels carrers Joan Fernàndez i Domènech i Muntaner.  

Entrada al refugi del C. Mn. Cinto Verdaguer, reutilitzat després de la guerra com a celler per Joan Pujol i Poch.
Foto: AHMC.


Es construïren també altres refugis antiaeris en algunes de les principals indústries de Cornellà que reconvertiren la seva producció en funció d’una economia de guerra. Aquests refugis estaven però, reservats al personal de cada fàbrica, especialment per la seva seguretat durant les hores de feina. El sistema públic de refugis no es va arribar a acabar mai, fins al punt que el 25 de gener del 1939, un dia abans de l’entrada de les tropes franquistes, encara s’hi treballava.