Cornellà de Llobregat

Notícia

Les coves de Cornellà (L’exclusió residencial)

Sabies que...?
Refugi del torrent de Can Nyac, al barri Sanfeliu (Foto: Víctor Serri - Directa.cat)
Refugi del torrent de Can Nyac, al barri Sanfeliu (Foto: Víctor Serri - Directa.cat)
A finals dels anys quaranta i primers dels cinquanta el veïnat de Cornellà, que vivia al voltant del que és ara la plaça Catalunya, veia cada dia fileres de dones que, carregades amb galledes i càntirs, anaven i venien de pouar aigua a la font de la plaça Cortada: eren les dones de les coves excavades en el talussos de terra sota la torre de la Miranda, ben visibles des de la via del tren. A algunes d’aquestes coves també se les anomenava “refugis”, ja que s’havien excavat durant la guerra per protegir dels bombardejos a civils, o als mateixos combatents republicans a càrrec de les bateries antiaèries de la Miranda, enmig dels garrofers.  
La primera migració de la postguerra, davant la manca d’habitatges i sense recursos, va anar ocupant els refugis ja buits i els van convertir en habitatges. Amb el temps van excavar-se noves coves i s’arribaren a crear tres nuclis sense cap condicionament sanitari, sense llum ni aigua: un sota la torre de la Miranda i els altres al voltant del Pont del Quitllet i sobre la rambla Solanes. 
Les coves i les barraques eren la crua expressió de l’exclusió residencial més visible. Una problemàtica que llavors Cornellà ja compartia amb Barcelona i el seu entorn, on malvivien fins a 15.000 persones, aplegades en 387 nuclis de “barraqui
Dues famílies a la porta d'un refugi convertit habitatge al Pont de Quitllet.1951. Foto: El Pensamiento

A partir de 1949 la primera mesura oficial per frenar el barraquisme va ser la intervenció de la Guàrdia Civil: desocupaven als que vivien en coves i barraques - les que feien més “mal a la vista” - i els conduïen a pavellons de “clasificación” a Montjuïc, on - si no acreditaven “arrelament” amb una feina estable - els donaven els bitllets de tornada als seus llocs d’origen. 

Grup d'habitants de les coves. Any 1951. Foto: família Martinez Molina

A Cornellà, al setembre de 1951, les pluges van causar l’enfonsament de quatre coves, fet que va evidenciar la seva precarietat i manca de seguretat . Fou llavors quan l’Ajuntament va fer un cens per a avaluar la problemàtica i censà 96 coves, on hi vivien 489 persones. Per aquest motiu, l’any 1953, l’alcalde Josep Riu, al comprovar el creixement de les coves, ordenà la seva desocupació forçosa, quan llavors ja n’eren 125. 

Poblador treient terra de la cova enrunada per a recuperar l'avituallamet casolà. Setembre 1951.
Foto: Pedro Joven Abad


Els nuclis de les coves, malgrat que algunes van resistir fins a primers dels anys seixanta, van desaparèixer definitivament. Però el problema de l’habitatge era estructural i l’ensorrament de les coves accelerà a Cornellà la construcció de barraques a la ribera, l’autoconstrucció d’habitatges precaris en solars aïllats o en terrenys segregats del nucli urbà, com va ser el cas del nucli de casetes sota el cementiri (tardor 1953). Era l’any en que s’aprovava el “Plan de ordenación de Barcelona y su zona de influencia” - el Pla Comarcal de 1953 - del qual, anys més tard, derivaria el “barraquisme vertical” dels plans parcials (Sant Ildefons, Almeda, Fatjó...) que encara avui condicionen la problemàtica residencial i urbanística de Cornellà. 

El passat mes d’abril, les entitats d’assistència social han publicat l’informe INSOCAT 14, on constaten que l’exclusió residencial creix arreu des de fa quinze anys. Així com l’any 1951 es va fer un cens de les coves a Cornellà, avui seria necessari fer un cens de les persones que viuen al carrer i de les famílies en situació d’emergència - llars inadequades o precàries - per a poder fer front a l’exclusió residencial. És una lliçó de les coves!