Cornellà de Llobregat

Notícia

El Sometent

Sabies que...?
Sometent de Sant Cugat als claustres del Monestir (Foto: www.nodo50.org - José Fernando Mota)
Sometent de Sant Cugat als claustres del Monestir (Foto: www.nodo50.org - José Fernando Mota)
L’any 1950, la revista “El Pensamiento de Cornellá” es feia ressò del nomenament de 41 membres del “Somatén Armado de Cornellà”: un cos parapolicial, civil, armat i no professional, restaurat per Franco amb l’objectiu de perseguir la dissidència política i, en especial els maquis, tasca en la qual es va fer famós el sometent de Sant Celoni quan el gener de 1960 va tirotejar i matar l’anarquista Quico Sabater.

Extracte del Pensamiento. Any 1950. Foto: l'Avenç de Cornellà

L’origen del sometent és una llarga història, de quan el rei Jaume I va instaurar el “sagramental”, una institució referenciada a Cornellà l’any 1257, quan els seus homes van jurar, amb la resta de pobles del Pla del Llobregat,  defensar-se davant  agressions com podien ser les incursions pirates que assolaven als pobles costaners. Així, en cas de perill, els homes eren convocats al so del corn, de trompeta o amb repic de campanes - és a dir, “so metent”- per a defensar els pobles.  
Aquesta institució catalana fou coneguda a partir del  s. XV amb el nom de “sometent” i fou al llarg dels segles successivament prohibida o restablerta segons la política del moment. En general, el sometent era prohibit per governs liberals o republicans i es restablia alternativament per governs conservadors o totalitaris.

A Cornellà el sometent s’instaurà oficialment l’any 1844 quan es preparava la revolta popular contra quintes i consums. Tot i que es desconeixen intervencions “sonades”, s’explica que l’any 1868 uns forasters assaltaren l’Ajuntament i impediren que es fes el sorteig dels quintos, tot cremant la documentació i els mobles que prèviament havien llençat al carrer. El campaner va tocar a sometent i, acompanyat a la porta de l’església, va intervenir i fer fora als assaltants que protestaven contra l’aplicació de la llei de reclutament. 
A Cornellà, des de mitjans del XIX i primers del XX, la comandància del sometent va girar al voltant dels comtes de Bell-lloc com a grans propietaris. A la següent fotografia, de l’any 1902 es veu amb barret l’Arnau de Mercader i Zufia amb els homes del sometent de Cornellà, pertanyents normalment a masies del municipi,  a la porta de l’antiga església parroquial.

El sometent de Cornellà. Any 1903. El Pensamiento. Foto: l'Avenç de Cornellà

El dictador Primo de Rivera (1923-1930) acordà sense èxit implantar el sometent a tot l’estat i la institució fou reestructurada l’any 1931 en proclamar-se la Segona República, quan es posà sota el control de l’autoritat militar. Posteriorment, anul·lada l’any 1936, fou restaurada per Franco l’any 1945 amb el nom de “somatén armado” i passà a dependre de la Guàrdia Civil. Més enllà del seu primer objectiu de lluita contra els maquis, el “somatén” franquista va ser una institució dedicada a fer rondes de vigilància pels camps o, en algun cas aïllat, a posar en mans de la Guàrdia Civil alguna persona sospitosa d’haver delinquit. Així i tot, la seva sola existència  generava inquietud i conflictes a l’estar format per homes addictes al règim que vigilaven, informaven o denunciaven qualsevol veí o actuació sospitosos de dissidència política. Aquesta experiència es va viure especialment durant la Marxa per la Llibertat (1976) en favor de l’amnistia i en la celebració aquell mateix any de l’11 de setembre a Sant Boi, on la mateixa Guàrdia Civil va vigilar que no es produïssin incidents entre membres del sometent i els concentrats a la Plaça de Catalunya. Definitivament, el “somatén” va ser dissolt l’any 1978 quan, segons xifres oficials, estava format per 4.344 membres amb permís d’armes.