Cornellà de Llobregat

Notícia

El Rellisquin

Sabies que...?
Carrer Martí i Julià engalanat. Any 1956. Foto: Col·lecció L'Abans. AHMC
Carrer Martí i Julià engalanat. Any 1956. Foto: Col·lecció L'Abans. AHMC
Amb el pas dels anys, els barris de Cornellà de Llobregat han canviat i evolucionat. Molts d’ells nasqueren d’una iniciativa urbanística que donaria lloc a una comunitat sociològica de famílies que compartien procedències o nivell social. Aquests trets compartits conformaven un petit orgull de pertinença al barri i s’expressaven amb festes pròpies i llargues estones compartides a les voreres dels carrers. Així també nasqué “El Rellisquin”, el primer eixample de Cornellà, quan encara era un poble.

L’any 1865 canvià la fesomia del nucli antic a l’obrir-se el tram del qual avui és el carrer Rubió i Ors des de l’actual Camí Vell de Sant Boi fins als Quatre Camins. Amb aquest gran canvi va consolidar-se el carrer Major i va donar lloc a l’obertura dels carrers adjacents.  
Era l’any 1921 quan en Ramon Ferrer i Estruch, segon marquès de Cornellà, va parcel·lar la part baixa de la seva propietat i obrí els carrers Domènech Martí i Julià, Ramon de Campoamor, Miquel de Roncalí i el mateix carrer Marquès de Cornellà. Dos anys abans (1919)  ja s’havia instal·lat al peu de la regadora Quer, la fàbrica metal·lúrgica de Ramon Garcia Moya, on arribarien a treballar 500 persones. 

Una part de les primeres parcel·les foren comprades per valencians de Bunyol, fet que marcà sociològicament la nova barriada. Al cap de poc, una nova  entitat anomenada “Nova Joventut del Rellisquin”, constituïda l’any 1926 va impulsar la construcció d’una sala de ball al carrer Martí i Julià amb el nom de “El Rellisquin”. El nom, al·lusiu tradicionalment a una possible pista de patinatge, va fer fortuna i el barri articulat a l’eix del carrer Martí i Julià passà a ser conegut popularment amb el nom de “El Rellisquin”.

Veïns del carrer Marti i Julià en una llotja enramada. per a les festes del barri. Foto: L'Abans, AHMC.

A partir dels anys 30 es feren famoses les festes i revetlles que s’organitzaven al barri. Els veïns les finançaven amb quotes que recaptaven durant l’any. Per Sant Pere, 29 de juny, es feia la revetlla al carrer Campoamor i per Sant Jaume, 25 de juliol, es celebrava al carrer Martí i Julià, igual que la revetlla de Sant Joan més reconeguda es feia fora del barri, al Carrer Ramon y Cajal.

Xocolatada al Marti i Julià per Sant Jaume. Foto L'Abans. AHMC

Així va ser com “El Rellisquin” esdevingué sociològicament un autèntic barri, que pels anys cinquanta mantenia vives les seves guarnides celebracions, adaptades al nacionalcatolicisme del franquisme: fogueres, xocolatades, concursos, dinars, sardanes i celebracions religioses... totes elles degudes a l’empenta de famílies amb noms propis com els Raventós, Lloret, Gràcia, Devesa, Junyent, Salicrú, Badrines, Luján, Mestres, Miret, Quitllet, Briones,  Galícia, Pelfort...,  entre tantes i tantes.

El Corpus de 1950 al Rellisquin. Foto: EFADOS. Col·lecció Catalunya Desapareguda.

Aquesta identitat dels barris de Cornellà es mantingué, amb diferents característiques, fins als anys seixanta. Després, a poc a poc els barris han anat esdevenint entitats administratives i monstres de ciment, com si mai haguessin estat una comunitat humana genuïna, amb identitat pròpia, feta de lluita, veïnatge, participació i gresca. Però el “Rellisquin” - entre altres barris - va existir i ens recorda encara que Cornellà no va néixer als anys seixanta!