Cornellà de Llobregat

Notícia

Les "Casetes", un Raval sense nom?

Sabies que...?
Casetes al carrer Almeria de Cornellà de Llobregat Foto: IDS
Casetes al carrer Almeria de Cornellà de Llobregat Foto: IDS
L’any 1950 va ser l’inici de l’allau migratori a Cornellà. En aquell decenni el municipi acabaria doblant el nombre d’habitants i es generaria, entre d’altres, un greu dèficit d’habitatges que provocaria l’amuntegament de famílies en un sol habitatge, quan no, l’ocupació o excavació de coves pels volts de la torre de la Miranda o l’aixecament de “barraques” a la ribera del riu. 
 
Molt poques famílies es podien permetre el luxe de comprar una parcel·la en condicions per a construir-hi una casa. Per si no fos poc, cal recordar que l’any 1953 les pluges van provocar  l’ensorrament d’algunes de les coves del talús de la Miranda, fet que obligà l’ajuntament, per motius de seguretat, a esfondrar totes les coves, deixant als ocupants sense casa i obligats a buscar solucions alternatives. 
 
En aquest marc i any, la revista “El Pensamiento de Cornellà” (Il·lustració nº 1) es feia ressò del naixement per encant d’una “auténtica urbanización obrera”, a tocar del cementiri. Es tractava de casetes d’autoconstrucció en parcel·les venudes per un tal Sr. Roda on, tot i no haver-hi aigua corrent - el problema duraria molts anys -, s’hi començaven a aplegar 25 o 30 famílies.

El naixement -por encanto- d'una auténtica urbanització obrera. Foto: IDS

I és així com actualment, al barri del Pedró, on acaba el carrer Ignasi Iglésias (Il·lustració nº 2) , hi ha un petit nucli històric, de casetes senzilles, sovint amb el mateix patró constructiu, però diferenciades pel tractament de les façanes: pintades amb diferents colors  - tot i que  es repeteix el blanc -  (Il·lustració nº 4), enrajolades unes (Il·lustració nº 5) o recobertes de pedra altres, algunes en mal estat, altres totalment renovades (Il·lustració nº 6) i més d’una amb espaiosos patis interiors. Les casetes formen en el seu conjunt una petita barriada de frontera - a tocar del terme de Sant Joan Despí - envoltada d’indústries i magatzems, amb una identitat pròpia remarcada pels topònims dels carrers al·lusius als llocs d’origen de moltes de les famílies originàries: Sevilla, Granada, Jaén, Cadis, Almeria o Múrcia. 

Casetes al carrer Granada. Foto: IDS

Casetes al carrer Cadis. Foto: IDS


Malgrat aquestes característiques singulars que donen al conjunt de les casetes una identitat pròpia, el nucli no té nom que l’identifiqui, com si no fos prou per a tenir un nom propi. Només en l’hemeroteca del “Pensamiento” hi trobem una crònica de l’any 1957 - el mateix any en què Paco Candel publicava el llibre “Donde la ciudad cambia de nombre”- que atribueix al barri el nom de “la Concepción”, una nomenclatura que no va fer fortuna i que podria explicar-se en l’àmbit religiós de la mateixa crònica. 

Casetes al carrer Múrcia. Foto: IDS

Casetes renovades. Foto: IDS


El cert, però, és que si avui es pregunta a veïns, del mateix raval o dels voltants, pel nom del nucli molts et responen, de manera directa i planera, amb un afecte cert, que sempre l’han anomenat el barri de “les casetes”.