Cornellà de Llobregat

Notícia

Minorització del català a l’Ajuntament de Cornellà

Teresa Vidal

Durant dècades, les actes dels òrgans col·legiats que depenen de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, s’han redactat en català amb absoluta normalitat perquè sempre hi havia hagut un ampli consens en què fos així i perquè és la llengua pròpia de Catalunya i de les seves administracions.

Malauradament, en el darrer ple municipal, de 23 de desembre de 2020, el Partit Socialista, després de les reiterades queixes de Ciutadans, on feien constar que no es respectava la literalitat de les seves intervencions, que eren traduïdes al català, va presentar una moció d’alcaldia per canviar els usos lingüístics dels òrgans col·legiats, que contribueix a normalitzar un discurs intransigent envers la llengua pròpia de Catalunya i a minoritzar-la i que només va comptar amb la nostra ferma oposició.  

Els usos lingüístics, de l’administració de la nostra ciutat, estan establerts al reglament orgànic municipal (ROM) i, des de l’anterior legislatura les forces polítiques representades al ple, estem treballant en la seva modificació per adaptar-lo a les necessitats i demandes actuals. No entenem, per tant, la urgència i priorització d’aquest canvi, per sobre d’altres que són realment necessaris i urgents, com garantir una major transparència, accés a la informació pública i participació ciutadana, que s’haurien d’haver aprovat fa anys. 

Estem en un moment d’emergència lingüística. El català segueix estant amenaçat políticament i judicialment.  No hi ha en tot el món democràtic cap llengua de la mida del català amb una desprotecció legal tan gran. I és molt trist i lamentable que, a la nostra ciutat, els discursos demagògics, que justifiquen canvis d’usos lingüístics que semblen petits i no ho són, tinguin els seus fruits.

Queda molt lluny el partit socialista que va impulsar un Estatut d’Autonomia, que va ser aprovat al Parlament de Catalunya per l’amplíssima majoria de 120 vots favorables, de 135 i on s´hi defensava que “el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques”.

Aquest i altres preceptes, malgrat l’existència d’un referèndum que els va validar i de l'enorme consens que van generar, van ser declarats inconstitucionals i ens ha portat a tenir, el trist honor, de ser l’única regió de la Unió Europea, governada per uns principis fonamentals, inclosos els usos lingüístics, que no són els que han votat i acordat els seus ciutadans, ni els seus representants. 
 
Els partits de la confrontació ens diuen, molt sovint, que iniciatives com aquesta són per garantir la "igualtat", però no ens enganyen. Si busquessin la igualtat, mirarien d'incrementar la presència del català a la justícia, que és gairebé nul·la, treballarien per fer complir la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que Espanya vulnera sistemàticament, o entre moltes altres, perquè el català fos oficial a la Unió Europea.
 
El català és la catorzena llengua més parlada a Europa i no és petita, ni minoritària, és una llengua minoritzada, que, en el seu territori, ha estat marginada, perseguida, prohibida o sense ple reconeixement legal per imposició d'una llengua originàriament forana i per decisions judicials que han fet volar pels aires la separació de poders. 

A Cornellà, lamentablement, s’han premiat els discursos que generen crispació, que construeixen un relat molt allunyat de la realitat, que trenquen amplis consensos i que afavoreixen la minorització del català.

Si visquéssim en un país, que respecta i valora la seva riquesa i diversitat lingüística, no es donaria cobertura a aquestes actituds ni falses denúncies, i, com diu l’article 10 de la carta europea de les llengües regionals o minoritàries, un conveni internacional ratificat per l’Estat espanyol el 9 d’abril de 2001, es garantiria que fossin usades per les autoritats administratives i serveis públics de les seves circumscripcions.

Si el nostre Ajuntament, realment tingués cura del català, no permetria tampoc, que es perpetuessin i normalitzessin les nombroses errades ortogràfiques i gramaticals dels seus documents oficials, de la seva web i empreses públiques, ni de campanyes institucionals.



Teresa Vidal
Regidora d'Esquerra Cornellà de Llobregat