Cornellà de Llobregat

Notícia

La salinitat a la conca del riu Llobregat, suma i segueix

Roger Lloret
Roger Lloret
Roger Lloret

Des de la consolidació de la mineria de potassa al Bages (1925), els perjudicis generats per l’excessiva salinitat de les aigües, riu avall, van ser immediats. Els afectats ho han denunciat durant dècades a les administracions responsables, en cada cas i reiteradament, i fins l’actualitat.

La construcció del col·lector de salmorres (1968) que transporta els residus salins fins el mar, en el seu moment va treure pressió al greu problema de la salinitat de les aigües del riu Llobregat, el qual desde fa uns anys (1995) és troba al límit de capacitat, fet que obliga a ampliar el col·lector riu amunt a partir d’Abrera. De no fer-se, hi haurà de nou el risc d’augment de la salinitat i, de fet, les ampliacions de les extraccions de minerals l’estan accelerant.

Tot i així, hi ha un altre problema: els més de 70 milions de tones de residus sòlids de sal, que al llarg dels anys (1960-2014), s’han acumulat a cel obert i segueixen dipositant-se en els gegantins runams de Súria (Fusteret) i Sallent (Cogulló).

Les mesures d’actuació en origen no han estat suficients per assolir els resultats desitjables, tant per a recuperar la bona qualitat de les aigües, com per actuar sobre els residus sòlids acumulats, on els programes de restauració del territori, que afecten unes 100 Ha, s’han incomplert. Per aquest motiu les administracions s’han gastat, entre inversions i i projectes, quasi 300 milions d’euros en obres vàries, mentre que els responsables de la mineria denunciats segueixen defensant, des dels seus inicis (1925), que la salinitat és d’origen natural.

Darrerament però, la societat civil s’ha mogut i ho ha denunciat, ara sí, als tribunals els quals han dictat fins a cinc sentències que donen per certs els fets denunciats i ordenen mesures que, de moment, no s’han aplicat:

- 11 d’octubre de 2011. Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el programa i la fiança de restauració del runam de Sallent, a instàncies de Sebastià Estradé, per la qual s’obliga a fer de manera inmediata un nou programa de restauració i a fixar una fiança de restauració proporcional al cost real de la mateixa.

- 4 de gener de 2013. Sentència del TSJC confirmant que cal executar la sentència anterior.

- 16 de juliol de 2013. Sentència del TSJC contra el POUM 2010 de Sallent, a instàncies de l’Associació de Veïns de La Rampinya/Montsalat, d’acord amb la qual s’anul·la la clau 19 del POUM de l’àrea d’abocament de residus miners.

- 15 d’octubre de 2013. Sentència del TSJC contra l’autorització ambiental de l’explotació minera de Sallent- Balsareny, també a instàncies de l’Associació de Veïns de La Rampinya/ Montsalat, per la qual s’anul·la l’autorització ambiental de l’explotació per incompliment urbanístic i per ignorar el seu impacte ambiental, obligant a fer un nou programa de restauració d’aplicació immediata i a fixar una fiança de restauració proporcional al cost real de la mateixa.

- 18 de febrer de 2014. Sentència del TSJC contrària a l’Ajuntament de Sallent per haver tolerat els abocaments salins, a instàncies de l’Associació de Veïns de La Rampinya/Montsalat, per la qual s’obliga a aturar els abocaments salins i a restablir la realitat física alterada.

- 18 de desembre de 2014. Sentència del Jutjat Penal núm. 1 de Manresa per la qual es condemna a tres ex-directius de l’empresa minera com a culpables d’un delicte ambiental per haver salinitzat les aigües de diversos punts de Sallent, Sampedor, Callús i Súria i els obliga a indemnitzar als propietaris més directament afectats, així com a controlar en el futur els lixiviats de salmorra dels runams salins, així com a revertir els punts de salinització d’aigües a la seva situació original d’abans de l’existència dels runams.  

 

Més informació: http://www.lasequia.cat/montsalat/

 

Roger Lloret
Cornellà de Llobregat. 17 de gener de 2015