Cornellà de Llobregat

Notícia

El rugbi a casa nostra

Xavi Macià

Cornellà, any 1931. Un grup de joves practicants de l'atletisme fins aleshores a la Societat Genral d'Aigües, deixà la ciutat degut al tancament de la instal•lacions municipals. Aquest fet, obligaria als joves a traslladar-se a Sant Boi i a compartir terreny de joc amb la UE Santboiana -club de rugbi de la localitat veïna. Sorpresos per l'atractiu del rugbi i empesos pels santboians, els nostres s'iniciaren paulatinament amb la seva ajuda a l'espera de la plena consolidació com a club.

El debut i la oficialització de l'entitat es produiria escassos mesos després, el 10 de maig de 1931, quan a Montjuïc i enfront l'Associació Esportiva Joventut el club aconseguiria la seva primera victòria. Aquells primers anys foren d'autèntic èxit per l'entitat; l'arribada massiva de socis i la consecució de titols tant a nivell català com espanyol, farien d'aquest club, un dels grans referents esportius a la ciutat.

Refundació i consolidació

El club no es mantingué aliè a la guerra civil i acabà sucumbint a les dificultats acabant amb tota la seva activitat. En l'oblit cauria una dècada d'exits i d'entrega d'una ciutat cap a un esport i viceversa. La renaixença definitiva s'acabaria materialitzant molt anys més tard, ja a finals de la dècada dels quaranta gràcies a l'esforç d'un grup d'exjugadors.

Els anys que precedirien a la refundació serien extraordionaris -similars als viscuts vint anys ençà. Els simpatitzants i aificionats desitjossos de més rugbi tornaren en massa a l'entiat. L'èxit esportiu sempre en primer pla-títols i més titols brodant un rugbi extraordinari- no seria d'impediment per a teixir una gran relació amb la ciutat. Escola de rugbi pels més petits, integració per a les noves famílies nouvingudes o la implicació en festes populars serien exemples d'arrelament.

L'esplendor esportiu es mantindria durant les quatre dècades que comprenen els inicis dels anys cinquanta i els finals dels vuitanta. La millora en el tracte a les categories inferiors, la consolidació d'un segon equip en competició oficial i la regularitat del primer en la màxima divisió espanyola desde els inicis d'aquesta, foren les pedres angulars de tan exitoses temporades. Les graderies del municipal plenes a vessar, serien portagonistes de la creixent rivalitat eixida entre els dos municipis d'ambdues riveres del riu Llobregat. Sant Boi i Cornellà de Llobregat serien les protagonistes dels grans enfrontaments del rugbi català de l'època. Especialment recordada per l'entitat serà sempre la temporada 1978-79. Quan l'equip no tan sols guanyaria per 35-4 a la UE Santboiana amb una claredat mai vista fins aleshores, sinò també per concluir una temporada perfecte, aixecant per primera i última vegada el màxim títol espanyol; la divisió d'honor.

Les últimes passes a l'elit nacional

D'aleshores ençà, el club començà lentament el seu declibi. A partir dels anys noranta el primer equip ja deixaria de competir a la primera divisió del rugbi espanyol -tret d'alguna temporada excepcional- mantenint, això sí, l'equip encara a categories nacionals.

Desgraciadament, en les alineacions cada cop més,anaven minvant els jugadors formats a les categories inferiors, en detriment de jugadors recentment arribats al club i a la ciutat, a canvi d'una compensació econòmica. Tampoc ajudaria, la inestavilitat a la banqueta del club-canvis constants d'entrenador-, factors que impossibilitzarien la creació d'un projecte sòlid a llarg termini.

Als problemes merament esportius, s'hi sumarien els problemes socials -el nombre d'aficionats minvà exponencialment- però, sobretot, els econòmics. El pagamanet a jugadors foranis fou el gran causant.

La situació tocà fons la temporada 2007-08, quan el club declinaria la participació dels seus jugadors en categories d'àmbit nacional, i competiria, després de molts anys, una lliga en la qual únicament competirien clubs catalans. Decisió que acompanyà d'un canvi en la política del club; es decideix, dur a terme una acurada gestió econòmica i un projecte esportiu basat en l'enfortiment de les categories inferiors, per tal de proveïr el primer equip exclusivament de jugadors formats a la casa.

Els triomfs, ambigus, han permés al club eixugar tots els problemes econòmics patits. Esportivament parlant, però, el club no ha acabat de reeixir com s'esperava. El primer equip segueix navegant a les lligues catalanes sense massa sort. Pel que fa a les categories inferiors, el nombre de nois i noies practicants ha augmentat, encara que s'haura de treballar més i millor per tornar als millors anys viscuts.

Vuitanta-quatrè aniversari

El club celebra aquest cap de setmana els seus vuitanta-quatre anys. En una mateixa taula, doncs, es donaran cita les diverses generacions amb què compta el club. Els més grans, recordaran els grans èxits esportius en els quals foren protagonistes cadascun d'ells. Nosaltres, els joves, recordarem festes i borratxeres memorables - amb ben pocs èxits esportius, què hem de fer sino. I els més petits, aliens a tot, faran les mil i una per emprenyar el conserge que ressignat, veurà que res pot fer.


Xavi Macià
JERC - Cornellà de Llobregat