Cornellà de Llobregat

Notícia

2017, o caixa o faixa!

Joan Tardà i Coma
Joan Tardà
Joan Tardà

En els propers mesos tots els catalans estem cridats a continuar formar part del Regne d’Espanya o esdevenir una República independent.

Mai en la història de Catalunya hi havia hagut un escenari polític com l’actual, en què la capacitat de decidir el nostre futur depèn només de nosaltres. D’una banda, al Parlament hi ha una majoria parlamentària favorable a la independència i, d’una altra, existeix un Govern que ha contret el compromís de convocar un referèndum el mes de setembre d’enguany. És a dir, es tenen les eines per fer-lo gràcies a la voluntat democràtica d’una majoria de ciutadans. A aquesta majoria, cal sumar-hi a més unes altres forces polítiques d’esquerra que també es declaren favorables al referèndum, tot i que no s’han pronunciat del tot compromeses encara en la convocatòria del mes de setembre i no han decidit si demanaran el , el no o donaran llibertat de vot. En tot cas, els uns i els altres evidencien l’existència d’una amplíssima majoria de catalans que volem decidir quina ha de ser la relació amb el Regne d’Espanya.

El 23 de desembre es constituí el Pacte Nacional pel Referèndum per tal de fer possible un acord amb el Govern espanyol. Som insistents! De fet, cal recordar que els independentistes ho hem intentat en múltiples ocasions els darrers cinc anys. En  concret fins a divuit vegades, però sempre se’ns ha negat l’autorització per part del PP i del PSOE. I ara encara ho tenim més difícil arran de la presència de C’s. De fet, jo mateix en el debat d’investidura de Rajoy vaig dir al candidat que el Govern convocaria el referèndum el setembre del 2017 en el benentès que ell no acceptés prèviament negociar-lo. Que si estava disposat a parlar-ne, Carles Puigdemont estava obert a parlar de tot: de la pregunta, del calendari, dels percentatges per donar validesa al resultat, de com garantir la imparcialitat dels mitjans de comunicació públics, etc. En resum, és evident que fer les coses fetes de mutu acord sempre és més rendible que no pas fer-les sense entesa.

Desgraciadament, el Govern espanyol ha deixat clar que mai, mai permetrà el referèndum, raó per la qual l’haurem de convocar sense la seva autorització. Perquè en el segle xxi i en una societat avançada com la nostra la voluntat democràtica de la ciutadania no té per què supeditar-se a les imposicions dels partits de PP-PSOE-C’s, ni té per què restar a l’espera que passin vuit o dotze anys abans que potser (només potser!) pugui guanyar (o no!) Podemos amb majoria absoluta a l’Estat espanyol per poder negociar el referèndum.

En conseqüència, el Parlament de Catalunya farà la llei amb la qual poder convocar el referèndum, per la qual cosa s’obriran els col·legis electorals i serem cridats a les urnes. I visca la democràcia! El que decideixin els ciutadans les ciutadanes de Catalunya serà vinculant i executat pel Govern.
I passi el que passi, el Govern Puigdemont-Junqueras haurà acabat la feina per la qual va ser elegit. En cas que hagi guanyat el no, la voluntat democràtica es traduirà en unes eleccions de caràcter autonòmic, com les que s’han anat convocant en els darrers trenta anys, per tal de continuar essent una Comunitat Autònoma del Regne d’Espanya. Si guanya el , es convocaran unes eleccions constituents, és a dir, unes eleccions per elegir un Parlament que elabori ja la Constitució de la República de Catalunya.

En el propers mesos, doncs, tots els ciutadans de Catalunya, pensem com pensem, haurem de debatre els avantatges i desavantatges de continuar essent una autonomia d’Espanya o  de convertir-nos en un Estat independent. I tots serem cridats a ser protagonistes d’una gran responsabilitat: decidir el nostre present i el futur de les generacions que vindran.

I la decisió que en resulti serà un orgull per a tots i totes. Un poble que decideix el seu futur cívicament i democràticament és un poble capaç d’encarar reptes de tota mena, perquè el dret a decidir pertany a tothom, tant als compatriotes favorables a la independència com als compatriotes que hi estan en contra.
Tots i totes som Catalunya!

Joan Tardà i Coma,
Diputat al Congrés de Madrid