Després de 40 anys de la mort del dictador, l’herència i la simbologia franquista segueix encara present a la nostra ciutat. I el que és més greu, el crims que va cometre el règim franquista segueixen encara impunes i les seves víctimes oblidades. Per posar fi a aquesta situació, en el passat Ple municipal de novembre es van presentar dues mocions per avançar cap a la memòria i la justícia.

Efectivament, aquest va ser el Ple de la no adhesió de l’Ajuntament de Cornellà a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Però malgrat pugui semblar que és una mala noticia, és tot just al contrari, va ser una fita històrica. Sí, la moció es va desestimar, però això aquí no és rellevant. L’important és que per primer cop al Ple de Cornellà es debatia amb certa normalitat una moció sobre la independència.

El dimecres 22 de juliol, els representants dels treballadors de l'Ajuntament de Cornellà, a través del Comitè Intercentre, van convidar a tots els grups municipals a una reunió per conèixer-nos mútuament, escoltar els partits polítics i fer saber les reivindicacions de les treballadores i treballadors. Els partits que hi vam assistir vam ser Cornellà en Comú, ERC, C'S i PP. Les absències del PSC i ICV van resultar reveladores de quin era l'estat de la qüestió.

En aquestes eleccions municipals, per primer cop després de tres dècades, el PSC perdia la majoria absoluta a l'Ajuntament de Cornellà, quedant-se a 2 regidors d'aconseguir-la. Aquest fet és històric, ja que per primer cop s'albirava l'esperança d'airejar la política municipal a Cornellà, donant més marge de maniobra i joc polític als grups municipals de l'oposició.   Però aquesta esperança que s'albirava era tan sols un miratge.

Falta menys d’un mes per les eleccions municipals; la recta final per uns comicis que han de portar molts canvis, tant en l’àmbit municipal com nacional. Actualment, el consistori està format pel PSC (que té la majoria amb 14 regidors), el PP (5 regidors), ICV-EUiA (4 regidors i un acord de govern vigent amb el PSC) i CiU (amb 2 regidors). Ara bé, tot sembla indicar que, en aquestes eleccions, la distribució de forces polítiques a l’Ajuntament serà molt diferent a la d’ara i que hi entraran formacions polítiques que actualment no tenen representació, com C’s, Cornellà en Comú - Crida per Cornellà i ERC.

Aquesta frase que ve del món de l'ecologia, la podem també aplicar al món polític, sobretot en les properes eleccions municipals a la nostra ciutat, Cornellà. El nostre territori, Catalunya, esta bàsicament articulat en municipis, nou cents quaranta set per ser exactes, que s’ocupen del dia a dia dels ciutadans, de les seves necessitats bàsiques, habitatges, escoles, gent gran, de les seves inquietuds intel•lectuals, esportives, i també polítiques.

Cornellà, any 1931. Un grup de joves practicants de l'atletisme fins aleshores a la Societat Genral d'Aigües, deixà la ciutat degut al tancament de la instal•lacions municipals. Aquest fet, obligaria als joves a traslladar-se a Sant Boi i a compartir terreny de joc amb la UE Santboiana -club de rugbi de la localitat veïna. Sorpresos per l'atractiu del rugbi i empesos pels santboians, els nostres s'iniciaren paulatinament amb la seva ajuda a l'espera de la plena consolidació com a club.

Des dels seus inicis Cornellà de Llobregat va ser ciutat de pas i una via de comunicació entre Barcelona i altres ciutats (pobles, viles i masies en aquell moment) i la porta d’entrada a la ciutat comtal. Aquesta proximitat i el creixement exponencial de la massa urbana durant els últims anys ha marcat el seu desenvolupament i el lloc que ocupa com a ciutat. Els governs dels pobles i ciutats de l’àrea metropolitana, i de Barcelona en concret, han influït molt en com és avui Cornellà i moltes de les ciutats que l’envolten, com ara l’Hospitalet, Esplugues, Sant Joan Despí, Sant Boi, Sant Feliu, el Prat… Avui en dia, que els límits d’on comença una o altra població són tan petits, que un mateix carrer forma part de dues ciutats diferents, que les infraestructures són compartides, que els espais d’esbarjo són comuns, que les problemàtiques són les mateixes… és imprescindible tenir una visió de futur i de conjunt d’aquest entramat urbà, perquè el bon futur de la nostra ciutat, depèn d’aquesta visió i de les polítiques que s’hi apliquin.

De vegades pot semblar que el camí no fa baixada, però no és cert. El que estem fent a Catalunya, el que està protagonitzant la societat catalana és extraordinari. Cert també que no és pas cosa senzilla fer possible un escenari que permeti construir un nou país i començar de nou per tal de bastir un Estat, la nostra República, que possibiliti socialitzar la riquesa i gaudir d’una democràcia d’excel·lència en la qual els poders polítics no estiguin supeditats als poders financers.