Des de la consolidació de la mineria de potassa al Bages (1925), els perjudicis generats per l’excessiva salinitat de les aigües, riu avall, van ser immediats. Els afectats ho han denunciat durant dècades a les administracions responsables, en cada cas i reiteradament, i fins l’actualitat. La construcció del col·lector de salmorres (1968) que transporta els residus salins fins el mar, en el seu moment va treure pressió al greu problema de la salinitat de les aigües del riu Llobregat, el qual desde fa uns anys (1995) és troba al límit de capacitat, fet que obliga a ampliar el col·lector riu amunt a partir d’Abrera.

Tothom entenem que tenir treball i no estar a l'atur és el més desitjable. Tampoc tenim cap dubte que tenir salut i feina és el millor per a totes les persones però, si per culpa d'un excés d'hores de treball, perdem salut llavors la cosa crec que canvia i molt: abans és la salut. Aquesta qüestió sembla que no tots els caps d'empresa ni els treballadors la tenim tan clara. En comptes de contractar més treballadors, s'obliga a fer més hores als que ja estan contractats.

Il·lusió. Aquest seria el sentiment que més recordo del passat 9N.   Vaig tenir la sort de ser presidenta d'una mesa a l'Esteve Terrades de Cornellà. Centenars de persones van passar per aquell institut i per altres de Cornellà per dipositar el seu vot; tantes com 15.675 persones, un 25% de la població. Vots diversos, Si-Si, Si-No, No, Blancs i algun que altre vot nul amb combinacions força curioses.

Benvolgut Alcalde, Llegint el seu bloc del passat 10 de Novembre, no deixa de sorprendrem la manca de autocrítica i coherència de les seves paraules. Ara, vol mostrar una actitud tolerant envers els ciutadans i ciutadanes que van voler decidir, però va prohibir el debat dintre de la institució democràtica del nostre ajuntament i ha mantingut una actitud de inacció. Ni faig ni deixo fer, com el president del govern de l’Estat que obligat per les circumstàncies, superat per la democràcia participativa dels catalans, s’ha vist obligat a tolerar la consulta.

L'ús de la bicicleta cada vegada creix més i no sempre al mateix temps que les infraestructures que necessita. Per això, les associacions de defensa de la bicicleta entenem el malestar de ciutadans que troben ciclistes en voreres estretes, espai dels vianants.  Però sovint, amb bicicleta, no tens més remei que circular per allí perquè no hi ha alternativa segura. Per tant, demanem solucions a tots els ajuntaments i al govern.

D’aquí a poc està previst començar les obres dels nous accessos viaris al sud del Port de Barcelona. El passat mes de gener el Ministeri de Foment ja va adjudicar les obres amb un pressupost estimat de 200 millons d’euros. L’obra planteja un seguit de reptes tècnics pel fet de transcórrer en un entorn altament ocupat per les actuals estructures viàries, especialment per la Ronda Litoral.

El Camí Ral de Barcelona a Vilafranca, passant per Cornellà,  va ser durant segles la principal ruta  per anar cap al sud. El seu recorregut partia del portal de Sant Antoni de Barcelona, seguint per l'actual plaça Espanya, carretera de la Bordeta, l'Hospitalet, Cornellà, Sant Boi, Sant Climent, Begues, Olesa de Bonesvalls, Avinyonet i Vilafranca. En l'anterior legislatura municipal 2007-2011, des de les regidories d'ERC de Sant Boi, Sant Climent i Begues i un grup independent d'Olesa, es va impulsar la recuperació del traçat del Camí Ral en aquests municipis on pràcticament es va poder recuperar la pràctica totalitat del traçat original de l'antic Camí Ral que en la seva majoria restava amagat en el sotabosc.

Després de mesos i mesos d’acumular forces, després de mesos i mesos de mobilitzacions populars que han evidenciat que la ciutadania catalana ha assumit  la necessitat de fer un pas endavant definitiu si volem garantir la viabilitat econòmica del país i la sostenibilitat d’un model social que permeti  la redistribució de la riquesa a través de l’estat social i del benestar, ha arribat l’hora de saltar la tanca.

Des d'Esquerra Cornella us volem agrair el suport als 3.231 cornellanencs i cornellanenques, que en aquests moments que hi ha un avanç de l'independentisme al nostre país, on s’ha acabat el tot val i el bipartidisme es va trencant, ens heu donat la vostra confiança per a poc a poc construir un nou país, dintre d'Europa.    Els vostres vots han servit per poder tenir per primera vegada i sense cap coalició dos representants propis dintre del Parlament europeu, que si fins ara hem fet una gran feina a Europa, ara podrem dir en primera veu el que sentim i el que volem com a catalans.