SOBRE LA PROBLEMATICA DE L'HABITATGE A GAVA, FEM DIVERSES CONSIDERACIONS:
==========================================================


LES NECESSITATS REALS:

La demanda real d'habitatges pel creixement demografic es d'uns 68 per any, d'acord amb el ritme sostingut els darrers anys (680 en els darrers 10 anys).


LA REALITAT:
La demanda d'habitatges es pot cobrir amb escreix amb els que aniran quedant buits per deces o trasllat a poblacio d'origen dels actuals residents, que fonts oficials estimen en uns 2500 en 15 anys, es a dir, 167 per any. Per tant, no calen nous habitatges.


ELS PROBLEMES:

Un dels problemes amb el nou habitatge es que el preu resulta prohibitiu per a joves a causa dels treballs precaritzats que tenen, juntament amb la dependencia de l'economia de factors externs com el turisme, que potencia un sector serveis amb sous miserables i de durada efimera.
D'altra banda, es evident que els fons voltors que promouen nou habitatge no son germanetes de la caritat sino que busquen enriquir-se especulant amb els preus. Son els mateixos que expulsen els ciutadans de rendes baixes dels seus habitatges habituals a base d'incrementar abusivament els preus de lloguer o fins i tot de deixar deteriorar l'habitatge perque esdevingui inhabitable.


SOLUCIONS:

Nomes cal mirar la realitat europea. La primera solucio es rehabilitar els habitatges buits, incorporar-los al patrimoni municipal d'habitatge, i posar-los al mercat a preu regulat. Hi ha un programa amb diners dels fons europeus per aquesta finalitat. Deixar escapar aquesta oportunitat es una imprudencia.


EXEMPLE:

A Viena el 50% de l'habitatge es public, gracies a uns programes que es van iniciar als anys cinquanta del segle passat. Els residents tenen un contracte de lloguer social que pot variar en funcio de les rendes del seu treball. Si tenen feina estable, han d'aportar mes a la comunitat. Si tenen feines precaries, tenen beneficis socials.
A Barcelona en canvi nomes el 0.7% es public (6.300 habitatges de 857.862) i a Gava es del 0.1% (19 sobre 17675), i a sobre gestionat per empreses i fundacions alienes al municipi. 

Una solucio, si es vol fer obra nova, es utilitzar zones ja urbanes, com els antics espais de la fabrica ROCA, que no perjudiquen el medi ambient perque ja estan urbanitzats, i a mes poden ajudar a construir un punt nodal de promocio economica. 
A mes, cal prohibir la compra per part de fons voltors del  mercat immobiliari a no ser que estiguin domiciliats fiscalment i tributin al territori. A Dinamarca aquesta regla regeix des dels anys vuitanta del segle XX i funciona, de manera que alla un fons estranger no pot adquirir una propietat immobiliaria si no hi resideix i hi tributa. Aixi s'evita la intrusio de fons voltors. 
Finalment, i no es una questio menor, cal fomentar el treball de qualitat, augmentant el salari minim, abandonant la contractacio precaria i oferint feines permanents d'alt valor afegit, que permetin adquirir habitatges sense patiment.


CONCLUSIO:
Tot es questio de voluntat politica. Que es primer: les persones o els diners?