Ebre

Totes les notícies

Paco Gas: “La sentència absolutòria és una victòria del poble de Roquetes”

L’alcalde republicà de Roquetes ha estat absolt dels fets de l’1 d’octubre. L’alcalde republicà de Roquetes,Paco Gas, acompanyat del president de la Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana, Albert Salvadó; la secretària d’organització del partit, Sus Martí; la diputada Maria Jesús Viña i el tinent d’alcalde de Roquetes, Ivan Garcia; s’ha felicitat per la sentència de la magistrada del jutjat penal número 2 de Tortosa, que l’absolt del delicte de desobediència a l’autoritat per l’1 d’Octubre. Gas ha afirmat que  “la sentència absolutòria és una victòria del poble de Roquetes, en poder dur a terme el referèndum que ens volien impedir per la força; i també una victòria pels resultats amb un sí aclaparador a favor de la independència de Catalunya”. Gas ha denunciat que  “L’Estat no s’atreveix a criminalitzar els 947 alcaldes de Catalunya i ho personalitza, i a les Terres de l’Ebre ho han fet pagar a la Ràpita, Roquetes i Móra la Nova”. En aquest sentit ha apuntat que “no han tingut capacitat de demostrar que l’alcalde fos l’únic protagonista del referèndum, perquè no va ser així”;  i tot seguit ha explicat com ell mateix li va relatar a la jutgessa: “Vostès m’estan acusant d’uns fets que no són veritat i s’estan basant només en una ideologia. Volen culpabilitzar una ideologia que no la poden reprimir perquè jo no hi renunciaré,  per molta repressió que des de l’Estat es vulgui exercir. Tinc una ideologia i estic convençut que hem de lluitar per la independència, pel socialisme i pels Països Catalans. De forma democràtica i pacífica, apostant per un referèndum. I això és el que vam fer l’1 d’octubre a tots els pobles de Catalunya, posar urnes”. Gas ha destacat que “la conclusió més important que podem treure de l’1 d’octubre és que quan un poble de forma col·lectiva treballa, lluita i vol aconseguir un objectiu, ho pot aconseguir. I no hi ha Estat, per molta repressió que tingui, que pugui aturar-ho”.

Els grups d'Esquerra Republicana i Junts, integrants del govern de la Diputació de Tarragona, demanen una llei d'Amnistia i defensen l'autodeterminació

COMUNICAT: El conflicte català, latent de fa dècades, ha comportat l’empresonament, l’exili i la persecució tant de líders i representants polítics i socials com d’alts càrrecs, funcionariat, empresariat i ciutadania en general. Tots amb un nexe en comú, el seu suport al dret a l’autodeterminació. L’amnistia i el dret d’autodeterminació són imprescindibles per poder avançar en la resolució del conflicte polític. Amb líders socials, polítics i altra ciutadania condemnada, investigada i represaliada judicialment no és possible un diàleg democràtic en igualtat de condicions entre totes les parts. Els indults recentment aprovats són un reconeixement que les condemnes van ser injustes però no resolen el conflicte polític ni la situació de totes les persones repressaliades ni permeten el retorn de les persones exiliades. Per això l’amnistia, i el reconeixement de l’autodeterminació, és la via per garantir la vida democràtica que ens permeti avançar cap a una resolució efectiva del conflicte català.   Per aquests motius, els grups polítics d’ERC i Junts a la Diputació de Tarragona volem manifestar el següent:   - El lliure exercici dels drets polítics no pot tenir com a resposta la via de la justicia penal. La llibertat d'expressió, de reunió i manifestació, de participació política per mitjà de l'elecció de representants o per l'expressió directa d'una decisió, constitueixen mecanismes bàsics i essencials d'una societat democràtica.   - Reclamem l'aprovació per part de les Corts espanyoles d'una Llei d'Amnistia que, sense renunciar a l'exercici dels drets vulnerats, inclòs el dret d'autodeterminació, comporti l'extinció de qualsevol tipus de responsabilitat penal i administrativa, inclosa la del Tribunal de Comptes, per tots els actes i expressió d’unes idees, sentiments o símbols amb intencionalitat política vinculats a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa realitzats des de l'1 de gener de 2013 i fins el moment de l'entrada en vigor de la Llei d'Amnistia, qualsevol que sigui llur denominació i contingut.

Oriol Junqueras presenta a les Terres de l’Ebre el seu nou llibre, “Contra l’adversitat”

El president republicà es retroba després de quatre anys amb les Terres de l’Ebre. El president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, aquest dimarts s’ha retrobat amb les Terres de l’Ebre mitjançant diferents actes que han culminat amb la presentació a Tortosa del nou llibre, “Contra l’adversitat”. Durant el matí el president republicà ha visitat el mercat municipal d’Amposta, on ha rebut l’escalf de venedors i vianants, i a la tarda, abans de la presentació del llibre, s’ha reunit a Roquetes amb representants institucionals i càrrecs del partit al territori. Junqueras ha afirmat que “per mi avui és un dia molt bonic, estic molt content d’estar a les Terres de l’Ebre perquè feia quatre anys que no tenia l’oportunitat de venir. Hi torno amb la meva llibertat i amb la dels meus companys que estaven a la presó, i amb el convenciment que ens hi juguem la llibertat col·lectiva d’aquest país, la independència de Catalunya i la República Catalana, i nosaltres estem aquí per fer-la possible”. A final de la tarda, al parc Teodor González de Tortosa, davant dues-centes persones, Oriol Junqueras i Victòria Almuni, catedràtica i doctora en història de l’Art, han mantingut una conversa distesa sobre el contingut del llibre escrit pel dirigent republicà. Almi ha destacat la reflexió sobre la vida a la presó, el país i el seu futur; així com la memòria de tradició familiar i les ensenyances que pretén transmetre amb el llibre. Junqueras ha explicat que “a la presó he rebut gairebé 100.000 cartes, moltes de gent jove, fet pel qual em vaig sentir interpel·lat a donar resposta amb aquest llibre”. El president republicà ha reivindicat que “el nostre pas individual per la presó és un pas més cap a la llibertat col·lectiva”. Junqueras ha recordat que “som un país que hem patit la repressió durant segles. I si les generacions que ens han precedit van ser capaços de seguir lluitant i no resignar-se, jo també tenia el deure de fer-ho, a més de  la voluntat de transmetre-ho als joves” Durant la conversa s’han desgranat algunes de les anècdotes, idees i reflexions que planteja l’autor per encarar els reptes individuals i col·lectius que han d’ajudar a construir una societat millor.

Enric Adell nou vicepresident de la Diputació de Tarragona

Adam Tomàs i Francesc Barbero seran rellevats com a diputats provincials per Miqel Subirats i Carlos Brull, respectivament. Enric Adell, alcalde de Paüls, ha estat nomenat nou vicepresident de la Diputació de Tarragona. L'actual diputat d'ERC i delegat del Servei d'Assistència Municipal a l'ens supramunicipal assumix el càrrec que deixa vacant l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, el qual renuncia a l'acta de diputat provincial en ser nomenat nou director territorial de Treball de la Generalitat a l'Ebre. Adell es convertix en el polític ebrenc més jove a accedir a la vicepresidència de la Diputació i també serà el primer representant ebrenc d'un poble de menys de 2.000 habitants.  Adam Tomàs serà substituit com a diputat pel regidor ampostí Miquel Subirats. A més a més de Tomàs, també ha abandonat la Diputació l'alcalde de Flix, Francesc Barbero, que ja tenia acordat amb el de Falset, Carlos Brull, que es repartirien el mandat.  

Presentació del llibre 'Pegasus' de Roger Torrent, a les Terres de l'Ebre

Torrent: "És inacceptable democràticament que s'espiï a representants polítics escollits legítimament" El conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, denuncia l'espionatge a diversos polítics independentistes a 'Pegasus', el llibre que va presentar a la Ràpita aquest dissabte El conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Roger Torrent, va presentar el seu llibre 'Pegasus' a l'Església Nova de la Ràpita, aquest dissabte. En una conversa amb l'alcalde, Josep Caparrós, i la filòloga catalana, Carme Cruelles, Torrent va explicar la base sobre la qual es fonamenta la seva novel·la: l'espionatge que a principis del 2019 va viure ell mateix, llavors president del Parlament, juntament amb altres polítics independentistes. "És inacceptable democràticament que s'espiï a representants polítics escollits legítimament", reblava l'actual conseller d'Empresa i Treball, qui afegia que "el llibre vol ser una denúncia d'aquest espionatge que va perpetrar l'Estat espanyol". El títol del llibre, 'Pegasus', fa referència al nom del programa informàtic a través del qual Roger Torrent, juntament amb polítics com Ernest Maragall o Anna Gabriel, van ser víctimes d'espionatge. "El que fa aquest programa és robar-te les dades del telèfon mòbil, tota la informació que hi tens i, fins i tot, pot connectar el micròfon i la càmera de manera remota", detallava Torrent. Segons el conseller, l'espionatge en qüestió s'hauria dut a terme entre l'abril i el maig del 2019, tot i que a llibre recull la seva reacció un any després, el juliol del 2020, quan, segons diu, "ens anem assabentant a través d'una investigació periodística que hem sigut víctimes d’espionatge". El cas del qual parla Torrent encara es troba en procés judicial, a l'espera d'obtenir més informació i saber qui hi ha al darrere, “amb la intenció que es depurin responsabilitats polítiques". Al seu últim llibre, Torrent narra de forma exclusiva el cas d'espionatge al Parlament de Catalunya, però aixeca lleugerament un teló que convida a reflexionar sobre el control de la informació i com afecta l'ús de les noves tecnologies en la privacitat en general.

La ministra Ribera contesta a Esquerra que els macroparcs eòlics Tivissa 1 i 2 no s’estan tramitant

El senador  republicà Xavier Castellana critica la falta de transparència i l’opacitat del ministeri Xavier Castellana, senador d’Esquerra Republicana de Catalunya, ha preguntat a la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, durant el Ple d’avui, sobre els projectes de parcs eòlics Tivissa 1 i 2; a la vegada  que li ha demanat “com pensa reparar la situació de falta de transparència, d’opacitat i de deslleialtat institucional respecte l’Ajuntament de Tivissa”. Castellana li ha recordat que “un any i mig després que el ministeri registrés les sol·licituds d’impacte ambiental de dos megaprojectes d’energia eòlica l’Ajuntament encara no ha tingut cap informació addicional sobre la seva tramitació”. A més li ha fet saber ”la preocupació de la ciutadania per no tenir informació sobre les consultes que el ministeri va fer sobre aquests projectes”; d’aquí  que “l’Ajuntament vulgui saber l’estat de la tramitació i les conseqüències que tindran". La ministra Ribera ha apel·lat, en la seva resposta, a un suposat “malentès perquè el que es va presentar és la proposta prèvia perquè determinés l’abast que havia de tenir l’avaluació d’impacte ambiental, i és en aquest context quan es van produir les consultes, i des de llavors no hem sabut res més”. Tanmateix la ministra ha reconegut que “aquesta qüestió, que a vegades genera alarma, ha de ser ben explicada”, perquè pot ser que “el promotor guardi el projecte en un calaix o bé si va avant haurà de determinar en un estudi d’impacte ambiental el coneixement d’aquelles preguntes que se li han fet”. Castellana ha agraït a Ribera la informació facilitada, però a la vegada li “ha demanat que quan es paralitzin projectes d’aquesta envergadura s’informi adequadament a les autoritats municipals”. El senador ha advertit que “no tenir informació és una font de preocupació, i per tant és important que si el projecte està aturat o no s’està tramitant, es confirmi a la ciutadania, mitjançant les autoritats pertinents”.

El Parlament aprova, a proposta d’Esquerra, la creació d’una comissió sobre la protecció del Delta

La comissió d’estudi ha rebut el suport de tots els grups parlamentaris, excepte de l’extrema dreta. El Parlament de Catalunya ha aprovat amb el suport de tots els grups, excepte l’extrema dreta, la Proposta de resolució del grup d'Esquerra Republicana per crear una comissió d’estudi sobre la protecció del delta de l'Ebre. El diputat Lluís Salvadó ha defensat la Proposta destacant que “igual que ja vam fer en l’anterior legislatura amb la creació de la comissió d’investigació del Castor, ara Esquerra tornem a situar les Terres de l’Ebre i el Delta al centre de la política catalana”. “Ens sembla rellevant que el debat sobre el futur del Delta no sigui només cosa del territori, de la mateixa manera que la ciutadana del país compromesa ambientalment ens sentim també interpel·lats amb la protecció del delta del Llobregat”. Ha dit Salvadó per afegir tot seguit que “aquest no és només un tema de caràcter local, el delta de l’Ebre és patrimoni de tota Catalunya” i d’aquí  “que cal que tingui un paper important en la principal institució del país”. Salvadó ha recordat que “era imprescindible materialitzar la voluntat unànime d’aquest Parlament, que el passat 22 d’octubre de 2020, va aprovar per unanimitat una moció presentada pel nostre grup on s’abordava la protecció del Delta, i es demanava la creació d’aquesta comissió”. El diputat ha justificat la necessitat de la comissió “perquè els espais de diàleg i de treball interadministratiu actuals no han estat ni suficients, ni prou eficients, ni prou transversals”. Remarcant a més que “ens agradaria que aquesta comissió servís per poder tenir un espai més inclusiu, on puguem trobar la mirada de tots els qui tenen un paper importantíssim en la protecció del Delta”. Salvadó ha apuntat que malgrat disposar de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, dins d’aquesta “no hi ha la mirada europea, ni la visió dels diferents grups parlamentaris, ni la representació del Govern de l’Estat, una administració que disposa de les principals competències que centren el debat de la protecció del Delta”.

Albert Salvadó nomenat nou delegat territorial del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre

Salvadó deixarà la direcció de l’Institut per al Desenvolupament de Comarques de l’Ebre (IDECE). El govern de la Generalitat ha anunciat aquest migdia que el nou delegat territorial a les Terres de l’Ebre serà Albert Salvadó i Fernández. Salvadó que des del mes d'agost de 2019 dirigeix l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE), havia estat cap del Gabinet del delegat territorial del Govern, Lluís Salvadó, entre els anys 2006 i 2010. Enginyer tècnic de professió i postgrau en gestió directiva, ha treballat en diferents empreses del sector privat i pel que respecta a l’àmbit polític va ser gerent del Consell Comarcal del Montsià entre 2004 i 2006; i avui dia és tinent alcalde de l’Ajuntament de la Ràpita i responsable de la regidoria d’Hisenda i Promoció Econòmica. Salvadó va ser president de la Federació de l’Ebre de l’Esquerra Republicana, entre els anys 2015 i 2016, i des del 2020 és el responsable de la Secretaria d’Acció Política i Sectorial. Alfons Montserrat, president de la Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana, ha manifestat que “Albert Salvadó és una persona amb empenta i gran capacitat per liderar la Delegació del Govern en la nova etapa de la Generalitat republicana. Ell té una llarga experiència en la gestió pública, un gran coneixement de les potencialitats, problemes i mancances del territori; és dialogant i generador de consensos”. Montserrat també ha volgut destacar “el compromís que sempre ha mostrat Salvadó en la defensa del territori i les llibertats de Catalunya, fet pel qual pateix la repressió de l’Estat i està imputat per l'1 d'octubre”. “Tenim el repte d’encarar la reconstrucció i transformació de les Terres de l’Ebre, i estic convençut que Albert Salvadó liderarà amb èxit aquesta etapa. A més com a representant territorial no només es limitarà a ser la veu del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, sinó que a la vegada, serà l’altaveu de les Terres de l’Ebre a la Generalitat”.

Salvadó i Viña formaran part de diferents comissions legislatives del Parlament

Salvadó serà el portaveu republicà de la comissió d’Economia i Hisenda, i Viña assumirà la vicepresidència de la de Drets Socials El Parlament de Catalunya ha constituït formalment les comissions legislatives que nodriran de contingut tota la legislatura, i el grup d'Esquerra Republicana en presidirà sis, en tindrà també la vicepresidència de sis i estarà a la secretària de set més. El diputat Lluís Salvadó i la diputada Maria Jesús Viña, a més de portar la veu de les Terres de l’Ebre al Parlament, assumiran diferents àrees sectorials de treball, i formaran part de diverses comissions. Lluís Salvadó serà el portaveu del grup d’Esquerra Republicana a la comissió d’Economia i Hisenda. Maria Jesús Viña serà la vicepresidenta de la comissió de Drets Socials; i formarà part de les comissions d’Acció Climàtica i Justícia. Viña ha manifestat que “aquesta legislatura tornarem a situar les Terres de l’Ebre al centre del debat parlamentari i prioritzarem gran part de la nostra acció política en la defensa del Delta, així com en la recuperació econòmica i social del país; d’aquí la importància de formar part de les comissions que han de liderar aquests àmbits”.