L’alcaldable republicà treballarà per un projecte de poble integrador, positiu i transformador. Davant de 300 veïnes i veïns de Deltebre, Joan Alginet va presentar la seva v més humana i personal com a candidat a l’alcaldia del municipi,  acompanyat del conseller d’Interior Joan Ignasi Elena. Alginet es va comprometre a treballar per un projecte transformador i representatiu de l’essència socialdemòcrata “Deltebre no pot avançar a base d’asfaltades i sense un full de ruta clar. S’ha de construir en positiu, en homes i dones valentes que treballen per un projecte de poble clarament integrador, positiu i que pretén ser transformador”. En aquest sentit va afirmar que "venim a guanyar, som la força útil a Deltebre. El nostre poble no pot quedar aïllat de la transformació republicana que s'està duent a terme a les Terres de l'Ebre i a Catalunya. Som la força útil, la que de veritat té les complicitats a totes les administracions per transformar Deltebre sense hipotecar el seu futur". Durant la seva intervenció Joan Alginet va fer un repàs pels cinc eixos programàtics en què fonamentarà el seu projecte municipal: les persones, les oportunitats, la sostenibilitat, les dones i la butxaca. L'acte va estar conduït per la periodista Lluïsa Bertomeu, la qual segons va anunciar Alginet, s'incorporarà al projecte d'Esquerra Republicana, en un lloc clau de la candidatura. El conseller Joan Ignasi Elena va presentar  Joan Alginet com el millor alcalde per a Deltebre. A més va reivindicar que “Esquerra Republicana ha volgut ser el partit que es compromet, que governa i no abandona; que aprova un pressupost al servei de la gent. I ho fa perquè hi hagi més atenció social, per tenir més metges, més mestres i més infermeres per contractar. Al final la transformació també és això, ser útils a la gent” Més de 30 càrrecs institucionals d'Esquerra Republicana van mostrar mitjançant un vídeo el seu suport a Joan Alignet. Entre d'altres, els alcaldes de Lleida, Tarragona, Amposta, o la Ràpita; els consellers Roger Torrent, Natàlia Garriga, Tània Verge, Josep Gonzàlez Cambray, Laura Vilagrà, Juli Fernàndez i Teresa Jordà.

Toni Gilabert i Rodríguez va fer el seu acte de presentació com alcaldable de l’Aldea acompanyat del conseller de Territori, Juli Ferández, reivindicant la necessitat de fer una Aldea millor. “Treballarem per una Aldea on les persones i el seu benestar siguin la prioritat de l’Ajuntament”. Va afirmar. Gilabert va mostrar la voluntat de sumar esforços per oferir un projecte nou i renovat, que equilibri la inversió entre el nucli urbà i la dels ravals del municipi. On s’equipari la despesa en obra pública amb la dedicada a l’atenció  social i el benestar de la gent; fomentant la cohesió social, oferint més suport a les entitats i promovent més activitats lúdiques, socials i culturals dirigies a totes les edats Fent de la participació ciutadana, amb la convocatòria d’Assemblees informatives i pressupostos participatius, un dels pilars de la governança de proximitat que necessita l’Aldea. També es va comprometre a donar eines i suport a les empreses i  el comerç local, a la vegada, que de la mà del govern de la Generalitat, fomentar la implantació industrial al polígon Catalunya Sud, establint en l’àmbit local una  planificació del parc d’habitatges i de la necessitat de nous serveis, per encarar els reptes que això comportarà per al municipi. El conseller Juli Fernández va lloar  el compromís i la capacitat de Toni Gilabert per liderar en un futur l’Ajuntament de l’Aldea: “És una persona que es preocupa per la gent, que parla amb tothom i que escolta molt. I això en definitiva és el més important; que t’estimis a la teva gent, perquè fa que passin coses bones. I estic convençut que a l’Aldea amb Toni Gilabert passaran coses molt bones”. Fernández va destacar que “l’Aldea en els anys vinents serà un punt estratègic tant per a les Terres de l’Ebre com per a Catalunya, que generarà oportunitats tant des del punt de vista industrial, com  de les infraestructures. I sempre és bo, que qui lideri el projecte de la ciutat ho tingui molt clar, i, que a més a més, com l’alcaldable Toni Gilabert, tingui una visió compartida amb el Govern de la Generalitat”.

Norma Pujol destaca que els nous pressupostos de la Generalitat reforcen l’estat del benestar, la prosperitat compartida i la transició verda. La secretària general de la Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana, Norma Pujol; i la diputada republicana al Parlament, Maria Jesús Viña, han expressat la satisfacció per haver “aconseguit que Catalunya i les Terres de l’Ebre tinguin pressupostos”. Pujol ha manifestat que són “uns pressupostos per a la gent, que reforcen l’estat del benestar, i que tenen com principals eixos: l’escut social, la prosperitat compartida i la transició verda”. En clau territorial, tant Pujol com Viña, han destacat que són “uns pressupostos transformadors que a les Terres de l’Ebre incrementen com mai la inversió respecte a l’any anterior”. A més Pujol ha reivindicat que “Esquerra Republicana és la força útil amb capacitat de crear consensos amplis per tal de fer avançar el país i les Terres de l’Ebre”.  Tot afegint que, “hem aconseguit oferir a la ciutadania els pressupostos més expansius de la història,  superen els 41.000 milions d'euros, 3.800 milions més que l’any passat; i seran una palanca per continuar el procés de transformació de les Terres de l’Ebre que estem liderant”. Pujol ha apuntat que “aquests pressupostos fan que la transformació verda, feminista, social i econòmica arribi arreu del país, també a les Terres de l’Ebre. La diputada Maria Jesús Viña ha remarcat que “ens sentim orgullosos dels pressupostos aconseguits. De poder continuar treballant per millorar el benestar de la ciutadania i de ser útils a la gent i a les Terres de l’Ebre”. Segons ha afirmat Viña, “a les Terres de l’Ebre la inversió dels pressupostos se situaria en més de 56 M€, fet que suposaria un increment molt notable respecte l’any 2022, i també superior en relació amb altres territoris de Catalunya”. La diputada republicana ha destacat “augments d’inversió importants en l’àmbit de la salut, la protecció del delta de l’Ebre, les infraestructures de reg agrari, amb el Xerta –Sénia; i també en educació”.

Junqueras dona suport a Tomàs en la seva presentació com alcaldable.  “És un extraordinari alcalde que ha contribuït a transformar Amposta i fer-la molt millor del que era”. Davant un Auditori de la Unió Filharmònica d’Amposta ple de gom a gom, divendres passat es va fer l’acte de presentació d’Adam Tomàs com alcaldable d’Esquerra Republicana a les eleccions municipals de 2023, acompanyat del president del partit, Oriol Junqueras.  “Hem transformat la ciutat i les maneres de governar, i ara ens tornem a presentar per continuar la transformació i fer avançar en l’Amposta de futur. No volem tornar a l’Amposta del passat”. Va afirmar Tomàs. En la seva intervenció el candidat va demanar tenir memòria per valorar el que s’ha fet en aquests vuit anys de govern republicà, i “no donar per fet que totes les coses que ara passen a la nostra ciutat, han passat sempre”. Com a exemple l’alcaldable va apuntar moltes de les actuacions que ha liderat per “fer d’Amposta la millor ciutat on viure”. Entre les accions concretes que va recordar hi ha l’impuls de la transparència a l’Ajuntament i el foment de la participació ciutadana, amb la convocatòria d’Assemblees informatives i dels pressupostos participatius. També, el creixement en habitatges socials, el naixement dels horts socials, la recuperació del patrimoni històric amb la rehabilitació de la façana fluvial, la creació de 1150 noves ocupacions, la reducció de l’atur local a la meitat; l’augment en un 25% del pressupost en atenció social, i la incorporació de vetlladores als menjadors escolars per atendre alumnes amb necessitats educatives especials. Adam Tomàs es va comprometre a continuar fent d’Amposta una ciutat referent;  “governant per a tothom i oferint un projecte pensant en les futures generacions”. El president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, va mostrar la seva “admiració” cap Adam Tomàs. “És un extraordinari alcalde que ha contribuït amb tot el seu equip a transformar Amposta i fer-la molt millor del que era.

La diputada Norma Pujol s’ha mostrat molt satisfeta “perquè la feina feta des del Congrés de Diputats, amb l’esmena que Esquerra Republicana vàrem introduir en la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat de l’any 2022, obtenint 2 milions d’euros per la restauració de l’embassament de Flix, s’ha pogut concretar en  diverses accions que executarà l’Agència Catalana de l’Aigua en la millora ambiental del meandre”. “Això complementa la gran actuació ambiental que s’ha fet a l’embassament de Flix i aporta solucions a problemes històrics de manca de connectivitat fluvial, salubritat i cabals, per un espai protegit que ha estat sistemàticament abandonat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, la qual en té la competència, però mai n’ha fet res al respecte”. D’altra banda, Pujol ha lamentat que el govern espanyol, i més concretament el PSOE, encara estigui pendent de complir els compromisos adquirits i signats l’any 2010 amb el Pla de Restitució Territorial de l’Ebre. Aquest Pla afectava el proveïment i abastiment d’aigua de 71 municipis de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Priorat, Ribera d’Ebre i la Terra Alta, amb l’execució de 144 actuacions relacionades amb dipòsits, instal·lacions, captacions i sistemes de control de la qualitat de l'aigua. “Recordem molt bé com l’any 2010, el llavors secretari d'Estat amb el govern del PSOE, Josep Puxeu, va anunciar les actuacions incloses en el Pla de Restitució Territorial, però tretze anys després, més d’una trentena d'obres del Pla encara resten pendents, i municipis com Móra la Nova, Garcia, Falset o Roquetes, continuen esperant i reclamant-ne la seva execució”. Ha afirmat.

Davant un Palau del Castellà molt concorregut  es va celebrar l’acte de presentació de Joan Aubanell i Sabaté com a candidat a l’alcaldia de Gandesa. El regidor i alcaldable republicà va reivindicar la necessitat d’un canvi al govern municipal després de dotze anys de majoria absoluta. “Volem ser l’alternativa. És hora d’obrir les portes de l’Ajuntament i que entri aire fresc, noves formes de fer, amb més transparència i participació ciutadana; amb nova energia i noves cares que treballin des del primer dia per treure una millor versió del nostre poble”. Va afirmar Aubanell. Aubanell va afirmar “comencem el canvi que necessita Gandesa. Treballarem per oferir a la ciutadania un projecte engrescador, amb una llista molt competent per fer una Gandesa millor i més preparada per als reptes que venen. Amb l’objectiu que els i les joves del nostre poble puguin quedar-s’hi a viure i treballar en bones condicions”. A l’acte hi va participar Meritxell Serret, consellera d’Acció Exterior i la Unió Europea del Govern de la Generalitat de Catalunya, la qual després d’expressar el màxim suport a l’alcaldable, va afirmar: “El futur del país i dels pobles passa perquè gent jove com Joan Aubanell, igual que el talent jove que hi tenim, es quedi aquí, als nostres municipis. Contribuint a la projecció de futur perquè hi hagi relleu generacional, innovació i tot allò que faci vius als nostres pobles”. Serret va destacar el compromís del candidat amb els valors republicans, l’honestedat, la transparència, i d’estar sempre al costat de la gent i mirant cap al futur. “Per això no ens fan por els reptes, tenim ganes de transformar pel bé comú, i aquí, a Gandesa, ho farem del cert amb Joan Aubanell”.  

L’assemblea local d’Esquerra Republicana de Flix ha escollit Francesc Barbero i Escrivà per encapçalar la candidatura a les eleccions municipals de 2023. Barbero és l’actual alcalde, càrrec al qual accedí després de guanyar amb majoria absoluta les eleccions de 2019, liderant la llista d’Entesa per Flix – Acord Municipal, on s’aplegà gent de tot l’àmbit sobiranista d’esquerres de la població. L’objectiu principal de Francesc Barbero, de cara a la nova legislatura, és continuar treballant per impulsar la reindustrialització i diversificació de l’economia local; aprofitant les noves oportunitats i captacions d’empreses derivades del Fons de Transició Nuclear. A més, ho farà acompanyat d’una candidatura que combinarà, l’experiència en la gestió, amb la presència de persones que l’han acompanyat en l’actual govern municipal, i la renovació que aportarà la incorporació de noves veus. Esquerra Republicana de Catalunya ha estat durant el darrer cicle electoral la força política hegemònica a Flix, guanyant de manera destacada totes les eleccions celebrades al municipi, fet que dona una bona base al candidat per optar a la reelecció. Francesc Barbero, a més de ser alcalde de Flix, aquesta legislatura ha estat diputat de la Diputació de Tarragona fins al mes de juliol de 2021, i és conseller comarcal de la Ribera d’Ebre, on dirigeix les àrees de Transparència, Bon Govern, Comunicació i Ribera Viva.

Diversos municipis s'han quedat, per manca de pressupost del Programa, sense les ajudes destinades a projectes singulars locals d’energia neta. El grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya – Euskal Herria Bildu ha registrat una moció davant la Mesa del Senat amb la qual es demana al govern espanyol que solucioni la deficient gestió del Programa DUS5000, que ha deixat diferents municipis sense ajudes malgrat haver-hi presentat projectes. Aquest Programa ofereix ajudes per la transició ecològica amb inversions en projectes singulars locals d’energia neta a municipis de repte demogràfic, és a dir, de fins a 5000 habitants. La senadora Vanessa Callau ha explicat que la moció republicana vol ‘potenciar el compromís amb els petits municipis, redoblant els esforços per dotar-los de recursos econòmics, humans i materials suficients’ per tal que puguin accedir a aquests ajuts. Amb data 22 de desembre de 2022, l’Executiu espanyol va signar la Resolució per la qual es desestimaven definitivament 1.078 sol·licituds d'ajuda formulades per les entitats locals de menys de 5000 habitants, per indisponibilitat de pressupost del Programa.  Un terç de les quals, segons Callau, concretament 335, corresponen a municipis catalans, i d’aquests, 15 són de les Terres de l’Ebre. La senadora ebrenca ha denunciat que molts d’aquests municipis van haver de buscar tota mena de complicitats -i fins i tot contractar els serveis de consultories privades- ‘per poder presentar els seus projectes ajustant-se al que determinava el decret de convocatòria’. De fet, el grup Republicà ha criticat que el govern espanyol, ‘hagi optat per la modalitat de presentació de sol·licituds que prioritzava l'ordre de registre d’aquestes; i que no hagi tingut en consideració que els potencials beneficiaris són municipis que per norma general no disposen ni de dotació pressupostària, ni de personal necessari, per afrontar els requisits plantejats’. En aquest sentit, molts ajuntaments petits van haver de cercar recursos econòmics, humans i materials per poder presentar els projectes i accedir als ajuts del Programa DUS5000.

Roger Aviñó i Martí, alcalde de Xerta des del juny de 2015, tornarà a optar a la reelecció  en encapçalar la candidatura de Més Xerta- Acord Municipal a les eleccions municipals de 2023. Amb l’objectiu de continuar impulsant els projectes iniciats aquesta legislatura, intentarà revalidar la majoria absoluta assolida en les anteriors convocatòries electorals. Durant l’actual mandat Aviñó ha liderat actuacions destacades en l’àmbit de la sostenibilitat i la transició energètica, com és la substitució de la caldera de gasoil de la zona educativa per una de biomassa, i la instal·lació d’una estació fotovoltaica a la coberta del Casal municipal, a la qual caldrà sumar-li la que també es ficarà a la coberta de l’Ajuntament. A més, s’han substituït els punts de llum de diferents equipaments municipals per tecnologies eficients, i, amb el suport del Consell Comarcal del Baix Ebre, s’ha instal·lat  al poble una estació de recàrrega de vehicles elèctrics a la zona de l’antiga Estació. Al municipi s’han fet obres de millora a diferents  equipaments municipals i carrers, en els quals, s’han renovat els serveis i la seva pavimentació. També s’han arranjat diversos quilòmetres de camins municipals i renovat diferents trams de canalitzacions d’aigua potable. Un fet importat ha estat l’actuació a l’escola bressol, on s’ha ampliat la cobertura de l’aula de nadons. Després de molts anys també s’ha aconseguit que l’ACA aprovi el conveni per a l’execució de les obres de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals d’Aldover-Xerta, la qual es construirà la legislatura vinent. D’altra banda, s’estan realitzant modificacions del planejament urbanístic per facilitar el desenvolupament municipal i crear una petita zona industrial. En l’àmbit del patrimoni cultural, s’ha iniciat el procés per tenir la titularitat del molí de l’Assut i, en conseqüència, actuar sobre l’edifici i recuperar l’accés a l’Assut per la part de Xerta, reivindicació històrica del municipi d’ençà que es construí la central hidroelèctrica.