La vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica del govern espanyol, Teresa Ribera, ha emplaçat aquest matí les diferents administracions a treballar coordinadament per facilitar, també en el temps d’adaptació a la norma, la gestió de les restes vegetals del sector agrícola, que la nova Llei de residus estatal prohibeix cremar, tret d’excepcions. “Sóc conscient que ha suscitat preocupació per part de molts agricultors”, ha reconegut. Teresa Ribera ho ha dit en resposta a una pregunta del diputat republicà Xavier Eritja, que ha denunciat la mesura, per precipitada, i “de tan difícil interpretació” que moltes comunitats autònomes no tenen clar com aplicar-ho. Eritja ha recordat que el Grup Republicà al Congrés ja va advertir de la falta de concreció de la llei en aspectes com aquest. Malgrat això, està en vigor “i afectant de ple el sector agrari”, que té prohibit cremar les restes vegetals derivades sobretot de la poda i la tala. Aplicar aquesta mesura “d’un dia per l’altre” significa que els agricultors han d’afrontar les despeses del tractament d’aquests residus, “i el sector agrari no pot ni ha d’assumir aquests costos de gestió”. I més en un moment com l’actual, ha afegit, amb el sector immers “en una profunda crisi estructural, agreujada pel context de crisi política i energètica”, traduïda en un increment desorbitat dels costos de producció “i fent inviable en molts casos les seves explotacions”. Eritja ha reclamat “una solució urgent”, que passa d’entrada per una moratòria en l’aplicació de la mesura i perquè les comunitats autònomes “puguin assumir la gestió i aportar els recursos per fer-ho”. En cas contrari, la prohibició de la crema pot comportar l’acumulació, com ja està passant, de restes al propi camp, “amb el risc d’incendis i plagues que això comporta”. D’altra banda la senadora Vanessa Callau, ha registrat nou preguntes per escrit al govern espanyol sobre si s’han previst ajudes especials als pressupostos generals de l’Estat per evitar el col·lapse dels punts de recollida municipals de restes vegetals.

Esquerra commemorarà el cinquè aniversari de l’1 d’octubre amb un acte nacional a la Ràpita La secretària general adjunta d’Esquerra Republicana de Catalunya, Marta Vilalta, ha manifestat, després de reunir-se amb la Federació de l’Ebre del partit, que “els projectes que Esquerra Republicana està liderant a les Terres de l’Ebre són un exemple de la transformació que volem que es desenvolupi arreu del país”. “Estem satisfets de poder liderar, de ser el motor i de ser aquells que van posar l’embrió de projectes com el Fons de Transició Nuclear, l’Estratègia Delta i la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre; que són exemple de la transformació que no només volem per a les Terres de l’Ebre, sinó per a tot el país”. Ha afirmat. Vilalta ha reivindicat  la governança republicana: “es tracta de ser útil i de fer que les coses passin, de poder demostrar que les coses es poden de fer de forma molt diferent de com ho han fet els de sempre, quan els de sempre han manat com sempre”. Sobre les eleccions municipals del maig de 2023 Vilalta ha afirmat que “ens presentem per tornar a guanyar, per tornar a consolidar-nos i per continuar creixent”. Pel que respecta a les Terres de l’Ebre “aspirem a tenir l’hegemonia  ampliant el  número de candidatures, passant de les 46 de 2019 a les 50 en la convocatòria vinent, així com revalidar les majories als consells comarcals”. Gran acte nacional a la Ràpita per commemorar l’1 d’octubre Vilalta ha anunciat que Esquerra Republicana commemorarà el cinquè aniversari de l’1 d’octubre amb un gran acte nacional, el 30 de setembre, a la plaça 1 d’octubre  de la Ràpita, a les 19 hores. A l’acte assistirà Oriol Junqueras, Marta Rovira, Pere Aragonès, Marta Vilalta, Lluís Salvadó, Meritxell Serret, Tània Verge, Natàlia Garriga, Alba Vergés, Anna Simó i Josep Caparrós.  “L’1 d’octubre va tenir molts llocs protagonistes que volem recordar i reivindicar, però la Ràpita va ser un dels llocs més protagonistes, on malauradament es va fer explícita  la violència molt contundent de la policia i de la guàrdia civil, i això no ho volem oblidar, al contrari, volem continuar denunciant-ho”.

Esquerra denuncia que es vulgui traslladar la responsabilitat de la prohibició, que és de l’Estat, a qui no la té. Paco Gas, secretari de Transició Ecològica de la Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana, ha afirmat que “l’Art.27.3 de la llei espanyola sobre residus i sols contaminants és la responsable que no es puguin cremar restes vegetals al camp, al marge de l’excepció per plagues o perill d’incendi”. A la vegada l’ha qualificat “de despropòsit” i ha alertat que “els increments de costos que representa pels productors pot comportar l’abandonament de finques”. El representant republicà ha reclamat al “govern espanyol que faci una moratòria i que es permeti a la pagesia continuar cremant les restes vegetals, mentre es troba una solució per canviar la llei i eliminar-ne la prohibició”. Gas ha criticat  que “el PSC intenta crear confusió traslladant a la Generalitat la responsabilitat de la prohibició, quan aquesta és exclusivament del govern espanyol”. D’aquí que hagi lamentat que “una vegada més, el PSC en comptes de defensar els interessos de la pagesia, intenta tapar les vergonyes del PSOE, traslladant la responsabilitat a qui no la té.” El dirigent republicà ha apuntat que “al País Valencià alguns pobles poden continuar cremant restes vegetals perquè la Generalitat Valenciana s’ha acollit a una normativa pròpia, anterior a l’aprovació de la Llei estatal, que fa referència als Plans Locals de Cremes”. Una “exempció” que el govern espanyol l’hi  ha acceptat per “un termini màxim de tres anys”; i que permet a 392 municipis que tenen aprovats els Plans, continuar cremant diferents tipus de residus, entre els quals, les restes vegetals. “Per tant, no és veritat que a tot el País Valencià és pot cremar”, ha dit. Gas també ha recordat que altres governs autonòmics  han  intentat aplicar una normativa pròpia per autoritzar la crema de restes vegetals, però no ho han aconseguit.

La Llei de “residuos y suelos contaminados para una economía circular” obliga a triturar les restes i prohibeix cremar-les al tros com s’havia fet sempre Norma Pujol, secretària general de la Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana de Catalunya, ha anunciat que presentaran una moció als ajuntaments per a ”defensar que els pagesos puguin continuar fent de manera segura les cremes de restes vegetals agràries i silvícoles als seus propis camps de conreu, com tota la vida s’ha fet”. Pujol ha explicat que el Congrés de Diputats, va aprovar el passat mes de desembre, la “Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular”,  la qual en el seu Article 27 limita i prohibeix la crema de restes vegetals. “Esquerra Republicana vam presentar diferents esmenes a aquest article, recollint l’oposició i el malestar del món agrari, però van ser rebutjades pels partits del govern que impulsaven la llei”. L’article al qual es fa referència especifica que “amb caràcter general, no està permesa la crema de residus vegetals generats en l’entorn agrari o silvícola. Només podrà permetre’s la crema d’aquests residus amb caràcter excepcional, sempre que compti amb la corresponent autorització individualitzada que permeti aquesta crema, per raons de caràcter fitosanitari que no sigui possible abordar amb un altre tipus de tractament...”. La diputada ha apuntat que la llei espanyola demana que les restes vegetals generades a l’entorn agrari o silvícola tinguin un reciclat biològic mitjançant el seu piconatge o trituració. “Ara s’haurà d’utilitzar maquinària, amb el consum de combustibles fòssil i generació de CO₂ que suposa, per fer una acció que tota la vida s’havia fet mitjançant la crema manual controlada i segura al mateix tros; afegint-hi així a molts pagesos uns costos econòmics de més, per l'adquisició o lloguer de la maquinària de trituració; i també en altres casos pel trasllat de les restes vegetals a centres de piconatge".

Es vol que es replantegi la base de manteniment de l’estació de Móra la Nova i cedeixin a Flix dos edificis en desús Ahir a la tarda els alcaldes de Móra la Nova i de Flix, Francesc Xavier Moliné i Fancesc Barbero, respectivament, acompanyats de la diputada Norma Pujol i la senadora Vanessa Callau;  van mantenir una reunió amb la presidenta d’ADIF, María Luisa Domínguez González, per presentar-li alternatives als problemes que comporta la base de manteniment ferroviari que es vol construir a l’estació de Móra la Nova; i també per demanar-li la cessió de dos edificis de l’estació de Flix. L’alcalde de Móra la Nova,Francesc Xavier Moliné, va exposar que “tal com està projectada la base de manteniment comporta afectacions sobre la cotxera i diverses limitacions en el funcionament del Museu del Ferrocarril i el futur tren turístic lo Caspolino”. A més va explicar que “la ubicació on està prevista la base limita els moviments de les vies i dels trens històrics, d’aquí que els he proposat  les tres alternatives que planteja l’Associació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari Industrial, qualsevol de les quals, seria més racional per al bon funcionament de la base i de la circulació, que no pas la projectada per ADIF”. Moliné va agrair el compromís d’ADIF d’estudiar-les i es va mostrar esperançat que es pugui modificar el projecte actual de la base de manteniment. L’alcalde de Flix, Francesc Barbero, va demanar a ADIF  la cessió de dos edificis inutilitzats de l’estació. “Un el dedicaríem a serveis i l’altre, que és un magatzem històric declarat BCIL, seria la connexió de Flix amb el projecte del tren turístic Lo Caspolino”. Va dir Barbero que també va reclamar “l’enderroc d’un edifici d’habitatges en desús i estat ruïnós, fet que ens permetria millorar la imatge del barri i de l’entorn de l’estació”. Per acabar es va parlar del projecte d’allargament dels apartadors que hi ha a l’estació de mercaderies de Flix, amb l’objectiu que es puguin creuar trens de fins a 750 metres de llargada, d’acord amb l’estratègia de millorar la connectivitat del corredor ferroviari central.

L’actual alcalde de Tivenys, Eladi Galbe i Mauri, ha fet saber que serà el candidat d’Implicats Fem Poble –Esquerra Republicana de Catalunya a l’alcaldia de Tivenys. Galbe va assumir el càrrec al poc d’iniciar-se l’actual legislatura arran de la renúncia, de l’anterior cap de llista i alcaldessa, per motius laborals. El principal objectiu de l’equip de govern d’Implicats Fem Poble és revalidar la majoria absoluta per així consolidar el projecte de canvi i transformació municipal impulsat durant aquesta legislatura. “Un projecte per a tothom i amb tothom, engrescador, que faci de Tivenys un poble amb present i ple d’oportunitats de futur, un projecte que ens necessita a totes i tots”. Ha afirmat Galbe. Per fer-ho possible la llista electoral, sumarà a la seva joventut i experiència de govern, noves incorporacions per donar més força, dinamisme i continuïtat al projecte. L’alcalde i alhora candidat s’ha mostrat molt satisfet de la feina feta pel govern municipal, destacant en primer terme, les diferents actuacions impulsades arran de la Covid, sobretot durant el confinament. “Vàrem estar al costat de la gent, garantint tots els serveis i impulsant amb la complicitat de les entitats del poble iniciatives que ens van permetre arribar a tothom, fer poble i no deixar a ningú desemparat”. Ha dit. D’altra banda, s’ha felicitat pel canvi de paradigma introduït en la transparència de la gestió municipal. “Ara tothom té accés a la màxima informació sobre la gestió de l’Ajuntament”, ha afirmat Galbe. Altres actuacions importants  són per exemple la vocació de situar la cultura com un pilar fonamental de Tivenys; materialitzat amb la creació de projectes com la FiraArrels, l’Agenda anual de cultura i oci, o l’Aula de Música, entre d’altres. També s’han fet inversions rellevants en l’arranjament i manteniment de camins, així com en l’adequació d’equipaments municipals, a més, d’impulsar la dinamització turística i la projecció exterior del municipi.

L’actual alcalde de Tivenys, Eladi Galbe i Mauri, ha fet saber que serà el candidat d’Implicats Fem Poble –Esquerra Republicana de Catalunya a l’alcaldia de Tivenys. Galbe va assumir el càrrec al poc d’iniciar-se l’actual legislatura arran de la renúncia, de l’anterior cap de llista i alcaldessa, per motius laborals. El principal objectiu de l’equip de govern d’Implicats Fem Poble és revalidar la majoria absoluta per així consolidar el projecte de canvi i transformació municipal impulsat durant aquesta legislatura. “Un projecte per a tothom i amb tothom, engrescador, que faci de Tivenys un poble amb present i ple d’oportunitats de futur, un projecte que ens necessita a totes i tots”. Ha afirmat Galbe. Per fer-ho possible la llista electoral, sumarà a la seva joventut i experiència de govern, noves incorporacions per donar més força, dinamisme i continuïtat al projecte. L’alcalde i alhora candidat s’ha mostrat molt satisfet de la feina feta pel govern municipal, destacant en primer terme, les diferents actuacions impulsades arran de la Covid, sobretot durant el confinament. “Vàrem estar al costat de la gent, garantint tots els serveis i impulsant amb la complicitat de les entitats del poble iniciatives que ens van permetre arribar a tothom, fer poble i no deixar a ningú desemparat”. Ha dit. D’altra banda, s’ha felicitat pel canvi de paradigma introduït en la transparència de la gestió municipal. “Ara tothom té accés a la màxima informació sobre la gestió de l’Ajuntament”, ha afirmat Galbe. Altres actuacions importants  són per exemple la vocació de situar la cultura com un pilar fonamental de Tivenys; materialitzat amb la creació de projectes com la FiraArrels, l’Agenda anual de cultura i oci, o l’Aula de Música, entre d’altres. També s’han fet inversions rellevants en l’arranjament i manteniment de camins, així com en l’adequació d’equipaments municipals, a més, d’impulsar la dinamització turística i la projecció exterior del municipi.

Esquerra Republicana impulsa el Fons de Transició Nuclear i l’Estratègia Delta, projectes clau per a les Terres de l’Ebre. La reunió de la Coordinadora Institucional de la Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana, que aplega a tots els càrrecs de Govern i representació a les principals institucions del territori del partit, ha “compartit i avaluat dos dels reptes i projectes estratègics més importants que tenim com a territori: el Fons de Transició Nuclear i l’Estratègia per protegir el Delta de l’Ebre”. Ha explicat el diputat Lluís Salvadó en finalitzar la trobada. Salvadó ha donat a conèixer l’actitud que està aplicant el partit a les Terres de l’Ebre.  “Hem viscut amb la resignació que eren temes competència de l’Estat, i que aquest algun dia s’arromangaria; però ja fa uns quants anys que vàrem assumir que l’Estat, ni està, ni estarà, ni volem esperar-lo. Per això fem un acte de sobirania com a país i com a territori, i passem de la resignació i de la queixa, a dir que ens hi posem com a institucions del territori a liderar i impulsar projectes que donin resposta a aquestes dues amenaces, deu anys abans que acabin passant”. En aquest sentit, ha deixat molt clar que “impulsem aquests projectes perquè volem, perquè ens correspon com a partit majoritari al territori i perquè estem al capdavant de les institucions, que són eines absolutament imprescindibles per a poder fer el que estem plantejant”. Ha afirmat. És per això que  a la vegada que des d’Esquerra Republicana, “s’assumeix el lideratge, la redacció i l’impuls d’aquests projectes”, també és “reclama a l’Estat, que en la mesura que és l’estament competent, com a mínim que ens deixi fer, que no ens faci nosa, que cofinanci, tant la protecció del Delta com el Fons de Transició nuclear, i posi com a mínim el 50% del que costaran”. El diputat ha destacat que aquests són projectes a mitjà i llarg termini, sobretot, d’aquí la necessitat de coordinar-se i establir les passes a fer.

L’Audiència de Tarragona confirma la sentència del jutjat de Tortosa, desestimant el recurs presentat pel Ministeri Fiscal contra l’absolució de Gas  Paco Gas, exalcalde de Roquetes; ha fet saber que l’Audiència Provincial de Tarragona ha desestimat el recurs que va presentar el Ministeri Fiscal contra la seva absolució, dictada pel jutjat penal número 2 de Tortosa, per l‘actuació que va tenir l’1 d’octubre de 2017. La notícia l’ha donat davant del mural pintat per l’il·lustrador Ignasi Blanch, a la paret del pavelló poliesportiu de Roquetes, on es va produir la intervenció policial per aturar el referèndum. L’exalcalde  ha recordat que “estava aquí quan la Guàrdia Civil va carregar, perquè creia que era el meu deure com a ciutadà poder votar, i també la meva obligació com a alcalde de Roquetes, estar al costat de la nostra gent”. Gas s’ha felicitat que quedin desestimades, per segona vegada, “les acusacions falses que es basaven únicament en la instrucció feta per la Guardia Civil; la qual  torna a quedar desacreditada per uns fets falsos que es van inventar” i que  es consideren com a “a fets no provats”.  Gas ha recordat que “la jutgessa del penal de Tortosa va anul·lar el testimoni dels cinc guàrdia civils per haver testificat des del mateix cuartel”. L’exalcalde ha destacat que “aquesta absolució també és un precedent per a l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, i el regidor, Albert Salvadó, pendents de judici per l’1 d’octubre; perquè queda molt clar que els fets que es van produir aquell dia no suposaven cap delicte”. Gas ha emfatitzat que “la repressió no és només el fet concret que et puguin condemnar, sinó que és també tot el temps de patiment, d’angoixa i d’incerteses que la instrucció comporta. L’hem d’entendre  en tot el seu context i amb unes conseqüències difícils en l’àmbit particular, familiar i laboral”. Ha dit. “Davant tota aquesta repressió de l’Estat; hem aguantat, aguantarem, i en el moment que tinguem l’oportunitat tornarem a plantejar el referèndum; tornarem a votar i estic segur que  tornarem a guanyar”.