La Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana de Catalunya va celebrar ahir dissabte a Rasquera el Congrés regional. La secretària general de la Federació, Norma Pujol, va explicar que l’ ”objectiu era fer una radiografia de l’estat del partit i el seu pes institucional al territori, ratificar la proposta  de realitzar dos canvis de càrrecs a l’Executiva regional i fixar les línies estratègiques d’actuació”. Pujol va manifestar que “arran de la renúncia d’Alfons Montserrat, per motius professionals i laborals, al càrrec de president el passat estiu, , l’Executiva regional va portar a ratificació el nomenament d’Albert Salvadó, com a nou president, i de Joan Roig, com a nou secretari d’Acció Sectorial, substituint en el càrrec al mateix Salvadó, que és qui l’ocupava fins ara”. Albert Salvadó, després d’agrair a la militància el suport rebut, va explicar que al Congrés havien compartit el model de territori pel qual treballar des de les institucions. “Sabem que són un territori perifèric, estem compromesos en transformar-lo i convertir-lo en el millor territori del país”. Va dir.  Entre els aspectes bàsics destacats hi ha el de la problemàtica del Delta de l’Ebre.  “Estem treballant-hi de manera discreta, però amb molt de rigor, sense renunciar a liderar-ne la solució, malgrat saber que la responsabilitat i la titularitat és del govern de Madrid, i al qual intentarem estirar per poder donar resolució al problema”. Va afirmar.  Salvadó també va anomenar altres aspectes importants; “com el repte que suposa per a les Terres de l’Ebre, primer territori productor d’energia del país, el procés de transició energètica”. També  “la necessitat de disposar de noves eines per a la governança del  món local que ens puguin donar més potencialitats com a territori, apropant-nos a un model de vegueria que no sigui vulnerable a un recurs del Constitucional”;  i  per últim, “el projecte troncal de la Reserva de la Biosfera, que dona valor al producte primari, al sector agroalimentari i a les Terres de l’Ebre com a destinació turística sota el segell de sostenibilitat”.

Pretén agilitzar el cobrament d’ajudes directes i subvencions als ajuntaments i evitar el col·lapse de les finances municipals. El Ple del Senat va aprovar ahir la nit la moció presentada pel Grup d’Esquerra Republicana, i transaccionada amb tota la resta de grups de la Cambra, menys  PP i Vox; per adequar els mecanismes a través dels quals es canalitzen les ajudes destinades a pal·liar els efectes de les catàstrofes naturals i agilitzar el cobrament d’ajudes directes i subvencions, a corporacions locals que tinguin per objectiu actuacions inajornables en cas de catàstrofes. La moció, fruit de la interpel·lació que el senador republicà Josep Rufà va formular al ministre de l’Interior, fa quinze dies sobre les afectacions dels aiguats al Montsià i el Baix Maestrat; també demana impulsar la coordinació amb els ajuntaments que han patit més d’una catàstrofe natural en un període inferior a quatre anys, per establir mecanismes extraordinaris d’ajuda i cooperació, que redueixin l’impacte negatiu de les diferents catàstrofes als comptes municipals. Rufà en la seva intervenció va afirmar que  “aquesta moció serveix per donar solucions a qualsevol municipi de l’Estat que ha patit aquest tipus de fenòmens”; fen referència també a llocs com Huelva, Alacant o les Illes Balears. El senador va explicar que “la nostra moció interpel·la el govern a millorar el sistema de recollida d’informació, de modificació de les ajudes i sobretot, de l’acceleració en el seguiment de les necessitats dels municipis, perquè aquests es veuen afectats econòmicament arran de les diferents “danes” o “glòries” que han d’afrontar”. En aquest sentit va advertir que en aquelles zones que han patit catàstrofes naturals de manera recurrent, “si l’Ajuntament no té diners per efectuar despeses que són immediates i urgents, el que provoca és que es vagin desviant diners d’altres partides municipals a solucionar  els problemes que haurien d‘haver estat coberts amb aportacions específiques del govern de l’Estat, que no s’han donat”.

Esquerra Republicana porta a debat al Senat una moció que reclama canvis en els criteris i els tipus d’ajudes. La secretària general de la Federació de l’Ebre d’Esquerra i diputada al Congrés, Norma Pujol, des de les Cases d’Alcanar, ha explicat que han presentat al Senat  una moció on es demana al govern espanyol “adaptar la normativa, els criteris i els tipus d’ajudes a les noves realitats derivades dels fenòmens meteorològics motivats pel canvi climàtic, que s’han fet recurrents en algunes zones; i que no poden anar en detriment de les finances dels Ajuntaments, que són els qui han d’afrontar en primera línia i de manera urgent actuacions indispensables”. Aquesta moció que té un triple objectiu. “Primer que l’administració de l’Estat sigui més diligent a l’hora de facilitar les ajudes als municipis que han d’afrontar, de manera recurrent, destrosses provocades per catàstrofes naturals”. Ha manifestat Pujol. El segons objectiu, segons la diputada, és que “els ajuntaments que han afrontat diverses catàstrofes en pocs anys no vegin perjudicades i ofegades de manera determinant les seves finances municipals”. I el tercer i darrer, és que “es tingui en compte la possibilitat que algunes ajudes de l’Estat siguin directes i no pas condicionades a què els ajuntaments hagin d’assumir el 50% del cost provocat per les catàstrofes”. El senador Josep Rufà, que és qui ha registrat la moció arran de la interpel·lació que ell mateix va fer sobre els aiguats al ministre Marlaska, ha advertit la necessitat que “es garanteixin solucions efectives, diligents, i amb caràcter retroactiu, per als municipis que han patit catàstrofes reiterades en un curt espai de temps”. Recordant que la normativa actual està pensada per casos de catàstrofes puntuals, però no reiterades en el temps en un mateix lloc. A més de demanar al govern espanyol que “els ajuntaments cobrin de manera ràpida per així poder afrontar les actuacions urgents que no es poden ajornar”, la moció proposa tenir en compte “mesures excepcionals  d’autorització de l’índex de rendiment de l’activitat agrària, i més quan les catàstrofes en una mateixa zona són recurrents en un curt període de temps”.

Esquerra Republicana ret homenatge a Lluís Companys i els alcaldes afusellats pel franquisme. En el 81è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys, el diputat i portaveu d’Esquerra Republicana al Congrés, acompanyat de dirigents de la Federació de l’Ebre d’Esquerra, han homenatjat la seva figura i la de tots els represaliats amb diferents ofrenes florals als monòlits en record dels alcaldes republicans de Tortosa i Gandesa, afusellats pel franquisme. Abans, i des del davant del monument franquista de la Batalla de l’Ebre, ubicat al mig del riu al seu pas per Tortosa, Rufián ha denunciat que  “81 anys després cap govern espanyol ha demanat perdó”. Per seguidament afegir que  “entenem que la dreta i la ultradreta no vulguin mirar el passat, perquè el passat l’avergonyeix, però el que no s’entén és l’actitud de l’esquerra espanyola”. Rufián ha qualificat el monument franquista de “símbol de la vergonya” i “d’excrement del franquisme”. Per al diputat “és la demostració de què el franquisme i el feixisme el que volia era trepitjar, encara més, la memòria republicana, i la d’aquells que van morir en aquesta terra per defensar valors com la llibertat, la justícia i la democràcia”. “És una autèntica vergonya que el desmantellament d’aquest excrement del franquisme estigui paralitzat per organitzacions i plataformes filofeixistes que tenen el suport d’una jutgessa per un suposat dret a la memòria; quan el que fa és vulnerar un dret que tenim tots els antifeixistes”. Ha afirmat, concloent que "si aquí passegés un republicà que es va deixar la vida fa 90 anys, es tornaria a morir si veiés el què hi ha al mig del riu". El diputat ha definit el projecte de nova llei de memòria democràtica, com “una llei sense memòria”. Posant com a exemple que “el govern més progressista de la història sigui incapaç de qualificar d’il·legal un règim sorgit  d’un cop d’Estat”.

Diversos ajuntaments republicans de les Terres de l’Ebre se sumen a l’apagada. Norma Pujol, secretària general de la Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana, ha fet una crida a la ciutadania  i els ajuntaments de les Terres de l’Ebre, perquè  participin avui divendres, 8 d’octubre, en la gran apagada elèctrica contra l'augment continuat de les tarifes elèctriques, des de les deu del vespre fins a dos quarts d’onze. Una acció convocada per diferents partits polítics, entitats i organitzacions, que també seguiran molts ajuntaments de les Terres de l’Ebre governats per Esquerra Republicana com ara Aldover, Campredó, el Perelló, l’Ametlla de Mar, Roquetes, Xerta, Alcanar, Amposta, Godall, la Ràpita, Flix, Garcia, Ginestar, Móra la Nova, la Torre de l’Espanyol, Caseres, Horta de Sant Joan i la Fatarella. L’apagada de mig hora afectarà algunes façanes d’edificis públics, passejos, places i monuments. Pujol ha advertit que l’augment continuat de la tarifa elèctrica “està provocant un patiment en moltes persones i famílies, sobretot les més vulnerables”; a més d’una “pèrdua econòmica i de competitivitat a moltes empreses i comerços”. La diputada republicana ha denunciat  “la privatització del sistema energètic que durant anys han portat a terme els governs de PP i PSOE”. Un fet que segons ella, “ha comportat una desregularització que ha deixat els preus en mans del mercat, i aquest sota control dels grans oligopolis energètics i dels seus amics de portes giratòries”. Pujol ha criticat que “les mesures del govern espanyol han arribat tard i són de poca utilitat perquè no ataquen la causa de fons que és el model energètic espanyol i el sistema tarifari". Davant d’aquest fet ha reivindicat “un nou model energètic propi, basat en les energies renovables, amb la concertació territorial, l’autoconsum i la participació de la ciutadania i les administracions públiques en la titularitat i la gestió d’aquest model”.

Viña destaca la importància que els agents socials i econòmics del territori compareguin a la Comissió d'Acció Climàtica Esquerra Republicana s’ha posicionat en contra del projecte energètic que impulsa el govern espanyol de la MAT que vol unir l'Aragó amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona i ha demanat a les diferents formacions polítiques al Parlament fer un front comú per aturar-lo. En roda de premsa al Parlament, el diputat Eugeni Villalbí, portaveu republicà a la Comissió d’Acció Climàtica, ha denunciat que el projecte representa un model de producció i distribució d'energia de "grans oligopolis" que dóna continuïtat a l'actual estructura del mercat elèctric i "les disfuncions que genera en el cost de l'energia". Villalbí ha afirmat que "no són línies d'evacuació sinó que són línies de distribució", i ha advertit que "si el PSC vota en contra d'això als ajuntaments, s'hi ha d'oposar a tot arreu, sense càlculs partidistes". La diputada Maria Jesus Viña ha destacat la importància que els agents socials i econòmics del territori puguin comparèixer a la Comissió d'Acció Climàtica, tal com ha demanat Esquerra Republicana, per poder expressar el seu posicionament i les seves inquietuds. "Plantegem una transició energètica des del territori, no d'esquena al territori ni contra el territori com planteja aquesta línia privada", ha reivindicat. Viña ha recordat que “l’impacte directe d’aquest projecte sobre les comarques de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta és molt gran. Té una greu afectació sobre el paisatge, en espais agraris i de retruc en els productes que allí s’hi conreen”. A més ha denunciat que “aquestes comarques ja acullen centrals nuclears i una gran concentració de parcs eòlics, fet que les ha convertit en les principals productores d’energia del país. Si ara s’acaba tirant endavant el projecte de la línia de molt alta tensió de Forestalia, veuran com també es trinxen els seus termes municipals”.

El senador Rufà ha retret al ministre Marlaska que no s’hagi reconegut  Ulldecona i la Ràpita com a zona catastròfica. Josep Rufà, senador d’Esquerra Republicana de Catalunya, ha interpel·lat avui al ministre d’Interior, Grande-Marlaska, sobre les ajudes als municipis d’Alcanar, Vinaròs, Ulldecona i Sant Carles de la Ràpita, per les destrosses provocades per la DANA del passat 1 de setembre. Rufà ha recordat que “plou sobre mullat perquè la devastació provocada pels temporals s’ha convertit en un continu a les Terres de l’Ebre”. D’aquí que “els municipis més afectats es troben en una situació d’emergència financera i prop del col·lapse, per les grans despeses acumulades en la restauració i reparació dels danys provocats els darrers quatre anys pels successius desastres meteorològics”. El senador ha apuntat “les dificultats administratives dels ajuntaments per a poder donar una resposta efectiva i ràpida, sense càrregues per a les finances municipals”, per la qual cosa ha demanat “una millora de l’ordre HAP/196/2015, de 21 de gener”, que regula les subvencions que tenen per finalitat l’execució d’obres de reparació o restitució, conseqüència de catàstrofes naturals. Segons Rufà “aquesta Ordre s’ha mostrat poc eficaç per municipis com els del Montsià i el Baix Maestrat que han patit fenòmens meteorològics i catàstrofes encadenades i reiterades els darrers anys”.  Per això ha demanat “adaptar l’Ordre a la nova realitat”, argumentat que “el sistema actual està pensat per accions de reparació excepcionals, però a l’Ebre fa molt temps que l’excepcional s’ha convertit en estructural”. Aquesta persistència de catàstrofes provocades pel canvi climàtic ha comportat que “Ajuntaments com Alcanar o Sant Carles de la Ràpita s’estiguin endeutant pel damunt de les seves possibilitats per afrontar unes despeses extraordinàries any rere any”. Ha dit Rufà abans de “denunciar la  manca d’ajudes directes” cap als Ajuntaments, els quals es veuen obligats a acollir-se a subvencions condicionades per reparar de manera urgent les destrosses.

Esquerra presenta mocions als ajuntaments en defensa dels represaliats i càrrecs públics encausats per l’1 d’octubre El president de la Federació de l’Ebre d’Esquerra, Albert Salvadó, acompanyat de la secretària general de la Federació, Norma Pujol; els diputats Lluís Salvadó i Maria Jesús Viña, i els alcaldes Josep Caparrós i Paco Gas; ha recordat al costat del monòlit que homenatja els ferits per la policia l’1 d’octubre a la Ràpita, que  aquell dia, de fa quatre anys, “ens vam mobilitzar institucions i ciutadania en un  exercici democràtic i col·lectiu per decidir el futur del nostre país”.   Salvadó s’ha reafirmat en què “malgrat la repressió, seguirem treballant per tornar a vèncer i aconseguir la independència”. A la vegada que ha apuntat que “tots els càrrecs institucionals de les Terres de l’Ebre imputats pel procés independentista, són d’Esquerra Republicana; començant per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, passant pel que era secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, i acabant pels alcaldes Paco Gas i Josep Caparrós, i jo mateix”.   El president republicà ha defensat que “la independència  és el projecte més potent per respondre a les necessitats de la ciutadania, garantir igualtat d’oportunitats, justícia social i progrés”. I ha reivindicat com la “la millor manera per aconseguir-ho el referèndum, per això apostem per la via negociada”.   Salvadó ha reclamat “sumar més forces i suports per poder tenir una majoria que la comunitat internacional estigui obligada a escoltar i no pugui ignorar”.   Norma Pujol, ha denunciat que “ni la repressió, ni la judicialització, són la solució al conflicte polític, i sí que ho és l’Amnistia i l’exercici del dret a l’autodeterminació”.   Pujol ha advertit que “no ens aturarem  fins a aconseguir la República catalana dels drets i les llibertats”. La dirigent republicana ha expressat el suport a tots els represaliats i encausats  per l’1 d’octubre, i ha criticat que la petició “d‘inhabilitació de càrrecs públics interfereixi en la voluntat expressada a les urnes”.

La Fiscalia de Tarragona presenta recurs per revocar l’absolució de Gas i demana que se’l jutgi de nou amb un tribunal diferent. Paco Gas, alcalde de Roquetes, ha fet saber que la Fiscalia provincial de Tarragona ha presentat un recurs davant la sentència absolutòria del jutjat penal número 2 de Tortosa pels fets de l’1 d’octubre; on es demana que “s’anul·li el judici i se’n faci un de nou amb un altre tribunal”. Una demanda que l’advocada de Gas recorrerà els pròxims dies. El polític republicà ha denunciat que l’actuació de la Fiscalia “deixa molt clar que una part de la judicatura segueix tenint aquella mentalitat i ideologia franquista”. Afegint tot seguit que “no es conformen amb l’anul·lació del judici sinó que a més volen repetir-lo amb un altre titular, fet que demostra la divisió i politització del món judicial”. L’alcalde roquetenc ha explicat que aquest fet li han recordat, com cantava Raimon l’any 1969, que “quan creus que tot s’acaba, torna a començar”, apel·lant a la repressió franquista que es vivia en aquells moments, i també a l’actual. Per a Gas aquesta actuació  “té una intencionalitat política clara” i “és un descrèdit molt gran respecte les decisions  i el treball de la jutgessa de Tortosa”. A més de recordar les més de 3.000 persones que estant patint la repressió com a “venjança per les nostres idees”, s’ha reafirmat en que “la única solució per resoldre el conflicte polític és l’amnistia i la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació”. Per últim Gas ha denunciat que amb actuacions com la de la Fiscalia es vol  “allargar l’agonia, atemorir a la gent i jugar amb la sentència, no només inhabilitant-nos, sinó impedint que el termini de compliment d’aquesta vagi més enllà de la convocatòria de les properes eleccions i impedir que puguem ser-ne candidats”.   Ingerència de la Fiscalia. Albert Salvadó, president de la Federació de l’Ebre d’Esquerra, després  d’expressar el suport de tot el partit a Gas, ha denunciat que “la Fiscalia no deixa d’actuar com a braç executor dels òrgans més repressius de l’Estat en contra del procés independentista” Es dóna el cas que el jutjat penal número 2 de Tortosa és qui té assignat el judici de l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós i el llavors tinent alcalde, Albert Salvadó, per l’1 d’octubre.