Ebre

Notícia

Aturar la pressió estètica

Vanessa Callau, senadora d'Esquerra Republcana de Catalunya

La mobilització feminista ha aconseguit un gran avenç en la conscienciació social i la visibilitat en la lluita per la igualtat, que els diferents parlaments i administracions locals han anat acompanyant d’actuacions concretes. Resta encara, però molta feina pendent, entre la qual vull destacar un àmbit de gran impacte sobre el qual s’ha intervingut menys del que caldria: la pressió estètica.

Actualment, el Departament d’Igualtat i feminismes està liderant l’elaboració d’un Pla interdepartamental per combatre la pressió estètica, és un pla per totes les dones, perquè totes en un moment o altre l’hem patit en primera persona, perquè el nostre cos no era com ens deien els mitjans ni la societat.

La nostra societat, i les dones més concretament, patim una pressió constant per l’estètica personal; sent contínuament jutjades per la nostra aparença física, imposant-nos uns ideals i cànons de bellesa que determinen quins han de ser els cossos acceptats o desitjats;  i reforçant uns estereotips de gènere que acaben afectant l’autoestima de moltes de nosaltres.

Aquest fet ha comportat que moltes dones visquin permanentment amb insatisfacció els seus propis cossos; i que el fet d’engreixar-se, envellir, fer esport, anar a la platja o la piscina, entre d’altres,  provoqui angoixa, malestar o vergonya per haver d’ensenyar el cos tal com és.

Ha de deixar de ser normal que el 47% de les noies de 12 a 16 anys es vulguin aprimar; i que el 41% hagi fet alguna vegada dieta pel seu compte sense consell professional. Són dades de l'enquesta realitzada per l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia de Catalunya, l’any 2020, a alumnes d'ESO. Malalties, que segons dades del Departament de Salut, afecten al voltant de 28.000 adolescents i joves de Catalunya; aproximadament el 5% de les noies.

La pressió estètica es manifesta de moltes maneres, per exemple, a través de la representació sistemàtica de cossos “perfectes”, joves i prims que configuren un imaginari social molt concret a la televisió, el cinema, les xarxes socials o la publicitat. Coneixem la dificultat per trobar talles superiors a  la 40 o 42, veiem com s’ha convertit en massa habitual retocar fotografies personals  a les xarxes socials o en publicitat amb l’ús de filtres; per no parlar, de la generalització de tota mena de dietes a seguir per motius purament estètics.

La pressió estètica és una forma de violència simbòlica quotidiana  contra les dones que té per objectiu disciplinar-nos: què i quant hem de menjar, com hem de vestir, com podem evitar que el nostre rostre o el nostre cos expressin l'edat que tenim. Aquesta pressió la patim totes les dones de qualsevol edat i condició d’ençà que som petites.

És hora que comencem a assenyalar aquest marc mental i social que porta anys imposant-se, i que s’estableixin regulacions més contundents al respecte. Però més enllà de les normes, cal que igual que s’ha aconseguit anar revertint la consciència de gran part de la nostra societat respecte a la igualtat de drets, les violències masclistes o la bretxa salarial, també actuem tots plegats contra la pressió estètica. D’aquí la importància del Pla impulsat des del Departament d’Igualtat i feminismes, el qual pretén donar una resposta política, de país a la violència dels cànons estètics que perpetuen estereotips i discriminacions.

El disseny i desplegament de mesures i campanyes de prevenció i sensibilització previstes al Pla s’acompanyaran de canvis normatius per enfortir el marc sancionador que ja existeix en la llei d’igualtat efectiva de dones i homes, però això no serà suficient si no hi ha un  canvi d’actitud i d’implicació de cadascú de nosaltres.