La darrera dècada, l’hem viscuda de crisi en crisi, sotmesos a canvis de profunditat que ho estan transformant tot. Segurament no hi ha sector econòmic que no hagi patit els canvis estructurals que la societat està vivint. I el sector bancari és un dels que més s’ha transformat. La consolidació del sistema financer espanyol, uns interessos extraordinàriament baixos i la digitalització han provocat canvis radicals.
Molts són els debats que -des de la creació del Parc Natural del Port l'any 2001, Decret 160/2001 de 12 de juny- s'han dut a terme amb relació a la seva possible ampliació, ja sigui com a espai natural en el marc de la delimitació administrativa de Catalunya, o bé vinculant-se a projectes interterritorials amb la Tinença de Benifassà i Matarranya. Establint en aquest darrer cas, un marc similar al que des de 1966 està configurada la Reserva Nacional de Caça del Port on hi formen part estos mateixos territoris.
Aquests dies estem, dia amunt dia avall, a meitat de la campanya de la renda. Este període de l’any en què passem comptes amb les arques de l’Estat. Molta gent, segurament, passa el tràmit el més ràpid possible, i quan confecciona la declaració va directe al resultat final per veure la quantitat que toca pagar o que li han de retornar, sense fixar-se gaire en els detalls del contingut de l’impost.
Vam encetar els treballs efectius de la Comissió d'Estudi sobre la Protecció del Delta de l'Ebre al Parlament de Catalunya el passat 18 de gener i, a hores d’ara, han comparegut 25 representants de les principals institucions i organitzacions implicades en la dinàmica i governança del Delta. Hem escoltat alcaldes, sector agrícola, entitats ambientalistes, representants de la Generalitat... De moment, els representants de l’administració competent, l’Estat, han renunciat a comparèixer o no han respost a la invitació.
El problema del despoblament i el debat generat pels partits estatals al voltant de l’anomenada “España vaciada” va ser un dels principals temes de campanya electoral de les darreres eleccions generals. L’arribada al govern espanyol de PSOE, Podemos i Comuns, feia pensar que hi hauria una major sensibilitat i consciència a l’hora d’impulsar accions i canvis legislatius que reforcessin l’estructura de serveis bàsics i prestacions en l’àmbit rural o perifèric, però la realitat, malauradament, està sent molt diferent.
La mobilització feminista ha aconseguit un gran avenç en la conscienciació social i la visibilitat en la lluita per la igualtat, que els diferents parlaments i administracions locals han anat acompanyant d’actuacions concretes. Resta encara, però molta feina pendent, entre la qual vull destacar un àmbit de gran impacte sobre el qual s’ha intervingut menys del que caldria: la pressió estètica.
Quan veiem les imatges de l’èxode que està provocant la invasió russa a Ucraïna veiem dones i criatures, víctimes d’una guerra que les condueix a l’exili i que les desproveeix de tot. De la seva vida. Este èxode de dones i criatures ens fa pensar en aquelles dones, filles de la Segona República que van haver de viure aquell període negre de la nostra història que va ser la postguerra.
Un any més, al voltant del 8 de març, commemorarem el Dia Internacional de les Dones. Una data d’homenatge als moviments a favor dels drets de les dones i de reivindicació per continuar fent evidents les desigualtats de gènere. Reivindicació que fem nostra cada dia de l’any per garantir que els drets de les dones no siguin vulnerats. Perquè cal recordar que al llarg dels segles els drets de les dones no han estat atorgats, sinó que s’han hagut de lluitar i conquerir amb el compromís, l’organització i la mobilització de moltes dones de diferents llocs del món i de diferents condicions social.
Iniciem el 2022 en pandèmia encara però en ple desplegament del que volem que sigue el “Pla Terres de l’Ebre 2030”, escrivint el futur i, alhora, dotant-nos de les eines per fer-lo realitat. Durant anys, hem desplegat el model territorial que volem, un territori exigent però, sobretot, autoexigent; un territori que ja no es resigna a ser l’abocador del país. No volem viure en la queixa sinó en el projecte i en la proposta.