Ebre

Totes les opinions

Article conjunt de presidències de consells comarcals i alcaldies de la zona nuclear d'Ascó i Vandellòs

Clamem al Parlament que no desmunti el Fons de Transició Nuclear

Fa set anys que tant des del Parlament com des del Govern de la Generalitat han intentat elaborar un mecanisme per crear un Fons de Transició Nuclear que afavoreixi la transició econòmica i laboral a les zones que més directament es veurem afectades pel calendari de tancament de les centrals -aprovat per l’Estat, que no és imminent però cada dia és més a prop.   Després de dos intents fallits de crear el mecanisme a causa de l’oposició dels governs espanyols, a la tercera, amb l’aprovació de la Llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022 s’incloïa una modificació de la Llei 5/2020 de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, per la qual el 20% dels ingressos relacionats amb les activitats de producció, emmagatzematge i transformació d'energia elèctrica d'origen nuclear es destinaria a nodrir un fons per a finançar actuacions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica justa de les zones afectades per l'impacte ambiental de la producció d'energia elèctrica nuclear.

Eladi Galbe, alcalde de Tivenys, Rosalia Pegueroles, alcaldessa d’Aldover, i Roger Aviñó, alcalde de Xerta

Aldover, Xerta i Tivenys: Compromisos d’Estat que s’emporta el riu Ebre

Fa pocs dies les tres alcaldies de Xerta, Aldover i Tivenys, denunciàvem públicament l’incompliment del govern espanyol, amb la gestió dels centres d’interpretació del riu Ebre construïts, entre els anys 2008 i 2011, als nostres municipis. Els tres centres van ser fets pel ministeri de Medi Ambient  mitjançant  la societat estatal Acuamed. Aquesta empresa, tal com s’havia acordat, una vegada acabades les obres havia de lliurar-les al ministeri, i aquest, feta l’acceptació, havia de cedir-les de manera definitiva als respectius Ajuntaments.

Vanessa Callau, Senadora d'Esquerra Republicana de Catalunya

Afrontar l’emergència social

El nivell d’inflació que estem vivint, unit als efectes de la crisi pandèmica i la guerra a Ucraïna, ens aboquen a una crisi socioeconòmica de gran impacte sobre el conjunt de la població, i especialment cap aquells col·lectius més vulnerables. La urgència per donar resposta a les necessitats bàsiques d’aquests col·lectius, cada vegada més grans i  més nombrosos;  haurien de portar qualsevol governant a actuar amb responsabilitat, impulsant accions que puguin donar resposta eficient, blindar drets i garantir la igualtat d’oportunitats.

Maria Jesús Viña,diputada al Parlament de Catalunya

El sensellarisme un fenomen global creixent

Els darrers anys en l’àmbit polític i social un dels principals temes de preocupació i debat és el de l’accés a l’habitatge, però, en canvi, fins ara, n’ha quedat exclòs el sensellarisme. Un fenomen local i global que  defineix la  situació d’una persona que no disposa de les mínimes condicions d’habitatge que permeten viure amb dignitat. Malauradament, el col·lectiu dels sense sostre i sense llar cada vegada és més nombrós al nostre país, també al conjunt d’Europa, d’aquí que calgui donar resposta i solució des de diferents àmbits.

Norma Pujol,diputada al Congrés i Paco Gas, secretari de Transició Ecològica de la Federació de l’Ebre d’Esquerra

Cremats de no poder autogestionar les restes vegetals al camp

“Amb caràcter general, no està permesa la crema de residus vegetals generats en l’entorn agrari o silvícola”. Aquesta és la frase amb la qual comença l’article 27.3 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, aprovada pel Congrés dels Diputats amb el vot contrari d’ERC. Aquesta nova normativa ha provocat protestes del sector agrari perquè limita i prohibeix que els pagesos puguin continuar fent les cremes d’aquestes restes vegetals als seus propis camps de conreu, com s’ha fet sempre.

Lluís Salvadó, diputat d'Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya

Del Fons Nuclear i la Transició Justa

La Comissió Europea va crear fa anys una sèrie de mecanismes per afavorir la transició econòmica de les zones que es veuen afectades pel tancament de mines de carbó, centrals tèrmiques o nuclears. Europa ha posat a disposició dels Estats membres el “Mecanisme per una Transició Justa”, que pretén mobilitzar uns 100.000 milions d’euros entre els anys 2021 i 2027. Els Fons europeus s’estan vehiculant mitjançant el Ministeri per la Transició Ecològica desplegant els “Convenios de Transición Justa”.

Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre; Xavier Faura, president del Consell Comarcal del Baix Ebre; Neus Sanromà, presidenta del Consell Comarcal de la Terra Alta; Xavier Gràcia, president del Consell Comarcal del Priorat; i Rosa M. Abelló, presidenta del Consell Comarcal del Baix Camp.

Volem assumir la responsabilitat sobre les futures generacions postnuclears

El passat 4 de juliol, ajuntaments, consells comarcals, les cambres de comerç de Tortosa i Reus, sindicats i patronals érem convocats pel secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Albert Castellanos, en la segona reunió convocada per avançar en el contingut del reglament del Fons de transició nuclear. Aquest Fons ha de servir per oferir instruments i recursos que facin possible diversificar l’economia de les zones nuclears davant el tancament de les centrals, revertint així la pèrdua de llocs de treball que provocarà i, a la vegada, oferir una oportunitat de futur pels veïns i veïnes d’aquests municipis.

Lluís Salvadó, diputat d'Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya

Els serveis bancaris, essencials contra el despoblament

La darrera dècada, l’hem viscuda de crisi en crisi, sotmesos a canvis de profunditat que ho estan transformant tot. Segurament no hi ha sector econòmic que no hagi patit els canvis estructurals que la societat està vivint. I el sector bancari és un dels que més s’ha transformat. La consolidació del sistema financer espanyol, uns interessos extraordinàriament baixos i la digitalització han provocat canvis radicals.

Paco Gas. Secretari de Transició Ecològica de la Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana de Catalunya

Sobre l'ampliació del Parc Natural del Port

Molts són els debats que -des de la creació del Parc Natural del Port l'any 2001, Decret 160/2001 de 12 de juny-  s'han dut a terme amb relació a la seva possible ampliació, ja sigui com a espai natural en el marc de la delimitació administrativa de Catalunya, o bé vinculant-se a projectes interterritorials amb la Tinença de Benifassà i Matarranya. Establint en aquest darrer cas, un marc similar al que des de 1966 està configurada la Reserva Nacional de Caça del Port on hi formen part estos mateixos territoris.