La vida de les persones ve marcada per moments clau, fets especials o dies concrets que en determinen el futur i la consciència, de manera que amb molts d’altres n’acaben configurant el camí vital que es fa. Un dels dies més especials, importants i emocionants d’aquest camí vital, el vaig viure el passat 21 de maig de 2021. Aquell dia el pes de la història familiar i política es va materialitzar en el gest de poder votar, des de l’escó del Parlament de Catalunya, el candidat d’Esquerra Republicana a la presidència a la Generalitat i ser testimoni de la investidura.

Fa uns dies l’Agnès em feia arribar un escrit explicant-me que el mes de febrer havia estat mare però ara com ara no havia  pogut cobrar la prestació de maternitat que li pertoca i, per si això fos poca cosa, l’hi han perdut el seu expedient. A més, fa dies que intenta entrar a la web de d’Institut Nacional de la Seguretat Social però no ho aconsegueix perquè aquesta que sempre està col·lapsada.

Vivim uns moments d’incertesa general, amb un món canviant i accelerat on tot passa molt de pressa, però malgrat això encara podem identificar algunes certeses. En l'àmbit polític, per exemple, hi ha dues qüestions  essencials que continuaran requerint la màxima atenció: la reconstrucció del país després del gran impacte de la pandèmia i la recerca de la resolució del conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol.

Deia, en un article publicat fa anys (2012), i el temps que ha passat ho va confirmant, que el darrer espoli que es pretén fer des d’Espanya cap a Catalunya és l’espoli fluvial, un espoli que difícilment es produiria si Catalunya tingues Estat propi, perquè la legislació que determina el Règim legal dels cursos d’aigua internacionals no considera acceptable que un Estat desviï, o retingui, els cabals dels cursos d’aigua que corren pel seu territori, en perjudici d’altres Estats aigües avall.

Que em perdonin els més devots per utilitzar l’expressió “ressuscitem”. És un símil adequat que hom entendrà i és l’expressió gràfica per explicar el que necessita un hospital que va néixer l’any 1988, i que malauradament ha estat, per dir-ho suaument, poc actualitzat. Quants de nosaltres hem anat i ens hem trobat amb unes instal·lacions que recorden temps passats? Quants ens hem intentat connectar al WIFI i aquest no existeix? És acceptable que hi hagi mares que decideixin tenir als seus nounats a un altre hospital, perquè el de Móra no els dóna confiança en un moment tan important per la seva vida? O preguntem-ho als seus empleats.

Sovint parlem del canvi climàtic com un procés a llarg termini, abstracte. Un problema que, erròniament, podem pensar que ens és aliè pel simple fet que no en veiem els efectes directes sobre el nostre dia a dia. Aquest defecte de percepció crea un excés de confiança molt perjudicial i provoca que no s'abordi de forma urgent allò que és una emergència. El cert és que els efectes de l'escalfament global són cada vegada més evidents i, alhora, més difícils de revertir.

Acabem aquest maleït 2020 pendents de com podrem celebrar amb la família les festes de Nadal. Passada la segona onada de la Covid-19, milers de llars han patit la pèrdua d’un ésser estimat, fan mans i mànigues per tirar endavant pendents dels ERTOs o ajusten una vegada i una altra els comptes per garantir que el mes vinent podran tornar a aixecar la persiana. L’objectiu que ens hauríem de plantejar tothom avui és poder celebrar amb els nostres tots els nadals que han de venir.

Fa pocs dies el Departament d'Agricultura Ramaderia Pesca i Alimentació donava a conèixer les dades d'un estudi sobre els canvis d'hàbits alimentaris i de consum que la societat catalana hem fet arran de la situació de la COVID 19. Un estudi realitzat per la UPC i el CREDA (Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari) que mostra com la crisi sanitària ha fet que els consumidors catalans haguem augmentat un 20% la nostra preferència pels productes de proximitat.

Garantir l’accés a l’habitatge és garantir un espai de seguretat i dignitat per a moltes famílies. Una de les causes que pot incrementar la pobresa i el risc d’exclusió social, fins i tot per a persones que tenen un treball, és un preu de l’habitatge molt alt. També un dels impediments per a l’emancipació de les persones joves és la dificultat d’accedir a un habitatge, fet que endarrereix l’edat per tenir fills i fer un projecte vital propi.