El Prat

Documents

ELS ANYS REPUBLICANS nº69.- "L’aparició de la Lliga Catalana del Prat de Llobregat"
Francesc Cambó i d’altres dirigents de la Lliga Regionalista van decidir reorganitzar el partit, que havia participat, a través de Joan Ventosa i Calvell (finances), en el darrer govern de la monarquia. Els resultats de les eleccions del 12 d'abril de 1931 amb victòria d'Esquerra Republicana de Catalunya i la fugida d'Alfons XIII els obligà a canviar de tàctica. Ramon d'Abadal i Calderó oferí el suport a Francesc Macià en la lluita per l’autonomia catalana i acceptà el canvi de règim. La Lliga col·laborà en el plebiscit a favor de l'Estatut l'agost del 1931. El febrer de 1933 canvià el seu nom pel de Lliga Catalana per obrir el partit als confessionals republicans i ser l'alternativa oposada a l'ERC.
 La declaració de principis de la Lliga Catalana del Prat apareix el mes de novembre de 1933 davant la immediatesa de les eleccions legislatives i municipals. Les primeres foren el 19 de novembre. La Lliga Catalana obtingué 2 escons més que l’ERC que, paradoxalment, sumava més sufragis en el total de les circumscripcions electorals de Catalunya. La CNT-FAI va preconitzà l’abstenció amb una activa campanya. Al Prat, l’ERC sumà 1.209 vots, la Lliga 1.176, el Partit Radical de Lerroux 148 i la Coalició d’Esquerres 94. Les locals estaven previstes pel 17 de desembre, però foren ajornades a causa de la insurrecció armada de la FAI del 8 de desembre que al Prat acabà amb morts i ferits pels intercanvis de trets (guàrdies civils i faistes) i sembrà antagonismes i recels.
 Aquella declaració era un full volant a dues cares imprès a Barcelona que dissertava tot un programa de renovació política que tot bon ciutadà que s’interessi per la sort de Catalunya deu fer seu, sense reserves. Per un cantó, la declaració alabava aquells grans patricis que han omplert de glòria la nostra pàtria culminant amb la gran obra de reedificació realitzada per l’inoblidable Prat de la Riba. Per l’altre, l’al·legat criticava ferotgement el partit governant, amb una actuació inepte, ha infligit un seriós atac a l’economia catalana, ha anarquitzat la nostra pagesia amb les seves campanyes dissolvents dels demagogs que tot ho prometien sapiguent per endavant que després no podrien donar-lis res; en l’ordre social no ha resolt cap problema; els obrers encara esperen la “finqueta” tantes vegades promesa pel cap de l’Esquerra, i ara un nou dolç els hi brinda amb la qüestió del retir obrer...Una nova comèdia!
 Aquell comunicat finalitzava fent una crida a tots els bons ciutadans veïns i residents en aquesta floreixent població que simpatitzin i facin seu l’ideari de Lliga Catalana, són pregats d’inscriure’s, sense espera. El text duia la signatura mecanogràfica de 24 homes: Josep Codina Parellada, Jaume Codina Codina, Rafael Ferrer Monés, Floro Sigalés Sanfeliu, Joan Vilà Dalmau, Agustí Vigo Gibert, Feliu Roig Comes, Jaume Vidal Montané, Jaume Sallés Serra, Josep Guilera Molas, Esteve Forgas Codina, Joan Puig Codina, Joan Campany Basora, Ramon Roigé Calzada, Pau Monés Jané, Eduard Aguinava Sànchez, Pere Serra Amigó, Joan Pi Casas, Joan Rosell Dalmau, Rafael Cabané Vendrell, Josep Fernàndez Puig, Pau Piguillem Busquets, Joaquim Busquets Pascual i Pau Pugés Codina.
En Joan Vilà ocupava l’alcaldia; Sallés i Guilera eren regidors. Josep Codina Parellada i altres provenien d’Acció Catalana Republicana, partit que havia patit diverses escissions, cap a ERC(Carles Pi Sunyer) o bé vers UDC(Manuel Carrasco Formiguera). La incorporació a la Lliga venia precedida per l’aprovació d’ACR a la laïcitat del nou estat amb la Llei del Divorci i la Secularització dels cementiris i a l’aplicació de l’article 26 de la Constitució republicana que ordenava la dissolució de l’ordre religiosa dels jesuïtes i dels seus béns. A partir d’aquesta sortida a la tardor de 1933, Acció Catalana Republicana fou una fidel aliada de l’Esquerra.