El Vendrell

Notícia

14 d'abril. 90 anys d'història al Vendrell

  • Fragment de l'acta del ple municipal del Vendrell del 15 d'abril de 1931. ACBP. Fons municipal del Vendrell. Llibre d'actes (1929-1931), f. 45v.
  • Rebut de Josep Mañé Ribas pel qual reconeix que l'Ajuntament del Vendrell li ha pagat 65 pessetes pel lloguer del saló del Teatre Tívoli pel ball que va tenir lloc el dia de la Festa Nacional, el 15 d'abril de 1931. El Vendrell, 4 de maig de 1931. ACBP. Fons municipal del Vendrell.
Enguany es commemora el 90è aniversari de la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya (març de 1931) i la proclamació de la Segona República (14 d’abril).

Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 van obrir una nova etapa política a l’Estat espanyol. El triomf republicà va significar la caiguda de la monarquia i l’exili del rei Alfons XIII a França. Val a dir que el sentiment republicà estava molt més arrelat a Catalunya que a la resta de l’Estat Espanyol.

Dos dies després de les eleccions, el 14 d’abril, a la una del migdia, Lluís Companys, regidor de l’Ajuntament de Barcelona, acompanyat de regidors republicans, va proclamar la República Espanyola des del balcó de l’Ajuntament, penjà la bandera republicana i prengué possessió de l’alcaldia. Tanmateix, a un quart de tres, des del balcó de la restablerta Generalitat de Catalunya, Francesc Macià va onejar la senyera, va proclamar la República Catalana amb el recordat discurs:

"Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. 
D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat. 
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. 
Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria. 
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre. 
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional. 
Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya."

Així, doncs, la proclamació de la República catalana per part de Francesc Macià en l’escenari de la recentment anomenada plaça de la República –actual plaça Sant Jaume– i la posterior proclamació de la República Espanyola a Madrid per part de Niceto Alcalà Zamora, president del govern provisional, va omplir els carrers de les ciutats i els pobles del país. L’entusiasme va ser generalitzat. A Barcelona l’espectacle era extraordinari; multitud de ciutadans es van manifestar cívicament per les Rambles amb les banderes catalanes i republicanes i amb cants de la Marsellesa.
L’endemà, el 15 d’abril, fou declarat Festa Nacional pel govern provisional de la República Espanyola. En aquest segon dia de la República les manifestacions foren multitudinàries. A Barcelona es concentraren principalment a la plaça de la República, les Rambles i la plaça de Catalunya.

A la vila del Vendrell, el 14 d’abril els convilatans s’aplegaren al local del Centre Republicà, al carrer de Jaume Ramon –actual carrer del Cafès–, per tal d’assabentar-se dels esdeveniments. Els actes de celebració van consistir en una manifestació convocada a les vuit de la tarda, la qual va portar dues banderes republicanes a l’Ajuntament, a la plaça Vella, amb el so de La Marsellesa.

L’Ajuntament va pagar 120 pessetes a Josep Vidal per la banda de música que va acompanyar la manifestació i 42 pessetes a Salvador Altés per les dues banderes republicanes. L’aglomeració de gent a la plaça Vella fou espectacular. Després d‘hissar les banderes, l’alcalde Francesc Arbós Jané va dirigir unes paraules de patriotisme i entusiasme.

El 15 d’abril, diada de Festa Nacional, es van constituir els nous ajuntaments republicans i s’instaurà el català com a llengua oficial als consistoris. Al Vendrell, el consistori va quedar constituït de la manera següent:
  • Alcalde: Francesc Arbós Jané. 
  • Primer tinent d’alcalde: Joan Miró Gibert. 
  • Segon tinent d’alcalde: Emili Lleó Carné. 
  • Síndic: Àngel Martorell Vidales. 
  • Síndic suplent: Menció Escofet Mañé. 
  • Regidor interventor: Josep Serra Mañé. 
Segons el nombre de vots obtinguts, els regidors van ser:
  • Regidor 1r: Jaume Nin Fabré.
  • Regidor 2n: Joan Ivern Arans. 
  • Regidor 3r: Pau Rovira Nogués. 
  • Regidor 4t: Joaquim Maria Palau Rabassó. 
  • Regidor 5è: Bonaventura Company Figueras. 
  • Regidor 6è: Gil Soler Jané.
El 15 d'abril els comerços vendrellencs també van tancar. La Biblioteca Popular del Vendrell no va obrir i va lluir la bandera. La festa va continuar al Teatre Tívoli amb un ball amenitzat per les orquestres Gomis-Jazz. Les despeses van anar a càrrec de l’Ajuntament del Vendrell, que va pagar 65 pessetes pel lloguer del local.