El Vendrell

Notícia

El paper de la dona en la família

Silvina Lugones. Secretaria de la Dona ERC El Vendrell

“A vos dona, mare, treballadora, vetlladora de les persones que més ho necessiten. Avui et dedico aquestes línies”


Històricament, les dones assumien el rol de la cura dels seus fills i de la llar. Les dones des de que naixien eren educades per seguir aquesta vida que era comunament acceptada i normalitzada per la societat i per elles mateixes. Un fet que com a conseqüència del patriarcat a dia d’avui encara podem observar en menor mesura per tot arreu.
Segurament moltes de vosaltres us heu preguntat perquè ha hagut de ser així i no d’altra manera? Potser hagués pogut ser una gran científica o una gran mestra?. El fet de poder decidir el que vols fer és molt important per a la vida de les dones no només perquè és un dret sinó perquè això és igualtat.  
En els darrers temps la nostra societat ha patit una sèrie de profundes transformacions en els seus plantejaments i en els models organitzatius que la defineixen. Unes constants i severes transformacions que han afectat al model social concebut i que es defineixen o concreten, a grans trets, en canvis en el model econòmic i en les relacions productives i laborals, en canvis associats a l’efecte globalitzador, en canvis estretament vinculats a la irrupció de les noves tecnologies i sistemes de comunicació o accés a la informació, en canvis implementats com a conseqüència de les noves concepcions d’igualtat de gènere, en la pròpia concepció dels dèficits, llacunes, abusos o errors del model capitalista imperant, etc.
Els grans moviments i transformacions que queden representats en la lluita i reivindicació en favor dels drets de les dones han tingut un efecte directe i canviant en el model o concepte de la institució familiar. Aquestes transformacions han influït directament en les dinàmiques i relacions familiars ja que han provocat l’evolució o el canvi de les relacions familiars quotidianes, la morfologia de la família, els patrons de rol intrafamiliar i els estils o models de criança. En definitiva, han fet evolucionar el tradicional model de família.
Retornant al paper de la dona en la família considero de vital importància la presència, participació i implicació de les dones en totes aquelles funcions i tasques relacionades amb les cures ja que no es poden negar els rols intrafamiliars (mare, filla, parella, germana,...). Ara bé, totes les situacions o realitats de cura o guarda intrafamiliar no han de recaure exclusivament en les dones de la família. Cal superar i abolir la idea patriarcal de que l’assistència intrafamiliar és tasca només de dones. És indispensable visibilitzar el rol que tradicionalment ha desenvolupat la dona en el si de la família i generar les condicions culturals i pràctiques que permetin superar aquest desigual tracte i visió de la dona en la llar. La família és cosa de tots i cal compartir totes les realitats de forma igualitària entre homes i dones.   
Des d’Esquerra Republicana estem treballant per impulsar la corresponsabilitat entre dones i homes, perquè el temps i el treball estiguin repartits en equitat de gènere amb la finalitat de garantir un major benestar en la vida de les persones.