Quan tenia 28 anys em van diagnosticar una malaltia que ningú del meu voltant ni jo, sabia que existia: ENDOMETRIOSI. Durant més de 15 anys vaig patir aquesta malaltia que no s’acaba mai i que sempre està present en el teu dia a dia, és invisible però constant, condicionant amb dolors, indisposicions i malestar el teus rols diaris: anar a treballar, ser mare , mestressa de casa, amiga, filla, .
“A vos dona, mare, treballadora, vetlladora de les persones que més ho necessiten. Avui et dedico aquestes línies” Històricament, les dones assumien el rol de la cura dels seus fills i de la llar. Les dones des de que naixien eren educades per seguir aquesta vida que era comunament acceptada i normalitzada per la societat i per elles mateixes. Un fet que com a conseqüència del patriarcat a dia d’avui encara podem observar en menor mesura per tot arreu.
El passat mes de febrer tota la corporació ens retrobàvem de forma presencial al ple ordinari de l’Ajuntament del Vendrell després d’una llarga i dura crisi pandèmica, estàvem molt esperançats i alegres. Aquest esperit d’alegria va canviar de forma atroç, ja que vam poder ser testimonis d’uns fets que podríem qualificar com a misògins. Cal destacar que no només ho vam presenciar els que estaven a la sala de plens sinó tothom que ens estava seguintper les xarxes socials.
El Consell Escolar Municipal (CEM) és un organisme preceptiu, és a dir, obligatori, de consulta i participació de tots els sectors afectats en la programació de l'ensenyament no universitari dins del terme municipal del Vendrell. Entre d'altres, una de les seves funcions és estudiar la situació escolar del municipi i elaborar propostes per tal de millorar la qualitat de l'ensenyament. La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'Educació de Catalunya, en el seu article 173, regula aquest organisme.
Dedicat a l’Octavi i la Gisela Els angelets i les angeletes invisibles, una mort, una ferida que mai es cura... un dol que cal elaborar. L’anunci de que l’embaràs no va bé pot arribar a ser un veritable “trauma psicològic” per als progenitors de la criatura tan esperada. En el present article us explicaré en primera persona el que realment sentim les dones quan perdem una filla, un fill durant la gestació.
“Quan una dona entra en la política, canvia la dona. Quan moltes dones entren en la política, canvia la política”. Diana Riba i Giner Segurament moltes de nosaltres ens hem preguntat perquè cal sumar i militar activament en política?. Sí ens parem a pensar podríem arribar a la conclusió de que és la única manera de fer-nos escoltar, de prendre decisions i de fer-nos visibles davant la societat.
Si partim de la base de que les cures durant la pandèmia de la COVID-19 van ser cabdals per poder tirar endavant la vida de les persones, és indispensable que aquest fet es visibilitzi i es posi en valor. Però que en sabem de les cures? En un sentit més ampli, les cures són les feines invisibilitzades que fonamentalment fan moltes dones a les seves llars, que no estan remunerades, que en moltes ocasions es donen en condicions de precarietat i que arribem a pensar que són obligació només de les dones.
Qui ningú te tapi la boca. Ens volen fer creure que el problema és la paraula. Quantes vegades hem pensat que no ens en sortiríem. I quantes més ens va envair la por, el dolor, la tristesa, la inseguretat, el silenci. Pensar que ningú et pot arribar a estimar tant o que som culpables i ens mereixem ser maltractades. Són sentiments i emocions que ens envaeixen quan ens trobem en una situació de maltractament.
En temps medievals, va sorgir un nou ofici que acompanyava en les feines del camp i en les festes, ensenyant les llegendes, portant les notícies i fent córrer les tafaneries molt sovint sobre la base d'aquella locució de "se non è vero, è ben trovato". Aquesta figura era la del trobador, sovint acompanyat del joglar que es dedicava a les classes baixes amb espectacles de carrer. Aquests joglars cantaven cançons heroiques interminables, no en llatí, sinó en la llengua que parlava la gent, i si no recordaven algun vers, recorrien a l'improvisació.