Que ningú impedeixi fer realitat els teus somnis. Quina nena no ha somiat mai amb ser artista, poetessa, mestra, futbolista, metgessa, bombera, enginyera, activista,... Tota una llista innumerable de preciosos anhels i desitjos a complir que es posaran en perill o es truncaran per poderoses i devastadores realitats socioeconòmiques, polítiques, religioses i culturals. Sí aquestes realitats influeixen sensiblement en els processos d’aprenentatge dels infants i joves, es a dir, en els processos de canvi, adaptació, desenvolupament i maduració de la nena i del nen al seu entorn.

Qui pensi que el referèndum celebrat l'1 d'octubre del 2017 ha passat a formar part de la paperera de la història del nostre país i que no va donar els fruïts desitjats, vull dir-li que no és així, que està equivocat o equivocada. Se'ns dubte! No cal pensar-hi gaire per arribar un cop i un altre a la mateixa conclusió: Vam guanyar! Vam guanyar perquè l'1 d'octubre del 2017 marca un abans i un després en la història de la democràcia del nostre país.

El Vendrell i el Baix Penedès, igual que Catalunya, és una societat diversa i rica culturalment. Una bona part d'aquesta riquesa cultural s'explica pel constant fluxe migratori i pas de successives civilitzacions que han deixat una petjada inesborrable amb aportacions a la nostra llengua, arquitectura, lleis, fins i tot a la nostra cultura culinària entre molts altres aspectes. Catalunya, històricament, ha esdevingut, pel seu enclavament geogràfic i pel tarannà integrador de la seva gent, terra d'acollida, terra de mestissatge, terra d'intercanvi cultural entre civilitzacions i pobles.

"Ei! No hi haurà gàbies per a tants ocells, I a dins l'aire no ens calen papers. No sé què diuen els teus petons, Però no hi ha llei que pari la veritat que creix." Així ho canten Oques grasses a la celebrada cançó "serem ocells" i s'entén que parla de justícia i llibertat. Certament, un estat democràtic que es consideri lliure en el seu sentit més ampli, basant aquesta consideració en la llibertat dels seus habitants, s'ha de centrar en aprofundir en l'establiment d'aquesta bella paraula a tots els seus estaments, a vetllar per la preservació de tots els drets, en implantar justícia.

Les dones som una part fonamental en la nostra societat a l’igual que els homes. Si partim d’aquesta base, hem de tenir present que les dones també tenim dret a ocupar llocs de lideratge polític. Aquest lideratge polític s’hauria de fonamentar en una acció participativa i col·laboradora en la qual tots i totes estem convidades a intervenir i a concórrer-hi. Hem de ser conscients que en una societat moderna i democràtica les dones han de tenir un paper necessari i indispensable i cal ser contundent en afirmar que les qüestions de governança no són exclusivament d’homes i que cal lluitar fermament per evitar l’exclusió femenina en la política i per facilitar el seu merescut accés en els diferents àmbits d’execució i govern com a ciutadanes de ple dret.

Com a secretari de mobilitat de la secció  local d’Esquerra Republicana del Vendrell, vull escriure aquest article d’opinió per deixar les meves impressions sobre el dur  revés que ha rebut el  transport urbà del nostre municipi, amb l’aprovació de la modificació de crèdit del ple del passat dia 30 de Juny. Aquesta retallada és unatraïció a la ciutadania que des de fa anys escolta dir al govern que es treballa en la millora del transport públic, a través de propostes com el Bus-Taxi al 2017;  transformada el 2018 en el bus a demanda,  per qui ara és alcalde, i que  han quedat en un no res, tot i ser una necessitat real per la ciutadania, per avançar de forma definitiva cap a la necessària millora del transport públic com a eina de cohesió territorial del nostre municipi.

Segur que tothom reconeix noms com Mark  Zuckemberg, Steve Jobs o Bill Gates, i de ben segur que cadascú en té un concepte diferent. Per mi, són 3 exemples clars de com a partir d'una idea es detecta una oportunitat, i a partir del treball i l'enginy, acaben esdevenint grans empreses que han transformat la vida, la manera de relacionar-se i de treballar de tothom arreu del món. Aquests 3 noms ens serveixen per exemplificar uns casos d'èxit sorgits d'oportunitats amb el comú denominador d'universitaris que han canviat el món tecnològic en un entorn favorable.

Sempre penso en aquesta frase quan es parla dels refugiats. Vivim en una societat que no té memòria. Molts tenim familiars que van ser refugiats a altres països, que van acabar en camps de concentració nazis i no van tornar mai a casa seva, quan era el seu somni més desitjat. Inclus avui tenim amics i  representants a l’exili.  Catalunya és terra d’acollida, però els processos administratius fan que no es pugui acollir a tanta gent com voldriem.

Estem vivint moments molt difícils, la pandèmia del Coronavirus ens està posant a prova. En situacions com aquesta la humanitat treu el millor de cadascú, però què podem fer nosaltres com a éssers humans? Ho estem veient, és clar. La gent es solidaritza, ajuda als que més ho necessiten, en la compra, acompanyant virtualment, fan mascaretes, surten heroïnes i herois invisibilitzats, i un món d’accions proactives i beneficioses.