Sempre he sentit a dir que les crisis, fins i tot aquelles més profundes, sempre comporten oportunitats. Aixó que pot semblar un tòpic, davant una situació inaudita per a tothom, de forma tan transversal a tota la societat, i de forma tan àmplia donat que no està localitzada en una regió, ni tan sols en un grup de països, sinó que és nova per tot el món, que fa que tothom, començant per les famílies i anar escalant administracions, passant pels Ajuntaments, Generalitat, La Moncloa, Brusel·les, o la ONU, s'hagin d'adaptar a aquesta situació novedosa i tan canviant pel que fa al día a día; fa que aquella afirmació inicial prengui tot el sentit.