Instal·lacions esportives, tennis i govern municipal
En els darrers dies hem assistit a una polèmica entre una de les entitats d’esports de la nostra vila i l’alcalde a la que s’ha afegit, en una entrevista a Ràdio Esparreguera, el regidor de Drets Socials i Ciutadania i primer Tinent d’Alcalde, Juan Jurado, a compte de l’estat de les instal·lacions del Club de Tennis Esparreguera. La seva intervenció va ser decebedora i altament preocupant. Dir que fer saltar a les xarxes socials el debat (per la nota que va penjar el CTE) dificulta la gestió amb l’Ajuntament sembla insinuar que fer públiques les discrepàncies amb el Govern municipal és irrespectuós. Què significa que “dificulta la gestió amb l’Ajuntament”? Potser insinua el regidor que es pot produir un tracte diferencial de l’administració respecte de les entitats depenent de fílies i fòbies dels partits de Govern? On queda el dret a la llibertat d’expressió? Queixar-se d’això quan resulta que l’alcalde Rivas té un màster en la matèria resulta, si més no, incoherent. Sembla que la concepció d’administració clientelar inclou la llei del silenci. Per altra banda, que el regidor intenti enfrontar les entitats d’esports entre elles -el club de futbol es comporta correctament en les seves reclamacions mentre que es consideren poc respectuoses les “formes” del club de tennis- és una tàctica perillosa i barroera. No s’hi val sembrar zitzània entre entitats veïnes per trencar la unitat de reivindicació (més que justificada davant el devessall de queixes que els arriben), per intentar desacreditar una de les parts. Argumentar que només porten dos anys de mandat i que han invertit molts diners en esports és una doble fal·làcia. Ni porten dos anys de mandat -estem a 4 mesos de complir els 7 anys de mandat del mateix Govern- ni tota despesa és inversió. Intentar fer passar per inversió les subvencions, les despeses ordinàries de manteniment, les de consergeria i neteja, i les reparacions d’urgència és pura manipulació de la informació; propaganda de manual.