El passat dissabte 12 de febrer, diada de Santa Eulàlia, es duia a terme una jornada de portes obertes a l'Ajuntament en motiu de la Festa Major d’Esparreguera. Ens havien explicat des del Govern municipal que es tractaria d’una visita "teatralitzada" i hi vaig anar per curiositat.   En arribar a la Sala de Plens, però, em trobo que s'ha muntat una mena de "Audiència pública" clandestina. I dic audiència pública perquè visitants i l'equip de govern -pràcticament al complet- estaven asseguts al voltant de la taula de Plens dedicats a un creuament de preguntes i respostes sobre l’acció de govern i l’activitat administrativa.

El passat mes de desembre, l’equip de govern sotmetia a votació el projecte de pressupost municipal. Un pressupost que no ens agradava, continuista, amb mancances que es repeteixen any rere any i plens d’incerteses ja que els ingressos produïts per la recaptació de tributs locals se situa a nivells de 2009. A dia d’avui, l’Ajuntament no és capaç de generar ingressos suficients i ens trobem que l’economia local depèn, majoritàriament, de l’aixeta de l’Estat Espanyol.

L’Ajuntament ha presentat l’inici dels treballs per a la redacció del Pla Director d’Esports. Bé, en realitat només ha presentat el començament dels treballs previs a la redacció del Pla en un intent per fer veure que el Govern s’ocupa de l’esport tot camuflant la manca d’inversió, de projecte i d’interès en la matèria. Ho va haver de fer la regidora d’Esports acompanyada tan sols pel seu cap de files a l’ajuntament.

El 6 de desembre -com el 12 d’octubre- els demòcrates no tenim res a celebrar. La mort de Franco va donar pas al darrer acte de la seva obra: el “todo atado y bien atado”. Deixava la “Jefatura del Estado” en mans del llavors príncep Juan Carlos de Borbón, nomenant-lo successor a títol de rei i se’n reia de l’opinió pública internacional, a la que havia torejat durant dècades.   L’anomenada transició política formava part de l’entrellat del darrer capítol escrit per Franco, en el qual uns quants polítics redactaven “la Constitución que nos dimos entre todos” mentre eren manipulats com titelles pels poders obscurs del franquisme pervivent.

Com a persona que s'ha dedicat uns anys a la política –i que ara encara ho fa, si més no parcialment–, sempre he hagut d'enfrontar-me dia sí i dia també a refutar els tòpics més repetits a places i a Twitter, que ve a ser si fa no fa. I remarco “persona que s'ha dedicat a la política” per distanciar-me del que s'anomena “els polítics”, com si fos un sindicat. La primera de les frases tòpiques: “jo, amb els meus impostos, et pago el sou” (amb la variant “compte! que jo pago els meus impostos!”).

  D’entrada pot semblar un trencaclosques difícil d’encaixar. Però no ho és. Al final veureu com totes les peces encaixen. El fatídic 17 d’agost de 2017, Catalunya va patir uns terribles i covards atemptats gihadistes: els de Barcelona i Cambrils. Davant d’aquesta situació, els cossos de seguretat catalans (Mossos d’Esquadra i policies locals) van desenvolupar una molt destacada actuació inicial que va resultar determinant en la resolució final.

En el Ple municipal del passat dimecres 22 d'abril l'equip de Govern va portar a aprovació l'inici del tràmits per a la declaració de la Colònia Sedó com a Bé Cultural d'Interès Local.   La proposta va ser aprovada amb els vots favorables de tot el Ple amb l'excepció dels nostres tres regidors que, per responsabilitat, es van abstenir. Per què diem que va ser una abstenció responsable? En primer lloc perquè l’abstenció no representa un bloqueig i permet que s’iniciïn els tràmits amb normalitat.

Convindrem que, a la vida, tots prenem partit. Quan assistim a una competició esportiva, prenem partit. Quan escoltem un debat sobre qualsevol tema, prenem partit. Per això, en la política també, tots prenem partit i, quan ho fem, ens adonem que potser som de dretes, d'esquerres, moderats, extremistes, absents, que, tot i que encara no ho sembli, també és prendre partit. D'altres fem el pas següent que és anar una mica més enllà de prendre partit: treballar activament perquè les idees en les que creiem puguin arribar a bon port, tant si és en un esbart dansaire, un grup de teatre, un club de bàsquet o una formació política.

El passat dimecres 13 de novembre, l’alcalde Rivas ens va deixar un parell de perles en la seva intervenció al programa “Línia Directa” de Ràdio Esparreguera. La primera va arribar amb el tema de les males olors de l’aigua subministrada per la companyia Aigües Esparreguera Vidal. L’alcalde ens renyava per “fer política” amb aquesta qüestió i ens recriminava “no haver trucat per telèfon i no haver-nos posat a disposició de l’organització”.