Esplugues de Llobregat

Totes les notícies

Quasi 3.000 vots espluguins per a l'inici d'una nova etapa a Catalunya

Els espluguins i espluguines van tornar a votar massivament Esquerra Republicana en les eleccions al Parlament de Catalunya del passat diumenge 14 de febrer, malgrat la baixa participació que hi va haver. Amb aquest resultat es confirma la tendència dels últims anys, que consoliden el partit republicà com a segona força política a Esplugues. Es tracta d'un lleguer augment en percentatge, ja que en les últimes eleccions al Parlament els republicans vam obtenir un 15,59 % dels vots, i aquesta vegada hem obtingut un 15,76 %. Amb tot, la baixa participació ha fet que en vots absoluts hi hagi hagut una baixada considerable (dels 4.488 del 2017 -que van representar un rècord aboslut-, als 2.989 d'aquesta vegada). Al final de la nit electoral, el candidat d'Esquerra Republicana a la presidència, Pere Aragonès, va assegurar que a partir d'ara s'obre una nova etapa sota el lideratge dels republicans per fer possible l'amnistia i l'autodeterminació, i per reconstruir el país des de l'esquerra. Els resultats del 14 de febrer a tot Catalunya deixen Esquerra Republicana amb 33 escons al Parlament, i situen Esquerra amb opcions de tornar a la Presidència 80 anys després.

Oriol Torras i Jordi Turull, acompanyats d'Ester Martínez, conversen a Esplugues de Llobregat. 5.2.2021

Oriol Torras es presenta a l'acte de Junts per saludar Jordi Turull

El portaveu del Grup Municipal Republicà d'Esplugues, Oriol Torras, ha assistit aquest divendres al final de l'acte de campanya de Junts a Esplugues de Llobregat. Torras s'ha presentat al Centre Cultural l'Avenç quan faltava poc perquè s'acabés l'acte dels postconvergents, per saludar Jordi Turull. La conversa ha estat breu i cordial. Mentre ha estat a la sala esperant que acabés l'acte, Torras, que anava acompanyat per la Secretària d'Organització dels republicans espluguins, Ester Martínez, ha conversat també amb diversos membres del partit de Puigdemont a Esplugues, entre els quals el coordinador comarcal de Junts al Baix Llobregat, Pere Clota, amb el qual manté una bona relació des de fa anys. Jordi Turull, igual que Oriol Junqueras i Raül Romeva, va sortir el divendres 29 de la presó de Lledoners en obtenir el tercer grau, i ha participat activament en la campanya electoral del 14F.

El PSC d'Esplugues, condemnat per fer trampa en període electoral

El PSC d'Esplugues, condemnat per fer trampa

La Junta Electoral de Zona dona la raó a Esquerra Republicana i demana a l'Ajuntament d'Esplugues, governat pels socialistes, que retiri el darrer número de la revista municipal i totes les publicacions a xarxes socials orientades a fer «una campanya institucional per influir en l'obtenció de vots». La Junta Electoral de Zona, arran d'una denúncia d'Esquerra Republicana, ha condemnat l'Ajuntament d'Esplugues per incomplir la Llei electoral per haver publicat a la revista municipal El Pont d'Esplugues i a les xarxes socials oficials missatges de propaganda electoral. La JEZ, aquest dijous, 28 de gener, ordena retirar el darrer número d'El Pont d'Esplugues, «a través de la qual es feia una campanya institucional per influir en l'obtenció de vots», i de totes les publicacions a xarxes socials «que conformin la campanya» partidista de l'Ajuntament. El govern socialista, encapçalat per Pilar Díaz, va publicar, en l'últim número d'El Pont d'Esplugues, amb data de febrer però publicat dies enrere, diverses informacions que la Junta Electoral considera il·legals. Per exemple, hi ha informació sobre obres que es fan als barris, amb un text electoralista amb la fotografia del primer tinent d'alcalde d'Esplugues, Eduard Sanz. En la notícia següent, la mateixa alcaldessa, també amb fotografia en un destacat, parla de diverses inversions. Tot això és il·legal, segons la Loreg i tal com la Junta Electoral ha confirmat. Aquest número d'El Pont d'Esplugues ha de ser retirat de tot arreu en menys de 48 hores. D'altra banda, en diverses xarxes socials oficials, l'Ajuntament d'Esplugues també ha fet campanya electoral de manera il·lícita, com aquest mateix dijous —amb la denúncia d'Esquerra a la JEZ en marxa, doncs—, amb uns tuits del mateix Eduard Sanz sobre inversions en neteja pública. Totes dues accions del govern socialista d'Esplugues són contràries a l'article 50 de la Loreg, que estableix que «des de la convocatòria de les eleccions i fins que se celebrin queda prohibit qualsevol acte organitzat o finançat, directament o indirectament, pels poders públics que contingui al·lusions a les realitzacions o als èxits obtinguts, o que utilitzi imatges o expressions coincidents o similars a les utilitzades en les seves pròpies campanyes per alguna de les entitats polítiques concurrents a les eleccions».

Jordi Albert, diputat d'Esquerra al Parlament, i Oriol Torras, portaveu d'Esquerra, en la presentació de 'Tornarem a vèncer'. // Foto: Pau Riba Queijas

Jordi Albert, diputat d'Esquerra, a Esplugues: "'Tornarem a vèncer' és un llibre valent que fa una anàlisi crua de la realitat"

El passat divendres 22 de gener ens vam retrobar presencialment, amb totes les mesures sanitàries, al Casal de Cultura Robert Brillas. Feia molts mesos que no ens vèiem les cares, i en teníem ganes. El motiu va ser la presentació del llibre Tornarem a vèncer, de l'Oriol Junqueras i la Marta Rovira, a càrrec del diputat Jordi Albert Caballero. L'acte, al qual van assistir una vintena de persones, el van seguir també mig centenar de persones via streaming pel nostre compte de Facebook. Si t'ho vas perdre o el vols tornar a veure, el pots recuperar íntegrament en aquest enllaç.  Va obrir l'acte l'Oriol Torras, portaveu d'Esquerra a Esplugues, que va destacar que teníem moltes ganes de retrobar-nos, perquè feia molts mesos que no ens aplegàvem i manteníem una mica de normalitat. Torras va dir que Tornarem a vèncer és un llibre que convida a pensar-hi i repensar-hi, i que combina la visió analítica de la Marta Rovira amb la visió estratègica més panoràmica de l'Oriol Junqueras. Jordi Albert, per la seva banda, va estar d'acord en aquestes dues visions del llibre, i ho va qualificar d'un "diàleg" entre Junqueras i Rovira enmig de les dures condicions de la presó i l'exili. Jordi Albert va dir que Tornarem a vèncer és un "llibre valent" que reflecteix tot el que hem viscut des del Primer d'Octubre i que fa una anàlisi crua de la realitat a partir de la qual es traça el full de ruta d'Esquerra per construir una república lliure i justa. Tot seguit, va repassar els punts més importants del llibre, que estableix l'estratègia per assolir la majoria social per exercir el dret lliure de decidir. L'acte va durar al voltant d'una hora i vam tenir ocasió de comentar, presencialment i per Facebook Live, el moment polític i els reptes que s'acosten. Una idea va quedar ben clara: "El PSC és el nostre principal contrincant, però el rival a batre, sens dubte, és Esquerra". Podeu veure més fotografies al nostre àlbum de Facebook (per Pau Riba).

Jordi Figueras, membre del consell d'administració de Progeser

Jordi Figueras, al consell d'administració de Progeser

L'Ajuntament d'Esplugues nomena Jordi Figueras com a membre del consell d'administració de l'empresa mixta municipal Progeser. El qui fou regidor i portaveu d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament d'Esplugues entre els anys 2004 i 2015, Jordi Figueras, ha estat nomenat com a representant del consistori en el consell d'administració de l'empresa mixta municipal Progeser, a proposta del Grup Municipal Republicà. La votació ha tingut lloc tal com estava previst durant el Ple Municipal celebrat el 19 de gener i és conseqüència del cartipàs municipal, pactat entre tots els grups de la corporació a l'inici del mandat; és per això que ha estat una votació unànime. El nomenament serà efectiu des d'aquest mateix mes de febrer fins al final del mandat municipal, previst per al maig del 2023. Jordi Figueras, que substituïrà en el càrrec el senyor Fermin Molero, és actualment vicepresident del Centre Cultural l'Avenç i, ja havia estat membre del consell d'administració de Progeser durant un breu període entre 2014 i 2015, coincidint amb la seva etapa com a regidor de l'Ajuntament. Jordi Figueras és un membre molt actiu del teixit associatiu d'Esplugues, i ha ocupat càrrecs de responsabilitat en moltes entitats, com el Grup d'Estudis d'Esplugues, els Castellers d'Esplugues, la Colla Gegantera d'Esplugues o els Trabucaires. A més, Figueras s'ha destacat sempre per la defensa del patrimoni històric i cultural d'Esplugues.  Progeser —Societat Municipal Mixta de Promocions i Gestió de Serveis d'Esplugues S.A.— és una societat anònima mixta, amb participació majoritària de l'Ajuntament d’Esplugues, i de l'empresa privada Vopi Aparcaments S.L. Progeser gestiona els aparcaments públics, les zones d'aparcament regulat (zones blaves i verdes) i la grua municipal, entre altres serveis. Com a soci majoritari, l'Ajuntament d'Esplugues designa els membres del consell d'administració de la societat, que és l'òrgan de gestió i decisió. La Societat va ser constituïda l'any 1994 en escriptura pública, i des del moment de la seva constitució ha desenvolupat les activitats i serveis compresos en el seu objecte social, amb la finalitat de garantir un servei a la ciutadania.

Adri, et tenim a casa!

2000 persones a Esplugues per rebre l'Adri, que ja és a casa!

Unes dues mil persones s'han concentrat a a la plaça de l'Ajuntament d'Esplugues per celebrar la tornada de l'Adrià Carrasco de l'exili a Bèlgica de gairebé tres anys, aquest dilluns 11 de gener a les 19.30 h. L'Adri havia estat exiliat gairebé tres anys després que l'Audiència Nacional el va acusar de terrorisme, rebel·lió i sedició pel tall d'autopistes dels CDRs de fa tres anys. La rebuda l'ha organitzat el grup de suport Adri, et Volem a Casa, i hi han parlat diversos integrants d'aquest grup de suport i la mare de l'Adri, Núria Tarrés. Tots han coincidit a denunciar la campanya de criminalització contra l'activisme polític i l'independentisme.  L'Adri, que no hi ha assistit, ha estat present a l'acte amb un missatge gravat. L'Adri ha agraït el «suport incondicional d'Esplugues al llarg d'aquests gairebé tres anys d'exili», tot i que la repressió continua activa, i que aquesta celebració ha de servir «per agafar forces, continuar lluitant i plantant cara». A més, ha retret al govern Díaz que no els hagin donat mai suport. Podeu veure el vídeo sencer de Vilaweb en aquest enllaç. La plataforma de suport ha denunciat l'estratègia repressora de l'Estat per desactivar l'organització de la classe obrera, i s'han congratulat que l'Adri hagi pogut tornar després que el jutjat de qui depenia el cas ha arxivat el cas —actualment, per desordres públics, després que havien caigut les imputacions per terrorisme, rebel·lió i sedició. A la concentració d'Esplugues hi ha hagut diversos mitjans de comunicació i representants de la societat civil catalana, com ara el sotspresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri. En la conferència de premsa del matí davant del TSJC, l'Adri ha dit que els poders de l'Estat «sabien des del principi que no hi havia cap element jurídic per acusar-nos de terrorisme, i el seu únic objectiu era desmobilitzar la classe treballadora». La plataforma rebutja que s'hagi fet justícia, perquè de bon començament tot el procés ha estat un procés criminalitzador.

El #governDíaz, a favor dels toros i contra el català

El PSC d'Esplugues vota contra la unitat de la llengua i a favor de la tauromàquia

El govern de Pilar Díaz, en el Ple ordinari d'Esplugues de novembre del 2020, va alinear-se amb PP i Ciutadans per rebutjar una moció impulsada per la Plataforma per la Llengua a favor de la unitat de la llengua catalana. També va coincidir amb la dreta espanyolista per votar contra la moció per declarar Esplugues ciutat antitaurina, malgrat que en el Ple anterior el govern socialista va estar d'acord a adherir-se al Pacte de Teguise contra el maltractament animal. La Plataforma per la Llengua demana explicacions al #governDíaz: “El PSC d’Esplugues defensa el secessionisme lingüístic” PSC, Ciutadans i PP voten contra una moció per la unitat de la llengua presentada per Esquerra i abonen, per tant, les tesis que diuen que català i valencià no són la mateixa llengua. En el Ple de novembre de l’Ajuntament d’Esplugues, el PSC va votar amb Ciutadans i PP contra una moció promoguda per la Plataforma per la Llengua que defensa la unitat de la llengua catalana, denominada valencià al País Valencià. La moció, presentada per Esquerra a proposta de Jovent Republicà d’Esplugues, demanava rebutjar els impediments de tota mena per poder viure en català i instar el govern espanyol a reconèixer la unitat de la llengua. La moció s’emmarca dins de la campanya de Jovent Republicà d’Esplugues “Construïm futur, fem-ho en català”. La moció només va rebre els suports dels republicans i dels comuns i va ser rebutjada gràcies a la posició dels socialistes, que és el primer cop que a l’Ajuntament d’Esplugues s’alineen amb les tesis del secessionisme lingüístic. Segons el Grup Municipal Republicà, això representa “traspassar una línia vermella mai vista al PSC”, mentre que la Plataforma per la Llengua va demanar a Twitter “explicacions als partits” que hi van votar en contra i, en especial “va lamentar la postura de bloqueig a la moció del PSC d’Esplugues, ja que en altres municipis com Sabadell, Mataró o Sant Cugat” no hi han votat en contra.

Esquerra vota 'no' als pressupostos d'Esplugues

Esquerra d'Esplugues vota 'no' als pressupostos del govern Díaz

El Grup Municipal Republicà d'Esplugues de Llobregat ha votat no als pressupostos municipals, presentats per l'alcaldessa, Pilar Díaz, en el Ple del 18 de novembre. Hi ha votat en contra per tres raons, principalment: el govern socialista no acostuma a complir els acords a què arriba amb l'oposició, perquè el govern Díaz no s'estima el patrimoni d'Esplugues i pel tarannà autoritari amb la ciutadania. Així, els pressupostos municipals s'han aprovat amb els vots a favor de PSC, Cs, CeC i PP, i amb els 4 vots republicans en contra. El Grup Municipal Republicà hi ha votat en contra no perquè no siguin uns bons pressupostos —de fet, Esquerra ha donat suport a totes les partides que tenen a veure amb la crisi actual i amb la pandèmia a través del Pla de reconstrucció, que també porta la firma dels republicans. Esquerra no pot donar suport explícit al govern de Pilar Díaz, un govern autoritari que no compleix els acords Segons Esquerra, votar sí al pressupost "hauria estat donar un suport explícit al govern de Pilar Díaz, un vot que seria entès com un semàfor verd al govern Díaz, però una cosa és posar-se d’acord per un pla de reconstrucció i una altra aprovar la gestió sencera. La manca de lleialtat institucional arran de les darreres declaracions de l'alcaldessa aprofitant la pandèmia per fer electoralisme ha acabat d'ensorrar una confiança ja molt malmesa". El govern Díaz no compleix els acords als quals arriba amb nosaltres El 2016, Esquerra Republicana va negociar els pressupostos de 2017 amb el govern municipal, que va adoptar un seguit de compromisos que no ha complert: la reforma de la plaça de l'Ajuntament, la promoció econòmica de la ciutat,  la construcció d’un casal d’entitats, l'elaboració d'un Pla estratègic de comerç local, un projecte per a les Caves Magueritte que hi ha sota el Casal de Cultura Robert Brillas i una comissió per a la introducció de clàusules socials en la contractació pública. Aquest 2020 mateix, el Grup Municipal Republicà ha arribat també a dos acords amb el govern: convertir l’Ajuntament d’Esplugues en una operadora energètica i desencallar el catalèg de patromini local abans d'acabar l'any El govern del PSC no ha acomplert cap d'aquests compromisos, i en línies generals, només aprofita els acords amb els altres grups en benefici propi.

La Jaifa ha hagut de tancar a causa de la pandèmia. // Google Maps

El Govern Díaz oblida les ajudes a les llars d'infants i escoles bressol d'Esplugues

La pandèmia de la Covid-19 ha estat devastadora per a tothom, i també per a les escoles bressol i les llars d'infants, que han vist la seva activitat econòmica greument afectada per aquesta crisi. Actualment la Generalitat de Catalunya ja està tramitant un ajut de 300 € per a cada infant matriculat abans del confinament. Parlem de centres que fa mesos que tenen pèrdues, que d'altres com la Jaifa han hagut de tancar, i la majoria simplement es mantenen amb pèrdues fins que també hagin de tancar. Certament és una situació desesperada. El govern municipal, per la seva banda, es va posar en contacte amb representants d’algunes escoles bressol i llars d'infants d’esplugues i es va comprometre —en aquells moments complicats del confinament de la primavera passada— a donar suport econòmic als seus projectes educatius. Tanmateix, sembla que aquestes ajudes no han arribat mai, segons han explicat personalment diversos centres al regidor republicà Joan Carles Sillero. Per aquest motiu —atès que estem parlant d'un servei bàsic i essencial per a la ciutadania d'Esplugues—, el regidor d'Esquerra Joan Carles Sillero va demanar a la regidora d'Educació, Montse Pérez, al Ple municipal d'octubre, «en què es materialitza l'ajuda als projectes educatius de les llars d’infants a què s'havia compromès aquest equip de govern ara fa uns mesos», o si «les paraules se les ha emportat el vent». La resposta de la regidora Montse Pérez és que no té «cap constància que des d'Educació s'hagi pres cap compromís amb finançar escoles bressol», i va dir que s'adrecessin directament a l'Oficina Municipal d'Ajuts per a la Reactivació econòmica (OMAR). Pérez va dir que «les escoles bressol privades són una empresa privada», que hi donen suport i reconeixement i que «són imprescindibles al municipi, però res més», i es va comprometre a esbrinar en què consisteix aquest compromís del qual ja no se'n recorden. Podeu veure la intervenció del regidor republicà Joan Carles Sillero i la resposta de la regidora d'Educació Montse Pérez en aquest vídeo del Ple: