Esplugues de Llobregat

Totes les notícies

La Jaifa ha hagut de tancar a causa de la pandèmia. // Google Maps

El Govern Díaz oblida les ajudes a les llars d'infants i escoles bressol d'Esplugues

La pandèmia de la Covid-19 ha estat devastadora per a tothom, i també per a les escoles bressol i les llars d'infants, que han vist la seva activitat econòmica greument afectada per aquesta crisi. Actualment la Generalitat de Catalunya ja està tramitant un ajut de 300 € per a cada infant matriculat abans del confinament. Parlem de centres que fa mesos que tenen pèrdues, que d'altres com la Jaifa han hagut de tancar, i la majoria simplement es mantenen amb pèrdues fins que també hagin de tancar. Certament és una situació desesperada. El govern municipal, per la seva banda, es va posar en contacte amb representants d’algunes escoles bressol i llars d'infants d’esplugues i es va comprometre —en aquells moments complicats del confinament de la primavera passada— a donar suport econòmic als seus projectes educatius. Tanmateix, sembla que aquestes ajudes no han arribat mai, segons han explicat personalment diversos centres al regidor republicà Joan Carles Sillero. Per aquest motiu —atès que estem parlant d'un servei bàsic i essencial per a la ciutadania d'Esplugues—, el regidor d'Esquerra Joan Carles Sillero va demanar a la regidora d'Educació, Montse Pérez, al Ple municipal d'octubre, «en què es materialitza l'ajuda als projectes educatius de les llars d’infants a què s'havia compromès aquest equip de govern ara fa uns mesos», o si «les paraules se les ha emportat el vent». La resposta de la regidora Montse Pérez és que no té «cap constància que des d'Educació s'hagi pres cap compromís amb finançar escoles bressol», i va dir que s'adrecessin directament a l'Oficina Municipal d'Ajuts per a la Reactivació econòmica (OMAR). Pérez va dir que «les escoles bressol privades són una empresa privada», que hi donen suport i reconeixement i que «són imprescindibles al municipi, però res més», i es va comprometre a esbrinar en què consisteix aquest compromís del qual ja no se'n recorden. Podeu veure la intervenció del regidor republicà Joan Carles Sillero i la resposta de la regidora d'Educació Montse Pérez en aquest vídeo del Ple:  

El carrer d'Àngel Guimerà, al barri del Gall. // Google Maps

El problema de les rates al barri del Gall: el govern municipal actua arran d'una pregunta del grup d'Esquerra

Els veïns i comerciants del barri del Gall fa anys que es queixen de la presència de rates als carrers, que se'ls fiquen dins dels establiments. Davant d'aquesta qüestió, l'equip de govern socialista sempre respon semblantment: «És un problema que ens preocupa, per això hi ha una empresa que s’hi dedica», «Fa tant que hi han actuat...», «Ho comunicarem…», etcètera. Arran de l'augment de rates a la via pública, la regidora republicana Herminia Villena, en el Ple municipal del 21 d'octubre, va adreçar-se al regidor del barri del Gall, el senyor Manuel Pozo, per preguntar-li «en què consisteix la programació anual de les activitats de desratització», atès que «no hem rebut la documentació sobre el contracte amb l’empresa que fa aquesta tasca». Com que és palès que amb les actuacions actuals no n'hi ha prou, Villena va demanar «com es controla el nombre d'actuacions d'aquestes empreses», si l'Ajuntament en fa cap seguiment o inspecció tècnica i si els comerços sempre han de contractar una empresa privada.   Com a resposta, el regidor Pozo va contestar el mateix de sempre: ells hi van actuant periòdicament i els comerços privats s'ho han de pagar ells mateixos. L'alcaldessa Pilar Díaz, per la seva banda, va penjar una fotografia al seu compte de Twitter de les clavegueres el 30 d'octubre —9 dies després del Ple— per dir que actuarien de manera urgent a les clavegueres contra aquests rosegadors —tot i que els comerciants del Gall bàsicament es queixaven que les rates campen pels parterres del carrer d'Àngel Guimerà. Ens congratulem, doncs, que l'equip de govern hagi actuat de manera tan ràpida després de la nostra pregunta, i esperem que controlin més les empreses que se n'encarreguen i que facin costat als comerciants, fastiguejats per aquest problema de fa molt de temps —en comptes de mantenir la mateixa actitud autosatisfeta de sempre, com es pot veure en la intervenció del senyor Pozo al Ple en el vídeo següent.

Cartell del Correllengua 2020

El Ple d'octubre aprova les mocions sobre el mercat de lloguer i sobre el Correllengua

El Ple municipal d'Esplugues del mes d'octubre va aprovar les dues mocions que va presentar el Grup Municipal Republicà al consistori, totes dues amb una gran majoria. Moció en suport del Correllengua Pel que fa a la del Correllengua, la moció demanava donar suport a la 24è edició que es fa a Esplugues com a instrument reivindicatiu per normalitzar la llengua catalana, així com a la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, que l'organitza i promociona el català en la població en general i en la nouvinguda en particular. Hi van votar a favor tots els grups llevat de Ciutadans, que hi va votar en contra. D'altra banda, Eduard Sanz, del PSC, va dir que la normalització del català com a llengua minoritària és important, però va afegir «que no se tiene que mezclar política y lengua» per deixar a entendre que si la defensa del català es fa servir per «dividir a la sociedad» no hi donaran suport altres anys. El portaveu republicà Oriol Torras va dir que «cap llengua s'hauria d'utilitzar mai» en aquest sentit, que «com més llengües, millor: no dues, sinó tres, quatre i cinc, les llengües no fan mai nosa», i que iniciatives com les de la CAL pretenen «que no hi hagi monolingües a Catalunya, perquè a Catalunya n'hi ha moltes de monolingües», perquè «no existeixen monolingües en català, i en canvi sí que n'hi ha a tots els territoris de parla catalana monolingües que no parlen català», i va afegir que perquè hi hagi dret d'expressió en totes les llengües oficials a Catalunya, «també hi ha d'haver l'obligació que tothom les entengui, perquè si no existeix aquesta obligació, el dret efectiu de parlar-les totes dues no és possible». Moció per crear una comissió de treball per estudiar el mercat de lloguer d’habitatge i la demanda habitacional Aquesta moció, presentada per ECP i que vam subscriure també nosaltres, aportant-hi algunes esmenes, estableix la creació d'una comissió en el marc del Pla d'habitatge social d'Esplugues per estudiar el lloguer i la demanda habitacional al municipi per tal que les anàlisis que en surtin s'incorporin en aquest Pla d'habitatge i en les polítiques públiques en aquesta matèria al poble.

Pilar Díaz posa els paradistes dels mercats en peu de guerra

L'alcaldessa d'Esplugues, Pilar Díaz, obre un nou conflicte a la ciutat, aquesta vegada amb els paradistes dels dos mercats municipals, el Mercat de la Plana i el Mercat de Can Vidalet. Les raons són, com en altres ocasions, les mateixes de sempre: l'Ajuntament no dialoga i imposa el seu criteri unilateralment. El conflicte actual rau en fet que l'Ajuntament vol fer obrir els mercats dijous a la tarda durant el període d'excepcionalitat i, en canvi, els paradistes dels mercats són del parer majoritari que el dijous a la tarda és millor no obrir. Més enllà de l'evident diferència de criteris, es dona la circumstància que aquesta és una discussió que ja ve de lluny i que diverses vegades ja ha creat tensió entre l'administració i els treballadors dels mercats, sobretot en l'anterior període de confinament. S'ha votat en diverses ocasions als dos mercats; a vegades ha sortit que sí i a vegades ha sortit que no, però sempre amb resultats molt ajustats, la qual cosa demostra el poc consens que genera la mesura.  En el fons de la qüestió hi ha el fet que obrir en dijous, en període de pandèmia, no surt a compte als paradistes, donada la poca afluència de públic que hi ha. Per contra, l'Ajuntament argumenta que es tracta d'un servei públic i que, malgrat que no hi hagi gaire moviment, els ciutadans han de tenir el dret a comprar als mercats el dijous a la tarda. El nostre equip polític ha estat present als dos mercats avui dijous a la tarda i ha pogut comprovar de primera mà que, efectivament, hi ha molt poca activitat. Sembla, a més, que l'horari habitual dels mercats també ha generat controvèrsia, ja que els paradistes i l'Ajuntament tampoc estan d'acord en l'hora de tancament. L'Ajuntament, en lloc de respectar la voluntat dels paradistes, imposa el seu criteri sense considerar les decisions dels professionals. Cal tenir en compte que, una vegada posat l'horari d'obertura i tancament, els paradistes estan obligats a respectar-lo, perquè si no l'Ajuntament té dret a imposar-los sancions.

Comunicat d'ERC arran de les declaracions de l'alcaldessa d'Esplugues en què utilitza la pandèmia amb fins electorals

El 24 d’octubre ens vam assabentar per Twitter que l’alcaldessa Pilar Díaz havia enviat una carta a la Consellera de Salut en la qual li demanava accions d’urgència per frenar el preocupant increment de contagis que hi ha a Esplugues aquests dies. Díaz exigia la millora en la detecció i el rastreig dels casos positius i cribratges massius a la població. Des d’ERC Esplugues, tot i que vam sentir malestar per no saber res d’aquesta iniciativa municipal, vam entendre que es tractava d’una comunicació que entrava dins la normalitat que hi ha d’haver entre una alcaldia i una conselleria, en el marc de la cordialitat institucional. La sorpresa ha estat que avui, tres dies després, i també a través de Twitter, veiem un vídeo de la nostra alcaldessa en el qual explica que el departament s’ha negat a fer aquests cribratges massius i qualifica aquesta resposta com a inacceptable. Des del nostre grup municipal, hem demanat una còpia d’aquesta resposta i se’ns ha dit que no existia cap resposta escrita.  És per tot això que, des d’ERC Esplugues, acusem públicament l’alcaldessa Pilar Díaz d’estar utilitzant la pandèmia per a fins electorals. Ens sembla evident que és un vídeo populista i que la carta del dia 24 va ser escrita per provocar una situació d’aparent enfrontament entre administracions, quan en realitat hi està havent plena col·laboració institucional. És una estratègia comunicativa clàssica en períodes electorals, però creiem que utilitzar-la en una situació tan greu com l’actual és una imprudència. Pilar Díaz vol fer de piròmana i de bombera alhora. Però a nosaltres no ens sembla que aquesta sigui la millor manera de servir als interessos de la ciutadania.  És evident que la nostra alcaldessa no té ni la formació, ni la qualificació ni la informació necessàries que té el Departament de Salut per saber quan és necessari un cribratge massiu i quan no. Els experts expliquen que els cribratges massius són útils quan la incidència és baixa: es detecten els positius i s'aïllen amb els contactes propers.

Esquerra i Jovent Republicà a l'ofrena a Companys

Esplugues homenatja Companys 80 anys després del seu afusellament

Aquest 15 d'octubre a les vuit del vespre Esplugues va retre l'homenatge institucional al president Lluís Companys, assassinat fa 80 anys pel règim franquista al castell de Montjuïc després d'un judici sense cap mena de garantia. L'acte —que es va fer al parc de l'Onze de Setembre, al petit monument en honor de Companys, i va aplegar una cinquantena de persones— va consistir en la lectura d'un poema, la interpretació d'El cant dels ocells i les ofrenes florals, tant la institucional del Consistori com la de diversos partits i entitats, entre les quals la del Grup Municipal Republicà - ERC i el Jovent Republicà. L'homenatge institucional al president de la Generalitat Lluís Companys l'organitza cada any l'Ajuntament d'Esplugues després que Esquerra vam presentar una moció el 2016 per «ratificar» una moció anterior del 2003, també presentada per Esquerra, que declarava oficialment el 15 d'octubre «dia d'homenatge a Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya», i que instava el Consistori espluguí a «impulsar, promocionar i organitzar els actes d'homenatge» a Lluís Companys «que es considerin més adients» i a organitzar activament aquest acte institucional. La raó és que el 2016 feia temps que l'Ajuntament havia deixat d'organitzar l'acte i la intenció era que s'hi tornés a implicar.  

Esplugues protesta contra la inhabilitació de Torra

El portaveu dels republicans, Oriol Torras, intervé en l'acte de protesta convocat a Esplugues després de la inhabilitació del president de la Generalitat Prop de 300 espluguins i espluguines es van concentrar a la plaça de Santa Magdalena d'Esplugues ahir dilluns 28 de setembre per mostrar el rebuig per la confirmació de la sentència que inhabilitava durant un any i mig el president Joaquim Torra, i amb la qual Catalunya passa a no tenir president. El tribunal, que encapçalava Andrés Martínez Arrieta i que ha pres la decisió per unanimitat, només ha trigat deu dies a dictar sentència; a més, també li manté la multa de 30.000 euros. La convocatòria de protesta, que estava signada conjuntament per l'ANC d'Esplugues, Òmnium, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP, estava prevista per les 7 del vespre i es feia simultàniament davant de tots els ajuntaments de Catalunya.  La notícia que el Tribunal Suprem espanyol havia decidit, per unanimitat, inhabilitar el president de la Generalitat havia arribat al migdia i des del primer moment es van anar succeint les mostres de rebuig des de molts sectors, tant des de dins de la societat catalana, com de l'exterior. La notícia, a més, va saltar de seguida a la premsa internacional i va omplir les pàgines dels principals diaris de tot el món. A Esplugues, la convocatòria va ser de les més participades que es recorden els últims temps i es va desenvolupar en la més estricta normalitat, sense cap incident i amb respecte per les normes de seguretat derivades de la pandèmia de la Covid-19, malgrat la multitud que s'hi va aplegar.  Van prendre-hi la paraula representants de quatre de les entitats convocants. Per part d'Esquerra Republicana, l'encarregat de parlar va ser el portaveu municipal, Oriol Torras, que va fer un breu discurs en el qual va mostrar la solidaritat dels republicans espluguins amb el president de la Generalitat i va animar tothom a mantenir la força i els ànims per als dies que vindran.

Desnonament a Can Clota, Esplugues de Llobregat. // Pau Riba i Queijas

Un centenar d'espluguins donen suport a 7 famílies en un desnonament a Can Clota

Aquest dijous, 24 de setembre, a les 10 del matí, un centenar d'espluguins, convocats per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), ha intentat aturar el desnonament de 7 famílies amb 11 infants —un dels quals, de tan sols 6 mesos— d'un edifici okupat situat al carrer Lleialtat del barri de Can Clota. Tot i el suport popular, els Mossos han aconseguit fer fora les famílies cap a les 11 del matí. Com a mostra de suport, la PAH ha convocat una concentració cap a les 12 del migdia davant l'Ajuntament d'Esplugues per reclamar el dret d'un habitatge digne i la fi de l'especulació i la repressió policial. Els Mossos desnonen 7 famílies amb 11 nens El desnonament de les famílies estava previst per a les 10 h, però força estona abans ja hi havia una setantena de veïns fent costat a les famílies, convocats per la PAH d'Esplugues. Els Serveis Socials d'Esplugues han trigat molt a aparèixer, i no ha estat fins passats quarts d'11 h que Eduard Sanz i Sara Forgas, primer i segona tinents d'alcalde, hi han comparegut. En la mediació, els Mossos d'Esquadra no han admès la PAH com a interlocutors, tot i que la llei els empara, i només han deixat passar l'advocada de les famílies, que ha afirmat que, tot i que estaven avisats de feia dos mesos que els podien fer fora, els ho van notificar dilluns i que, per tant, les famílies no havien tingut temps de trobar un altre lloc on viure. Així, malgrat la situació de desemparament i el suport de la ciutadania que s'hi concentrava, els Mossos han desallotjat les famílies cap a les 11 del matí, les quals amuntegaven les pertinences al carrer, sense cap lloc on anar. En tot cas, gràcies a la pressió popular i de la PAH, els Serveis Socials de l'Ajuntament s'han avingut a ampliar de 2 a 7 els dies que garantiran un habitatge provisional per a les mares i la canalla. D'aquí a una setmana, però, hauran de buscar-se la vida. És aleshores que la PAH ha convocat la concentració de protesta a la plaça de l'Ajuntament, ja cap a migdia, que s'hi ha estat aproximadament una hora reclamant el dret a l'habitatge digne i cridant consignes contra l'especulació i la repressió policial.

Toni Haro és el nou president de la Secció Local d'ERC d'Esplugues. // Pau Riba

Antoni Haro, elegit nou president d’ERC a Esplugues

La secció local d'Esquerra Republicana d'Esplugues de Llobregat va elegir per unanimitat Antoni Haro com a nou president en una assemblea celebrada el passat divendres 4 de setembre. Antoni Haro, que agafa el relleu de Joan Vàzquez, serà a partir d'ara qui estarà al capdavant dels republicans espluguins. En una Assemblea marcada per l'emergència sanitària —ha estat ajornada des del març, moment en què el president sortint va deixar el càrrec per motius personals— que es va celebrar seguint totes les mesures de seguretat —d'higiene, distància i capacitat de la sala—, la secció local d'Esplugues va aprovar la candidatura següent: —Presidència: Antoni Haro —Secretaria d’organització: Ester Martínez —Secretaria de Finances: Joan Carles Sillero —Secretaria d’Imatge i Comunicació: Roger Martínez —Secretaria de la Dona: Isabel Almató —Secretaria de Política Municipal: Marta Alarcón —Secretaria de Transició Ecològica: Isabel Almató —Secretaria de Nova Ciutadania: Roger Martínez —Portaveu del Grup Municipal: Oriol Torras —Portaveu Jovent: Pau Riba —Vocalia Comunicació: Ernest Briz Antoni Haro, en la presentació de la candidatura, va destacar que es presenta il·lusionat a la presidència amb la intenció de continuar amb la dinàmica que té la Secció Local, que va qualificar de «molt positiva, amb molta compenetració, ganes i eficiència, tal com avalen els resultats electorals», els millors d'Esquerra a Esplugues des de la recuperació de la democràcia. Haro es va mostrar «molt feliç d'haver estat elegit» i va assegurar que intentarà «no decebre» i que hi posarà «totes les ganes i el temps» que podrà. Antoni Haro (Sant Just Desvern, 1961) és tècnic de farmàcia a Esplugues i té una llarga trajectòria sindical i al capdavant del moviment associatiu de la vila, especialment en les entitats de cultura popular, i és militant d'Esquerra des de fa més de 20 anys.