Els socialistes de Pilar Díaz es queden sols votant una moció que ells mateixos havien presentat a favor del 25% de classes en castellà a l'escola catalana Dimecres es va escriure un nou capítol de la deriva lingüística del Partit dels Socialistes, en aquesta ocasió al Ple de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat. El grup municipal liderat per l'alcaldessa i presidenta adjunta de la Diputació de Barcelona, Pilar Díaz, havia presentat una moció que, sota el pretext de «refer i reforçar el consens sobre el model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya» i «per millorar l'arpenentatge i l'ús de les llengües en un context plurilingüe», en realitat instava la Generalitat, en el punt cinquè, a «donar compliment a les resolucions judicials i no basar la seva acció política en la desobediència ni traslladar aquesta responsabilitat a les direccions dels centres educatius o als claustres», amb la qual cosa, malgrat pretenien presentar el text com un al·legat a favor de la immersió lingüística, en realitat instaven el Govern a acatar la sentència del 25% en castellà que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La moció va rebre les crítiques de tots els grups municipals del Ple. Per una banda, els republicans i els comuns els van retreure que el posicionament de la moció trencava el consens sobre el model d'escola catalana amb el qual el PSC històricament havia combregat, i alhora van defensar un text alternatiu que havien presentat conjuntament amb la intenció de retornar el PSC a la via del consens. Per l'altra banda, els grups municipals del PP i Cs també hi van votar en contra, però per considerar-la encara massa tova en la defensa del castellà. Malgrat aquest aïllament ideològic, però, la iniciativa es va acabar aprovant ja que el PSC té majoria absoluta al consistori espluguí. Durant el debat de les dues mocions, el portaveu del Grup Municipal Republicà, Oriol Torras, va dir que quan els jutges decideixen «aplicar criteris numèrics que no tenen res a veure amb la pedagogia, és evident que estan convertint la llengua en una arma política llancívola»; i va preguntar-se retòricament: «i vostès ens diuen que hem de claudicar i estar-hi d’acord, després de dir-nos que defensen la immersió?».

La sala de la Masoveria de Can Tituré d'Esplugues va acollir, el passat divendres 29 d'octubre, una xerrada amb el diputat martorellenc Joan Capdevila. Sota el títol "La factura de la llum més cara d'Europa", Capdevila va exposar els principals motius pels quals el preu de l'electricitat ha pujat tant i les iniciatives que s'han fet des del Congrés dels Diputats per intentar de mititgar-ne l'efecte. L'acte, que va aplegar una vintena de participants presencialement i una vintena més en streaming a través de Facebook Live, va estar presentat per la regidora Marta Alarcón i va comptar amb la intervenció del portaveu del Grup Municipal d'ERC a Esplugues, Oriol Torras. En acabat hi va haver un nodrit torn de paraules durant el qual tothom va poder preguntar i opinar com va voler.  Capdevila és és un veterinari i polític català, diputat al Congrés dels Diputats espanyol. És exdirector del diari digital El Matí, exmilitant d'Unió Democràtica de Catalunya, partit que va abandonar en 2009, disconforme amb el lideratge de Josep Antoni Duran i Lleida. Alhora ha format part de la candidatura a la presidència del Futbol Club Barcelona de 2010 i 2015 encapçalada per Agustí Benedito. A les eleccions generals espanyoles de 2015 i 2016 va ser elegit diputat per Barcelona, com a número 5 en la llista d'Esquerra Republicana. Actualment és membre de les comissions parlamentàries que tracten el temes relacionats amb Energia. Podeu veure el vídeo sencer de l'acte al següent enllaç:  

El portaveu del Grup Municipal Republicà, Oriol Torras, va assistir el passat diumenge 28 de febrer, Dia d'Andalusia, a la tradicional ofrena floral al monument de Blas Infante, a la plaça que duu el seu nom del barri de Can Vidalet d'Esplugues. L'acte, que aquest any es feia en format restringit a causa de la pandèmia de la Covid-19, va reunir només els portaveus de 4 grups municipals, l'alcaldessa i la regidora de cultura de l'ajuntament espluguí, així com els respectius presidents del Centro Cultural Anadaluz Plaza Macael i l'Asociación Cultural Andaluza d'Esplugues, que cada any organitzen els actes de celebració de la diada. Esquerra Republicana assisteix anualment a aquesta cita del Dia d'Andalusia a Esplugues en honor de totes les persones andaluses que viuen a Esplugues i que s'agrupen al voltant de les entitats andalusistes d'Esplugues, però també revindicant els valors republicans de qui fou el pare de la pàtria andalusa i autor de la lletra de l'himne andalús, Blas Infante, assassinat pel feixisme l'11 d'agost de 1936. Podeu llegir l'article 'Blas infante, la lucha continúa' que Oriol Torras va escriure l'any anterior clicant AQUÍ. 

Els espluguins i espluguines van tornar a votar massivament Esquerra Republicana en les eleccions al Parlament de Catalunya del passat diumenge 14 de febrer, malgrat la baixa participació que hi va haver. Amb aquest resultat es confirma la tendència dels últims anys, que consoliden el partit republicà com a segona força política a Esplugues. Es tracta d'un lleguer augment en percentatge, ja que en les últimes eleccions al Parlament els republicans vam obtenir un 15,59 % dels vots, i aquesta vegada hem obtingut un 15,76 %. Amb tot, la baixa participació ha fet que en vots absoluts hi hagi hagut una baixada considerable (dels 4.488 del 2017 -que van representar un rècord aboslut-, als 2.989 d'aquesta vegada). Al final de la nit electoral, el candidat d'Esquerra Republicana a la presidència, Pere Aragonès, va assegurar que a partir d'ara s'obre una nova etapa sota el lideratge dels republicans per fer possible l'amnistia i l'autodeterminació, i per reconstruir el país des de l'esquerra. Els resultats del 14 de febrer a tot Catalunya deixen Esquerra Republicana amb 33 escons al Parlament, i situen Esquerra amb opcions de tornar a la Presidència 80 anys després.

Aquest dijous, 24 de setembre, a les 10 del matí, un centenar d'espluguins, convocats per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), ha intentat aturar el desnonament de 7 famílies amb 11 infants —un dels quals, de tan sols 6 mesos— d'un edifici okupat situat al carrer Lleialtat del barri de Can Clota. Tot i el suport popular, els Mossos han aconseguit fer fora les famílies cap a les 11 del matí. Com a mostra de suport, la PAH ha convocat una concentració cap a les 12 del migdia davant l'Ajuntament d'Esplugues per reclamar el dret d'un habitatge digne i la fi de l'especulació i la repressió policial. Els Mossos desnonen 7 famílies amb 11 nens El desnonament de les famílies estava previst per a les 10 h, però força estona abans ja hi havia una setantena de veïns fent costat a les famílies, convocats per la PAH d'Esplugues. Els Serveis Socials d'Esplugues han trigat molt a aparèixer, i no ha estat fins passats quarts d'11 h que Eduard Sanz i Sara Forgas, primer i segona tinents d'alcalde, hi han comparegut. En la mediació, els Mossos d'Esquadra no han admès la PAH com a interlocutors, tot i que la llei els empara, i només han deixat passar l'advocada de les famílies, que ha afirmat que, tot i que estaven avisats de feia dos mesos que els podien fer fora, els ho van notificar dilluns i que, per tant, les famílies no havien tingut temps de trobar un altre lloc on viure. Així, malgrat la situació de desemparament i el suport de la ciutadania que s'hi concentrava, els Mossos han desallotjat les famílies cap a les 11 del matí, les quals amuntegaven les pertinences al carrer, sense cap lloc on anar. En tot cas, gràcies a la pressió popular i de la PAH, els Serveis Socials de l'Ajuntament s'han avingut a ampliar de 2 a 7 els dies que garantiran un habitatge provisional per a les mares i la canalla. D'aquí a una setmana, però, hauran de buscar-se la vida. És aleshores que la PAH ha convocat la concentració de protesta a la plaça de l'Ajuntament, ja cap a migdia, que s'hi ha estat aproximadament una hora reclamant el dret a l'habitatge digne i cridant consignes contra l'especulació i la repressió policial.

Una moció presentada pel Grup Municipal Republicà fa caure les caretes al govern municipal d’Esplugues, el qual acaba admetent el que abans negava Al mateix Ple del mes de maig en el qual es va aprovar solemnament i unànime el pla de recuperació social i econòmica per a Esplugues, va tenir una segona part que va passar més desaparcebuda als mitjans de comunicació municipals. El Grup Municipal Republicà hi presentava una moció amb motiu del conflicte obert entre les entitats del lleure d’Esplugues i el govern de la ciutat a causa del canvi de model de gestió dels casals d’estiu. La moció, que era un compromís dels republicans amb les entitats del lleure d'Esplugues i que es presentava després d’haver parlat amb experts juristes, va ser tombada amb els vots del PSC i C’s. Partia del plantejament que calia desmentir la versió dels fets de l’Ajuntament segons la qual la raó per què hi ha hagut un canvi de model en la gestíó dels casals d’estiu ha estat estrictament jurídicotècnica. Al contrari, el Grup Republicà hi defensava que prèviament a les raons jurídiques i tècniques, hi ha una decisió política que ho desencadena tot i que no és altra que la consideració arbitrària que els casals d’estiu son un servei municipal. I, a jutjar pels poscicionaments de tots els grups polítics, la tesi republicana va quedar demostrada. Segons el portaveu dels republicans espluguins, Oriol Torras, el fet de considerar-ho un servei públic “té unes conseqüències jurídiques que fan que el canvi de model que s’ha proposat sembli aparentment necessari, però el servei de casals d’estiu podria no ser considerat un servei municipal, ja que en cap llei diu que sigui de prestació obligatòria”. Així, Torras afirmava que “en el moment que desapareix la decisió política, cau també la raó tècnica”. Torras, a més, aportava exemples d’ajuntaments veïns amb Esplugues en els quals els casals no tenen aquesta consideració.  Eduard Sanz (PSC): “Aquesta posició no respon només a un model polític i ideològic per part nostra.

Els republicans estenen la mà al govern municipal amb un document de 41 propostes econòmiques i socials per a la reconstrucció d'Esplugues La creació d'una xarxa de voluntariat en atenció a la gent gran, l'estudi per la implementació d'una renda bàsica municipal complementària, la flexibilització dels horaris comercials, una línia de suport a comerços i entitats, o replantejar la Festa Major de Sant Mateu, són algunes de les propostes que Esquerra Republicana ha presentat aquesta setmana a l'Ajuntament d'Esplugues. Es tracta d'una bateria de 41 propostes econòmiques i socials que els republicans fan a l'Ajuntament amb l'objectiu de contribuir amb idees concretes al pla de reconstrucció per fer front a l'emergència sanitària que el consistori espluguí està acabant de definir aquests primers dies de maig.  No és una llista exhaustiva de propostes de màxims, sinó que és el resultat de l'anàlisi d'un document previ, l'esborrany del pla de reconstrucció que l'Ajuntament d'Esplugues ha estat elaborant entre finals d'abril i principis de maig. El Grup Municipal Republicà l'ha analitzat, n'ha valorat les mancances i les millores que s'hi podien fer i el resultat d'aquesta feina són aquestes 41 propostes, que pretenen complementar i millorar el pla municipal. És un document consultable públicament, doncs, que els republicans posen a dispoció del govern municipal amb l'esperit de col·laboració i lleialtat a la ciutadania d'Esplugues.  Les propostes dels republicans estan dividides per línies polítiques, seguint la nomenclatura del document municipal. Així, diferencia entre línies d'actuació en matèria social, en matèria de salut, en matèria de treballadors municipals i contractes de béns i serveis, en matèria econòmica i, finalment, fa aportacions en una línia nova d'actuació, que el document municipal no preveu, en matèria cultural.  40+1 El document inclou també la proposta que ja es va anunciar el passat 9 de maig i que pretén convertir l'Ajuntament d'Esplugues en una operadora energètica.

Després de molts mesos de feina, l'assemblea local d'Esquerra Republicana d'Esplugues de Llobregat va aprovar finalment, el divendres 12 d'abril, la llista electoral amb què es presentarà a les eleccions municipals del 26 de maig de 2019. En aquesta ocasió, els republicans han elaborat una llista molt més llarga del que es demana estrictament. De fet, per a una ciutat de la mida d'Esplugues només fan falta 21 persones per a poder-se presentar a les eleccions, que corresponen als 21 regidors que té el consistori. Però des d'Esquerra Republicana s'ha cregut que valia la pena fer un esforç per incorporar el màxim de gent possible i així representar d'una manera més fidel la realitat social i humana de la nostra ciutat. És per això que es presenta una llista amb 30 persones, 15 dones i 15 homes, de tipus cremallera, de gent molt diversa, alguns nascuts a Esplugues i d'altres amb origens molt diversos, amb diferents accents i llengües, i de molta varietat d'ocupacions professionals. Aquesta llista també representa un esforç d'obertura del partit cap a la societat, ja que d'aquestes 30 persones, n'hi ha 12 que no són militants d'ERC, començant per l'actual regidora i número 2 de la llista, Herminia Villena. I també s'ha comptat amb persones que no fa pas massa temps militaven activament en d'altres espais polítics, alguns de manera notòria, i que ara han volgut fer un pas endavant amb ERC per bastir junts un projecte guanyador. També s'ha fet un esforç per rejovenir la proposta política, incorporant una companya de només 18 anys acabats de fer, que es presenta al número 8, i que és militant de Jovent Republicà, l'organització juvenil que torna a tenir estructura estable a Esplugues després d'uns anys d'absència. Pel que fa al repartiment territorial, s'ha intentat que a la llista hi hagi presència de veïns i veïnes de tots els barris més poblats d'Esplugues. Per això s'han incorporat 8 persones de la Plana, 6 del barri Centre, 6 del Gall, 5 de Can Vidalet, 3 de Can Clota i 2 de la Montesa.