El PSC trenca el consens lingüístic també a Esplugues de Llobregat
Els socialistes de Pilar Díaz es queden sols votant una moció que ells mateixos havien presentat a favor del 25% de classes en castellà a l'escola catalana Dimecres es va escriure un nou capítol de la deriva lingüística del Partit dels Socialistes, en aquesta ocasió al Ple de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat. El grup municipal liderat per l'alcaldessa i presidenta adjunta de la Diputació de Barcelona, Pilar Díaz, havia presentat una moció que, sota el pretext de «refer i reforçar el consens sobre el model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya» i «per millorar l'arpenentatge i l'ús de les llengües en un context plurilingüe», en realitat instava la Generalitat, en el punt cinquè, a «donar compliment a les resolucions judicials i no basar la seva acció política en la desobediència ni traslladar aquesta responsabilitat a les direccions dels centres educatius o als claustres», amb la qual cosa, malgrat pretenien presentar el text com un al·legat a favor de la immersió lingüística, en realitat instaven el Govern a acatar la sentència del 25% en castellà que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La moció va rebre les crítiques de tots els grups municipals del Ple. Per una banda, els republicans i els comuns els van retreure que el posicionament de la moció trencava el consens sobre el model d'escola catalana amb el qual el PSC històricament havia combregat, i alhora van defensar un text alternatiu que havien presentat conjuntament amb la intenció de retornar el PSC a la via del consens. Per l'altra banda, els grups municipals del PP i Cs també hi van votar en contra, però per considerar-la encara massa tova en la defensa del castellà. Malgrat aquest aïllament ideològic, però, la iniciativa es va acabar aprovant ja que el PSC té majoria absoluta al consistori espluguí. Durant el debat de les dues mocions, el portaveu del Grup Municipal Republicà, Oriol Torras, va dir que quan els jutges decideixen «aplicar criteris numèrics que no tenen res a veure amb la pedagogia, és evident que estan convertint la llengua en una arma política llancívola»; i va preguntar-se retòricament: «i vostès ens diuen que hem de claudicar i estar-hi d’acord, després de dir-nos que defensen la immersió?».